L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Diferència entre les revisions de "Morella"

← Edició anterior
desferReval (Discussió | contribucions)
Administradors
41 079 edicions
VisualWikitext
Sin resumen de edición
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada)
Sin resumen de edición
 
(No es mostren 38 edicions intermiges d'5 usuaris)
Llínea 14: Llínea 14:
|superfície = 413,5 km²
|superfície = 413,5 km²
|altitut = 984 msnm
|altitut = 984 msnm
|població = 2406 hab. (2021)
|població = 2.475 hab. (2022)
|densitat = 5,876 hab./km²
|densitat = 5,9 hab./km²
|gentilici = Morellà/ana
|gentilici = Morellà/ana
|llengua = [[Valencià]]
|llengua = [[Valencià]]
|còdic_postal = 12300
|còdic_postal = 12300
|festes = Sexeni de Morella. Se celebra cada 6 anys
|festes = Sexeni de Morella. Se celebra cada 6 anys
|alcalde = Joaquim Puig Ferrer ([[PSPV-PSOE]])
|alcalde = Bernabé Sangüesa Antolí ([[Independents per Morella]])
|web = [http://www.morella.net/ Web oficial de Morella]
|web = [http://www.morella.net/ Web oficial de Morella]
|notes =  
|notes =  
Llínea 43: Llínea 43:
* [[Primera del Riu (Morella)]], 156 hab.
* [[Primera del Riu (Morella)]], 156 hab.
* [[Segona del Riu (Morella)]], 108 hab.
* [[Segona del Riu (Morella)]], 108 hab.
* [[coll i Moll]], 65 hab.
* [[Coll i Moll]], 65 hab.
* [[Ortells]], 56 hab.
* [[Ortells]], 56 hab.
* [[Chiva de Morella]], 42 hab.
* [[Chiva de Morella]], 42 hab.
Llínea 66: Llínea 66:
| width="35%" align="center"|'''nordest:''' [[Castell de Cabres]]
| width="35%" align="center"|'''nordest:''' [[Castell de Cabres]]
|-
|-
| width="35%" align="center"|'''Oest:''' [[Forcall]], [[Villores]], [[La Mata de Morella]]
| width="35%" align="center"|'''Oest:''' [[Forcall]], [[Villores]], [[La Mata (Castelló)|La Mata]]
| width="30%" align="center"|'''Morella'''
| width="30%" align="center"|'''Morella'''
| width="35%" align="center"|'''Est:''' [[Vallibona]]
| width="35%" align="center"|'''Est:''' [[Vallibona]]
Llínea 78: Llínea 78:


== Història ==
== Història ==
[[File:Morella Panorama.jpg|thumb|280px|<center>Vista general</center>]]
[[File:Morella Panorama.jpg|thumb|280px|<center>Vista general</center>|vínculo=Special:FilePath/Morella_Panorama.jpg]]
Encaramallada espectacularment en l'ala d'una montanya, la ciutat amurallada de Morella, l'antiga ''Castra Aelia'' dels romans i feu del [[guerres carlistes|carlisme]] en temps del general [[Ramón Cabrera|Cabrera]], senyoreja el païsage de l'Alt Maestrat. Morella pot exhibir una història tan antiga com ilustre.  
Encaramallada espectacularment en l'ala d'una montanya, la ciutat amurallada de Morella, l'antiga ''Castra Aelia'' dels romans i feu del [[guerres carlistes|carlisme]] en temps del general [[Ramón Cabrera|Cabrera]], senyoreja el païsage de l'Alt Maestrat. Morella pot exhibir una història tan antiga com ilustre.  


Llínea 92: Llínea 92:
El pas dels visigots per Morella deixà escasses calcigades històriques. No obstant, es considera que les iglésies de Sant Nicolau de Morella i de Sant Pere de Castellfort són d'orige visigòtic per lo que fa a la seua fundació. Els [[vàndal]]s varen prendre Morella a sanc i foc i l'ocuparen durant uns tres anys, abandonant-la l'any [[411]]. Els visigots manats per [[Ataúlfo]] varen conquistar el Tarraconense l'any 414, pero Morella, per mig d'un pacte, quedà depenent de Roma fins que [[Eurico]] es va apoderar totalment de la província l'any [[476]].
El pas dels visigots per Morella deixà escasses calcigades històriques. No obstant, es considera que les iglésies de Sant Nicolau de Morella i de Sant Pere de Castellfort són d'orige visigòtic per lo que fa a la seua fundació. Els [[vàndal]]s varen prendre Morella a sanc i foc i l'ocuparen durant uns tres anys, abandonant-la l'any [[411]]. Els visigots manats per [[Ataúlfo]] varen conquistar el Tarraconense l'any 414, pero Morella, per mig d'un pacte, quedà depenent de Roma fins que [[Eurico]] es va apoderar totalment de la província l'any [[476]].


[[File:Morella-castle.JPG|thumb|left|220px|<center>Castell de Morella</center>]]
[[File:Morella-castle.JPG|thumb|left|220px|<center>Castell de Morella</center>|vínculo=Special:FilePath/Morella-castle.JPG]]


=== Periodo àrap ===
=== Periodo àrap ===
Fon ocupada pels [[Ètnia bereber|berebers]] l'any [[714]]. Posteriorment, la ciutat passaria a dependre del rei àrap de Tortosa. Per esta época apareix vinculat a Morella el nom del [[Cid]] que, pareix, fon qui precisament va reconstruir el seu castell. En les voltants de Morella es va desenrollar una famosa batalla durant la dominació musulmana, de la que fon principal protagoniste [[Rodrigo Díaz de Vivar]], contra el que uniren les seues forces el rei moro de Lleida i Tortosa [[al-mundir al-Hayib]] i el rei cristià [[Sancho Ramírez d'Aragó]]. El Cid els va presentar batalla al peu de Morella el [[14 d'agost]] de [[1084]], en una localisació encara no aclarida completament, que podria situar-se en el cridat ''[[Pla del Rei]] '', derrotant als seus oponents, fent presoners a 2.000 mesnaders i a numerosos nobles cristians i xeics àraps.
Fon ocupada pels [[Ètnia bereber|berebers]] l'any [[714]]. Posteriorment, la ciutat passaria a dependre del rei àrap de Tortosa. Per esta época apareix vinculat a Morella el nom del [[Cid]] que, pareix, fon qui precisament va reconstruir el seu castell. En les voltants de Morella es va desenrollar una famosa batalla durant la dominació musulmana, de la que fon principal protagoniste [[Rodrigo Díaz de Vivar]], contra el que uniren les seues forces el rei moro de Lleida i Tortosa [[al-mundir al-Hayib]] i el rei cristià [[Sancho Ramírez d'Aragó]]. El Cid els va presentar batalla al peu de Morella el [[14 d'agost]] de [[1084]], en una localisació encara no aclarida completament, que podria situar-se en el nomenat ''[[Pla del Rei]] '', derrotant als seus oponents, fent presoners a 2.000 mesnaders i a numerosos nobles cristians i xeics àraps.


=== Baixa Edat Mija ===
=== Baixa Edat Mija ===
Llínea 105: Llínea 105:
Durant la [[Guerra de Successió]], Morella va prendre partit per [[Felip V d'Espanya|Felip V]]. Els partidaris de l'[[archiduc Carles]], al comandament de Mut de [[Valjunquera]], varen intentar entrar en Morella, pero foren derrotats en la serra de Sant Marc. Morella va haver de rendir-se, a la fi, el [[3 de febrer]] a les forces de Felip V que la sitiaven. Davall el regnat d'este monarca, Morella es va convertir en capital de Governació Militar i Política.
Durant la [[Guerra de Successió]], Morella va prendre partit per [[Felip V d'Espanya|Felip V]]. Els partidaris de l'[[archiduc Carles]], al comandament de Mut de [[Valjunquera]], varen intentar entrar en Morella, pero foren derrotats en la serra de Sant Marc. Morella va haver de rendir-se, a la fi, el [[3 de febrer]] a les forces de Felip V que la sitiaven. Davall el regnat d'este monarca, Morella es va convertir en capital de Governació Militar i Política.


[[File:Vista panorámica de Morella desde el castillo.jpg|800px|center|Vista panoràmica de la localitat des del castell]]
[[File:Vista panorámica de Morella desde el castillo.jpg|800px|center|Vista panoràmica de la localitat des del castell|vínculo=Special:FilePath/Vista_panorámica_de_Morella_desde_el_castillo.jpg]]


En l'any [[1808]]3 es sumà al patriòtic alçament contra [[Napoleó]]; com en molts llocs varen ser les classes populars les que s'enfrontaren en les tropes invasores. Per fi, en octubre de [[1813]] les forces espanyoles, manades pel general [[Elío]], varen conseguir reconquistar-la.
En l'any [[1808]]3 es sumà al patriòtic alçament contra [[Napoleó]]; com en molts llocs varen ser les classes populars les que s'enfrontaren en les tropes invasores. Per fi, en octubre de [[1813]] les forces espanyoles, manades pel general [[Elío]], varen conseguir reconquistar-la.
Llínea 114: Llínea 114:
Els enfrontaments varen culminar el [[5 de juny]] de [[1822]], quan un grup d'absolutistes feren que la guarnició de Morella es rendira, fent-los creure que  en forces molt numeroses. Dotze dies més tart les tropes governamentals  recuperaren la ciutat. No obstant, un any despuix els absolutistes varen tornar a ocupar la població.
Els enfrontaments varen culminar el [[5 de juny]] de [[1822]], quan un grup d'absolutistes feren que la guarnició de Morella es rendira, fent-los creure que  en forces molt numeroses. Dotze dies més tart les tropes governamentals  recuperaren la ciutat. No obstant, un any despuix els absolutistes varen tornar a ocupar la població.


[[File:Morella-Calbo.jpg|200px|thumb]]
[[File:Morella-Calbo.jpg|200px|thumb|vínculo=Special:FilePath/Morella-Calbo.jpg]]
Al morir Fernando VII en l'any [[1833]] i encendre's la cruel [[guerres carlistes|guerra carlista]] entre els partidaris del germà del rei mort, Don Carles, i els de la reina mare Maria Cristina, de nou va tornar a ser escenari de cruentes lluites i avatars sense conte. Morella fon [[s:Vida Militar i Política de Cabrera. Tom III capítul II. Ocupació de Morella pels carlistes|conquistada]] per l'eixèrcit de [[Ramón Cabrera]] el [[26 de giner]] de [[1838]], defesa victoriosament davant de l'atac de les cinc divisions del general Oraá en estiu del mateix any, i convertida en la capital carlina del territori controlat per Cabrera fins a [[1840]]. Quan la tercera guerra carlina va acabar, Morella es va dedicar durant anys a estanyar els danys experimentats en la disputa.
Al morir Fernando VII en l'any [[1833]] i encendre's la cruel [[guerres carlistes|guerra carlista]] entre els partidaris del germà del rei mort, Don Carles, i els de la reina mare Maria Cristina, de nou va tornar a ser escenari de cruentes lluites i avatars sense conte. Morella fon [[s:Vida Militar i Política de Cabrera. Tom III capítul II. Ocupació de Morella pels carlistes|conquistada]] per l'eixèrcit de [[Ramón Cabrera]] el [[26 de giner]] de [[1838]], defesa victoriosament davant de l'atac de les cinc divisions del general Oraá en estiu del mateix any, i convertida en la capital carlina del territori controlat per Cabrera fins a [[1840]]. Quan la tercera guerra carlina va acabar, Morella es va dedicar durant anys a estanyar els danys experimentats en la disputa.


Llínea 120: Llínea 120:


== Demografia ==
== Demografia ==
Conta en 2.406 habitants segons el cens del [[INE]] de l'any [[2021]].
Conta en 2.475 habitants segons el cens del [[INE]] de l'any [[2022]].
<center>
{| align="center" {{tablabonita}}
{| align="center" {{tablabonita}}
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica<ref>[http://www.ine.es/intercensal/intercensal.Do INE-Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842] i [http://www.civis.gva.es/civis/es/index_menu.Htm Portal CIVIS] [http://www.civis.gva.es/pls/civisc/p_civis.detalle1?ent=1208000000&codigo=ente&codcat=12080&tabla=HABITANTS&opcion=1&categoria=Municipio&escudo=ep/1208000000.gif&bandera=&denominacion=Morella&tit=Habitantes Habitants de Morella]</ref>  
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica<ref>[http://www.ine.es/intercensal/intercensal.Do INE-Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842] i [http://www.civis.gva.es/civis/es/index_menu.Htm Portal CIVIS] [http://www.civis.gva.es/pls/civisc/p_civis.detalle1?ent=1208000000&codigo=ente&codcat=12080&tabla=HABITANTS&opcion=1&categoria=Municipio&escudo=ep/1208000000.gif&bandera=&denominacion=Morella&tit=Habitantes Habitants de Morella]</ref>  
Llínea 129: Llínea 130:


|-
|-
![[1996]] !! [[2001]] !! [[2005]] !! [[2009]] !! [[2019]]  
![[1996]] !! [[2001]] !! [[2005]] !! [[2009]] !! [[2019]] !! [[2022]]
|-
|-
| align=center| 2.797 || align=center| 2.718 || align=center| 2.815 || align=center| 2.822 || align=center| 2.430  
| align=center| 2.797 || align=center| 2.718 || align=center| 2.815 || align=center| 2.822 || align=center| 2.430 || align=center| 2.475
|}
|}
</center>


== Política ==
== Política ==
Llínea 154: Llínea 156:
   | Alcalde_9 = Joaquim Puig i Ferrer<br>Rhamsés Ripollés Puig
   | Alcalde_9 = Joaquim Puig i Ferrer<br>Rhamsés Ripollés Puig
   | Partit_9 = [[PSPV-PSOE]]
   | Partit_9 = [[PSPV-PSOE]]
  | Alcalde_10 = Rhamsés Ripollés Puig
  | Partit_10 = [[PSPV-PSOE]]
  | Alcalde_11 = Rhamsés Ripollés Puig
  | Partit_11 = [[PSPV-PSOE]]
  | Alcalde_12 = Bernabé Sangüesa Antolí
  | Partit_12 = [[Independents per Morella]]
}}
}}


== Economia ==
== Economia ==


Morella caracterisada per la [[indústria textil]], ha segut i és centre comercial de la seua comarca , per que n'hi ha que dir que predomina en la seua economia el sector servicis, impulsat en l'actualitat pel turisme, tant d'interior com exterior.  
Morella caracterisada per l'[[indústria textil]], ha segut i és centre comercial de la seua comarca , per que n'hi ha que dir que predomina en la seua economia el sector servicis, impulsat en l'actualitat pel turisme, tant d'interior com exterior.  


L'agricultura i la ganaderia ([[porc|porcina]] i avícola) complementen la seua activitat econòmica.
L'agricultura i la ganaderia ([[porc|porcina]] i avícola) complementen la seua activitat econòmica.
Llínea 164: Llínea 172:
== Monuments ==
== Monuments ==
=== Monuments religiosos ===
=== Monuments religiosos ===
[[File:SantaMariaMorella.JPG|thumb|220px|left|<center>Iglésia Archiprestal</center>]]
[[File:SantaMariaMorella.JPG|thumb|220px|left|<center>Iglésia Archiprestal</center>|vínculo=Special:FilePath/SantaMariaMorella.JPG]]
* '''[[Iglésia de Santa Maria (Morella)|Iglésia de Santa Maria]] '''. L'iglésia Archiprestal de Santa Maria la Major és un fita obligada per als amants de l'art. Esta construcció [[arquitectura gòtica|gòtica]] reunix en una mateixa frontera la Porta dels apòstols i la de les Vèrgens. Ya dins, en la part posterior del cor, es pot vore esculpit en forma de fris el Pòrtic de la Glòria. La singular escala de caragol per la qual es puja al cor, l'altar major, els seus tres rosetons en vidrieres originals de l'Escola valenciana del [[sigle XIV]] i l'orgue de Torull són algunes de les seues joyes.
* '''[[Iglésia de Santa Maria (Morella)|Iglésia de Santa Maria]] '''. L'iglésia Archiprestal de Santa Maria la Major és un fita obligada per als amants de l'art. Esta construcció [[arquitectura gòtica|gòtica]] reunix en una mateixa frontera la Porta dels apòstols i la de les Vèrgens. Ya dins, en la part posterior del cor, es pot vore esculpit en forma de fris el Pòrtic de la Glòria. La singular escala de caragol per la qual es puja al cor, l'altar major, els seus tres rosetons en vidrieres originals de l'Escola valenciana del [[sigle XIV]] i l'orgue de Torull són algunes de les seues joyes.


* '''Convent de Sant Francesc'''. Lo més significatiu del conjunt és la sala Capitular a on n'hi ha una pintura al fresc, en la que es representa la Dansa de la Mort del [[sigle XV]]. L'iglésia del convent data del sigle XIV, i fon recoberta d'estil neoclàssic en l'any [[1800]]. Hui es pot apreciar l'estil gòtic original.
* '''[[Convent de Sant Francesc (Morella)|Convent de Sant Francesc]]'''. Lo més significatiu del conjunt és la sala Capitular a on n'hi ha una pintura al fresc, en la que es representa la Dansa de la Mort del [[sigle XV]]. L'iglésia del convent data del sigle XIV, i fon recoberta d'estil neoclàssic en l'any [[1800]]. Hui es pot apreciar l'estil gòtic original.
* '''Iglésia de Sant Nicolau'''. La que fon Iglésia de Sant Nicolau, d'estil romànic tardà, és ara sala d'exposicions.
* '''Iglésia de Sant Nicolau'''. La que fon Iglésia de Sant Nicolau, d'estil romànic tardà, és ara sala d'exposicions.


=== Monuments civils ===
=== Monuments civils ===
[[File:Morella puerta.jpg|thumb|170px|<center>Porta</center>]]
[[File:Morella puerta.jpg|thumb|170px|<center>Porta</center>|vínculo=Special:FilePath/Morella_puerta.jpg]]
* '''[[Castell de Morella|Castell]] '''. Construït aprofitant la roca. Consta de la plaça d'armes (1.070 m), el palau del governador, l'Aljup, la torre de la Pardala, retretes al vol per a on varen entrar en [[1838]] els carlins, presó de Tros, restes de palaus reals, torres d'Homenage, i pavellons oficials, per a on han passat diferents formes de civilisació i cultures.
* '''[[Castell de Morella|Castell]] '''. Construït aprofitant la roca. Consta de la plaça d'armes (1.070 m), el palau del governador, l'Aljup, la torre de la Pardala, retretes al vol per a on varen entrar en [[1838]] els carlistes, presó de Tros, restes de palaus reals, torres d'Homenage, i pavellons oficials, per a on han passat diferents formes de civilisació i cultures.
* '''Muralles Medievals'''. Hi ha que destacar les seues portes de la Nevera, Sant Miquel, Morella, Sant Mateu, Forcall, del Rei i dels Estudis, i les torres del Péblico, la Nevera, el Trinquet, Sant Miquel, la Redona, de la font, Alós, de l'Asperó, Beneyto, de Fredes, Sant Mateu, del Forcall, del Carraixent, del Rei, dels Estudis i San Francisco.
* '''Muralles Medievals'''. Hi ha que destacar les seues portes de la Nevera, Sant Miquel, Morella, Sant Mateu, Forcall, del Rei i dels Estudis, i les torres del Péblico, la Nevera, el Trinquet, Sant Miquel, la Redona, de la font, Alós, de l'Asperó, Beneyto, de Fredes, Sant Mateu, del Forcall, del Carraixent, del Rei, dels Estudis i San Francisco.
* '''Aqüeducte de Santa Lluïa'''. Es tracta d'una obra considerable de l'ingenieria civil gòtica del sigle XIV, pel que arribava les aigües de les fonts de "''Vinatxos''" i del "''Aljup''" cap a la "''Font Vella''" de Morella.
* '''[[Aqüeducte de Santa Llúcia (Morella)|Aqüeducte de Santa Llúcia]]'''. Es tracta d'una obra considerable de l'ingenieria civil gòtica del sigle XIV, pel que arribava les aigües de les fonts de "''Vinatxos''" i del "''Aljup''" cap a la "''Font Vella''" de Morella.
 
* '''Ajuntament'''. És un edifici gòtic dels sigles XIV i XV.
* '''Ajuntament'''. És un edifici gòtic dels sigles XIV i XV.
* '''Cases Solariegues'''. Són moltes les cases solariegues que es conserven en Morella. La del cardenal Ram (al final del carrer Blasco d'Alagó), del [[sigle XVI]], és actualment un hotel. La Casa de la Confraria de Llauradors (en el carrer de la Confraria). La Casa dels Estudis i del Consell (junt en la plaça dels Estudis), la Casa de Ciurana de Quadres (en la costa de Sant Joan), la Casa de Rovira (en el carrer de la Mare de Deu) i la Casa del marqués de Cruilles són a soles uns eixemples més.
* '''Cases Solariegues'''. Són moltes les cases solariegues que es conserven en Morella. La del cardenal Ram (al final del carrer Blasco d'Alagó), del [[sigle XVI]], és actualment un hotel. La Casa de la Confraria de Llauradors (en el carrer de la Confraria). La Casa dels Estudis i del Consell (junt en la plaça dels Estudis), la Casa de Ciurana de Quadres (en la costa de Sant Joan), la Casa de Rovira (en el carrer de la Mare de Deu) i la Casa del marqués de Cruilles són a soles uns eixemples més.
Llínea 184: Llínea 191:
* '''Rius Bergants i Cérvol'''. Els rius Bergants i Cérvol reguen la comarca, formant bells parages de roques, aigua i agresta contextura. Totes les atres conques fluvials de ''Els Ports'' són barrancs i rambles, com les de Vallivana i Celumbres, que fan d'este un païsage aspre i accidentat.
* '''Rius Bergants i Cérvol'''. Els rius Bergants i Cérvol reguen la comarca, formant bells parages de roques, aigua i agresta contextura. Totes les atres conques fluvials de ''Els Ports'' són barrancs i rambles, com les de Vallivana i Celumbres, que fan d'este un païsage aspre i accidentat.
* '''Cimes montanyoses'''. Els amics de les altures podran pujar per damunt dels mil metros en la ''Mola dels Fusters'', la ''Mola del Moixacre'', el ''Turmeli'', el ''Regaxolet'', el ''Bovalar'', el ''Port de Torre Miró'', la ''Nevera de Catí'' o el ''Tossal de Xivalcolla''.
* '''Cimes montanyoses'''. Els amics de les altures podran pujar per damunt dels mil metros en la ''Mola dels Fusters'', la ''Mola del Moixacre'', el ''Turmeli'', el ''Regaxolet'', el ''Bovalar'', el ''Port de Torre Miró'', la ''Nevera de Catí'' o el ''Tossal de Xivalcolla''.
* '''Camí del Cid'''. Donada la vinculació històrica de la localitat en la figura del [[Cid Campeador]], Morella forma part d'esta ruta turística, precisament en un anell denominat "Anell de Morella". Este tram té el seu epicentre en la localitat castellonenca.
* '''Camí del Cid'''. Donada la vinculació històrica de la localitat en la figura del [[El Sit|Sit Campejador]], Morella forma part d'esta ruta turística, precisament en un anell denominat "Anell de Morella". Este tram té el seu epicentre en la localitat castellonenca.


== Gastronomia ==
== Gastronomia ==


La gastronomia morellana es nodrix dels productes de la zona: [[corder]], [[porc]], [[embotit]]s i [[pernil]]s, [[trufa|trufes]], etc. Plats típics: [[vedella tendral]], gallina trufada, sopa de flam, sopa morellana, [[conill]] en [[Vaqueta (caragol)|vaquetes]], [[perdiu]] en [[escabeig]], [[Lactarius deliciosus|rovellons]], croquetes morellanes, [[carn salada i fumada]], [[quallada]], flaons.
La gastronomia morellana es nodrix dels productes de la zona: [[corder]], [[porc]], [[embotit]]s i [[pernil]]s, [[trufa|trufes]], etc. Plats típics: [[vedella tendral]], gallina trufada, sopa de flam, sopa morellana, [[conill]] en [[Vaqueta (caragol)|vaquetes]], [[perdiu]] en [[escabeig]], [[Rovelló|rovellons]], croquetes morellanes, [[carn salada i fumada]], [[quallada]], [[Flaó|flaons]].


== Festes ==
== Festes ==
La majoria tenen orige en el cult religiós.
 
La majoria tenen son orige en el cult religiós.


* Sant Julià, patró de la ciutat ([[7 de giner]]).
* Sant Julià, patró de la ciutat ([[7 de giner]]).
Llínea 197: Llínea 205:
* Carnestoltes
* Carnestoltes
* Cicle de rollos i cosines (del [[25 d'abril]] al [[10 de juliol]]).
* Cicle de rollos i cosines (del [[25 d'abril]] al [[10 de juliol]]).
* Pregària en el santuari de [[Vallivana]] (primera fi de semana de [[maig]]).
* Pregària en el [[Santuari de la Verge de la Vallivana|santuari de Vallivana]] (primera fi de semana de [[maig]]).
* [[Corpus Christi]].
* [[Corpus Christi]].
* Sant Joan (dissabte més pròxim al [[24 de juny]]).
* Sant Joan (dissabte més pròxim al [[24 de juny]]).
* Bous de Sant Roc (agost).
* Bous de Sant Roc (agost).
* Fira agrícola i ganadera (segona fin de semana de setembre).
* Fira agrícola i ganadera (segona fin de semana de setembre).
* [[Sexeni de Morella|L'Anunci]]: se celebra l'any anterior al Sexeni, i precisament anuncia la celebració d'este.
* [[Sexeni de Morella]]: és la festa per excelència de Morella. Se celebra cada sis anys en agost, en honor a la Mare de Deu de Vallivana. Durant el Sexeni, cada dia un gremi ([[torn d'alfarer|torners]], teixidors, llauradors, arts i oficis, [[pelegrí]]ns, ''gitanetes'') realisa la seua dansa. La pròxima, en [[agost]] de l'any [[2012]].
* [[Sexeni de Morella]]: és la festa per excelència de Morella. Se celebra cada sis anys en agost, en honor a la Mare de Deu de Vallivana. Durant el Sexeni, cada dia un gremi ([[torn d'alfarer|torners]], teixidors, llauradors, arts i oficis, [[pelegrí]]ns, ''gitanetes'') realisa la seua dansa. La pròxima, en [[agost]] de l'any [[2012]].
* [[Sexeni de Morella|L'Anunci]]: se celebra l'any anterior al Sexeni, i precisament anuncia la celebració d'este.


== Persones celebres ==
== Persones celebres ==


* Joaquín Sebastià Pascual: (Chiva de Morella 1936- Barcelona 1988) Emigrant a Barcelona, comerciant i mamprenedor.
* [[Manuel Milián Boix|Mossén Manuel Milián Boix]] (Morella, 1908 - 1989), historiador, archiver i croniste oficial de [[Vinaròs]]. 
 
* Joaquín Sebastià Pascual: (Chiva de Morella, 1936 - Barcelona, 1988) Emigrant a Barcelona, comerciant i mamprenedor.


* [[Joaquim Oliet Cruella]]: pintor neoclàssic del [[sigle XIX]].
* [[Joaquim Oliet Cruella]]: pintor neoclàssic del [[sigle XIX]].
Llínea 217: Llínea 227:
* [[Francesc de Vinatea]]: ''Jurat en Corts''. Sigle XIV.
* [[Francesc de Vinatea]]: ''Jurat en Corts''. Sigle XIV.


* [[Salvador Alepus]] (Salvatore Alepus):<ref>http://it.wikipedia.org/wiki/Salvatore_Alepus Salvatore Alepus en Wikipedia italiana</ref> teòlec i poeta (Morella, [[1503]] – [[Sàser]] [[Sardenya]] [[1568]]) arquebisbe de Sàser des de [[1524]].
* [[Salvador Alepus]] (Salvatore Alepus):<ref>http://it.wikipedia.org/wiki/Salvatore_Alepus Salvatore Alepus en Wikipedia italiana</ref> teòlec i poeta (Morella, [[1503]] – [[Sàser]], [[Sardenya]] [[1568]]) arquebisbe de Sàser des de [[1524]].


* Ramón Ripollés Cardona: soldat pertanyent al grup conegut com [[Sege de Baler|els Últims de Filipines]].
* Ramón Ripollés Cardona: soldat pertanyent al grup conegut com [[Sege de Baler|els Últims de Filipines]].
Llínea 225: Llínea 235:


== Vore també ==
== Vore també ==
*[[Chiva de Morella]]
* [[Anex:Municipis de la província de Castelló]]
*[[Ortells]]
* [[Chiva de Morella]]
* [[Ortells]]


== Referències ==
== Referències ==
<references />
<references/>
* [https://www.morella.net Ajuntament de Morella]
* [https://www.dipcas.es/es/ Diputació provincial de Castelló]
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Morella INE. Població de Morella]
* [http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]
 
== Bibliografia ==
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
* Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009


== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
{{commonscat|Morella}}
{{commonscat|Morella}}
* [http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] d'a on s'ha extret informació en el seu consentiment.
 
* [https://www.morella.net Ajuntament de Morella]
* [https://www.morellaturistica.com Portal turístic de Morella]
* [https://www.morellaturistica.com Portal turístic de Morella]
* [https://maps.google.es/maps?f=q&hl=es&q=Morella,+Castell%C3%B3n,+Comunidad+Valenciana,+Espa%C3%B1a&t=k&om=1&ll=40.620012,-0.102117&spn=0.007492,0.021629 Vista des de satèlit en Google Maps]
* [https://maps.google.es/maps?f=q&hl=es&q=Morella,+Castell%C3%B3n,+Comunidad+Valenciana,+Espa%C3%B1a&t=k&om=1&ll=40.620012,-0.102117&spn=0.007492,0.021629 Vista des de satèlit en Google Maps]
* [http://www.cuevascastellon.uji.es/ Totes les cavitats de la província al detall]
* [http://www.cuevascastellon.uji.es/ Totes les cavitats de la província al detall]
* [https://www.caminodelcid.org/Poblacion_Morella.aspx Informació sobre Morella en El Camí del Cid]
* [https://www.caminodelcid.org/Poblacion_Morella.aspx Informació sobre Morella en El Camí del Cid]
* Prades Bel, Juan E. (2024): "Año 1840: Parte de guerra de la toma de Morella por el ejército liberal tras vencer y apresar a la guarnición absolutista de la plaza, fue la última batalla en el Maestrazgo, y el preludio del final de la primera guerra civil carlista". [https://autoslocostorreblanca.blogspot.com/2024/01/la-toma-de-morella-de-1840.html]
* Prades Bel, Juan E. (2026): "Crónicas Históricas de la villa de Morella del año 1810: La incursión ofensiva de O'donojú a Morella, un episodio de la Guerra de la Independencia Española (1808-1814) en la provincia de Castellón". [https://autoslocostorreblanca.blogspot.com/2026/02/el-episodio-de-1810-en-morella.html]
* Prades Bel, Juan E. (2026): "Crónicas Históricas: Morella, diciembre año 1834, la batalla de la Masada dels Guimerans, entre el ejército nacional al mando del coronel Nogueras y una facción carlista comandada por “el Serrador".  [https://autoslocostorreblanca.blogspot.com/2026/02/tematicas-el-levantamiento-carlista-de.html]
* Prades Bel, Juan E. (2021): "El municipio de Morella (Castellón) en el año 1.896, datos y leyendas para la historia de esta noble villa". [https://juanemilioprades.blogspot.com/2021/01/gentescostumbres-tradiciones-historias_27.html]


{{Municipis d'Els Ports}}
{{Municipis d'Els Ports}}
{{Capitals comarques}}
{{Capitals comarques}}


{{Llista artículs destacats}}
[[Categoria:Morella]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Castelló]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Castelló]]
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/wiki/Morella»