Diferència entre les revisions de "Morella"

* [[Primera del Riu (Morella)]], 156 hab.

* [[Segona del Riu (Morella)]], 108 hab.

* [[Ortells]], 56 hab.

* [[Chiva de Morella]], 42 hab.

| width="35%" align="center"|'''nordest:''' [[Castell de Cabres]]

|-

| width="30%" align="center"|'''Morella'''

| width="35%" align="center"|'''Est:''' [[Vallibona]]

== Història ==

Encaramallada espectacularment en l'ala d'una montanya, la ciutat amurallada de Morella, l'antiga ''Castra Aelia'' dels romans i feu del [[guerres carlistes|carlisme]] en temps del general [[Ramón Cabrera|Cabrera]], senyoreja el païsage de l'Alt Maestrat. Morella pot exhibir una història tan antiga com ilustre.  

El pas dels visigots per Morella deixà escasses calcigades històriques. No obstant, es considera que les iglésies de Sant Nicolau de Morella i de Sant Pere de Castellfort són d'orige visigòtic per lo que fa a la seua fundació. Els [[vàndal]]s varen prendre Morella a sanc i foc i l'ocuparen durant uns tres anys, abandonant-la l'any [[411]]. Els visigots manats per [[Ataúlfo]] varen conquistar el Tarraconense l'any 414, pero Morella, per mig d'un pacte, quedà depenent de Roma fins que [[Eurico]] es va apoderar totalment de la província l'any [[476]].

=== Periodo àrap ===

Durant la [[Guerra de Successió]], Morella va prendre partit per [[Felip V d'Espanya|Felip V]]. Els partidaris de l'[[archiduc Carles]], al comandament de Mut de [[Valjunquera]], varen intentar entrar en Morella, pero foren derrotats en la serra de Sant Marc. Morella va haver de rendir-se, a la fi, el [[3 de febrer]] a les forces de Felip V que la sitiaven. Davall el regnat d'este monarca, Morella es va convertir en capital de Governació Militar i Política.

En l'any [[1808]]3 es sumà al patriòtic alçament contra [[Napoleó]]; com en molts llocs varen ser les classes populars les que s'enfrontaren en les tropes invasores. Per fi, en octubre de [[1813]] les forces espanyoles, manades pel general [[Elío]], varen conseguir reconquistar-la.

Els enfrontaments varen culminar el [[5 de juny]] de [[1822]], quan un grup d'absolutistes feren que la guarnició de Morella es rendira, fent-los creure que  en forces molt numeroses. Dotze dies més tart les tropes governamentals  recuperaren la ciutat. No obstant, un any despuix els absolutistes varen tornar a ocupar la població.

Al morir Fernando VII en l'any [[1833]] i encendre's la cruel [[guerres carlistes|guerra carlista]] entre els partidaris del germà del rei mort, Don Carles, i els de la reina mare Maria Cristina, de nou va tornar a ser escenari de cruentes lluites i avatars sense conte. Morella fon [[s:Vida Militar i Política de Cabrera. Tom III capítul II. Ocupació de Morella pels carlistes|conquistada]] per l'eixèrcit de [[Ramón Cabrera]] el [[26 de giner]] de [[1838]], defesa victoriosament davant de l'atac de les cinc divisions del general Oraá en estiu del mateix any, i convertida en la capital carlina del territori controlat per Cabrera fins a [[1840]]. Quan la tercera guerra carlina va acabar, Morella es va dedicar durant anys a estanyar els danys experimentats en la disputa.

== Economia ==

L'agricultura i la ganaderia ([[porc|porcina]] i avícola) complementen la seua activitat econòmica.

== Monuments ==

=== Monuments religiosos ===

* '''[[Iglésia de Santa Maria (Morella)|Iglésia de Santa Maria]] '''. L'iglésia Archiprestal de Santa Maria la Major és un fita obligada per als amants de l'art. Esta construcció [[arquitectura gòtica|gòtica]] reunix en una mateixa frontera la Porta dels apòstols i la de les Vèrgens. Ya dins, en la part posterior del cor, es pot vore esculpit en forma de fris el Pòrtic de la Glòria. La singular escala de caragol per la qual es puja al cor, l'altar major, els seus tres rosetons en vidrieres originals de l'Escola valenciana del [[sigle XIV]] i l'orgue de Torull són algunes de les seues joyes.

* '''Iglésia de Sant Nicolau'''. La que fon Iglésia de Sant Nicolau, d'estil romànic tardà, és ara sala d'exposicions.

=== Monuments civils ===

* '''[[Castell de Morella|Castell]] '''. Construït aprofitant la roca. Consta de la plaça d'armes (1.070 m), el palau del governador, l'Aljup, la torre de la Pardala, retretes al vol per a on varen entrar en [[1838]] els carlistes, presó de Tros, restes de palaus reals, torres d'Homenage, i pavellons oficials, per a on han passat diferents formes de civilisació i cultures.

* '''Muralles Medievals'''. Hi ha que destacar les seues portes de la Nevera, Sant Miquel, Morella, Sant Mateu, Forcall, del Rei i dels Estudis, i les torres del Péblico, la Nevera, el Trinquet, Sant Miquel, la Redona, de la font, Alós, de l'Asperó, Beneyto, de Fredes, Sant Mateu, del Forcall, del Carraixent, del Rei, dels Estudis i San Francisco.

== Gastronomia ==

== Festes ==

* [http://www.cuevascastellon.uji.es/ Totes les cavitats de la província al detall]

* [https://www.caminodelcid.org/Poblacion_Morella.aspx Informació sobre Morella en El Camí del Cid]

{{Municipis d'Els Ports}}

{{Capitals comarques}}