Diferència entre les revisions de "Furs de Valéncia" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostra una edició intermija d'un usuari)

Llínea 37:

És important aclarir que estos furs no foren inicialment els furs de tot el [[Regne de Valéncia]]. És molt destacat l'absència en les Corts de [[1261]] de les viles reals més importants del regne en aquella época, com eren [[Morella]], [[Burriana]], [[Sagunt|Morvedre]] (Sagunt), [[Alzira]] i [[Xàtiva]].

Més concretament, en l'any [[1263]] els furs aragonesos regien en [[Cirat]], en Morella, en [[Vallibona]], en [[Vinaròs]], [[Boixar]] i [[Fredes]], en [[Vilanova d'Alcolea|Vilanova]], en les actuals pedanies de [[Mola Escabrosa]], [[Corachà]] i la [[Penya de l'Aranyol]] situades en l'actual terme de [[Castell de Cabres]], [[Castellfort]], [[Burriana]], [[Benicarló]], [[Almassora]], [[~~Salzedella~~]] i [[Lludient]], [[Benassal]], [[Albocàsser]], [[Catí]], i [[Riu de Truites]].

Més concretament, en l'any [[1263]] els furs aragonesos regien en [[Cirat]], en Morella, en [[Vallibona]], en [[Vinaròs]], [[Boixar]] i [[Fredes]], en [[Vilanova d'Alcolea|Vilanova]], en les actuals pedanies de [[Mola Escabrosa]], [[Corachà]] i la [[Penya de l'Aranyol]] situades en l'actual terme de [[Castell de Cabres]], [[Castellfort]], [[Burriana]], [[Benicarló]], [[Almassora]], [[Salzadella]] i [[Lludient]], [[Benassal]], [[Albocàsser]], [[Catí]], i [[Riu de Truites]].

En l'any [[1263]] els ''costums'' de [[Lleida]] regien en [[Calig]], [[Cervera del Maestrat]], [[Rossell]] i [[Sant Mateu]], [[Vilafamés]], [[Vinaròs]] i [[Cabanes]]. I els de Barcelona regien en [[Alcalà de Chivert|Castell de Chivert]], [[Moncada]] i [[Beniacaldim d'Almenara]].

Llínea 70:

::::::::''Extracte del '''Decret d'abolició dels furs d'[[Aragó]] i [[Valéncia]] '''''

== Edicions ~~fascimil~~ ==

== Edicions facscimil ==

Donada l'importància de l'obra, hi ha edicions facsimilars, l'última d'elles veu la llum en l'[[octubre]] de l'any [[2006]], i fon editada per l'empresa Valenciana Ceremonial Ediciones, sobre l'original custodiat per l'[[Ajuntament de Valéncia]]. Acompanyant l'obra d'un important treball d'investigació a càrrec de numerosos catedràtics de l'[[Universitat de Valéncia]], cada u d'ells doctor en la seua disciplina.

Llínea 83:

'...Istum forum romansavit dominus rex...' (Fur XXV), o '...Istum forum correxit et in romantio posuit dominus rex...' (Fur XXVIII), o '...enmendavit in romantio dominus rex...' (Fur XXXII).|Edició dels Furs del Regne de Valéncia de l'any 1547. Biblioteca Valenciana.}}

{{Cita|''En cuanto a la libertad sorprende leer detenidamente los [[Furs de Valéncia|Furs valencianos]] para darse cuenta de que a las familias que iban asentándose en estas tierras de realengo se les concederían unos privilegios y unas condiciones jurídicas excepcionales – que aún hoy resultan inconcebibles para muchos territorios de aquel siglo XIII europeo – y unos beneficios para quienes emigraban a las tierras valencianas de las de señorío e iban a asentarse en un territorio de libertad, prometedor de oportunidades que, en modo alguno, gozaron en sus lugares de procedencia y en el que su condición de vehí les concedía defensa y protección, a saber:''

1.- ''una justicia administrada por el propio pueblo, a través del Justicia local''

2.- ''un comercio libre y ejercido por cualquier vecino de una comunidad''

3.- ''un libre disfrute de aguas y riberas, propiedad de los municipios''

4.- ''el libre ejercicio de la enseñanza impartida por cualquier vecino''

5.- ''una libertad de tránsito de personas y ganados, por caminos y assagadors''

6.- ''una moneda de cambio libre y ajustada a un módulo, esto es, el morabatí''

7.- ''y el libre ejercicio de su religión, en mezquitas y sinagogas, protegidas por la autoridad real''}}

* ''[[Reflexiones sobre la personalidad histórica valenciana]]''. [[Francisco A. Roca Traver]] ([[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), Valéncia, 2008) Conferència inaugural del curs 2008-2009. 14 de novembre de 2008.

== Referències ==

@@ Llínea 37: / Llínea 37: @@
 És important aclarir que estos furs no foren inicialment els furs de tot el [[Regne de Valéncia]]. És molt destacat l'absència en les Corts de [[1261]] de les viles reals més importants del regne en aquella época, com eren [[Morella]], [[Burriana]], [[Sagunt|Morvedre]] (Sagunt), [[Alzira]] i [[Xàtiva]].
-Més concretament, en l'any [[1263]] els furs aragonesos regien en [[Cirat]], en Morella, en [[Vallibona]], en [[Vinaròs]], [[Boixar]] i [[Fredes]], en [[Vilanova d'Alcolea|Vilanova]], en les actuals pedanies de [[Mola Escabrosa]], [[Corachà]] i la [[Penya de l'Aranyol]] situades en l'actual terme de [[Castell de Cabres]], [[Castellfort]], [[Burriana]], [[Benicarló]], [[Almassora]], [[Salzedella]] i [[Lludient]], [[Benassal]], [[Albocàsser]], [[Catí]], i [[Riu de Truites]].
+Més concretament, en l'any [[1263]] els furs aragonesos regien en [[Cirat]], en Morella, en [[Vallibona]], en [[Vinaròs]], [[Boixar]] i [[Fredes]], en [[Vilanova d'Alcolea|Vilanova]], en les actuals pedanies de [[Mola Escabrosa]], [[Corachà]] i la [[Penya de l'Aranyol]] situades en l'actual terme de [[Castell de Cabres]], [[Castellfort]], [[Burriana]], [[Benicarló]], [[Almassora]], [[Salzadella]] i [[Lludient]], [[Benassal]], [[Albocàsser]], [[Catí]], i [[Riu de Truites]].
 En l'any [[1263]] els ''costums'' de [[Lleida]] regien en [[Calig]], [[Cervera del Maestrat]], [[Rossell]] i [[Sant Mateu]], [[Vilafamés]], [[Vinaròs]] i [[Cabanes]]. I els de Barcelona regien en [[Alcalà de Chivert|Castell de Chivert]], [[Moncada]] i [[Beniacaldim d'Almenara]].
@@ Llínea 70: / Llínea 70: @@
 ::::::::''Extracte del '''Decret d'abolició dels furs d'[[Aragó]] i [[Valéncia]] '''''
-== Edicions fascimil ==
+== Edicions facscimil ==
 Donada l'importància de l'obra, hi ha edicions facsimilars, l'última d'elles veu la llum en l'[[octubre]] de l'any [[2006]], i fon editada per l'empresa Valenciana Ceremonial Ediciones, sobre l'original custodiat per l'[[Ajuntament de Valéncia]]. Acompanyant l'obra d'un important treball d'investigació a càrrec de numerosos catedràtics de l'[[Universitat de Valéncia]], cada u d'ells doctor en la seua disciplina.
@@ Llínea 83: / Llínea 83: @@
 '...Istum forum romansavit dominus rex...' (Fur XXV), o '...Istum forum correxit et in romantio posuit dominus rex...' (Fur XXVIII), o '...enmendavit in romantio dominus rex...' (Fur XXXII).|Edició dels Furs del Regne de Valéncia de l'any 1547. Biblioteca Valenciana.}}
+{{Cita|''En cuanto a la libertad sorprende leer detenidamente los [[Furs de Valéncia|Furs valencianos]] para darse cuenta de que a las familias que iban asentándose en estas tierras de realengo se les concederían unos privilegios y unas condiciones jurídicas excepcionales – que aún hoy resultan inconcebibles para muchos territorios de aquel siglo XIII europeo – y unos beneficios para quienes emigraban a las tierras valencianas de las de señorío e iban a asentarse en un territorio de libertad, prometedor de oportunidades que, en modo alguno, gozaron en sus lugares de procedencia y en el que su condición de vehí les concedía defensa y protección, a saber:''
+.- ''una justicia administrada por el propio pueblo, a través del Justicia local''
+.- ''un comercio libre y ejercido por cualquier vecino de una comunidad''
+.- ''un libre disfrute de aguas y riberas, propiedad de los municipios''
+.- ''el libre ejercicio de la enseñanza impartida por cualquier vecino''
+.- ''una libertad de tránsito de personas y ganados, por caminos y assagadors''
+.- ''una moneda de cambio libre y ajustada a un módulo, esto es, el morabatí''
+.- ''y el libre ejercicio de su religión, en mezquitas y sinagogas, protegidas por la autoridad real''}}
+* ''[[Reflexiones sobre la personalidad histórica valenciana]]''. [[Francisco A. Roca Traver]] ([[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), Valéncia, 2008) Conferència inaugural del curs 2008-2009. 14 de novembre de 2008.
 == Referències ==