Diferència entre les revisions de "Economia de la Comunitat Valenciana"

 
(No es mostren 3 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 64: Llínea 64:


=== Sigle XIX: industrialisació incipient ===
=== Sigle XIX: industrialisació incipient ===
El [[sigle XIX]] va estar marcat per canvis polítics i socials que varen afectar l'economia valenciana. La desamortisació i la lliberalisació del comerç varen transformar la propietat de la terra i varen fomentar la modernisació agrícola. L'indústria textil i la producció de [[paper]] varen començar a consolidar-se, sobretot en els núcleus urbans de Valéncia, [[Alcoy]] i [[Ontinyent]], iniciant un procés d'industrialisació que perduraria fins al [[sigle XX]].
El [[sigle XIX]] va estar marcat per canvis polítics i socials que varen afectar l'economia valenciana. La desamortisació i la lliberalisació del comerç varen transformar la propietat de la terra i varen fomentar la modernisació agrícola. L'indústria textil i la producció de [[paper]] varen començar a consolidar-se, sobretot en els núcleus urbans de [[Valéncia]], [[Alcoy]] i [[Ontinyent]], iniciant un procés d'industrialisació que perduraria fins al [[sigle XX]].


=== Sigle XX: expansió industrial i turisme ===
=== Sigle XX: expansió industrial i turisme ===
Llínea 96: Llínea 96:


==== Ganaderia ====
==== Ganaderia ====
{{AP|Ganaderia en la Comunitat Valenciana}}
És poc important en la Comunitat Valenciana llevat de l'[[apicultura]] que, gràcies a la gran varietat de plantes del sol, és la més important de l'Estat. Igualment la peixca ocupa un lloc poc rellevant en l'economia.
És poc important en la Comunitat Valenciana llevat de l'[[apicultura]] que, gràcies a la gran varietat de plantes del sol, és la més important de l'Estat. Igualment la peixca ocupa un lloc poc rellevant en l'economia.


==== Peixca ====
==== Peixca ====
{{AP|Peixca en la Comunitat Valenciana}}
Es practica peixca de litoral, sobretot de [[sardina|sardines]], [[polp|polps]], seitons, maires i crustaceus. Ports peixquers més importants: Vinarós, Castelló de la Plana, Santa pola, Alacant i Gandia.
Es practica peixca de litoral, sobretot de [[sardina|sardines]], [[polp|polps]], seitons, maires i crustaceus. Ports peixquers més importants: Vinarós, Castelló de la Plana, Santa pola, Alacant i Gandia.


Llínea 104: Llínea 106:
{{AP|Sector secondari de la Comunitat Valenciana}}
{{AP|Sector secondari de la Comunitat Valenciana}}
==== Indústria ====
==== Indústria ====
{{AP|Indústria en la Comunitat Valenciana}}
Es distinguixen cinc grans núcleus en les seues especialisacions. Són, de nort a sur:
Es distinguixen cinc grans núcleus en les seues especialisacions. Són, de nort a sur:
* [[Castelló de la Plana|Castelló]]-[[Onda]]: [[Ceràmica]].
* [[Castelló de la Plana|Castelló]]-[[Onda]]: [[Ceràmica]].
Llínea 120: Llínea 123:


=== Sector quaternari ===
=== Sector quaternari ===
{{AP|Sector quaternari de la Comunitat Valenciana}}
El sector quaternari ha anat cobrant rellevància en les últimes décades, centrat en activitats d'investigació, desenroll tecnològic, innovació i servicis alvançats d'informació. Universitats, parcs tecnològics i centres d'I+D promouen proyectes en biotecnologia, energies renovables, TIC i disseny industrial, conectant l'economia regional en mercats globals i fomentant la diversificació més allà de l'indústria tradicional i el turisme.
El sector quaternari ha anat cobrant rellevància en les últimes décades, centrat en activitats d'investigació, desenroll tecnològic, innovació i servicis alvançats d'informació. Universitats, parcs tecnològics i centres d'I+D promouen proyectes en biotecnologia, energies renovables, TIC i disseny industrial, conectant l'economia regional en mercats globals i fomentant la diversificació més allà de l'indústria tradicional i el turisme.