Diferència entre les revisions de "Morella"
Sin resumen de edición |
Sin resumen de edición |
||
| (No es mostren 119 edicions intermiges d'11 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
'''Morella''' és una localitat de la [[Comunitat Valenciana]]. Situada al nort de la [[província de Castelló]], capital de la [[comarca]] d'[[Els Ports de Morella]], en ple [[Maestrat]]. El seu terme municipal té 413,5 km2, el tercer en extensió de la [[Comunitat Valenciana]] | {{destacat}} | ||
{{Infobox pobles | |||
|image_país = [[File:Localització de Morella respecte del País Valencià.png|175px]] | |||
|image_província = [[File:Localització de Morella respecte dels Ports.png|180px]] | |||
|nom = Morella | |||
|image_escut = [[File:Escut de Morella.svg|90px]] | |||
|país = [[File:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]] | |||
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]] | |||
|província = [[Província de Castelló]] | |||
|comarca = [[Els Ports]] | |||
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Vinaròs]] | |||
|coor = 40°37′9″N 0°6′2″O | |||
|superfície = 413,5 km² | |||
|altitut = 984 msnm | |||
|població = 2.475 hab. (2022) | |||
|densitat = 5,9 hab./km² | |||
|gentilici = Morellà/ana | |||
|llengua = [[Valencià]] | |||
|còdic_postal = 12300 | |||
|festes = Sexeni de Morella. Se celebra cada 6 anys | |||
|alcalde = Bernabé Sangüesa Antolí ([[Independents per Morella]]) | |||
|web = [http://www.morella.net/ Web oficial de Morella] | |||
|notes = | |||
}} | |||
'''Morella''' és una localitat de la [[Comunitat Valenciana]]. Situada al nort de la [[província de Castelló]], capital de la [[comarca]] d'[[Els Ports de Morella]], en ple [[Maestrat]]. | |||
El seu terme municipal té 413,5 km2, el tercer en extensió de la [[Comunitat Valenciana]]. | |||
== Geografia == | == Geografia == | ||
| Llínea 12: | Llínea 39: | ||
=== Pedanies === | === Pedanies === | ||
En el terme municipal de Morella es troben les següents [[pedanies]], ordenades per població segons l'INE 2008:<ref>[http://www.Ine.es/nomen2/index.Do?accion=busquedaAvanzada&subaccion=&numPag=0&ordenAnios=ASC&comunidad=10&provincias=12&entidad_amb=no&codProv=&codMuni=080&codEC=&codES=&codNUC=&poblacion_amb=T&poblacion_op=%3D&poblacion_txt=&denominacion_op=like&denominacion_txt=&anos=2009&botonBusquedaAvanzada=Consultar+selecci%F3n INE - unitats poblacionals de Morella] i [http://www.civis.Gva.es/pls/civisc/p_civis.Detall1?ent=1208000000&codigo=nucleo&codcat=12080&tabla=NUCLIS&opcion=1&categoria=Municipio&escudo=ep/1208000000.gif&bandera=&denominacion=Morella&tit=Nucleos+de+Población Portal CIVIS-Información municipal de la Generalitat Valenciana]</ref> | En el terme municipal de Morella es troben les següents [[Pedania|pedanies]], ordenades per població segons l'[[INE]] [[2008]]:<ref>[http://www.Ine.es/nomen2/index.Do?accion=busquedaAvanzada&subaccion=&numPag=0&ordenAnios=ASC&comunidad=10&provincias=12&entidad_amb=no&codProv=&codMuni=080&codEC=&codES=&codNUC=&poblacion_amb=T&poblacion_op=%3D&poblacion_txt=&denominacion_op=like&denominacion_txt=&anos=2009&botonBusquedaAvanzada=Consultar+selecci%F3n INE - unitats poblacionals de Morella] i [http://www.civis.Gva.es/pls/civisc/p_civis.Detall1?ent=1208000000&codigo=nucleo&codcat=12080&tabla=NUCLIS&opcion=1&categoria=Municipio&escudo=ep/1208000000.gif&bandera=&denominacion=Morella&tit=Nucleos+de+Población Portal CIVIS-Información municipal de la Generalitat Valenciana]</ref> | ||
* [[Primera del Riu (Morella)]], 156 hab. | * [[Primera del Riu (Morella)]], 156 hab. | ||
* [[Segona del Riu (Morella)]], 108 hab. | * [[Segona del Riu (Morella)]], 108 hab. | ||
* [[ | * [[Coll i Moll]], 65 hab. | ||
* [[Ortells]], 56 hab. | * [[Ortells]], 56 hab. | ||
* [[Chiva de Morella]], 42 hab. | * [[Chiva de Morella]], 42 hab. | ||
| Llínea 35: | Llínea 62: | ||
{| border="2" cellpadding="4" cellspacing="0" style="margin: 0.5em 0.5em 0.5em 1em; padding: 0.5em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse;" width="75%" align="center" | {| border="2" cellpadding="4" cellspacing="0" style="margin: 0.5em 0.5em 0.5em 1em; padding: 0.5em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse;" width="75%" align="center" | ||
|- | |- | ||
| width="35%" align="center"|'''Noroest:''' [[Sorita del Maestrat]], [[Palanques]] | | width="35%" align="center"|'''Noroest:''' [[Sorita|Sorita del Maestrat]], [[Palanques]] | ||
| width="30%" align="center"|'''Nort:''' [[Herbés]] | | width="30%" align="center"|'''Nort:''' [[Herbés]] | ||
| width="35%" align="center"|'''nordest:''' [[Castell de Cabres]] | | width="35%" align="center"|'''nordest:''' [[Castell de Cabres]] | ||
|- | |- | ||
| width="35%" align="center"|'''Oest:''' [[Forcall]], [[Villores]], [[La Mata | | width="35%" align="center"|'''Oest:''' [[Forcall]], [[Villores]], [[La Mata (Castelló)|La Mata]] | ||
| width="30%" align="center"|'''Morella''' | | width="30%" align="center"|'''Morella''' | ||
| width="35%" align="center"|'''Est:''' [[Vallibona]] | | width="35%" align="center"|'''Est:''' [[Vallibona]] | ||
|- | |- | ||
| width="35%" align="center"|'''Suroest:''' [[Cinctorres]] | | width="35%" align="center"|'''Suroest:''' [[Cinctorres]] | ||
| width="30%" align="center"|'''Sur:''' [[Castellfort]], [[Ares del | | width="30%" align="center"|'''Sur:''' [[Castellfort]], [[Ares del Maestrat]] | ||
| width="35%" align="center"|'''Surest:''' [[Catí]] | | width="35%" align="center"|'''Surest:''' [[Catí]] | ||
| Llínea 51: | Llínea 78: | ||
== Història == | == Història == | ||
[[ | [[File:Morella Panorama.jpg|thumb|280px|<center>Vista general</center>|vínculo=Special:FilePath/Morella_Panorama.jpg]] | ||
Encaramallada espectacularment en l'ala d'una montanya, la ciutat amurallada de Morella, l'antiga ''Castra Aelia'' dels romans i feu del [[guerres carlistes|carlisme]] en temps del general [[Ramón Cabrera|Cabrera]], senyoreja el | Encaramallada espectacularment en l'ala d'una montanya, la ciutat amurallada de Morella, l'antiga ''Castra Aelia'' dels romans i feu del [[guerres carlistes|carlisme]] en temps del general [[Ramón Cabrera|Cabrera]], senyoreja el païsage de l'Alt Maestrat. Morella pot exhibir una història tan antiga com ilustre. | ||
=== Prehistòria === | === Prehistòria === | ||
En la seua comarca s'han trobat numeroses i interessants recialles arqueològiques i encara es conserven les pintures rupestres de Morella la Vella que testifiquen la presència de l'home prehistòric per estes terres. En ''Els Solanes'' | En la seua comarca s'han trobat numeroses i interessants recialles arqueològiques i encara es conserven les pintures rupestres de Morella la Vella que testifiquen la presència de l'home prehistòric per estes terres. En ''Els Solanes'' varen ser trobades al voltant d'una vintena de sepultures de l'[[Edat de Bronze]] i hipogeus en ''Hostal Nou'', relíquies prehistòriques que foren lamentablement destruïdes. Morella fon un dels primers pobles assentats en terres espanyoles, ya que es considera que la seua fundació data del periodo [[eneolític]], que se situa entre l'any [[2500 a. C.|2500 a. C.]] i el [[200 a. C.|200 a. C.]] En l'arribada dels [[celta|celtes]] s'establí en l'actual emplaçament de Morella la tribu dels beribraces o brigaces. | ||
=== Antiguetat === | === Antiguetat === | ||
De l'estada dels [[Grècia antiga|grecs]] per la comarca dona fe, com a inestimable testimoni, el denominat Tesor de Morella, les valioses monedes del qual, entre les que destacaven les procedents de Creta, Tares i Magna Grècia, s'han perdut. | De l'estada dels [[Grècia antiga|grecs]] per la comarca dona fe, com a inestimable testimoni, el denominat Tesor de Morella, les valioses monedes del qual, entre les que destacaven les procedents de Creta, Tares i Magna Grècia, s'han perdut. | ||
Els [[cartaginesos]] no varen conseguir sometre els ilercavons, descendents dels beribraces. [[Aníbal]] pactà en ells i els va convertir en aliats seus. [[Mandonio]], règul de Mandonia (Morella), va participar en les guerres púniques i els ilercavons lluitaren unes vegades al costat dels cartaginesos i atres a favor dels romans, sempre en defensa de l'ideal d'independència. | Els [[cartaginesos]] no varen conseguir sometre els ilercavons, descendents dels beribraces. [[Aníbal]] pactà en ells i els va convertir en aliats seus. [[Mandonio]], règul de Mandonia (Morella), va participar en les guerres púniques i els ilercavons lluitaren unes vegades al costat dels cartaginesos i atres a favor dels romans, sempre en defensa de l'ideal d'independència. | ||
Despuix de la mort del general [[Quinto Sertorio]], que s'havia rebelat contra el poder de [[Roma]], tota la comarca va passar a dependre dels romans. Morella fon profundament romanisada i els seus habitants seguiren els costums i varen acceptar les lleis romanes. La ciutat va adquirir el títul de municipi romà i es va integrar en la província [[Tarraconense]]. | |||
=== Alta Edat Mija === | === Alta Edat Mija === | ||
El pas dels visigots per Morella deixà escasses calcigades històriques. No obstant, es considera que les | El pas dels visigots per Morella deixà escasses calcigades històriques. No obstant, es considera que les iglésies de Sant Nicolau de Morella i de Sant Pere de Castellfort són d'orige visigòtic per lo que fa a la seua fundació. Els [[vàndal]]s varen prendre Morella a sanc i foc i l'ocuparen durant uns tres anys, abandonant-la l'any [[411]]. Els visigots manats per [[Ataúlfo]] varen conquistar el Tarraconense l'any 414, pero Morella, per mig d'un pacte, quedà depenent de Roma fins que [[Eurico]] es va apoderar totalment de la província l'any [[476]]. | ||
[[File:Morella-castle.JPG|thumb|left|220px|<center>Castell de Morella</center>|vínculo=Special:FilePath/Morella-castle.JPG]] | |||
=== Periodo àrap === | === Periodo àrap === | ||
Fon ocupada pels [[Ètnia bereber|berebers]] l'any [[714]]. Posteriorment, la ciutat passaria a dependre del rei àrap de Tortosa. Per esta época apareix vinculat a Morella el nom del [[Cid]] que, pareix, fon qui precisament va reconstruir el seu castell. En les voltants de Morella es va desenrollar una famosa batalla durant la dominació musulmana, de la que fon principal protagoniste [[Rodrigo Díaz de Vivar]], contra el que uniren les seues forces el rei moro de Lleida i Tortosa [[al-mundir al-Hayib]] i el rei cristià [[Sancho Ramírez d'Aragó]]. El Cid els va presentar batalla al peu de Morella el [[14 d'agost]] de [[1084]], en una localisació encara no aclarida completament, que podria situar-se en el | Fon ocupada pels [[Ètnia bereber|berebers]] l'any [[714]]. Posteriorment, la ciutat passaria a dependre del rei àrap de Tortosa. Per esta época apareix vinculat a Morella el nom del [[Cid]] que, pareix, fon qui precisament va reconstruir el seu castell. En les voltants de Morella es va desenrollar una famosa batalla durant la dominació musulmana, de la que fon principal protagoniste [[Rodrigo Díaz de Vivar]], contra el que uniren les seues forces el rei moro de Lleida i Tortosa [[al-mundir al-Hayib]] i el rei cristià [[Sancho Ramírez d'Aragó]]. El Cid els va presentar batalla al peu de Morella el [[14 d'agost]] de [[1084]], en una localisació encara no aclarida completament, que podria situar-se en el nomenat ''[[Pla del Rei]] '', derrotant als seus oponents, fent presoners a 2.000 mesnaders i a numerosos nobles cristians i xeics àraps. | ||
=== Baixa Edat Mija === | === Baixa Edat Mija === | ||
En l'any [[1117]] el rei Don [[Alfonso I el Batallador]] va reconquistar Morella per primera vegada per als cristians. Tornà la ciutat a poder dels musulmans, el comte [[Ramón Berenguer]] intentà apoderar-se d'ella en l'any [[1157]], despuix de la conquista d'[[Alcanyís]], pero no ho va conseguir. Havia de ser [[Jaume I el Conquistador]] qui, en l'any [[1232]], expulsara definitivament als àraps. Les forces cristianes que varen reconquistar Morella estagueren dirigides pel senyor [[Blasco d'Alagó]] -conegut pel sobrenom d'El Major-, que fon senyor feudal de la ciutat, la qual, a la seua mort, va passar a dependre directament del poder real. El senyor Blasco va publicar el [[16 d'abril]] de [[1233]] la primera carta-pobla de Morella, que concedia als seus habitants els furs de [[Sepúlveda]] i [[Extremadura]]. Posteriorment, el rei En Jaume suprimí el feu i va anular la carta-pobla, dictant una atra el [[16 de febrer]] de [[1249]]. Jaume I es comportà generosament en els morellans i els va otorgar l'honrós privilegi de la fidelitat. | |||
=== Edat Moderna === | === Edat Moderna === | ||
En l'any [[1672]] va patir els estragos d'una epidèmia que els documents de l'época denominen febres malignes. Des de llavors se celebren en Morella les famoses [[Festes Sexenals]], en commemoració de la decisió presa el [[14 de febrer]] de [[1673]] de celebrar una novena cada sis anys en acció de gràcies per la salvadora intercessió de la Mare de Deu de Vallivana quan Morella patí esta epidèmia de pesta. | |||
Durant la [[Guerra de Successió]], Morella va prendre partit per [[Felip V d'Espanya|Felip V]]. Els partidaris de l'[[archiduc Carles]], al comandament de Mut de [[Valjunquera]], varen intentar entrar en Morella, pero foren derrotats en la serra de Sant Marc. Morella va haver de rendir-se, a la fi, el [[3 de febrer]] a les forces de Felip V que la sitiaven. Davall el regnat d'este monarca, Morella es va convertir en capital de Governació Militar i Política. | Durant la [[Guerra de Successió]], Morella va prendre partit per [[Felip V d'Espanya|Felip V]]. Els partidaris de l'[[archiduc Carles]], al comandament de Mut de [[Valjunquera]], varen intentar entrar en Morella, pero foren derrotats en la serra de Sant Marc. Morella va haver de rendir-se, a la fi, el [[3 de febrer]] a les forces de Felip V que la sitiaven. Davall el regnat d'este monarca, Morella es va convertir en capital de Governació Militar i Política. | ||
[[ | [[File:Vista panorámica de Morella desde el castillo.jpg|800px|center|Vista panoràmica de la localitat des del castell|vínculo=Special:FilePath/Vista_panorámica_de_Morella_desde_el_castillo.jpg]] | ||
En [[1808]] es sumà al patriòtic alçament contra [[Napoleó]]; com en molts llocs | En l'any [[1808]]3 es sumà al patriòtic alçament contra [[Napoleó]]; com en molts llocs varen ser les classes populars les que s'enfrontaren en les tropes invasores. Per fi, en octubre de [[1813]] les forces espanyoles, manades pel general [[Elío]], varen conseguir reconquistar-la. | ||
=== Edat Contemporànea === | === Edat Contemporànea === | ||
En els anys del regnat de [[Ferran VII]], Morella es va vore embolicada en constants convulsions polítiques, enfrontant-se oberta i enverinadament els partidaris de la [[Constitució de 1812]] i els partidaris de l'[[absolutisme]], denominats realistes. | En els anys del regnat de [[Ferran VII]], Morella es va vore embolicada en constants convulsions polítiques, enfrontant-se oberta i enverinadament els partidaris de la [[Constitució de 1812]] i els partidaris de l'[[absolutisme]], denominats realistes. | ||
Els enfrontaments | Els enfrontaments varen culminar el [[5 de juny]] de [[1822]], quan un grup d'absolutistes feren que la guarnició de Morella es rendira, fent-los creure que en forces molt numeroses. Dotze dies més tart les tropes governamentals recuperaren la ciutat. No obstant, un any despuix els absolutistes varen tornar a ocupar la població. | ||
[[File:Morella-Calbo.jpg|200px|thumb|vínculo=Special:FilePath/Morella-Calbo.jpg]] | |||
Al morir Fernando VII en l'any [[1833]] i encendre's la cruel [[guerres carlistes|guerra carlista]] entre els partidaris del germà del rei mort, Don Carles, i els de la reina mare Maria Cristina, de nou va tornar a ser escenari de cruentes lluites i avatars sense conte. Morella fon [[s:Vida Militar i Política de Cabrera. Tom III capítul II. Ocupació de Morella pels carlistes|conquistada]] per l'eixèrcit de [[Ramón Cabrera]] el [[26 de giner]] de [[1838]], defesa victoriosament davant de l'atac de les cinc divisions del general Oraá en estiu del mateix any, i convertida en la capital carlina del territori controlat per Cabrera fins a [[1840]]. Quan la tercera guerra carlina va acabar, Morella es va dedicar durant anys a estanyar els danys experimentats en la disputa. | |||
Com a conseqüència de tot el seu passat històric s'ha convertit en una població de gran atractiu turístic i monumental. | Com a conseqüència de tot el seu passat històric s'ha convertit en una població de gran atractiu turístic i monumental. | ||
== Demografia == | == Demografia == | ||
Conta en 2.475 habitants segons el cens del [[INE]] de l'any [[2022]]. | |||
<center> | |||
{| align="center" {{tablabonita}} | |||
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica<ref>[http://www.ine.es/intercensal/intercensal.Do INE-Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842] i [http://www.civis.gva.es/civis/es/index_menu.Htm Portal CIVIS] [http://www.civis.gva.es/pls/civisc/p_civis.detalle1?ent=1208000000&codigo=ente&codcat=12080&tabla=HABITANTS&opcion=1&categoria=Municipio&escudo=ep/1208000000.gif&bandera=&denominacion=Morella&tit=Habitantes Habitants de Morella]</ref> | |||
|- | |||
![[1860]] !! [[1877]] !! [[1887]] !! [[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] | |||
|- | |||
| align=center| 6.563 || align=center| 7.190 || align=center| 6.812 || align=center| 7.335 || align=center| 6.722 || align=center| 5.498 || align=center| 5.832 || align=center| 5.037 || align=center| 4.786 || align=center| 4.132 || align=center| 3.652 || align=center| 3.337 || align=center| 2.717 | |||
|- | |- | ||
| | ![[1996]] !! [[2001]] !! [[2005]] !! [[2009]] !! [[2019]] !! [[2022]] | ||
|- | |||
| align=center| 2.797 || align=center| 2.718 || align=center| 2.815 || align=center| 2.822 || align=center| 2.430 || align=center| 2.475 | |||
|} | |} | ||
</center> | |||
== Política == | == Política == | ||
{{ | {{Alcaldes_Espanya | ||
| Alcalde_1 = Rafael Sabater - Francisco Blasco | | Alcalde_1 = Rafael Sabater - Francisco Blasco | ||
| | | Partit_1 = [[Unió de Centre Democràtic (Espanya)|UCD]] | ||
| Alcalde_2 = Francisco Blasco - Ramón Tena | | Alcalde_2 = Francisco Blasco - Ramón Tena | ||
| | | Partit_2 = [[Unió de Centre Democràtic (Espanya)|UCD]] | ||
| Alcalde_3 = José Vives Borrás | | Alcalde_3 = José Vives Borrás | ||
| | | Partit_3 = [[PP]] | ||
| Alcalde_4 = Javier Fabregat Antolí | | Alcalde_4 = Javier Fabregat Antolí | ||
| | | Partit_4 = [[PSPV-PSOE]] | ||
| Alcalde_5 = Joaquim Puig i Ferrer | | Alcalde_5 = [[Ximo Puig|Joaquim Puig i Ferrer]] | ||
| | | Partit_5 = [[PSPV-PSOE]] | ||
| Alcalde_6 = Joaquim Puig i Ferrer | | Alcalde_6 = Joaquim Puig i Ferrer | ||
| | | Partit_6 = [[PSPV-PSOE]] | ||
| Alcalde_7 = Joaquim Puig i Ferrer | | Alcalde_7 = Joaquim Puig i Ferrer | ||
| | | Partit_7 = [[PSPV-PSOE]] | ||
| Alcalde_8 = Joaquim Puig i Ferrer | | Alcalde_8 = Joaquim Puig i Ferrer | ||
| | | Partit_8 = [[PSPV-PSOE]] | ||
| Alcalde_9 = Joaquim Puig i Ferrer<br>Rhamsés Ripollés Puig | |||
| Partit_9 = [[PSPV-PSOE]] | |||
| Alcalde_10 = Rhamsés Ripollés Puig | |||
| Partit_10 = [[PSPV-PSOE]] | |||
| Alcalde_11 = Rhamsés Ripollés Puig | |||
| Partit_11 = [[PSPV-PSOE]] | |||
| Alcalde_12 = Bernabé Sangüesa Antolí | |||
| Partit_12 = [[Independents per Morella]] | |||
}} | }} | ||
== Economia == | == Economia == | ||
Morella caracterisada per | Morella caracterisada per l'[[indústria textil]], ha segut i és centre comercial de la seua comarca , per que n'hi ha que dir que predomina en la seua economia el sector servicis, impulsat en l'actualitat pel turisme, tant d'interior com exterior. | ||
L'agricultura i la ganaderia ([[porc|porcina]] i avícola) complementen la seua activitat econòmica. | |||
== Monuments == | == Monuments == | ||
=== Monuments religiosos === | === Monuments religiosos === | ||
[[ | [[File:SantaMariaMorella.JPG|thumb|220px|left|<center>Iglésia Archiprestal</center>|vínculo=Special:FilePath/SantaMariaMorella.JPG]] | ||
* '''[[ | * '''[[Iglésia de Santa Maria (Morella)|Iglésia de Santa Maria]] '''. L'iglésia Archiprestal de Santa Maria la Major és un fita obligada per als amants de l'art. Esta construcció [[arquitectura gòtica|gòtica]] reunix en una mateixa frontera la Porta dels apòstols i la de les Vèrgens. Ya dins, en la part posterior del cor, es pot vore esculpit en forma de fris el Pòrtic de la Glòria. La singular escala de caragol per la qual es puja al cor, l'altar major, els seus tres rosetons en vidrieres originals de l'Escola valenciana del [[sigle XIV]] i l'orgue de Torull són algunes de les seues joyes. | ||
* ''' | * '''[[Convent de Sant Francesc (Morella)|Convent de Sant Francesc]]'''. Lo més significatiu del conjunt és la sala Capitular a on n'hi ha una pintura al fresc, en la que es representa la Dansa de la Mort del [[sigle XV]]. L'iglésia del convent data del sigle XIV, i fon recoberta d'estil neoclàssic en l'any [[1800]]. Hui es pot apreciar l'estil gòtic original. | ||
* ''' | * '''Iglésia de Sant Nicolau'''. La que fon Iglésia de Sant Nicolau, d'estil romànic tardà, és ara sala d'exposicions. | ||
=== Monuments civils === | === Monuments civils === | ||
[[ | [[File:Morella puerta.jpg|thumb|170px|<center>Porta</center>|vínculo=Special:FilePath/Morella_puerta.jpg]] | ||
* '''[[ | * '''[[Castell de Morella|Castell]] '''. Construït aprofitant la roca. Consta de la plaça d'armes (1.070 m), el palau del governador, l'Aljup, la torre de la Pardala, retretes al vol per a on varen entrar en [[1838]] els carlistes, presó de Tros, restes de palaus reals, torres d'Homenage, i pavellons oficials, per a on han passat diferents formes de civilisació i cultures. | ||
* '''Muralles Medievals'''. Hi ha que destacar les seues portes de la Nevera, Sant Miquel, Morella, Sant Mateu, Forcall, del Rei i dels Estudis, i les torres del Péblico, la Nevera, el Trinquet, Sant Miquel, la Redona, de la font, Alós, de l'Asperó, Beneyto, de Fredes, Sant Mateu, del Forcall, del Carraixent, del Rei, dels Estudis i San Francisco. | * '''Muralles Medievals'''. Hi ha que destacar les seues portes de la Nevera, Sant Miquel, Morella, Sant Mateu, Forcall, del Rei i dels Estudis, i les torres del Péblico, la Nevera, el Trinquet, Sant Miquel, la Redona, de la font, Alós, de l'Asperó, Beneyto, de Fredes, Sant Mateu, del Forcall, del Carraixent, del Rei, dels Estudis i San Francisco. | ||
* '''Aqüeducte de Santa | * '''[[Aqüeducte de Santa Llúcia (Morella)|Aqüeducte de Santa Llúcia]]'''. Es tracta d'una obra considerable de l'ingenieria civil gòtica del sigle XIV, pel que arribava les aigües de les fonts de "''Vinatxos''" i del "''Aljup''" cap a la "''Font Vella''" de Morella. | ||
* '''Ajuntament'''. És un edifici gòtic dels sigles XIV i XV. | * '''Ajuntament'''. És un edifici gòtic dels sigles XIV i XV. | ||
* '''Cases Solariegues'''. Són moltes les cases solariegues que es conserven en Morella. La del cardenal Ram (al final del carrer Blasco d'Alagó), del [[sigle XVI]], és actualment un hotel. La Casa de la Confraria de Llauradors (en el carrer de la Confraria). La Casa dels Estudis i del Consell (junt en la plaça dels Estudis), la Casa de Ciurana de Quadres (en la costa de Sant Joan), la Casa de Rovira (en el carrer de la Mare de Deu) i la Casa del marqués de Cruilles són | * '''Cases Solariegues'''. Són moltes les cases solariegues que es conserven en Morella. La del cardenal Ram (al final del carrer Blasco d'Alagó), del [[sigle XVI]], és actualment un hotel. La Casa de la Confraria de Llauradors (en el carrer de la Confraria). La Casa dels Estudis i del Consell (junt en la plaça dels Estudis), la Casa de Ciurana de Quadres (en la costa de Sant Joan), la Casa de Rovira (en el carrer de la Mare de Deu) i la Casa del marqués de Cruilles són a soles uns eixemples més. | ||
== Llocs d'interés == | == Llocs d'interés == | ||
* ''' | * '''Coves prehistòriques de Morella La Vella''' (pintures rupestres [[Patrimoni de l'Humanitat]]). | ||
* '''Rius Bergants i Cérvol'''. Els rius Bergants i Cérvol reguen la comarca, formant bells parages de roques, aigua i agresta contextura. Totes les atres conques fluvials de ''Els Ports'' són barrancs i rambles, com les de Vallivana i Celumbres, que fan d'este un | * '''Rius Bergants i Cérvol'''. Els rius Bergants i Cérvol reguen la comarca, formant bells parages de roques, aigua i agresta contextura. Totes les atres conques fluvials de ''Els Ports'' són barrancs i rambles, com les de Vallivana i Celumbres, que fan d'este un païsage aspre i accidentat. | ||
* '''Cimes montanyoses'''. Els amics de les altures podran pujar per damunt dels mil metros en la ''Mola dels Fusters'', la ''Mola del Moixacre'', el ''Turmeli'', el ''Regaxolet'', el ''Bovalar'', el ''Port de Torre Miró'', la ''Nevera de Catí'' o el ''Tossal de Xivalcolla''. | * '''Cimes montanyoses'''. Els amics de les altures podran pujar per damunt dels mil metros en la ''Mola dels Fusters'', la ''Mola del Moixacre'', el ''Turmeli'', el ''Regaxolet'', el ''Bovalar'', el ''Port de Torre Miró'', la ''Nevera de Catí'' o el ''Tossal de Xivalcolla''. | ||
* '''Camí del Cid'''. Donada la vinculació històrica de la localitat en la figura del [[ | * '''Camí del Cid'''. Donada la vinculació històrica de la localitat en la figura del [[El Sit|Sit Campejador]], Morella forma part d'esta ruta turística, precisament en un anell denominat "Anell de Morella". Este tram té el seu epicentre en la localitat castellonenca. | ||
== Gastronomia == | == Gastronomia == | ||
La gastronomia morellana es nodrix dels productes de la zona: [[corder]], [[porc]], [[embotit]]s i [[pernil]]s, [[trufa|trufes]], etc. Plats típics: [[vedella tendral]], gallina trufada, sopa de flam, sopa morellana, [[conill]] en [[ | La gastronomia morellana es nodrix dels productes de la zona: [[corder]], [[porc]], [[embotit]]s i [[pernil]]s, [[trufa|trufes]], etc. Plats típics: [[vedella tendral]], gallina trufada, sopa de flam, sopa morellana, [[conill]] en [[Vaqueta (caragol)|vaquetes]], [[perdiu]] en [[escabeig]], [[Rovelló|rovellons]], croquetes morellanes, [[carn salada i fumada]], [[quallada]], [[Flaó|flaons]]. | ||
== Festes == | == Festes == | ||
* Sant Julià, patró de la ciutat (7 giner). | La majoria tenen son orige en el cult religiós. | ||
* Sant Antoni (cap de semana posterior al 17 de giner). | |||
* Sant Julià, patró de la ciutat ([[7 de giner]]). | |||
* Sant Antoni (cap de semana posterior al [[17 de giner]]). | |||
* Carnestoltes | * Carnestoltes | ||
* Cicle de rollos i cosines (del 25 abril al 10 de juliol). | * Cicle de rollos i cosines (del [[25 d'abril]] al [[10 de juliol]]). | ||
* Pregària en el santuari de | * Pregària en el [[Santuari de la Verge de la Vallivana|santuari de Vallivana]] (primera fi de semana de [[maig]]). | ||
* Corpus Christi. | * [[Corpus Christi]]. | ||
* Sant Joan (dissabte més pròxim al 24 de juny). | * Sant Joan (dissabte més pròxim al [[24 de juny]]). | ||
* Bous de Sant Roc (agost). | * Bous de Sant Roc (agost). | ||
* Fira agrícola i ganadera (segona fin de semana de setembre). | * Fira agrícola i ganadera (segona fin de semana de setembre). | ||
* [[Sexeni de Morella|L'Anunci]]: se celebra l'any anterior al Sexeni, i precisament anuncia la celebració d'este. | * [[Sexeni de Morella|L'Anunci]]: se celebra l'any anterior al Sexeni, i precisament anuncia la celebració d'este. | ||
* [[Sexeni de Morella]]: és la festa per excelència de Morella. Se celebra cada sis anys en agost, en honor a la Mare de Deu de Vallivana. Durant el Sexeni, cada dia un gremi ([[torn d'alfarer|torners]], teixidors, llauradors, arts i oficis, [[pelegrí]]ns, ''gitanetes'') realisa la seua dansa. La pròxima, en [[agost]] de l'any [[2012]]. | |||
== Persones celebres == | |||
* [[Manuel Milián Boix|Mossén Manuel Milián Boix]] (Morella, 1908 - 1989), historiador, archiver i croniste oficial de [[Vinaròs]]. | |||
* Joaquín Sebastià Pascual: (Chiva de Morella 1936- Barcelona 1988) Emigrant a Barcelona, comerciant i mamprenedor. | * Joaquín Sebastià Pascual: (Chiva de Morella, 1936 - Barcelona, 1988) Emigrant a Barcelona, comerciant i mamprenedor. | ||
* [[ | * [[Joaquim Oliet Cruella]]: pintor neoclàssic del [[sigle XIX]]. | ||
* [[Juan Francisco Cruella]]: pintor muraliste del sigle XIX. | * [[Juan Francisco Cruella]]: pintor muraliste del sigle XIX. | ||
| Llínea 180: | Llínea 227: | ||
* [[Francesc de Vinatea]]: ''Jurat en Corts''. Sigle XIV. | * [[Francesc de Vinatea]]: ''Jurat en Corts''. Sigle XIV. | ||
* [[Salvador Alepus]] (Salvatore Alepus):<ref>http://it.wikipedia.org/wiki/Salvatore_Alepus Salvatore Alepus en Wikipedia italiana</ref> teòlec i poeta (Morella, 1503 – [[Sàser]] [[Sardenya]] 1568) arquebisbe de Sàser des de 1524. | * [[Salvador Alepus]] (Salvatore Alepus):<ref>http://it.wikipedia.org/wiki/Salvatore_Alepus Salvatore Alepus en Wikipedia italiana</ref> teòlec i poeta (Morella, [[1503]] – [[Sàser]], [[Sardenya]] [[1568]]) arquebisbe de Sàser des de [[1524]]. | ||
* Ramón Ripollés Cardona: soldat pertanyent al grup conegut com [[Sege de Baler|els Últims de Filipines]]. | * Ramón Ripollés Cardona: soldat pertanyent al grup conegut com [[Sege de Baler|els Últims de Filipines]]. | ||
== Agermanament == | == Agermanament == | ||
* | * Baler, ([[Filipines]]) | ||
== | == Vore també == | ||
* [[ | * [[Anex:Municipis de la província de Castelló]] | ||
* [[ | * [[Chiva de Morella]] | ||
* [[ | * [[Ortells]] | ||
== Referències == | |||
<references/> | |||
* [https://www.morella.net Ajuntament de Morella] | |||
* [https://www.dipcas.es/es/ Diputació provincial de Castelló] | |||
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias] | |||
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Morella INE. Població de Morella] | |||
* [http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística] | |||
== Bibliografia == | |||
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA. | |||
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit | |||
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia | |||
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005] | |||
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar» | |||
* Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009 | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{commonscat|Morella}} | |||
* [ | * [https://www.morellaturistica.com Portal turístic de Morella] | ||
* [https://maps.google.es/maps?f=q&hl=es&q=Morella,+Castell%C3%B3n,+Comunidad+Valenciana,+Espa%C3%B1a&t=k&om=1&ll=40.620012,-0.102117&spn=0.007492,0.021629 Vista des de satèlit en Google Maps] | |||
* [ | |||
* [http://www.cuevascastellon.uji.es/ Totes les cavitats de la província al detall] | * [http://www.cuevascastellon.uji.es/ Totes les cavitats de la província al detall] | ||
* [ | * [https://www.caminodelcid.org/Poblacion_Morella.aspx Informació sobre Morella en El Camí del Cid] | ||
* Prades Bel, Juan E. (2024): "Año 1840: Parte de guerra de la toma de Morella por el ejército liberal tras vencer y apresar a la guarnición absolutista de la plaza, fue la última batalla en el Maestrazgo, y el preludio del final de la primera guerra civil carlista". [https://autoslocostorreblanca.blogspot.com/2024/01/la-toma-de-morella-de-1840.html] | |||
* Prades Bel, Juan E. (2026): "Crónicas Históricas de la villa de Morella del año 1810: La incursión ofensiva de O'donojú a Morella, un episodio de la Guerra de la Independencia Española (1808-1814) en la provincia de Castellón". [https://autoslocostorreblanca.blogspot.com/2026/02/el-episodio-de-1810-en-morella.html] | |||
* Prades Bel, Juan E. (2026): "Crónicas Históricas: Morella, diciembre año 1834, la batalla de la Masada dels Guimerans, entre el ejército nacional al mando del coronel Nogueras y una facción carlista comandada por “el Serrador". [https://autoslocostorreblanca.blogspot.com/2026/02/tematicas-el-levantamiento-carlista-de.html] | |||
* Prades Bel, Juan E. (2021): "El municipio de Morella (Castellón) en el año 1.896, datos y leyendas para la historia de esta noble villa". [https://juanemilioprades.blogspot.com/2021/01/gentescostumbres-tradiciones-historias_27.html] | |||
{{Municipis d'Els Ports}} | |||
{{Capitals comarques}} | |||
{{Llista artículs destacats}} | |||
[[Categoria:Morella]] | |||
[[Categoria:Pobles de la Província de Castelló]] | |||
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]] | [[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]] | ||