Diferència entre les revisions de "Benifayó"

'''Benifayó''' és un [[municipi]] del [[Regne de Valencia]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de la [[Ribera Alta]].

Des de [[Valéncia]], s'accedix a esta localitat a través de la [[A-7]] i després prenent la CV-520. També conta en estació de [[ferrocarril]] en la llínea C-2 de [[Proximitats Valéncia]] ([[Xarxa Nacional dels Ferrocarrils Espanyols|RENFE]]).

El nom de Benifayó apareix, probablement, per primera vegada en el [[Llibre del Repartiment]] el 13 de Juny de 1238, com una de les deu alqueries donades pel rei [[Jaume I]] a hòmens del seu eixèrcit procedents de Barcelona. El nom prové de l'alqueria àrap i està format per "beni" (fills) i "Hayyén", nom de familia musulmana, usual també en terres cristianes.

La primera presència humana es detectà prop de l'actual núcleu de la població, en el llímit del terme en [[Alfarp]], en la zona de la [[Font de l'Almaguer]]. Allí se trobaren restes del periodo [[epipaleolític]], fa uns 10.000 a 8.000 anys. De l'[[eneolític]] provenen recialles de la Paridera, [[Pla de les Clotxes]], i un [[estral]] de pedra polida junt al núcleu urbà. En la [[Font de Mussa]] aparegueren puntes de fleches i divers material lític clarament eneolític. De l'[[Edat de Bronze]], anys 1800 a 700 ans de Crist, existixen poblats en la [[Font de l'Almaguer]].

Pero els més clars vestigis de poblaments provenen de l'época [[Roma|romana]] i es troben a les afores del núcleu urbà. Destaca l'existència d'una vila rústica d'a on vingueren els seus habitants entre els sigles [[Segle_I|I]] a [[Segle_IV|IV]] després de Crist, segons nos mostren les recialles numismàtiques i de ceràmiques variades. La vila s'alçava dalt d'un chicotet tossal prop de la desapareguda [[Font de Mussa]], a on es trobà un altar en una inscripció dedicada al deu [[Mitra]]. A l'any [[2002]], durant unes excavacions aparegué un mosaic bicromat, en una habitació completa de la vila romana, actualment expost en la [[Museu de la Beneficència de Valéncia|Beneficència de Valéncia]].

El primitiu Benifayó seria l'originalment nomenada alqueria musulmana citada en el [[Llibre del Repartiment]]. El [[9 d'Abril]] de [[1238]] el rei [[Jaume I]] arrendà per tres anys la dècima part que le corresponia de les alqueries de Benifayó i Janet ([[Alginet]]), en eixos temps terme de [[Valéncia]].

En el sigle [[Segle_XV|XV]] se formà un reduït núcleu urbà, al voltant d'una iglésia gòtica de la qual havia pintat un retaule [[Gonzalo Peris]]. La població, que depenia eclesiàsticament d'[[Espioca]], junt a la d'[[Alginet]] i [[Almussafes]], passà a ser la sèu per la despoblació que patí el poble d'[[Espioca]] a causa de les epidèmies provocades pel cultiu d'arròs. A Benifayó se traslladà el clero i la campana, i a [[Picassent]] l'autoritat civil, quedant [[Espioca]] incorporada al seu terme municipal.

{{Traduït de|es|Benifayó}}

{{Municipis de La Ribera Alta}}