Diferència entre les revisions de "Història de l'electricitat"

[[1952]] Una de les innovacions més importants i transcendentals en la producció de tota mena d'objectes a la segona mitat del segle XX ha sigut la incorporació de [[robot]]s, [[autòmat programable|autòmats programables]]<ref>[http://www.automatas.org/ Informació general sobre autòmats programables] Automátas.org [30-05-2008]</ref> i màquines guiades per [[control numèric en ordenador]] (CNC) en les cadenes i màquines de producció, principalment en tasques relacionades en la manipulació, trasbals d'objectes, processos de [[mecanisació]] i [[soldadura]]. Estes innovacions tecnològiques han sigut viables entre atre coses pel disseny i construcció de noves generacions de [[motor elèctric|motors elèctrics]] de [[corrent continu]] controlats per mig de senyals electrònics d'entrada i sortida, i el gir que poden tenir en abdós sentits, així com la variació de la seua velocitat d'acort en les instruccions contingudes en el programa d'ordenador que els controla. En estes màquines s'utilisen tres tipos de motors elèctrics: [[Motor pas a pas|motors pas a pas]], [[Servomotor|servomotors]] o [[Motor encoder|motors encoder]] i [[Motor llineal|motors llineals]]. El primer desenroll en l'àrea del control numèric en ordenador (CNC) el realisà l'inventor nort-americà [[Jonh Parsons|John T. Parsons]] ([[Detroit]] [[1913]]-[[2007]])<ref>National Inventors Hall of Fame Foundation (2007), [http://www.invent.org/hall_of_fame/118.html John T. Parsons] (en anglès), a ''invent.org''. [19-04-2008]</ref> juntament en el seu empleat [[Frank L. Stulen]], a la década del 1940, realisant la primera demostració pràctica d'aïna en moviment programat el 1952.

La [[robòtica]] és una branca de la [[tecnologia]] (i que integra l'[[àlgebra]], els [[autòmat programable|autòmats programables]], les [[màquina d'estats|màquines d'estats]], la [[mecànica]], l'[[electrònica]] i la [[informàtica]]), que estudia el disseny i construcció de màquines capaces d'acomplir tasques repetitives, tasques en les quals cal una alta precisió, tasques perilloses per l'ésser humà o tasques no realisables sense intervenció d'una màquina. Estes màquines, els ''robots'' mantenen la conexió de retroalimentació inteligent entre el sentit i l'acció directa sota el control d'un [[ordinador]] prèviament programat en les tasques que ha de realisar. Les accions d'este tipo de robots són generalment dutes a terme per motors o actuadors que mouen extremitats o impulsen el robot. Cap al 1942, [[Isaac Asimov]]<ref>[http://www.biografiasyvidas.com/biografia/a/asimov.htm Biografia d'Isaac Asimov] biografíasyvidas.com [30-005-2008]</ref> dóna una versió humanisada a través de la seua coneguda série de relats, en els quals introduïx per primera vegada el terme ''robòtica'' en el sentit de disciplina científica encarregada de construir i programar robots. A més, est autor planteja que les accions que desenrolla un robot han de ser dirigides per una série de regles morals, nomenades les [[Tres lleis de la robòtica]].

Els robots són utilisats hui en dia (2008) per dur a terme tasques brutes, perilloses, difícils, repetitives o esmussades pels humans. Això usualment pren la forma d'un [[robot industrial]] utilisat en les llínies de producció. Atres aplicacions inclouen la neteja de [[residus tòxics]], [[exploració espacial]], [[mineria]], cerca i rescat de persones i localisació de mines terrestres. La [[manufactura]] continua sent el principal mercat on els robots són utilisats. En particular, robots articulats (similars en capacitat de moviment a un braç humà) són els més utilisats comunament. Les aplicacions inclouen soldadura, pintat i càrrega de maquinària. La [[indústria automotriu]] ha aprofitat esta nova tecnologia on els robots han sigut programats per reemplaçar el treball dels humans en moltes tasques repetitives. Recentment, s'ha conseguit un gran avanç en els robots dedicat a la [[medicina]] que utilisa robots d'última generació en procediments de [[cirugia invasiva]] mínima. L'automatisació de laboratoris també és una àrea en creiximent. Els robots semblen estar abaratint-se i empetitint-se en mida, tot relacionat en la miniaturisació dels components electrònics que s'utilisen per controlar-los. També, molts robots són dissenyats en [[simulador]]s molt abans que siguwn construïts i interaccionwn en ambients físics reals.<ref>Pérez Cordero, Víctor Hugo[http://web.archive.org/20020209203455/www.geocities.com/Eureka/Office/4595/robotica.html La robòtica] Geocities.com [26-05-2008]</ref>