Canvis

Història de l'electricitat (edita)

Revisió de 15:53 11 març 2016

4 bytes afegits , 15:53 11 març 2016

m

Llínea 33: Llínea 33:

Les investigacions de Gilbert foren continuades pel físic alemany [[Otto von Guericke]] ([[1602]]-[[1686]]). En les investigacions que realisà sobre l'[[electrostàtica]] observà que es produïa una repulsió entre els cossos electrisats despuix d'haver estat atrets. Ideà la primera màquina electrostàtica i conseguí fer aparéixer espurnes d'un globo fet de [[sofre]], que el portà a especular sobre la naturalea [[electricitat|elèctrica]] dels [[llamp]]s. Fon la primera persona que estudià la [[luminescència]].<ref>[http://library.thinkquest.org/C006011/english/sites/guericke_bio.php3?f=2&b=50&j=1&v=0 Biografia d'Otto von Guericke] (en anglès) [14-5-2008]</ref>

−

== [[~~Segle~~ XVIII]]: la Revolució industrial ==

+

== [[Sigle XVIII]]: la Revolució industrial ==

La [[crisis de la consciència europea]] renovà el panorama intelectual que hi havia a finals del [[sigle XVII]] i principis del sigle XVIII, iniciant aixina el conegut ''Segle de les llum'' o de la [[Ilustració]]. Institucions científiques franceses de nova creació, com la ''[[Royal Academy of Arts|Royal Academy]]'' anglesa, i l'esperit crític que els [[enciclopèdia|enciclopedistes]] francesos expandien per tot el continent, convivien en l'inici de la [[Revolució Industrial]]. No obstant això, la retroalimentació entre ciència, tecnologia i societat encara no s'havia produït. Excepte el [[parallamps]], cap de les innovacions tècniques del sigle tingué que vore en les investigacions científiques sobre l'electricitat, fet que no és exclusiu d'este camp: la mateixa [[màquina de vapor]] precedí durant cent anys a la definició de la [[termodinàmica]] per [[Nicolas Léonard Sadi Carnot|Sadi Carnot]].<ref>Quintanilla y Sánchez Ron, ''op. cit'', especialment ''Ilustración y Revolución Industrial'', pg. 26.</ref>

Llínea 43: Llínea 43:

[[Archiu:Charles François de Cisternay du Fay.jpg|thumb|left|100px|[[Charles François de Cisternay du Fay]] ]]

−

El científic francès [[Charles François de Cisternay du Fay]] ([[1698]]-[[1739]]) quan es va informar dels treballs de Stephen Gray, dedicà la seua vida a l'estudi dels fenòmens elèctrics. Du Fay, entre molts atres experiments, observà que una làmina d'[[or]] sempre era repelida per una barra de [[vidre]] electrificada. Publicà els seus treballs en l'any 1733 i fon el primer en identificar l'existència de dos ~~tipo~~ de [[càrrega elèctrica|càrregues elèctriques]] (denominades hui en dia positiva i negativa), que les nomenà càrrega vítrea i càrrega resinosa, perqué abdós es manifestaven d'una manera al fregar, en un mocador de [[seda]], el [[vidre]] (càrrega positiva) i de manera diferent al fregar, en una pell, algunes substàncies resinoses com l'[[àmbar]] o la goma (càrrega negativa).

+

El científic francès [[Charles François de Cisternay du Fay]] ([[1698]]-[[1739]]) quan es va informar dels treballs de Stephen Gray, dedicà la seua vida a l'estudi dels fenòmens elèctrics. Du Fay, entre molts atres experiments, observà que una làmina d'[[or]] sempre era repelida per una barra de [[vidre]] electrificada. Publicà els seus treballs en l'any 1733 i fon el primer en identificar l'existència de dos tipos de [[càrrega elèctrica|càrregues elèctriques]] (denominades hui en dia positiva i negativa), que les nomenà càrrega vítrea i càrrega resinosa, perqué abdós es manifestaven d'una manera al fregar, en un mocador de [[seda]], el [[vidre]] (càrrega positiva) i de manera diferent al fregar, en una pell, algunes substàncies resinoses com l'[[àmbar]] o la goma (càrrega negativa).

=== Pieter van Musschenbroek: l'ampolla de Leiyden ([[1745]]) ===

Llínea 58: Llínea 58:

[[Archiu:Franklin-Benjamin-LOC.jpg|thumb|100px|left|Retrat de [[Benjamin Franklin]] ]]

−

El polifacètic estatunidenc [[Benjamin Franklin]] ([[1706]]-[[1790]]) va investigar els fenòmens elèctrics naturals. És conegut particularment pel seu famós experiment fent volar una [[milocha]] durant una tempestat, va demostrar que els [[llamp]]s eren descàrregues elèctriques de tipo electrostàtic. A conseqüència d'este experiment va inventar el [[parallamps]]. També va formular una teoria que sostenia que l'electricitat era el fluït únic existent en tota la matèria i va ~~organitzar~~ les substàncies en elèctricament positives i negatives, segons l'excés o el defecte d'aquell fluït.<ref>[http://www.usembassy-mexico.gov/bbf/BFranklin.htm Biografía de Benjamin Franklin] usembassy-mexico.gov.[14-5-2008]</ref>

+

El polifacètic estatunidenc [[Benjamin Franklin]] ([[1706]]-[[1790]]) va investigar els fenòmens elèctrics naturals. És conegut particularment pel seu famós experiment fent volar una [[milocha]] durant una tempestat, va demostrar que els [[llamp]]s eren descàrregues elèctriques de tipo electrostàtic. A conseqüència d'este experiment va inventar el [[parallamps]]. També va formular una teoria que sostenia que l'electricitat era el fluït únic existent en tota la matèria i va organisar les substàncies en elèctricament positives i negatives, segons l'excés o el defecte d'aquell fluït.<ref>[http://www.usembassy-mexico.gov/bbf/BFranklin.htm Biografía de Benjamin Franklin] usembassy-mexico.gov.[14-5-2008]</ref>

=== Charles-Augustin de Coulomb: força entre dos càrregues ([[1777]]) ===

[[Archiu:Coulomb.jpg|thumb|esquerra|[[Charles-Augustin de Coulomb]] ]]

−

El físic i ingenier francés [[Charles-Augustin de Coulomb]] ([[1736]] - [[1806]]) va ser el primer en establir les lleis quantitatives de l'electrostàtica, ademés de realisar moltes investigacions sobre el magnetisme, fregament i electricitat. Les seues investigacions científiques estan recollides en set memòries, en les qué s'expon teòricament els fonaments del magnetisme i de l'electrostàtica. En l'any 1777 inventà la [[balança de torsió]] per a mesurar la força d'atracció o repulsió que eixercixen entre si dos càrregues elèctriques i va establir la funció que unix esta força en la distància.

+

El físic i ingenier francés [[Charles-Augustin de Coulomb]] ([[1736]] - [[1806]]) va ser el primer en establir les lleis quantitatives de l'electrostàtica, ademés de realisar moltes investigacions sobre el magnetisme, fregament i electricitat. Les seues investigacions científiques estan recollides en set memòries, en les qué s'expon teòricament els fonaments del magnetisme i de l'electrostàtica. En l'any [[1777]] inventà la [[balança de torsió]] per a mesurar la força d'atracció o repulsió que eixercixen entre si dos càrregues elèctriques i va establir la funció que unix esta força en la distància.

En este invent, culminat en l'any [[1785]], Coulomb va poder establir l'expressió de la força entre dos càrregues elèctriques ''q'' i ''Q'' en funció de la distància que les separa, actualment coneguda com a [[Llei de Coulomb]]: ''F'' = k (''q'' ''Q'') / ''d''<sup>2</sup>. Coulomb també va estudiar l'electrificació per fregament i la [[Polarisació electromagnètica|polarisació]] i va introduir el concepte de [[moment magnètic]]. El [[Coulomb]] (símbol C) és la [[Sistema Internacional d'Unitats|unitat del SI]] per a la mesura de quantitat de [[càrrega elèctrica]].<ref>[http://www.webcitation.org/query?id=1256589243614137&url=www.geocities.com/SiliconValley/Program/7735/ Biografía de Charles-Augustin de Coulomb].www.geocities.com [14-5-2008]</ref>

Jose2

Administradors

154 209

edicions