Diferència entre les revisions de "Agullent"

 

Agullent és un poble valencià situat als peus de la serra de la que pren lo nom. El terme és ric en parages naturals gràcies, principalment, a la [[Serra d'Agullent]], en eixemples destacats com són la Font Jordana, lo Camí del Calvari, l'Ermiteta Vella de Sant Vicent Ferrer o l'actual Ermita, el Fornet de la Neu, la Font de la Maciana...

=== Localitats llimítrofes===

Lo terme municipal d'Agullent fita en les següents localitats:

[[Albaida]], [[Ayelo de Malferit]], [[Benissoda]], i [[Ontinyent]], totes de la [[Valéncia, província|província de Valéncia]] i [[Agres]] i [[Alfafara]] de la [[Alacant, província|província d'Alacant]].

 

El municipi conta en recialles del Eneolític (coveta del barranc de la Maciana) i de la civilisació íbera i romana (ceràmica i una moneda de cobre de l'Emperador Domiciano, datada entre el 51 i 96 d.C.). De la dominació musulmana es tenen noticies d'una torre defensiva, una alqueria àrap i una necròpolis d'época tardana. Estes terres foren conquistades en [[1244]] per [[Jaume I|Jaume I]]. L' història d'Agullent apareix vinculada a la Vila Real d'[[Ontinyent]] fins a l'any [[1585]] quan, gràcies a lo real privilegi de desmembració jurídica otorgat per [[Felip II]] naix com a poble autòcton i independent.

 

La seua economia es basa, fonamentalment, en l'industria textil, parafina i gèneros de punt. Els productes típics i tradicionals que se realisen generació darrere generació són: per una banda, l' elaboració dels embotits casers, i per atra, la fabricació de pilotes valencianes.

 

*'''Ermita de Sant Vicent Ferrer'''. (sigle XVIII). En el seu interior posseïx tres relíquies de lo sigle XV (''la Llàntia'', el Crist i la ''Post'').

*'''Convent de Sant Jacint'''. (del sigle XVI al XVIII) Destaquen sa iglésia, dependències, hort i lo claustre renaixentistes en dos rellonges solars.  

*'''Molí Fariner'''. (sigle XV). Construït damunt de les ruïnes de l'anterior molí de lo sigle XIV.

*'''[[Moros i Cristians]]'''. Coincidint en el primer fi de semana de pasqua s' inicien estes festes. Durant quatre dies els carrers s'òmplin de comparses i ''filaes'' que escenifiquen la lluita entre l'eixercit moro i el cristià, i la conquista de la plaça per les tropes de [[Jaume I]].

*'''Festes del milacre de [[Sant Vicent Ferrer]]'''. Lo dia 3 de setembre es celebra ''La Nit de les Fogueretes'', es tracta d'una romeria nocturna que se realisa des de l'any [[1600]] i que commemora, segon la tradició, el milacre de la curació de la pesta protagonisada per [[Sant Vicent Ferrer]]. El 4 de setembre té lloc la tradicional dansa en la plaça Major. El 5 de setembre es celebra la missa i la processió en honor a lo Santíssim Crist de la Salut.

Són típics els arrossos en moltes i diverses variants: l'[[arròs al forn]], la [[paella]], l’[[arròs en bledes]] o arròs d'hivern, la olla en pilotes; també són típics la [[pericana]] ([[pipes i caraces]] en [[Alcoy]]), les coques de farina en aladrocs'', embotits i dolços com rollets d'aiguardent i pastiços de moniato''.