Diferència entre les revisions de "Història de l'electricitat" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 465:

[[Archiu:Eniac.jpg|thumb|150px|ENIAC]]

El primer [[ordenador]] electrònic funcional del qual es té notícia fon l'alemà [[Z3]] de [[Konrad Zuse]], construït en l'any [[1941]] i destruït en els bombardejos aliats de [[1943]]. L'utilisació comercial d'este tipo d'aparells, que revolucionaren la gestió de la informació i tota la vida social, econòmica i científica, hagué d'esperar a la década de [[1950]], despuix del seu desenroll en els [[Estats Units]].

El primer [[ordenador]] electrònic funcional del qual es té notícia fon l'alemà [[Z3]] de [[Konrad Zuse]], construït en l'any [[1941]] i destruït en els bombardejos aliats de [[1943]]. L'utilisació comercial d'este tipo d'aparells, que revolucionaren la gestió de l'informació i tota la vida social, econòmica i científica, hagué d'esperar a la década de [[1950]], despuix del seu desenroll en els [[Estats Units]].

El britànic [[Colossus]] (dissenyat per [[Tommy Flowers]] en l'estació d'Investigació de l'Oficina Postal) i l'estadounidenc [[Harvard Mark I]] (construïda per [[Howard H. Aiken]] en l'[[Universitat de Harvard]] en subvenció d'[[IBM]] entre l'any [[1939]] i l'any [[1943]]), arribaren a temps de ser utilisats en la fase final de la segona guerra mundial ([[1944]]-[[1945]]), el primer en el des[[sifrage]] de mensages alemans i el segon pel càlcul de taules de balística.

Llínea 556:

En l'any [[1960]] el físic nort-americà [[Charles Townes]] ([[1915]] -) realisà en l'[[Universitat Colúmbia]] el descobriment que li proporcionaria el seu bot a la fama científica: fon descrit com ''Microwave Amplification by Stimulated Emission of Radiation'' ([[màser]]). Tanmateix fon el físic nort-americà [[Gordon Gould]] ([[1920]]-[[2005]]) qui patentà els primers làsers per a usos industrials i militars, a pesar de que hi hagué molts llitigis perqué diversos científics estaven estudiant la possibilitat de tecnologies similars a partir de les teories desenrollades per [[Albert Einstein|Einstein]] sobre l'[[làser|emissió estimulada de radiació]]. Fon aixina perqué Gould fon el científic que primer el fabricà i li posà el nom: ''Light Amplification by Stimulated Emission of Radiation'' (amplificació de llum per emissió estimulada de radiació, [[Làser|LASER]])<ref>Alboites, Vicente[http://omega.ilce.edu.mx:3000/sites/ciencia/volumen2/ciencia3/105/htm/sec_5.htm. Artícul tècnic sobre el LASER] omega.ilce.edu.mex [30-05-2008]</ref> Tanmateix, fon Charles Townes a qui li fon concedit el [[premi Nobel de Física]] en [[1964]].

Un làser és un dispositiu que utilisa un efecte de la [[mecànica quàntica]], l'emissió induïda o estimulada, per generar un feix de [[llum coherent]] d'un mig adequat i en la mesura, la forma i la purea controlats. La mesura dels làsers varia àmpliament, des de [[diodo]]s làser microscòpics en numeroses aplicacions, al làser de cristals dopats en [[neodimi]] en una mesura similar al d'un camp de fútbol, utilisat per la [[confinament inercial|fusió de confinament inercial]], la investigació sobre [[arma nuclear|armament nuclear]] o atre experiments físics en els que es presenten altes densitats d'energia. Des de la seua invenció en l'any [[1960]] s'han tornat omnipresents i es poden trobar en milers de variades aplicacions en qualsevol sector de la societat actual, incloent-hi camps tan dispars com l'electrònica de consum i les tecnologies de la informació (sistemes de llectura digital dels [[disc dur|discs durs]], els [[CD (disc)|CD]] i els [[DVD]] i del [[còdic de barres]]), fins a anàlisis científiques i métodos de diagnòstic en medicina, aixina com la mecanisació, soldadura o sistemes de tall en sectors industrials i militars.<ref>[http://nobelprize.org/nobel_prizes/physics/laureates/1964/townes-bio.html Biografia de Charles Hard Townes] anglès nobelprize.org[22-05-2008]</ref>

Un làser és un dispositiu que utilisa un efecte de la [[mecànica quàntica]], l'emissió induïda o estimulada, per generar un feix de [[llum coherent]] d'un mig adequat i en la mesura, la forma i la purea controlats. La mesura dels làsers varia àmpliament, des de [[diodo]]s làser microscòpics en numeroses aplicacions, al làser de cristals dopats en [[neodimi]] en una mesura similar al d'un camp de fútbol, utilisat per la [[confinament inercial|fusió de confinament inercial]], la investigació sobre [[arma nuclear|armament nuclear]] o atre experiments físics en els que es presenten altes densitats d'energia. Des de la seua invenció en l'any [[1960]] s'han tornat omnipresents i es poden trobar en milers de variades aplicacions en qualsevol sector de la societat actual, incloent-hi camps tan dispars com l'electrònica de consum i les tecnologies de l'informació (sistemes de llectura digital dels [[disc dur|discs durs]], els [[CD (disc)|CD]] i els [[DVD]] i del [[còdic de barres]]), fins a anàlisis científiques i métodos de diagnòstic en medicina, aixina com la mecanisació, soldadura o sistemes de tall en sectors industrials i militars.<ref>[http://nobelprize.org/nobel_prizes/physics/laureates/1964/townes-bio.html Biografia de Charles Hard Townes] anglès nobelprize.org[22-05-2008]</ref>

=== Electrificació dels ferrocarrils ===

Llínea 597:

En la posada en marcha dels satèlits de comunicacions ha segut possible dispondre de molts canals de [[televisió]], l'impressionant desenrollament de la [[teléfon mòvil|telefonia mòvil]] i d'[[Internet]]. '''Internet''' és un método d'interconexió descentralisada de [[xarxa d'ordenadors|xàrcies d'ordenadors]] implementat en un conjunt de [[protocol de xarxa|protocols]] denominat [[TCP/IP]] i garantix que xàrcies físiques [[heterogeneïtat|heterogénees]] funcionen com una ret llògica única, d'abast mundial. Els seus orígens es remonten a l'any [[1969]], quan s'establí la primera conexió d'ordenadors, coneguda com a [[ARPANET]], entre tres universitats en [[Califòrnia]] i una en [[Utah]] ([[Estats Units]]).

El [[sigle XXI]] està vivint els començaments de la interconexió total a la que convergixen les telecomunicacions, a través de tot tipo de dispositius cada vegada més ràpits, més compactes, més poderosos i multifuncionals. Ya no és necessari establir enllaços físics entre dos punts per transmetre la informació d'un punt a un atre. A causa de la gran [[velocitat de la llum|velocitat de propagació]] de les ones electromagnètiques, els mensages enviats des de qualsevol punt de la superfície terrestre o de la seua atmòsfera es reben simultàneament a qualsevol atre.

El [[sigle XXI]] està vivint els començaments de la interconexió total a la que convergixen les telecomunicacions, a través de tot tipo de dispositius cada vegada més ràpits, més compactes, més poderosos i multifuncionals. Ya no és necessari establir enllaços físics entre dos punts per transmetre l'informació d'un punt a un atre. A causa de la gran [[velocitat de la llum|velocitat de propagació]] de les ones electromagnètiques, els mensages enviats des de qualsevol punt de la superfície terrestre o de la seua atmòsfera es reben simultàneament a qualsevol atre.

== Vore també ==

@@ Llínea 465: / Llínea 465: @@
 {{principal|Història de l'informàtica}}
 [[Archiu:Eniac.jpg|thumb|150px|ENIAC]]
-El primer [[ordenador]] electrònic funcional del qual es té notícia fon l'alemà [[Z3]] de [[Konrad Zuse]], construït en l'any [[1941]] i destruït en els bombardejos aliats de [[1943]]. L'utilisació comercial d'este tipo d'aparells, que revolucionaren la gestió de la informació i tota la vida social, econòmica i científica, hagué d'esperar a la década de [[1950]], despuix del seu desenroll en els [[Estats Units]].
+El primer [[ordenador]] electrònic funcional del qual es té notícia fon l'alemà [[Z3]] de [[Konrad Zuse]], construït en l'any [[1941]] i destruït en els bombardejos aliats de [[1943]]. L'utilisació comercial d'este tipo d'aparells, que revolucionaren la gestió de l'informació i tota la vida social, econòmica i científica, hagué d'esperar a la década de [[1950]], despuix del seu desenroll en els [[Estats Units]].
 El britànic [[Colossus]] (dissenyat per [[Tommy Flowers]] en l'estació d'Investigació de l'Oficina Postal) i l'estadounidenc [[Harvard Mark I]] (construïda per [[Howard H. Aiken]] en l'[[Universitat de Harvard]] en subvenció d'[[IBM]] entre l'any [[1939]] i l'any [[1943]]), arribaren a temps de ser utilisats en la fase final de la segona guerra mundial ([[1944]]-[[1945]]), el primer en el des[[sifrage]] de mensages alemans i el segon pel càlcul de taules de balística.
@@ Llínea 556: / Llínea 556: @@
 En l'any [[1960]] el físic nort-americà [[Charles Townes]] ([[1915]] -) realisà en l'[[Universitat Colúmbia]] el descobriment que li proporcionaria el seu bot a la fama científica: fon descrit com ''Microwave Amplification by Stimulated Emission of Radiation'' ([[màser]]). Tanmateix fon el físic nort-americà [[Gordon Gould]] ([[1920]]-[[2005]]) qui patentà els primers làsers per a usos industrials i militars, a pesar de que hi hagué molts llitigis perqué diversos científics estaven estudiant la possibilitat de tecnologies similars a partir de les teories desenrollades per [[Albert Einstein|Einstein]] sobre l'[[làser|emissió estimulada de radiació]]. Fon aixina perqué Gould fon el científic que primer el fabricà i li posà el nom: ''Light Amplification by Stimulated Emission of Radiation'' (amplificació de llum per emissió estimulada de radiació, [[Làser|LASER]])<ref>Alboites, Vicente[http://omega.ilce.edu.mx:3000/sites/ciencia/volumen2/ciencia3/105/htm/sec_5.htm. Artícul tècnic sobre el LASER] omega.ilce.edu.mex [30-05-2008]</ref> Tanmateix, fon Charles Townes a qui li fon concedit el [[premi Nobel de Física]] en [[1964]].
-Un làser és un dispositiu que utilisa un efecte de la [[mecànica quàntica]], l'emissió induïda o estimulada, per generar un feix de [[llum coherent]] d'un mig adequat i en la mesura, la forma i la purea controlats. La mesura dels làsers varia àmpliament, des de [[diodo]]s làser microscòpics en numeroses aplicacions, al làser de cristals dopats en [[neodimi]] en una mesura similar al d'un camp de fútbol, utilisat per la [[confinament inercial|fusió de confinament inercial]], la investigació sobre [[arma nuclear|armament nuclear]] o atre experiments físics en els que es presenten altes densitats d'energia. Des de la seua invenció en l'any [[1960]] s'han tornat omnipresents i es poden trobar en milers de variades aplicacions en qualsevol sector de la societat actual, incloent-hi camps tan dispars com l'electrònica de consum i les tecnologies de la informació (sistemes de llectura digital dels [[disc dur|discs durs]], els [[CD (disc)|CD]] i els [[DVD]] i del [[còdic de barres]]), fins a anàlisis científiques i métodos de diagnòstic en medicina, aixina com la mecanisació, soldadura o sistemes de tall en sectors industrials i militars.<ref>[http://nobelprize.org/nobel_prizes/physics/laureates/1964/townes-bio.html Biografia de Charles Hard Townes] anglès nobelprize.org[22-05-2008]</ref>
+Un làser és un dispositiu que utilisa un efecte de la [[mecànica quàntica]], l'emissió induïda o estimulada, per generar un feix de [[llum coherent]] d'un mig adequat i en la mesura, la forma i la purea controlats. La mesura dels làsers varia àmpliament, des de [[diodo]]s làser microscòpics en numeroses aplicacions, al làser de cristals dopats en [[neodimi]] en una mesura similar al d'un camp de fútbol, utilisat per la [[confinament inercial|fusió de confinament inercial]], la investigació sobre [[arma nuclear|armament nuclear]] o atre experiments físics en els que es presenten altes densitats d'energia. Des de la seua invenció en l'any [[1960]] s'han tornat omnipresents i es poden trobar en milers de variades aplicacions en qualsevol sector de la societat actual, incloent-hi camps tan dispars com l'electrònica de consum i les tecnologies de l'informació (sistemes de llectura digital dels [[disc dur|discs durs]], els [[CD (disc)|CD]] i els [[DVD]] i del [[còdic de barres]]), fins a anàlisis científiques i métodos de diagnòstic en medicina, aixina com la mecanisació, soldadura o sistemes de tall en sectors industrials i militars.<ref>[http://nobelprize.org/nobel_prizes/physics/laureates/1964/townes-bio.html Biografia de Charles Hard Townes] anglès nobelprize.org[22-05-2008]</ref>
 === Electrificació dels ferrocarrils ===
@@ Llínea 597: / Llínea 597: @@
 En la posada en marcha dels satèlits de comunicacions ha segut possible dispondre de molts canals de [[televisió]], l'impressionant desenrollament de la [[teléfon mòvil|telefonia mòvil]] i d'[[Internet]]. '''Internet''' és un método d'interconexió descentralisada de [[xarxa d'ordenadors|xàrcies d'ordenadors]] implementat en un conjunt de [[protocol de xarxa|protocols]] denominat [[TCP/IP]] i garantix que xàrcies físiques [[heterogeneïtat|heterogénees]] funcionen com una ret llògica única, d'abast mundial. Els seus orígens es remonten a l'any [[1969]], quan s'establí la primera conexió d'ordenadors, coneguda com a [[ARPANET]], entre tres universitats en [[Califòrnia]] i una en [[Utah]] ([[Estats Units]]).
-El [[sigle XXI]] està vivint els començaments de la interconexió total a la que convergixen les telecomunicacions, a través de tot tipo de dispositius cada vegada més ràpits, més compactes, més poderosos i multifuncionals. Ya no és necessari establir enllaços físics entre dos punts per transmetre la informació d'un punt a un atre. A causa de la gran [[velocitat de la llum|velocitat de propagació]] de les ones electromagnètiques, els mensages enviats des de qualsevol punt de la superfície terrestre o de la seua atmòsfera es reben simultàneament a qualsevol atre.
+El [[sigle XXI]] està vivint els començaments de la interconexió total a la que convergixen les telecomunicacions, a través de tot tipo de dispositius cada vegada més ràpits, més compactes, més poderosos i multifuncionals. Ya no és necessari establir enllaços físics entre dos punts per transmetre l'informació d'un punt a un atre. A causa de la gran [[velocitat de la llum|velocitat de propagació]] de les ones electromagnètiques, els mensages enviats des de qualsevol punt de la superfície terrestre o de la seua atmòsfera es reben simultàneament a qualsevol atre.
 == Vore també ==