Diferència entre les revisions de "Torres de Quart"
mSense resum d'edició |
m Text reemplaça - ' van ' a ' varen ' |
||
| Llínea 9: | Llínea 9: | ||
La Porta de Quart deu el seu nom al fet que es troba en el camí que des del centre de la ciutat ([[plaça de La Mare de Deu]], a on està la [[Catedral de Valéncia|Seu]]) va cap a [[Quart de Poblet]]. Esta porta era l'accés per ponent a la ciutat, u del que venia de l'oest i [[Castella]]. | La Porta de Quart deu el seu nom al fet que es troba en el camí que des del centre de la ciutat ([[plaça de La Mare de Deu]], a on està la [[Catedral de Valéncia|Seu]]) va cap a [[Quart de Poblet]]. Esta porta era l'accés per ponent a la ciutat, u del que venia de l'oest i [[Castella]]. | ||
Durant la segona mitat del [[sigle XIX]], se'n va derribar la muralla pero les portes de Quart i [[Torres dels Serrans|Serrans]] se | Durant la segona mitat del [[sigle XIX]], se'n va derribar la muralla pero les portes de Quart i [[Torres dels Serrans|Serrans]] se varen salvar per ser en eixe temps presó. | ||
== Història == | == Història == | ||
| Llínea 20: | Llínea 20: | ||
La porta serví per defendre la ciutat en diversos episodis bèlics, com ara la [[Guerra de Successió]], la [[Guerra del Francés]] i les revolucions [[cantonalisme|cantonals]]. Sobre els seus grossos murs, fets de "cal i canto", encara es poden observar les ditades dels impactes provocats per les canonades de l'atac de [[Moncey]] i que va ser la primera derrota de l'eixèrcit de [[Napoleó]]. | La porta serví per defendre la ciutat en diversos episodis bèlics, com ara la [[Guerra de Successió]], la [[Guerra del Francés]] i les revolucions [[cantonalisme|cantonals]]. Sobre els seus grossos murs, fets de "cal i canto", encara es poden observar les ditades dels impactes provocats per les canonades de l'atac de [[Moncey]] i que va ser la primera derrota de l'eixèrcit de [[Napoleó]]. | ||
En [[1931]] | En [[1931]] varen ser declarades [[monument historic-artístic]] i són protegides per la llei 16/1985 sobre el Patrimoni Històric Espanyol. | ||
Durant el [[2007]] han segut restaurades, tornant una part del seu antic aspecte exterior. Puix la part superior afegida en el [[sigle XX]] no s'ha derribat, fet que li modifica una miqueta el seu aspecte original. | Durant el [[2007]] han segut restaurades, tornant una part del seu antic aspecte exterior. Puix la part superior afegida en el [[sigle XX]] no s'ha derribat, fet que li modifica una miqueta el seu aspecte original. | ||
| Llínea 27: | Llínea 27: | ||
El seu estil arquitectònic és [[arquitectura gòtica|gòtic]] tardà militar, que s'inspira i imita la porta o arc de triumfo del Castell Nou o ''Maschio Angioino'' de [[Nàpols]], dissenyat pel mallorquí [[Guillem Sagrera]] i on | El seu estil arquitectònic és [[arquitectura gòtica|gòtic]] tardà militar, que s'inspira i imita la porta o arc de triumfo del Castell Nou o ''Maschio Angioino'' de [[Nàpols]], dissenyat pel mallorquí [[Guillem Sagrera]] i on varen intervindre atres mestres de la [[Corona d'Aragó]] quan Nàpols va ser conquistada per les tropes d'[[Alfons el Magnànim]]. | ||
A diferència de les hexagonals [[Torres dels Serrans]], les de Quart presenten una planta cilíndrica cap a l'exterior de la ciutat per a dificultar la seua escalada. El cos de la porta està reblit de [[maçoneria]] de calç i cantal pel sistema d'encaixonades. | A diferència de les hexagonals [[Torres dels Serrans]], les de Quart presenten una planta cilíndrica cap a l'exterior de la ciutat per a dificultar la seua escalada. El cos de la porta està reblit de [[maçoneria]] de calç i cantal pel sistema d'encaixonades. | ||