Diferència entre les revisions de "Alfara de la Baronia"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| Llínea 16: | Llínea 16: | ||
|gentilici = Alfarenc/a | |gentilici = Alfarenc/a | ||
|llengua = [[Valencià]] | |llengua = [[Valencià]] | ||
|còdic_postal = | |còdic_postal = 46594 | ||
|festes = Ultima semana d'agost | |festes = Ultima semana d'agost | ||
|alcalde = José E. Terrádez Navarro ([[PP]]) | |alcalde = José E. Terrádez Navarro ([[PP]]) | ||
| Llínea 22: | Llínea 22: | ||
|notes = | |notes = | ||
}} | }} | ||
'''Alfara de la Baronia''' (conegut anteriorment com '''Alfara d'Algímia''') és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] del [[Camp de Morvedre]]. | '''Alfara de la Baronia''' (conegut anteriorment com '''Alfara d'Algímia''') és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] del [[Camp de Morvedre]]. | ||
| Llínea 27: | Llínea 28: | ||
Situat al noroest de la comarca del [[Camp de Morvedre]], en el vall del riu [[Palància]]. El riu dividix el terme en dos mitats, quedant el núcleu urbà a la dreta. Les montanyes més elevades del terme municipal son el ''Picaio'' (388 [[metro|m.]]), la ''Costera'' (261 [[metro|m.]]) i la dita popularment ''Montanyeta de l'Ermita'' (229 [[metro|m.]]), als seus peus s'estenen les cases del poble. El clima és mediterràneu. La zona montanyosa del terme (365 [[Hectàrea|Ha.]]) està coberta de pins, de propietat municipal; hi ha també [[tomello]], [[romer]] i un poc d'[[espart]]. | Situat al noroest de la comarca del [[Camp de Morvedre]], en el vall del riu [[Palància]]. El riu dividix el terme en dos mitats, quedant el núcleu urbà a la dreta. Les montanyes més elevades del terme municipal son el ''Picaio'' (388 [[metro|m.]]), la ''Costera'' (261 [[metro|m.]]) i la dita popularment ''Montanyeta de l'Ermita'' (229 [[metro|m.]]), als seus peus s'estenen les cases del poble. El clima és mediterràneu. La zona montanyosa del terme (365 [[Hectàrea|Ha.]]) està coberta de pins, de propietat municipal; hi ha també [[tomello]], [[romer]] i un poc d'[[espart]]. | ||
S'accedix a este poble des de [[Valéncia]] a través de la [[A-23]] prenent després la [[CV-327]] | S'accedix a este poble des de [[Valéncia]] a través de la [[A-23]] prenent després la [[CV-327]] després de travessar la localitat veïna d'[[Algímia d'Alfara]]. | ||
=== Localitats llimítrofs === | === Localitats llimítrofs === | ||
| Llínea 36: | Llínea 37: | ||
La zona ya estava poblada durant l'época íbera, puix s'han trobat en el seu terme restos arqueològics de forns ibers i també gran cantitat de ceràmica. | La zona ya estava poblada durant l'época íbera, puix s'han trobat en el seu terme restos arqueològics de forns ibers i també gran cantitat de ceràmica. | ||
En época romana, la zona de l'actual Alfara | En época romana, la zona de l'actual Alfara de la Baronia pertanyia al ''Ager Saguntinus''. | ||
La zona no va sofrir, en el [[segle V]], ni l'invasió dels [[vàndals]] ni el posterior control dels [[visigots]], motiu pel que cap considerar que la seua estructura poblacional se mantingué inalterada des de la crisis de l'[[Imperi Romà]], ([[segle III]]) moment en el que la població del ''Ager Saguntum'' se reclogué en les viles rurals, fins a l'invasió musulmana. Després de la dominació musulmana, en [[1233]], el rei [[Jaume I d'Aragó]] aplegà –segons conta la seua Crònica – a la zona del [[Palància]]. Després de la conquista, l'alqueria musulmana d'Alfara, junt | La zona no va sofrir, en el [[segle V]], ni l'invasió dels [[vàndals]] ni el posterior control dels [[visigots]], motiu pel que cap considerar que la seua estructura poblacional se mantingué inalterada des de la crisis de l'[[Imperi Romà]], ([[segle III]]) moment en el que la població del ''Ager Saguntum'' se reclogué en les viles rurals, fins a l'invasió musulmana. Després de la dominació musulmana, en [[1233]], el rei [[Jaume I d'Aragó]] aplegà –segons conta la seua Crònica – a la zona del [[Palància]]. Després de la conquista, l'alqueria musulmana d'Alfara, junt en la d'[[Algímia d'Alfara]], passà a formar part de la Baronia de [[Torres Torres]]. En 1249, [[Jaume I]] feu donació de la localitat a Gauteri Romà, donació que no pogué ser efectiva perque el baró no residia en [[Torres Torres]], de manera que continuà subjecta al patrimoni real fins a que en l'any [[1270]] se feu efectiva la donació en favor de Bertrà de Bellpuig. Posteriorment, la baronia passà a atres cases nobiliàries: la de Jiménez d'Arenós (1360-1390), la casa comtal de Prades (1390-1445), els Vallterra (1445-1760), els Monsosriu (1760-1780) i lels Castellví (des de 1780 fins a l'extinció dels senyorius). | ||
En 1609, Alfara quedà despoblada per l'[[expulsió dels moriscs]]. En 1611 li fon otorgada una nova carta pobla, següent baró de [[Torres Torres]] Miguel Vallterra. | En 1609, Alfara quedà despoblada per l'[[expulsió dels moriscs]]. En 1611 li fon otorgada una nova carta pobla, següent baró de [[Torres Torres]] Miguel Vallterra. | ||
| Llínea 74: | Llínea 75: | ||
== Demografia == | == Demografia == | ||
Durant el [[segle XVIII]] aumentà un cent per cent la seua població i aplegà a tindre 540 habitants en 1794, passant a 736 en 1860. Posteriorment, començà un progressiu decliu, fins a 1940, any en que tornà a créixer gràcies | Durant el [[segle XVIII]] aumentà un cent per cent la seua població i aplegà a tindre 540 habitants en 1794, passant a 736 en 1860. Posteriorment, començà un progressiu decliu, fins a 1940, any en que tornà a créixer gràcies a l'increment del regadiu a causa de la canalisació de les aigües de la ''Font d'Arguines''. En [[1970]] la població era de 850 habitants. Des d'eixa data, la població ha descendit considerablement. | ||
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999" | {| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999" | ||
| Llínea 85: | Llínea 86: | ||
== Economia == | == Economia == | ||
Està basada tradicionalment en l'[[agricultura]]. Actualment, a pesar d'haver aumentat l'àrea dedicada al cultiu de la [[taronja]] per modernes transformacions, l'agricultura ha perdut gran part de la seua força econòmica i ha deixat pas a l'industria i | Està basada tradicionalment en l'[[agricultura]]. Actualment, a pesar d'haver aumentat l'àrea dedicada al cultiu de la [[taronja]] per modernes transformacions, l'agricultura ha perdut gran part de la seua força econòmica i ha deixat pas a l'industria i als servicis. Actualment l'industria no és el motor de l'economia, l'única fabrica existent en la població ha segut tancada. | ||
== Monuments == | == Monuments == | ||
=== Monuments religiosos === | === Monuments religiosos === | ||
*'''Ermita de la ''Verge dels Afligits'''''. Edifici construït en el [[segle XVII]]. Lo més destacant és la seua portada, que pertany a la tipología denominada mixtilínea, següent un dels primers eixemples de la [[Comunitat Valenciana]]. | *'''Ermita de la ''Verge dels Afligits'''''. Edifici construït en el [[segle XVII]]. Lo més destacant és la seua portada, que pertany a la tipología denominada mixtilínea, següent un dels primers eixemples de la [[Comunitat Valenciana]]. | ||
| Llínea 95: | Llínea 95: | ||
=== Monuments civils === | === Monuments civils === | ||
*'''La cisterna'''. Construcció tradicional en aljup en alt per a abastir-se de l'aigua de la [[Sequia Major de Sagunt]]. Se creu haver segut construïda a finals del [[segle XVIII]], durant l'etapa de [[Floridablanca]], qui lliberà al poble del pagament | *'''La cisterna'''. Construcció tradicional en aljup en alt per a abastir-se de l'aigua de la [[Sequia Major de Sagunt]]. Se creu haver segut construïda a finals del [[segle XVIII]], durant l'etapa de [[Floridablanca]], qui lliberà al poble del pagament de l'impost de la [[seda]] per a arreplegar fondos per a la seua construcció. | ||
== Festes patronals == | == Festes patronals == | ||
| Llínea 102: | Llínea 102: | ||
*'''Festa de Sant Agustí''', titular de la parròquia, se celebra el 28 d'agost. | *'''Festa de Sant Agustí''', titular de la parròquia, se celebra el 28 d'agost. | ||
*'''''Verge dels Afligits''''' té lloc la festa el 8 de setembre. La | *'''''Verge dels Afligits''''' té lloc la festa el 8 de setembre. La vesprà, la seua image es traslladada des de l'ermita al temple parroquial. | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
*[http://www.ive.es Institut Valencià d'Estadística] | *[http://www.ive.es Institut Valencià d'Estadística] | ||
*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística] D'on s'ha extret l'informació | *[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística] D'on s'ha extret l'informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias] | ||
*[http://www.valencians.com/valencia/cm/alfaradealgimia/ Web no oficial d'Alfara | *[http://www.valencians.com/valencia/cm/alfaradealgimia/ Web no oficial d'Alfara de la Baronia] | ||
== Referències == | == Referències == | ||
{{Traduït de|es|Alfara_de_Algimia}} | {{Traduït de|es|Alfara_de_Algimia}} | ||
{{Pobles de Valéncia}} | |||
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]] | [[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]] | ||
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]] | [[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]] | ||