Diferència entre les revisions de "Sigle d'Or valencià"

Sense resum d'edició
Sense resum d'edició
Llínea 4: Llínea 4:
El '''Sigle d'Or valencià''' o '''Sigle d'Or de les lletres valencianes''', se correspon en un periodo històric que comprén part del [[sigle XIV]] i casi tot el [[sigle XV]].
El '''Sigle d'Or valencià''' o '''Sigle d'Or de les lletres valencianes''', se correspon en un periodo històric que comprén part del [[sigle XIV]] i casi tot el [[sigle XV]].


Considerant-se un gran moviment cultural, comprén totes les ciències de l'época i aporta les millors obres lliteràries en [[llengua valenciana]] escrites en el Regne de Valéncia. L'immensa majoria de grans escritors d'esta época són valencians o escriuen en llengua valenciana. Este gran resorgir del [[Regne de Valéncia]] es finalisarà poc despuix en el [[descobriment d'Amèrica]], la corona d'[[Aragó]] junt en la corona de [[Castella]] aplicarà tots els seus recursos en eixa gran empresa.  
Considerant-se un gran moviment cultural, comprén totes les ciències de l'época i aporta les millors obres lliteràries en [[llengua valenciana]] escrites en el [[Regne de Valéncia]]. L'immensa majoria de grans escritors d'esta época són valencians o escriuen en llengua valenciana. Este gran resorgir del Regne de Valéncia es finalisarà poc despuix en el [[descobriment d'Amèrica]], la [[corona d'Aragó]] junt en la [[corona de Castella]] aplicarà tots els seus recursos en eixa gran empresa.  


Un atre important factor serà l'[[inquisició]], que produïx la fugida d'un gran número d'intelectuals, aixina com de comerciants, i orfebres.
Un atre important factor serà l'[[inquisició]], que produïx la fugida d'un gran número d'intelectuals, aixina com de comerciants i orfebres.


== Situació sociopolítica ==
== Situació sociopolítica ==
Per a comprendre realment este moviment és fonamental comprendre l'entorn, puix qualsevol moviment cultural si be pot nàixer d'un canvi, necessita certa estabilitat per al seu creiximent.
Per a comprendre realment este moviment és fonamental comprendre l'entorn, puix qualsevol moviment cultural si be pot nàixer d'un canvi, necessita certa estabilitat per al seu creiximent.


Primer seria interessant saber que en estes terres ya estava sembrada la llavor, encara que esta venia des d'una atra cultura, [[l'àrap]]. Com la ''Taifa de Balànsiya'',  va introduir per primera vegada en el món occidental el paper en la fàbrica de [[Xàtiva]], aixina com multitut de ciències.  
Primer seria interessant saber que en estes terres ya estava sembrada la llavor, encara que esta venia des d'una atra cultura, [[l'àrap]]. Com la ''[[Taifa de Valéncia|Taifa de Balànsiya]]'',  va introduir per primera vegada en el món occidental el paper en la fàbrica de [[Xàtiva]], aixina com multitut de ciències.  


També es varen traduir multitut de texts, tant de la llengua [[Idioma àrap|àrap]], com dels [[idiomes romanços]], i de l'idioma [[Idioma hebreu|hebreu]].  
També es varen traduir multitut de texts, tant de la llengua [[Idioma àrap|àrap]], com dels [[Romanç|idiomes romanços]], i de l'idioma [[Idioma hebreu|hebreu]].  


Despuix de la mort de [[Martí l'Humà]] i l'absència d'un successor directe, seguixen [[Interregne aragonés|uns anys d'inestabilitat]]. [[Valéncia]] fins al moment havia gojat d'entitat pròpia i era administrada per autoritats públiques, juges i tribunals, anteponent-se estos al dret de senyors i nobles.  
Despuix de la mort de [[Martí l'Humà]] i l'absència d'un successor directe, seguixen [[Interregne aragonés|uns anys d'inestabilitat]]. [[Valéncia]], fins al moment, havia gojat d'entitat pròpia i era administrada per autoritats públiques, juges i tribunals, anteponent-se estos al dret dels senyors i nobles.  


Les ambicions dels nobles aragonesos i senyors catalans, que de nou se veuen en possibilitats d'estendre els seus senyorius i ampliar els seus dominis personals, revocant els drets conseguits pel poble valencià establits des de [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]]. En el [[Compromís de Casp]] ([[1412]]), se conseguixen frenar eixes ambicions, puix que és triat com a successor [[Ferrando I d'Aragó]], de la casa de [[Trastamara]]. Esta casa es distinguix per la seua vinculació a la burguesia, llimitant el poder dels nobles. En el regnat de [[Alfons el Magnànim]] ([[1416]]-[[1458]]), la [[Corona d'Aragó]], i la seua certa pacificació en Castella, comença una política exterior expansiva per la [[Mediterrànea]].  
Les ambicions dels nobles aragonesos i senyors catalans, que de nou se veuen en possibilitats d'estendre els seus senyorius i ampliar els seus dominis personals, revocant els drets conseguits pel poble valencià establits des de [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]]. En el [[Compromís de Casp]] ([[1412]]), se conseguixen frenar eixes ambicions, puix que és triat com a successor [[Ferrando I d'Aragó]], de la casa de [[Trastamara]]. Esta casa es distinguix per la seua vinculació a la burguesia, llimitant el poder dels nobles. En el regnat de [[Alfons el Magnànim]] ([[1416]]-[[1458]]), la [[Corona d'Aragó]], i la seua certa pacificació en Castella, comença una política exterior expansiva per la [[Mediterrànea]].