Llonja de Valéncia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

Escut Valencia Ciutat.png
Pati interior de la Llonja de la Seda.

La Llonja de la Seda de Valéncia o Llonja dels Mercaders és l'obra mestra del gòtic civil valencià situada en el centre històric de la ciutat de Valéncia (Espanya). Declarada Patrimoni de l'Humanitat per l'Unesco, se troba situada en la Plaça del Mercat, número 31, front a l'Iglésia dels Sants Joans i del Mercat Central de Valéncia.

Si un edifici poguera simbolisar l'espenta i la riquea del florent sigle XV valencià, este sería sense cap dubte La Llonja. Mostra de l'alcanç de la revolució comercial en l'Edat mija, del desenroll social i del prestigi alcançat per la burguesia valenciana. És la peça més singularment bella de l'arquitectura civil valenciana en la Baixa Edat Mija.

Història

La Llonja fon construida entre els anys 1482 i 1498 pels mestres canters Pere Conte, Johan Yvarra, Johan Corbera i Domingo Urtiaga, que donà per acabada la Llonja en 1548 (sigle XVI). La seua construcció es pareix als castells migevals per l'aspecte de fortalea que adquerixen els seus grossos murs i les seues almenes. La llonja està formada per quatre parts que són: la Torre, a on se troba un calabós en el qual eren introduïts els lladres de seda i els mercaders i comerciants poc honrats fins que venien les autoritats, la Sala del Consulat del Mar, antigament casa de la ciutat, el Pati dels Tarongers i el Saló Columnari o Sala de Contratació. La superfície del monument supera els 2.000 metros quadrats entre zones edificades i no edificades. La Llonja de Valéncia representa el poder econòmic de la ciutat a finals del sigle XV.

El Saló Columnari o Sala de Contratació

El Saló Columnari o Sala de Contractació és una gran estància interior, en tres naus llongitudinals del qual el seu sostre és un conjunt de revoltes de creueria sostingudes sobre esveltes columnes helicoidals de casi 16 metros.

Saló Columnari de la Llonja de Valéncia

La llonja fon disenyada com un temple al comerç i presenta un marcat caràcter simbòlic, en el que s'ha volgut vore la representació del paraís en el que les columnes serien els troncs de les palmeres i les cúpules representarien la cúpula celest o be les pròpies fulles de les palmeres obrint-se en lo alt. Just en el centre del sostre es troben quatre escuts de la corona d'Aragó, i una taca que la rodeja que és ni més ni manco la taca formada per la primera bandera d'Espanya que va existir, els Reis Catòlics la feren posar per a tapar eixos escuts i aixina que totes les gentes vingudes de tots els llocs del món identificaren eix edifici en el nou Regne sorgit de l'unió entre la corona d'Aragó i el Regne de Castella.

El municipi instalà ací la taula de canvis, creada en l'any 1407 per privilegi del rei Martí I l'Humà, per a realisar les operacions bancàries del moment del sigle XV, a on se realisà la primera lletra de canvi del món. A lo llarc de la part més alta de les quatre parts llindant en les revoltes existixen unes inscripcions en llatí realisades en or sobre un fondo fosc, en forma de senefa, que recorda als comerciants els seus deures com a mercaders i bons cristians de no actuar en usura en el negoci per a conseguir aixina la vida eterna. L'inscripció, en llatí, diu aixina: «Casa famosa soc en quinze anys edificada. Compatricis tasteu i mireu quan bo és el comerç que no usava fraude en la paraula, que jura al pròxim i no falta, que no dona els seus diners en usura. El mercader que viu d'este modo rebosarà de riquees i gojarà, per últim, de la vida eterna.»

Descripció exterior

Llonja vista des de'l front. Se pot apreciar com la torre separa les dos parts del edifici.
Saló del Consulzt del Mar de la Llonja. S'aprecia la magestuosa decoració que conté este monument valencià

Des de la Plaça del Mercat i situats front a l'Iglésia dels Sants Joans se pot apreciar dos cossos separats per una torre almenada. A un costat se perceben arcs ogivals de profusa decoració, acompanyats d'impostes, moldures i pinàculs. Les gàrgoles gòtiques, en número de 28, també són un element característic. Empleades per a desaiguar la pluja de les taulades, representen animals fantàstics, mònstruos i persones en actituts indecoroses.

El pòrtic d'entrada és nomenat el portal dels pecats, puix en ell se troben els pecats originals de l'home representats per diverses figures, feren construir una verge en front de la Llonja de la Seda per a protegir a la ciutat d'ells.

Vore també

Enllaços Externs


Monuments i palaus de la Ciutat de Valéncia · Escut Valencia Ciutat.png
Basílica de la Verge dels Desamparats · Banys de l'Almirant · Casa Vestuari · Catedral de Valéncia · Ciutat de les Arts i les Ciències de Valéncia · El Micalet · Estació del Nort · Llonja de Valéncia · Mercat de Valéncia · Palau Arquebisbal · Palau de Benicarló · Palau de Cervelló · Palau de Cerveró · Palau de la Generalitat · Palau de Justícia · Palau de l'Exposició · Palau de les Comunicacions de Valéncia · Palau del Marqués de Campo · Palau dels Comtes d'Oliva · Palau dels Mercader · Palau Marqués de Dosaigües · Plaça del Mercat · Plaça de la Mare de Déu · Plaça de l'Ajuntament · Reals Drassanes del Grau de Valéncia · Sant Joan del Mercat · Torre de l'Àngel · Torres de Quart · Torres dels Serrans