Algemesí

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Algemesí
95px 90px
160px
País : Flag of Spain.png Espanya
Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
Província: Província de Valéncia
Comarca: Ribera Alta
Partit judicial: Alzira
Ubicació: 39°7′12″N 0°29′52″O
Altitut: 17 msnm
Superfície: 41,5 km²
Població: 27.272 hab.
Densitat: 657,16 hab./km²
Gentilici: Algemesinenc/a
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 46680
Festes majors: Última semana de setembre
Alcalde: Vicent Ramón García Mont (PP)
Pàgina web: {{{web}}}


Algemesí és un municipi de la Comunitat Valenciana. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de la Ribera Alta.

Geografia

El riu Magre, afluent del Xúquer, abraça el casc urbà i confluïx en aquell dins del terme, en el parage natural municipal de la Chopera, l'únic parc natural pertanyent a Algemesí, ya que el resto del terme és una enorme estora verda dedicada al cultiu del taronger, arròs, albercoquers, etc. En l'extrem nordest del terme municipal, concretament en la partida del Barranc, està situada la Reserva del samaruc (chicotet peix autòcton valencià), superfície de 11.800 m² que abans s'utilisava per al cultiu de l'arròs i ara, per estar inclosa en el Parc Natural de l'Albufera, se dedica a la recuperació d'esta espècie que se troba en perill d'extinció. També se treballa en flora i fauna autòctona que necessita protecció com per eixemple el fartet, el mossegadoret, el pechinot, la gamba camaró, la gamba gavacha, etc.

El clima és clima mediterràneu; estius calorosos en temperatures que oscilen entre 30º i 38º, en tormentes estivals a finals d'agost, hiverns suaus que varien entre 14º i 4º, en primavera d'hivern pluges intenses típicament dites "gotes fredes".

S'accedix a Algemesí des de Valéncia, a través de la V-31 prenent després la CV-42. Conta també en estació de ferrocarril de la llínea de Rodalies Valéncia C-2 de Valéncia (RENFE), per l'AP-7 (E-15) eixida Algemesí.

Barris i pedanies

En el terme municipal d'Algemesí se troben també els següents núcleus de població (pedanies):

  • El Carrascalet.
  • El Raval.

I els següents barris:

  • El Pla.
  • El Teular.
  • Plaça de la Ribera.
  • Bernart Guinovart.
  • Parc Salvador Castell.
  • Plaça d'Alacant.
  • Barri de Santa Bàrbara.
  • Barri de Muntanya.
  • Barri de Capella.
  • El Mercat.

I els històrics poblats de:

  • Pardines.
  • Cotes.

Localitats llimítrofs

El terme municipal d'Algemesí llimita en les següents localitats:

Albalat de la Ribera, Alzira, Alginet, Guadassuar, Polinyà i Sollana, totes elles de la província de Valéncia

Història

De fundació islàmica com alqueria, el seu topònim té com significat lloc solejat ya que és dels pocs pobles de la zona, en el que no hi ha ninguna montanya prop que li lleve llum solar. Poblat en cristians nous després de la seua conquista pel rei Jaume I d'Aragó i la seua primera cita és en el Llibre del Repartiment, en 1243. Formà part del municipi d'Alzira, fins a que en 1473 obtingué l'independència, reservant-se Alzira la jurisdicció criminal i mer imperi. En 1574, Felip II d'Espanya li concedí la segregació d'aquella convertint-lo en Universitat, després de pagar 8.000 ducats. Li pertanyien els despoblats de Cotes, Pardines, Segreny i Fàtima. En 1608, se li concedix el títul de Vila Real, s'introduïx el sistema d'insaculació per a proveir els oficials del govern municipal, obté el privilegi real de cogovernar en Alzira la Sequia Real del Xúquer i, el 12 de novembre, el rei li concedix la celebració de fira anual durant vint dies.

L'expulsió dels moriscs i la compra de Cotes, feren que el segle XVII fora de fort endeutament per a Algemesí. En les Corts Valencianes de 1626, el Braç Real demanà la revisió dels llímits d'Algemesí, degut als pleits que tenien des de la seua segregació d'Alzira. La vila d'Algemesí demanà l'aument de salari del justiciat, del seu assessor i del mustassaf.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Joan Girbés Masià Independents per Algemesí (IPA)
1983 - 1987 Joan Girbés Masià Independents per Algemesí (IPA)
1987 - 1991 Emili Gregori Tarazona PSPV-PSOE
1991 - 1995 Emili Gregori Tarazona PSPV-PSOE
1995 - 1999 Emili Gregori Tarazona PSPV-PSOE
1999 - 2003 Emili Gregori Tarazona PSPV-PSOE
2003 - 2007 Emili Gregori Tarazona PSPV-PSOE
2007 - 2011 Vicent Ramón García Mont PPCV
2011 - 2015 n/d n/d
2015 - 2019 n/d n/d
2019 - 2023 n/d n/d
2023 n/d n/d

Economia

D'economia bàsicament agrària, l'aprofitament de les aigües de la Sequia Real del Xúquer introduí el cultiu de la morera i l'arròs que donaren una bona espenta al creiximent de la vila. Les terres dedicades al cultiu aumenten, sobre tot les dedicades a l'arròs, unes 14.000 fanecades i atres 16.000 de morera, blat, dacsa, ordi, faves i atres cultius de regadiu. Posteriorment el cultiu dels cítrics ha anant guanyant terreny al de l'arròs.

En les últimes décades l'indústria s'ha desenrollat de forma considerable en detriment de l'agricultura. Els nous parcs empresarials de la ciutat han atres a numeroses empreses de tota la regió, fomentant així, el desenroll econòmic d'Algemesí, gràcies a la competitivitat dels terrenys per a us industrial. Algemesí és, després d'Alzira, la ciutat en més número d'empreses de la comarca de la Ribera Alta.

En l'actualitat s'està construint un nou parc industrial que destinarà 350.000 m² exclusivament a empreses agrícoles

Monuments

  • Parròquia de Sant Pio X. Regentada pels pares Escolapis.
  • Iglésia del Apòstol Sant Jaume. Construïda de 1550 a 1582 per Doménec Gamieta en colaboració en Joan d’Alacant i Joan Matalí. Reformada a finals del XVIII (1789) i recoberta modernament (1890 i 1927). Esta iglésia té una chicoteta peculiaritat i és que, a diferencia del resto d'iglésies en que al entrar trobem davant de nosatres l'altar, lloc on se personifica la presencia de Deu i des d'on el sacerdot realisa les misses, en este cas este lloc se troba a la dreta. La raó d'este fet radica en que en cert moment se necessità ampliar el carrer que se troba just al costat, i se decidí retallar un tros de l'iglésia, just on se trobava la porta. Entre els seus tesors artístics se troba el retaule major de la Basílica Menor que reflexa paisages de la vida de l'apòstol Sant Jaume. Fon realisat per Francisco Ribalta entre 1603 i 1610 i completat per José Segrelles en 1954.
  • Antic convent Sant Vicent Ferrer. Erigit per orde del patriarca Ribera en 1590. Ha sofrit varies reformes i s'ha destinat a diferents usos des de quarter de la Guàrdia Civil fins a asil. Ha sigut totalment restaurat i dedicat a Museu de la Festa, que pretén l'estudi i divulgació de les festes valencianes i la conservació d'objectes i documents propis.

Festes locals

  • Falles (19 de Març), com atres localitats valencianes celebren Sant Josep.
  • La Semana Santa, en Abril en les seues confraries inundant la ciutat.
  • Fira de Sant Onofre, del 1 al 12 de juny, fira dedicada a Sant Onofre, patró de la ciutat.
  • Festes de Nostra Senyora de la Salut d'Algemesí (Mare de Deu de la Salut). La primera semana de setembre, concretament dies 7 i 8 de setembre, ha sigut objecte d'estudis etnogràfics per l'important mostra de folclor valencià que s'exhibix en
    Vista de la peculiar (es quadrada) plaça de bous d'Algemesí
    la processoneta. Les danses dels Bastonets, la Carchofa, els Arquets, els Boleros o Llauradors (www.llauradores.com)[1], les Pastoretes, els Tornejants i, sobre tot, la Moixaranga (Castells humans i balls).
  • Semana Taurina d'Algemesí. Se toregen jònecs durant 9 dies, contant un dia en l'actuació de dos toreros de renom mundial.

Gastronomia

En l'apartat gastronòmic destaquen, com en tota la Ribera, els arrossos. És de destacar també en dolços els rollets d'anís, les fogassetes (son un tipo de galletes mijanes d'anís),coca fina, coca cristiana, coca bova, torró de panets o torró de gat, rollet de carabassa...i en salat cap nomenar la coca en sal (un tipo una coca de pa en oli i sal), les coquetes de cacau, els migets, les rosquilletes...entre atres.

Ademés en la semana de bous que se celebra les dos últimes semanes de setembre, és popular el colpet, és una beguda un poc més gran que un chupito, composta per Vodca, Granadina i Tònica, que se pren tapada en una torcaboca i plegant-li al got 3 colps abans de pendre-lo.

Enllaços externs

Referències

Pobles de la província de Valéncia · Senyera valenciana.png

Ademús · Ador · Agullent · Alaquàs · Albaida · Albal · Albalat de la Ribera · Albalat dels Sorells · Albalat dels Tarongers · Alberich · Alboraig · Alboraya · Albuixech · Alcàntera · Alcàsser · Les Alcubles · L'Alcúdia de Carlet · L'Alcúdia de Crespins · Aldaya · Alfafar · Alfara de la Baronia · Alfara del Patriarca · Alfarp · Alfarrasí · Alfauir · Algar · Algemesí · Algímia d'Alfara · Alginet · Almàssera · Almiserà · Almoines · Almussafes · Alpont · L'Alqueria de la Comtesa · Alzira · Andilla · Anna · Antella · Ares dels Olms · Atzeneta d'Albaida · Ayelo de Malferit · Ayelo de Rugat · Ayora · Barig · Barcheta · Bèlgida · Bellreguart · Bellús · Benaixeve · Benaguasil · Benavites · Beneixida · Benetússer · Beniarjó · Beniajar · Benicolet · Benicull · Benifayó · Benifairó de Valldigna · Benifairó de les Valls · Beniflà · Benigànim · Benimodo · Benimuslem · Beniparrell · Benirredrà · Benissanó · Benissoda · Benissuera · Bétera · Bicorp · Bocairent · Bolbait · Bonrepòs i Mirambell · Bufalí · Bugarra · Bunyol · Burjassot · Calles · Camporrobles · Canals · Canet d'En Berenguer · Carcaixent · Càrcer · Carlet · Carrícola · Cases Altes · Cases Baixes · Casinos · Castelló de les Gerres · Castellonet · Castielfabit · Catadau · Catarroja · Capdet de les Fonts · Cerda · Cofrents · Corbera · Cortes de Pallars · Cotes · Cullera · Chelva · Chella · Chera · Chirivella · Chest · Chiva · Chulilla · Daimús · Domenyo · Dosaigües · L'Eliana · Emperador · Énguera · Énova · Estivella · Estubeny · Faura · Favara · Foyos · La Font de la Figuera · La Font d'En Carròs · Fontanars · Fortaleny · Fuenterrobles · Gandia · Gàtova · Gavarda · Genovés · Chestalgar · Gilet · Godella · Godelleta · La Granja de la Costera · Guadasséquies · Guadassuar · Alquerieta de Guardamar · Figueroles · Loriguilla · La Llosa del Bisbe · Lloc Nou de la Corona · Llanera de Ranes · Llaurí · Llíria · Lloc Nou de Sant Jeroni · Lloc Nou d'En Fenollet · Llombay · La Llosa de Ranes · Lluchent · Macastre · Manises · Manuel · Marines · Massalavés · Massalfassar · Massamagrell · Massanassa · Meliana · Millars · Miramar · Mislata · Moixent · Moncada · Montserrat · Montaverner · Montesa · Montichelvo · Montroy · Museros · Nàquera · Navarrés · Novetlè · Oliva · Olocau · L'Olleria · Ontinyent · Otos · Paiporta · Palma de Gandia · Palmera · Palomar · Paterna · Pedralba · Petrés · Picanya · Picassent · Piles · Pinet · La Pobla de Farnals · La Pobla de Vallbona · La Pobla del Duc · La Pobla Llarga · Polinyà · Potries · Puçol · La Pobla de Sant Miquel · El Puig · Quart de les Valls · Quart de Poblet · Quartell · Quatretonda · Quesa · Rafelbunyol · Rafelcofer · Rafelguaraf · Ràfol de Salem · El Real de Gandia · Real · Requena · Ribarroja del Túria · Riola · Rocafort · Roglà i Corberà · Ròtova · Rugat · Sagunt · Salem · Sant Antoni de Benaixeve · Sant Joan d'Énova · Sedaví · Segart · Sellent · Sant Pere · Senyera · Serra · Setaigües · Silla · Simat de Valldigna · Sinarques · Sollana · Sot de Chera · Sueca · Sumacàrcer · Tavernes Blanques · Tavernes de Valldigna · Teresa de Cofrents · Terrateig · Titagües · Torrebaixa · Torrella · Torrent · Torres Torres · Tous · Toixa · Torís · Utiel · Valéncia · Vallada · Vallanca · Vallés · Venta del Moro · Vilamarchant · Vilallonga · Vilanova de Castelló · El Vilar · Villargordo del Cabriel · Vinalesa · Xalans· Xàtiva · Xeraco · Xarafull · Xeresa · Yàtova · La Yesa · Zarra