Diferència entre les revisions de "Idioma valencià"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 268 edicions intermiges d'35 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
−
El '''[[valencià]]''' és la denominació històrica, tradicional i estatutària que rep al [[País Valencià]] la mateixa llengua que s'anomena oficialment [[llengua catalana|català]] a [[Catalunya]], les [[Illes Balears]], la [[Franja de Ponent]], la [[Catalunya Nord]], [[Andorra]] i l'[[Alguer]]. Constitueix, per altra banda, una entitat lingüística pròpia que resulta ser una de les principals [[dialectes del català|variants dialectals]] de l'idioma (formant part del bloc occidental, igual que la variant [[Català nord-occidental|nord-occidental]] i el  [[Català tortosí|tortosí]]), juntament amb el [[català central]] i el [[català balear]].
+
{{destacat}}
 +
{{llengua|
 +
|nom= Valencià
 +
|nomnatiu=
 +
|pronunciació=
 +
|atresdenominacions=
 +
|estats= [[Espanya]]
 +
|regió= {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]<br />
 +
{{flagicon|Murcia}} [[El Carche]]
 +
|parlants= 2 millons
 +
|parlantsnatius= 1,3 millons
 +
|parlantsnonatius= 0,7 millons
 +
|rank= 178º
 +
|família=[[Llengües indoeuropees|Indoeuropea]]<br />
 +
&nbsp;&nbsp;[[Llengües itàliques|Itàlica]]<br />
 +
&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Llengües romances|Romanç]]<br />
 +
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Llengües italooccidentals|Itàlica Occidental]]<br />
 +
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Llengües iberoromàniques orientals|Iberoromànic oriental]]<br />
 +
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Mossàrap-Pirinenc]]<br />
 +
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;'''Valencià'''<br />
 +
|nació= {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
 +
|fontcolor=
 +
|regulat= [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]
 +
|iso1=
 +
|iso2=
 +
|iso3=
 +
|sil=
 +
|mapa=[[Image:Extensió_del_valencià.png|220px|center]]
 +
}}
 +
El '''valencià''', la '''llengua valenciana''' o l''''idioma valencià''', és una [[llengua romanç]] parlada per més de 2 millons de persones en la [[Comunitat Valenciana]]. És oficial segons l'artícul 7.1 de l'[[Estatut d’Autonomia Valencià]], junt al [[castellà]] i està inclosa en la Ratificació espanyola de la [[Carta Europea de Llengües Minoritàries]] calificada com a Idioma amenaçat per ser un idioma discriminat i perseguit en la [[Comunitat Valenciana]].<ref>http://www.elmundo.es/elmundo/2004/11/06/espana/1099759852.html</ref>.
  
−
El País Valencià compta amb l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL) com a ens oficial encarregat d'elaborar la normativa lingüística de la llengua des de la pròpia modalitat valenciana, juntament amb l'[[Institut d'Estudis Catalans]] (IEC). Aquest ens va ser creat per la [[Generalitat Valenciana]] el [[1998]] amb el consens majoritari de les [[Corts Valencianes]].
+
La gran majoria dels valencians (el 64,40%) considera al valencià una llengua diferent i diferenciada del [[català]] segons diversos estudis fets pel [[CIS]], sent l'última publicació de l'any [[2005]].<ref>[http://www.cis.es/cis/export/sites/default/-Archivos/Marginales/2560_2579/2560/es256003_mar.html Estudi Sociològic de la Comunitat Valenciana (III) - Valéncia]</ref><ref>[http://www.cis.es/cis/export/sites/default/-Archivos/Marginales/2560_2579/2560/es256002_mar.html Estudi Sociològic de la Comunitat Valenciana (III) - Castelló]</ref><ref>[http://www.cis.es/cis/export/sites/default/-Archivos/Marginales/2560_2579/2560/es256001_mar.html Estudi Dociològic de la Comunitat Valenciana - Alacant]</ref><ref>[http://www.icps.cat/archivos/workingpapers/wp258.pdf?noga=1 Estudi "La polemica identidad de los valencianos" de Joaquin Martin Cubas, Universitat de Valéncia, 2007].</ref><ref>[http://noguer.bloc.cat/post/2161/223359  Estudi Sociològic de la Comunitat Valenciana.]</ref>
  
−
El valencià, dialectològicament parlant, no pot considerar-se un dialecte només enquadrat en el marc politicoadministratiu del País Valencià. El fet que els dialectes de la llengua catalana formen un [[continuum dialectal|continuum]] fa que molts dels trets valencians arriben més enllà de les [[terres de l'Ebre]] catalanes i aragoneses (catalanòfones), fins al [[Baix Camp]] i el [[Baix Cinca]].
+
== Història del valencià ==
 +
{{AP|Història de la llengua valenciana}}
 +
=== Orige del valencià ===
  
−
== Denominació i entitat ==
+
El valencià és una llengua derivada del [[llatí]], que prové, en menor mesura, de les diferents [[Romanç|llengües arromançades]] que varen portar els repobladors cristians en época de la Reconquista, i en la seua majoria del [[mossàrap]], llengua constituïda per diferents dialectes arromançats, derivats del llatí vulgar i en influència de l'[[àrap]], que es parlava en l'històric [[Regne de Valéncia]], tal i com va afirmar [[Jaume I]] en conquistar pacíficament la ciutat de Valéncia en la redacció dels [[Furs]] ("Per a que els valencians de tot el regne els entenguen i puguen complir-los" ordenà que es traduïren a la llengua que el poble parlava: el romanç).
−
{{VT|Denominacions de la llengua catalana}}
 
−
Segons la llei de creació de l'AVL, el valencià: "forma part del sistema lingüístic que els corresponents estatuts d'autonomia dels territoris hispànics de l'antiga [[Corona d'Aragó]] reconeixen com a llengua pròpia." Aquest reconeixement el té el valencià al País Valencià i el català a les [[Illes Balears]] i a [[Catalunya]], i el sistema lingüístic que conjuntament formen sol rebre acadèmicament el nom de ''llengua catalana''. L'ortografia de l'AVL es basa en les [[Normes de Castelló]], firmades el [[1932]], que es basaven en l'ortografia que ja es feia servir a Catalunya.  
 
  
−
El [[9 de febrer]] de [[2005]], l'AVL aprovà per unanimitat de tots els seus membres presents un dictamen conegut popularment com a "[http://www.avl.gva.es/img/EdicionsPublicacions/AcordsGenerals/NOMENTITAT.pdf Dictamen del Dimecres de Cendres]" en què s'estableixen els principis i criteris per a la denominació i l'entitat del valencià, considerant que "la llengua pròpia i històrica dels valencians, des del punt de vista de la filologia, és també la que compartixen les comunitats autònomes de Catalunya (a excepció de la vall d'Aran, de llengua occitana) i de les Illes Balears i el [[Andorra|Principat d'Andorra]]. Així mateix és la llengua històrica i pròpia d'altres territoris de l'antiga [[Corona d'Aragó]] (la [[Franja de Ponent|franja oriental aragonesa]], la ciutat sarda de l'[[Alguer]] i el [[Catalunya Nord|departament francés dels Pirineus Orientals]] a excepció de la comarca de la [[Fenolleda]], que és de llengua occitana)".  
+
No obstant, existixen diverses teories sobre l'orige i l'evolució del valencià, com la teoria mossarabista, la del repoblament (o dialectal) i l'occitanista.
  
−
Aquest mateix dictamen també avala i justifica l'ús de la denominació de ''valencià'' tant per a tot el conjunt del domini de la llengua (''llengua valenciana''), com per a la modalitat dialectal parlada al País Valencià. A més a més, l'AVL considera que aquesta modalitat "té la mateixa jerarquia i dignitat que qualsevol altra modalitat territorial del sistema lingüístic, i presenta unes característiques pròpies que l'AVL preservarà i potenciarà d'acord amb la tradició lexicogràfica i literària pròpia, la realitat lingüística valenciana i la normativització consolidada a partir de les Normes de Castelló". Per tant, l'AVL assumeix la unitat lingüística des d'un punt de vista del polimorfisme d'una llengua que té dues denominacions.
+
{{AP|Orige del valencià}}
 +
[[Archiu:Harges.jpg|thumb|right|300px|[[Harges]] del [[sigle X]]]]
 +
Conforme a la '''teoria mossarabista (autòctonista)''' de l'orige de l'idioma valencià, este idioma evolucionà en les terres valencianes a partir del romanç parlat pels pobladors valencians autòctons (mossàraps) ans de la conquista de [[Jaume I]], i incorporà influències de llengües d'estrangers que arribaren al [[Regne de Valéncia]] a lo llarc de la reconquista. Mostra d'això és que [[Jaume I]] en reconquistar pacíficament la ciutat de [[Valéncia]] afirmà en la redacció dels furs: "Per a que els valencians de tot el regne els entenga'n i pogueren complir-los", i ordenà que es traduïren a la llengua que el poble parlava: el romanç valencià.
  
−
== Història ==
+
Aplegats ad este punt seria interessant concretar quina era la població autòctona valenciana que vixqué baix dominació musulmana mantenint el seu romanç valencià (d'a on evolucionaria l'actual llengua valenciana), ya que la teoria més estesa parla a soles de població "mossàrap" - iberorromans de llengua romanç que mantingueren la seua religió cristiana - deixant fora (o amagant l'existència) d'una ampla població iberorromana valenciana convertida a la religió islàmica (per la força o per conveniència) que també parlava en romanç valencià - els "muladís" - i que junt als iberorromans valencians cristians ("mossàraps") constituïren la massa social necessària i suficient com per a mantindre la '''llengua valenciana''' a lo llarc de la dominació musulmana en el Regne de Valéncia, i posteriorment fin a l'actualitat.
−
El [[català]] va ser implantat al [[País Valencià]] pels colons catalans que s'establiren en aquest territori arran de la [[Edat Mitjana al País Valencià|Conquesta]] feudal, duta a terme per [[Jaume el Conqueridor|Jaume I]] el Conqueridor. Aquests colons procedien de totes les regions de [[Catalunya]], i el fet que foren mínimament superiors en nombre als colons aragonesos explica que es parle català a la major part del País Valencià{{cal citació}}. A les [[comarca|comarques]] més properes a [[Aragó]], per contra, una mínima superioritat del nombre de colons aragonesos va fer que el [[castellà]] fora la llengua predominant{{cal citació}}. Una nova repoblació al [[segle XVII]], després de l'[[expulsió dels moriscos]] i majoritàriament amb castellans, va definir de parla castellana a la resta de comarques de l'interior que encara avui la parlen. Malgrat tot, el valencià ha estat històricament la llengua predominant i administrativa al País Valencià.
 
  
−
Fins fa poc es pensava que la primera referència documental de la utilització del terme ''valencià'' per a referir-se a la llengua pròpia dels valencians es trobava a la traducció del Valeri Màxim realitzada per [[Antoni Canals]] el 1395, on es diu: "perque yo, a manament de vostra senyoria, el l'he tret de lati en nostra vulgada lengua materna valenciana aixi com he pogut, jatssessia que altres l'hagen tret en lengua cathalana". Recentment s'ha trobat una referència anterior, un procés judicial de [[Menorca]] contra Gil de Lozano, datat entre [[1343]] i [[1346]], en el què es diu que la mare de l'acusat, Sibila, parlava ''valencianesch'' perquè era d'[[Oriola]]. No s'ha tornat a documentar més el mot acabat en ''–esch''.
+
La '''teoria de la repoblació ([[Pancatalanisme|pancatalanista]])''', per contra, postula que el [[Regne de Valéncia]] fon colonisat íntegrament per catalans en regions costeres i aragonesos en comarques interiors. Conforme ad esta idea, l'invasió islàmica del [[sigle VII]] a la [[Península Ibèrica]] va produir un tallat polític i cultural de tal magnitut que la població valenciana, fon totalment exterminada i/o assimilada, perdent les seues arrels i la seua llengua, lo qual es contrapon en les [[Harges|jarches]] mossàraps en llengua valenciana i el parlar romanç dels iberorromans valencians. Posteriorment, en la conquista de [[Valéncia]] per [[Jaume I]] s'hauria produït una espècie de buit que fon omplit en l'arribada de pobladors d'orige [[aragonés]], [[català]] i [[castellà]], havent-ne per tant un ans i un despuix sense solució de continuïtat, a la reconquista. Per tant, esta teoria defén que la llengua valenciana no sería més que el parlar català (a pesar de ser l'idioma català posterior a la reconquista), portat pel chicotet i insuficient número de pobladors catalans, en ingredients aragonesos i castellans. Esta teoria presupon que a la Taifa de Valéncia, no en quedaven iberorromans (valencians autòctons de llengua romanç) una volta aplegà [[Jaume I]], a pesar de ser una conquista totalment pacífica, i a pesar de quedar abundants evidències sobre la permanència d'estos iberorromans conversos i no conversos durant l'[[Edat Mija]] i els seus descendents en sigles posteriors. Baix esta idea, es troben grups pancatalanistes que s'encarreguen de desprestigiar i estigmatisar la llengua valenciana - escampant la falsa idea de que és una llengua "vulgar" o "mal parlada" i que parlar català es lo "correcte" - conseguint que molts valenciaparlants deixen de parlar-la en públic per la baixa auto-estima que li tenen als fer-los creure que és una "llengua incorrecta".
  
−
Al [[segle XV]], l'anomenat [[Segle d'Or valencià|Segle d'Or]], el nom ''valencià'' era ja la denominació usual de la llengua predominant del [[Regne de València]], i les denominacions de ''vulguar'', ''romanç'' o ''català'' havien caigut en desús.  [[Joanot Martorell]], autor de la novel·la ''[[Tirant lo Blanch]]'', afirma: "me atrevire expondre: no solament de lengua anglesa en portuguesa. Mas encara de portuguesa en vulgar valenciana: perço que la nacio don yo soc natural sen puxa alegrar".
+
Conforme a la '''teoria occitanista''', el '''valencià''', supostament, forma part d'un grup de llengües íntimament lligades entre sí i entre les quals existix un cert grau d'inteligibilitat pel qual serien classificades baix la categoria de llengües occità-romàniques. Esta teoria, com la teoria catalanista, nega l'autoctonia de la llengua valenciana, pero tant una com atra no poden ser la resposta a l'orige de la llengua valenciana ya que si documentalment està demostrat que pobladors catalans en vingueren una minoria al [[Regne de Valéncia]] a lo llarc de la reconquista, pobladors occitans encara en vingueren manco que catalans. Els occitanistes pretenen fer creible la seua teoria en base a una suposta influència de la lliteratura provençal sobre la totalitat de la població autòctona valenciana (iberorromans), pero eixa explicació es del tot incoherent ya que uns pocs poetes provençals i les seues obres escrites mai podrien canviar-li la llengua a tot un poble valencià sancer, més encara quan en eixa época la gent era analfabeta i no existien mijos de comunicació o educatius adequats per a dur a cap eixa suposta "immersió llingüística occitana" que proclamen els occitanistes. <ref>[http://www.idiomavalenciano.com/origen-del-valenciano.html Orige del valencià, per idiomavalenciano.com]</ref>
  
−
Des d'un punt de vista dialectal, el valencià pertany als parlars occidentals del sistema lingüístic valenciano-català. Per tant, comparteix molts trets amb el català parlat a les comarques de ponent i també a les terres de l'Ebre. També presenta trets propis, depenent de les comarques.
+
=== Denominació ===
 +
La primera vegada  que trobem  la denominació de llengua valenciana la tenim en el comentari expositiu del ‘Liber amici et amati’, escrit en llatí, originari de [[Ramon Llull]], que es troba en el foli 34v del manuscrit ‘N. 250. sup’ de la Biblioteca Ambrosiana de Milà, diu:
  
−
Des de la [[transició democràtica espanyola]], l'autonomia o heteronomia del valencià respecte a la resta del sistema lingüístic valenciano-català ha sigut motiu de debat i polèmica entre els valencians, normalment amb un rerefons polític. Tot i que en l'àmbit acadèmic (universitats i institucions de prestigi reconegut) dels [[filologia|filòlegs]] i [[lingüística|lingüistes]] mai no s'ha qüestionat la unitat de la llengua des que existeixen estudis de  [[llengües romàniques|romanística]], una part de l'opinió pública valenciana opina i afirma que el valencià i el català són llengües diferents, idea que es començà a difondre durant l'agitada transició valenciana per sectors de dreta regionalista i pels anomenats [[blaverisme|''blaveros'']]. Existeix una normativa lingüística secessionista alternativa, les [[Normes del Puig]], elaborada per la [[Real Academia de Cultura Valenciana]], institució fundada el [[1915]] per la [[Diputació de València]], però el seu ús és molt marginal.
+
{{cita|“Ista expositio excerpta fuit ex magno volumine in lingua valentina composito per quemdam discipulum Raymundi. Inceptum Valentie mense decembris et finito mense Martii anni 1335.}}
  
−
== Coneixement del valencià ==
+
Que vol dir en valencià:
  
−
Tot seguit es mostren mapes en què es pot veure el grau de coneixement del valencià/català en una distribució territorial per municipis, i per percentatges sobre el total de la població de cada municipi. La font de dades és el cens realitzat a l'any [[2001]] per l'''Instituto Nacional de Estadística''.
+
“Esta exposició fon treta d’un gran volum compost en llengua valenciana per un cert discipul de Ramon (Llull). Escomençat en Valencia el [[mes]] de [[decembre]] i acabat el [[mes]] de [[març]] de [[1335]]. Deu siga lloat”.
  
 +
Es tracta d'una obra anònima, eixida de la producció de la primera escola luliana, que esclatà en Valéncia al poc de temps de la mort del mestre (1316)..
  
−
{| border=0 align=center
+
La primera referència documental que es té de l'utilisació del terme «valencià» per a referir-se a la llengua pròpia dels valencians es troba en la documentació referent a un procés judicial que va tindre lloc en [[Menorca]] entre els anys [[1343]] i [[1346]], on es fa constar que la mare de l'acusat, nomenada Sibila, parlava "valencianesch" al ser de [[Orihuela]].<ref>[http://www.valenciahui.com/opinion/jvgomezbayarri.php/2007/07/18/identificacion_linguistica artícul del Professor [[José Vicente Gómez Bayarri]] en [[Valéncia Hui]], paràgraf 7]</ref> La dita denominació, de la que es tenia constància en l'ambient filològic balear des de l'any [[1984]] quan va ser publicat per [[Gabriel Llompart]] un estudi en una revista científica mallorquina sobre temes històrics, sobre eixe procés judicial i atres temes menorquins, estranyament no ha segut fins a l'any [[2005]] quan ha segut difòs eixa troballa en la [[Comunitat Valenciana]], desplaçant aixina en el "honor" de ser considerada com la primera referència a la que tradicionalment s'havia cregut com a tal, com és la traducció del ''[[Valeri Màxim]]'' realisada per [[Antoni Canals]] en [[1395]], en la que diu:
−
| rowspan="2" valign=top| [[Fitxer:Coneixement del valencià (domini promig)-Cens del 2001.png|thumb|none|350px|Mitjana de domini del valencià ([[Media:Coneixement del valencià (domini promig)-Cens del 2001.png|amplia]]).]]
+
 
−
| valign=top | [[Fitxer:Coneixement del valencià (l'entén)-Cens del 2001.png|thumb|none|130px|Entén el valencià ([[Media:Coneixement del valencià (l'entén)-Cens del 2001.png|amplia]]).]]
+
{{cita|''perque yo, a manament de vostra senyoria, el l'he tret del lati '''en nostra vulgada llengua materna valenciana''' aixi com he pogut, jatssessia que '''altres l'hagen tret en llengua cathalana'''<ref>[http://www.teresafreedom.Com/images/articles/conferència2/120.jpg Image del Valerio Màxim de A. Canals]</ref>''.}}
−
| valign=top | [[Fitxer:Coneixement del valencià (el sap parlar)-Cens del 2001.png|thumb|none|130px|Sap parlar valencià ([[Media:Coneixement del valencià (el sap parlar)-Cens del 2001.png|amplia]]).]]
+
 
 +
Les següents manifestacions de la dita denominació les trobem en documents notarials i llegals, l'acta notarial de [[28 de juny]] de [[1408]], d'un pleit entre la vila d'[[Onda]] i la [[Orde de Montesa]], ‘vulgar llengua valenciana' i l'acta de [[6 de juny]] de [[1412]] dels diputats i notaris assistents al [[Compromís de Casp]], ‘in ydiomate Valentino'.<ref>[http://www.teresafreedom.com/images/articles/conferencia2/121.jpg Image del Compromís de Casp.]</ref><ref>[http://www.valenciahui.com/opinion/jvgomezbayarri.php/2007/07/18/identificacion_linguistica Artícul del Professor [[José Vicente Gómez Bayarri]] en [[Valéncia Hui]], paràgraf 7]</ref>
 +
 
 +
En l'Iglésia hi ha abundants referències; destacar la bíblia de fra [[Bonifaci Ferrer]] del [[sigle XIV]] escrita en '''llengua valenciana'''.<ref>[http://www.teresafreedom.com/images/articles/conferencia2/127.jpg Image de la Bíblia de Bonifaci Ferrer]</ref> Entre els documents pontificis, trobem un corresponent al pontificat del Papa valencià [[Aleixandre VI]], de [[1504]], a on podem llegir 'lingua vulgari valentini expeditarum'.<ref>[http://www.valenciahui.com/opinion/jvgomezbayarri.php/2007/07/18/identificacion_linguistica Artícul del Professor [[José Vicente Gómez Bayarri]] en [[Valéncia Hui]], paràgraf 4]</ref>
 +
 
 +
En el [[sigle XV]] el valencià era la denominació usual de la llengua en el [[Regne de Valéncia]], i la denominació de romanç havia caigut en desús.<ref>[http://www.teresafreedom.com/images/articles/conferencia2/123.jpg Miquel Perez "Kempis" 1492]</ref> [[Joanot Martorell]], autor de la novela "[[Tirant lo Blanch]]" ([http://www.ivitra.ua.es/admin/pdfs/obres/hauf_tirant_t.pdf?PHPSESSID=75a8703ce07d174fee3169fbfaddbf88 enllaç extern]), afirma:
 +
 
 +
{{cita|''me atreuire expondre: no solament de lengua anglesa en portuguesa. Mas encara de portuguesa en vulgar valenciana: perço que la nació don yo so natural sen puxa alegrar e molt aiudar [...]''.<ref>[http://www.teresafreedom.com/images/articles/conferencia2/132.jpg Image de 'Tirant El Blanch' de Martorell.]</ref>}}
 +
 
 +
En la segona mitat del [[sigle XV]], en [[1472]], tenim el primer diccionari, el ''[[Liber Elegantiarum]]'' de [[Joan Esteve]] que va ser publicat en [[Venècia]] en llengua valenciana.<ref>[http://www.teresafreedom.Com/images/articles/conferència2/130.jpg Image del 'Líber' de Joan Esteve.]</ref>
 +
 
 +
=== Sigle d'Or ===
 +
{{AP|Sigle d'Or valencià}}
 +
La '''llengua valenciana''' tingué el primer sigle d'or Lliterari d’una llengua neollatina de la [[Península Ibèrica]] europea durant el qual centenars d’autors proclamaren en el pròlec o en el colofó de les seues obres  el seu “estic escrivint en nostra vulgada llengua materna valenciana”.
 +
 
 +
El valencià tingué grans obres lliteràries algunes importants i reconegudes en tota [[Europa]] i per grans escritors com en [[Miguel de Cervantes Saavedra|Miguel de Cervantes]]. Una de les obres, provablement la millor mai escrita en valencià clàssic, és [[Tirant lo Blanch]] de [[Joanot Martorell]].
 +
 
 +
=== Actualitat ===
 +
{{AP|Conflicte llingüístic valencià}}
 +
Des de la [[transició espanyola|transició democràtica espanyola]], l'autonomia del '''valencià''' com a llengua romànica independent o la seua filiació respecte de la llengua catalana és motiu de debat i polèmica entre els valencians. La majoria dels valencians considera al valencià una llengua diferent del [[català]] (Estudis del CIS).
 +
 
 +
A nivell llingüístic, la condició que el valencià pertany al mateix sistema llingüístic que el [[català]] ho afirma l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]], no obstant això, hi ha atres entitats com la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] fundada en l'any  [[1915]], integrada en l'[[Institut d'Espanya]], [[Lo Rat Penat]], centenària associació cultural, [[Cardona Vives]], entre atres, discrepen en l'us d'atres [[Normes del Puig|normes ortogràfiques]] consensuades, que s'acosten més a la forma de parlar de la majoria dels valencians i recolzant teories diferents de la de la repoblació. També hi ha controvèrsia sobre la denominació de la llengua, ya que el terme ''valencià'' o ''llengua valenciana'' en els territoris de l'antic [[Regne de Valéncia]] és tradicional des del [[sigle XIV]].
 +
 
 +
== Fonètica ==
 +
=== Sistema vocàlic ===
 +
El valencià té un sistema vocàlic tònic en sèt vocals:
 +
{| class="wikitable"
 +
|-
 +
! Vocal !! Escritura fonètica !! Escritura ortogràfica
 +
|-
 +
| a || [a] || a, à
 +
|-
 +
| e tancada || [e] || e, é
 +
|-
 +
| e oberta || [ę] || e, è
 +
|-
 +
| i || [i] || i, í
 +
|-
 +
| o tancada || [o] || o, ó
 +
|-
 +
| o oberta || [ǫ] || o, ò
 
|-
 
|-
−
| valign=top | [[Fitxer:Coneixement del valencià (el sap llegir)-Cens del 2001.png|thumb|none|130px|Sap llegir valencià ([[Media:Coneixement del valencià (el sap llegir)-Cens del 2001.png|amplia]]).]]
+
| u || [u] || u, ú
−
| valign=top | [[Fitxer:Coneixement del valencià (el sap escriure)-Cens del 2001.png|thumb|none|130px|Sap escriure valencià ([[Media:Coneixement del valencià (el sap escriure)-Cens del 2001.png|amplia]]).]]
 
 
|}
 
|}
  
−
El següent mapa mostra el percentatge de parlants de valencià (que afirmen saber parlar-lo) per comarca. Les dades són també del cens del 2001.
+
El sistema vocàlic àton, en canvi, presenta cinc vocals: a, e, i, o, u.
  
 +
=== Dígrafs i pronunciació especial valenciana ===
 +
* La terminació -ig es pronuncia com a una "ch" o com "ich" per tant, "Despaig" s'ha de de pronunciar com a /Despat∫/.
 +
* El dígraf "ny" se pronuncia com a /ɲ/, es a dir, com la Ñ espanyola, la GN francesa i la NH portuguesa.
 +
* Les terminacions -ADA i -ADES s'han de pronunciar com a -À i -AES.
 +
* Els diminutius -ADET i derivats com -ADETA, -ADETS, -ADETES s'han de pronunciar sense "D", que es suprimix.
  
−
[[Fitxer: Parlants de valencià per comarques.png]]
+
== Gramàtica ==
 +
{{AP|Gramàtica del valencià}}
 +
{{AP|Ortografia del valencià}}
 +
=== Alfabet valencià ===
 +
{{AP|Alfabet valencià}}
 +
L'[[alfabet]] valencià se compon de 26 lletres simples. Ademés, existix la variació de la [[cedeta]].
  
 +
{| class="wikitable alternance centre" style="text-align:center"
 +
|-
 +
!colspan="2"| Lletra ||colspan="2" | Nom || scope="col" width="250px"| Nota
 +
|-
 +
|A || a ||scope="col" width="50px"| a ||scope="col" width="50px"|  ||
 +
|-
 +
|B ||b || be || be baixa||
 +
|-
 +
|C || c || ce || || variació ç 
 +
|-
 +
|D || d ||  de || ||
 +
|-
 +
|E || e ||  e || ||
 +
|-
 +
|F || f ||  ef || efe ||
 +
|-
 +
|G || g || ge || ||
 +
|-
 +
|H || h || hac || || muda
 +
|-
 +
|I||  i ||  i || ||
 +
|-
 +
|J || j ||  jota || ||
 +
|-
 +
|K || k ||  ka || ||
 +
|-
 +
|L || l ||  el || ele ||
 +
|-
 +
|M || m ||  em || eme ||
 +
|-
 +
|N || n ||  en || ene ||
 +
|-
 +
|O || o ||  o || ||
 +
|-
 +
|P || p ||  pe || ||
 +
|-
 +
|Q || q ||  cu || ||
 +
|-
 +
|R || r ||  er || erre ||
 +
|-
 +
|S || s ||  es || ese ||
 +
|-
 +
|T || t || te || ||
 +
|-
 +
|U || u||  u || ||
 +
|-
 +
|V || v ||  ve ||  ve baixa ||
 +
|-
 +
|W || w ||  ve doble || ||
 +
|-
 +
|X || x ||  eix || xe ||
 +
|-
 +
|Y || y ||  i grega || ||
 +
|-
 +
|Z || z ||  zeta || ||
 +
|}
 +
Els noms ''ef, el, em, en, er'' son recomanats perque són els noms llatins tradicionals. Les formes ''efe, ele, eme, ene, erre'' presents en la llengua oral són també aceptades. Igualment, el valencià posseïx els [[dígraf|dígrafs]] que combinen dos lletres que representen un mateix sò.<ref name="Norms">{{cite web |title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: L'alfabet |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/1_l_alfabet.pdf |website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=26 de decembre de 2021}}</ref>
  
−
== Característiques [[lingüística|lingüístiques]] del valencià general ==
+
{| class="wikitable alternance centre" style="text-align:center"
 +
|-
 +
| '''Dígraf''' || width="250px"| '''Nom'''
 +
|-
 +
|ch || che, ce hac
 +
|-
 +
|gu|| ge u
 +
|-
 +
|ig || ig 
 +
|-
 +
|ll || ell, elle, doble el 
 +
|-
 +
|ny || eny, enye, en i grega 
 +
|-
 +
|qu || cu u 
 +
|-
 +
|rr || doble er, doble erre 
 +
|-
 +
|ss || doble es, doble esse
 +
|}
 +
 
 +
=== Morfologia===
 +
Els [[determinant|determinants]] artículs funcionen com actualisadors i són: en singular, ''el'' per al masculí, ''la'' per al femení i ''lo'' per al neutre i en plural, ''els'' per al masculí i ''les'' per al femení. Els [[determinant|determinants]] demostratius tenen la funció de senyalar la possició de l'objecte respecte al parlant. Els numerals se dividixen en cardinals, ordinals, partitius, múltiples i colectius. Igualment, els determinants possessius indiquen pertenència i presenten formes tòniques i àtones.
 +
 
 +
En valencià hi ha dos tipos de [[pronoms personals]] els pronoms personals forts que poden actuar com a subjecte i els pronoms personals dèbils que sempre acompanyen al verp. El [[verp]] en valencià constituïx el núcleu de l'oració. Els verbs se dividixen en tres conjugacions, la primera conjugació acabada en -ar: parlar, donar; la segon conjugació acabada en -er, -re, -r: témer, vore; i la tercera conjugació acabada en -ir: fregir, dormir.
 +
 
 +
L'[[adverbi]] és una categoria gramatical heterogènea que sol actuar en l'acció verbal. Les [[preposicions]] tenen la funció de fer de nexe entre els elements de l'oració i són invariables. Ademés, les [[conjuncions]] també actuen com conectors d'elements equivalents.
 +
 
 +
== Us del valencià ==
 +
[[File:Extensió del valencià al País Valencià.svg|thumb|right|190px|Extensió del predomini llingüístic oficial valencià (vert fosc) i del castellà (en clar)]]
 +
{| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=2 width=30% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;"
 +
!bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|"¿Quina llengua utilisa?"<br /><small>Sondeig del CIS</small><ref>'''''Font:''''' [http://www.cis.es/cis/opencms/-Archivos/Marginales/2560_2579/2560/e256000.html]".</ref>
 +
|-bgcolor=#efefef
 +
!width=10% |Us
 +
!width=10% |Valencià
 +
|-
 +
| Sempre
 +
| 24.1%
 +
|-
 +
| No conec el valencià
 +
| 19.2%
 +
|-
 +
| El valencià en casa, el castellà en el carrer i treball.
 +
| 5.9%
 +
|-
 +
| Indistintament
 +
| 50.8%
 +
|-
 +
| No contesta
 +
| 0.1%
 +
|-
 +
|}
 +
Segons un sondeig de la [[Generalitat Valenciana]] realisat en el [[2005]] en la zona de [[predomini llingüístic]] valencià, el castellà és utilisat "sempre" com a llengua vehicular domèstica pel 48,1% dels enquestats, mentres que al valencià li correspon el 32,6%, quasi un 3% correspon en atres llengües i, finalment, el percentage restant afirma utilisar abdós llengües oficials en diferents graus. No hi ha senyes oficials sobre usos llingüístics en la zona de predomini llingüístic castellà, en la que residix el 13% de la població de la Comunitat Valenciana, segons cens del [[2006]].
 +
 
 +
Seguint senyes oficials sobre l'us en l'àmbit domèstic, per zones dins del territori de predomini valenciaparlant, el valencià té un us minoritari en el [[àrea metropolitana de Valéncia]] i de la zona en la mitat sur de la província d'Alacant, on s'utilisa sempre per menys del 30%. En canvi, l'us continuat del valencià en la llar és majoritària en el restant del predomini llingüístic valencià, en percentages d'al voltant del 64% de la zona en la [[província de Valéncia]] i en la mitat nort de la d'[[Alacant]], i el 46,2% de la zona en la [[província de Castelló]].
 +
 
 +
Estes senyes revelen, per lo tant, que en els grans núcleus urbans l'us del valencià és minoritari, mentres que sol ser majoritari en les zones de concentració urbana mija o baixa de l'àrea, dins de la zona valenciaparlant. Finalment, el 6,2% dels enquestats afirma usar indistintament endòs llengües en la llar.
 +
 
 +
== Extensió del valencià ==
 +
[[Image:Extensió_del_valencià.png|200px|thumb|right|<center>Extensió del valencià</center>]]
 +
 
 +
La llengua valenciana es parla en part de la [[Comunitat Valenciana]], i en el [[El Carche]].
 +
 
 +
La [[Comunitat Valenciana]] té declarats oficialment dos [[predominis llingüístics]] territorialment, el [[castellà]] i el valencià. Les àrees en predomini llingüístic valencià son los municipis estan definides per la [[Llei d'us i d'ensenyança del valencià]] i estan ubicats geogràficament en el nort, en la costa de la [[Comunitat Valenciana]], i en l'àrea montanyosa de la província d'[[Alacant]], comprenent aproximadament el 75% de la [[Comunitat Valenciana]].
 +
 
 +
== Dialectes del valencià ==
 +
{{AP|Dialectes del valencià}}
 +
[[Archiu:Dialectes valencià.jpg|right|thumb|<center>[[Dialectes del valencià]]</center>]]
 +
[[Image:Mapa_Gimeno.jpg|right|thumb|Portada del llibre del filolec valencià '''Manuel Gimeno''',  “Introduccio a la dialectologia valenciana. Els dialectes valencians”" (1996) Ed. Lo Rat Penat. ISBN 84-89069-21-2]]
 +
 
 +
=== [[Tortosí|Valencià de Transició]] ===
 +
El '''valencià''' de transició es parla en [[El Maestrat]] i en [[Els Ports]].
 +
 
 +
* Se elidix la -r final: cantar > cantà, fer > fe.
 +
* La primera persona del present pren la desinència -o: yo pense > yo penso. Ademés la -o s'estén de forma analògica a las conjugacions II y III: bat > bato, senc > sento, córrec > corro. No obstant, conforme a lo que diu el filolec Manuel Gimeno Juan en la seua obra d'investigació "Introduccio a la dialectologa. Els dialectes valencians" ([[Lo Rat Penat]] [[1996]]), esta senya no es completament general, ni extensible a totes les conjugacions verbals.
 +
* Los artículs el/els solen conservar la forma clàssica ''lo'' i ''los'', especialment en la zona costera del [[Baix Maestrat]]: el chiquet > lo chiquet, els pares > los pares.
 +
* Conservació progressiva de la -d- intervocàlica, excepte en les terminacions -ada, -ades, a on també desapareix.
 +
 
 +
=== [[Valencià castellonenc]] ===
 +
El valencià castellonenc (o de la plana) es parla en les comarques d'[[Els Ports]], [[el Maestrat]], la franja septentrional de [[L'Alcalatén]] i [[la Plana]]. Les seues característiques son:
 +
 
 +
* -o de la primera persona del singular del present d'indicatiu. Esta senya a soles es dona a la mitat nort de la [[província de Castelló]] i com s'ha comentat adés sense que siga de forma general i contínua.
 +
* Neutralisació de la b/v.
 +
* Manteniment dels artículs lo/los.
 +
* Relativa conservació de la -d- intervocàlica del sufix -ador (desaparegut en -ada, -ades).
 +
* No pronunciació de la -r final.
 +
* Acabament en -e de la tercera persona del singular del presente i del imperfecte d'indicatiu (''ell cante'', ''ell cantave'').
 +
 
 +
=== [[Valencià Apichat]] ===
 +
L'apichat es parla en les comarques del [[Camp de Morvedre]], [[l'Horta de Valéncia]], el [[Camp de Túria]] i la [[Ribera Alta]]. També es parla en les ciutats de [[Gandia]] i [[Onda]].
 +
 
 +
* Manteniment dels artículs lo/los.
 +
* El nom apichat aludix a l'ensordiment de les alveolars i palatals sonores com a casa, tretze i mege ['kasa, 'tret-se, 'meche]
 +
* L'àrea de l'apichat sol coincidir en la de la neutralisació de «b» i «v» en /b/.
 +
* Hi ha una certa tendència a la diftongació de la o inicial àtona (quan es constituïx en sílaba) per au: aulor [olor], aufegar [ofegar], aubrir [obrir].
 +
* Li conferix una certa personalitat a l'apichat el fet que mantinga encara, en notable vitalitat, l'us del perfecte simple.
 +
*Reducció del -mos i -vos a (se) Ex: canvieuvos = canvieuse , mos n'anem = se n'anem
 +
 
 +
=== [[Valencià Meridional]] ===
 +
El valencià meridional es parla en les [[comarques centrals]] i les comarques de [[la Ribera]] de la [[Comunitat Valenciana]] en les que no es parla el dialecte [[Apichat]]. Té les següents característiques:
  
−
=== [[Fonètica]] ===
+
* Predomini de la variant perifràstica del passat sintètic: ''yo aní'' > ''yo vaig anar''. Excepte en les zones no ''apichades'' de la Ribera i la [[Safor]].
−
*[[Vocalisme àton]]:
+
* El pronom de primera persona "et/te" passa a ser "el". "yo te done això" >> "yo el done això"
−
**[[Neutralització]] mínima de les [[vocal àtona|vocals àtones]]. Existeixen les 5 vocals àtones {{IPA|[a, e, i, o, u]}} típiques del [[català occidental]]. No hi existeix la [[vocal neutra]] {{IPA|[ə]}}, típica del [[català oriental]].
 
−
*[[Vocalisme tònic]]:
 
−
**Com a tot el [[català occidental|bloc occidental]], es pronuncia [[vocal e tancada|[e]]] les Ē ("e" llargues) i Ǐ ("i" breus) tòniques del llatí. {{IPA|[ka'ðena]}}, ''alé'' {{IPA|[a'le]}}, ''què'' {{IPA|[ke]}} (amb [[vocal e tancada|e tancada]], mentre que en el [[català oriental]] és [[vocal e oberta|e oberta [ɛ]]], en aquestes paraules).
 
−
**El [[diftong]] '''ui''' és generalment [[diftong creixent|creixent]]: cuina: ['kwina], hui: ['wi] (avui). Al valencià alacantí, a la Marina Baixa, al Comtat, a l'Alcoià i a la major part del valencià septentrional, diftong '''ui''' és [[diftong decreixent|decreixent]]: cuina: ['kujna], buit: ['bujt] a excepció de hui: [wí] que sí és creixent.
 
−
*[[Consonantisme]]:
 
−
**No hi existeix [[iodització]].
 
−
**La '''g''' davant "e" i "i" i la '''j''' pren la pronunciació de {{IPA|[dʒ]}}
 
−
**La [[r|erra]] final mai no s'emmudeix (excepte a bona part del [[Maestrat]] i la zona del [[Vinalopó]]).
 
−
**La [[t]]e dels grups finals -'''nt''', -'''lt''' mai no s'emmudeix; aquesta característica també s'esdevé en una part del [[balear]]. Hi ha excepcions amb el valencià castellonenc, valencià de transició, la Costera, Vall d'Albaida, l'Alcoià i el Vinalopó mitjà.
 
−
**S'hi manté el valor [[labiodental]] de la [[v|ve baixa]] (aquesta característica també s'esdevé en el [[balear]]). Tanmateix, en moltes zones del territori ja tendeix a pronunciar-se com [[bilabial]], és a dir, com a [[b|be alta]].
 
−
**El grup -'''tll'''- del [[català]] del nord és -'''tl'''- en algunes paraules (pronunciat -l·l- o simplement -[[l]]- en el valencià (aquest tret també s'esdevé en el [[balear]]): ''ametla'' (ametlla), ''vetlar'' (vetllar).
 
−
**La '''d''' intervocàlica, especialment en la forma ''ad(vocal)'', no se sol pronunciar: mocador: [mo·ka·'oɾ], cadira [ka·'i·ɾa]. La terminació -''ada'' del [[participi]] [[femení]] [[singular]] es pronuncia -â: cremada: [kɾe'ma].
 
−
*Altres fenòmens
 
−
**El pronom feble '''ho''' té una pronunciació especial depenent de la situació del pronom. Generalment es pronuncia davant del verb '''[u]''' i darrere '''[o]''' (després de consonat) i '''[u]/[w]''' (després de vocal): ''Carles ho sap'' {{IPA|['kar·le·zu sap]}}, ''canvia-ho ja'' {{IPA|[can·'vi·aw ja]}}, ''se n'anat a donar-ho'' {{IPA|[se·na·'nat a do·'na·ro]}}; quan el fonema posterior és una vocal, passa a [w]: ''No ho has endevinat'' {{IPA|[no was an·de·vi'nat]}}; quan es produeix una contracció amb un altre pronom davant o darrere del verb es pronuncia '''[ew]''': ''No m'ho has dit'' {{IPA|[no me·waz dit]}}, ''Dóna-m'ho'' {{IPA|['do·na·mew]}}.
 
  
−
=== [[Morfologia (lingüística)|Morfologia]] ===
+
Cal destacar dos chicotets nuclis dins del dialecte meridional valencià, que són la Vall de Gallinera i la Vall de Tàrbena on encara es conserven característiques del mallorquí com l'articul salat "es" "sa", fruit de la repoblació d'estes terres en gent de les Illes Balears.
−
*Els [[article]]s són '''el''', '''la''', '''els''', '''les'''.
 
−
*L'[[article]] no s'empra mai davant dels [[nom propi|noms propis]] de persona: ''Ha vingut Joan''.
 
−
*Conservació dels tres graus en els [[demostratiu]]s i [[adverbi locatiu|adverbis locatius]] (com en [[castellà]], tot i que no és un [[Barbarisme#Castellanismes|castellanisme]]) i ús de les formes no reforçades dels demostratius de 1r i 2n grau: ''este, eixe, aquell; açò, això, allò; ací, aquí, allí'' o ''allà''.
 
−
*Els [[pronom feble|pronoms febles]] presenten la [[forma plena]] davant les [[verb|formes verbals]] que comencen en consonant: ''me dutxe, te dic, se pentina'' (aquest fet no es dóna a totes les variants, així en l'alacantí i la major part del meridional: ''em dutxe, et dic, es canvia, se sap, se certifica'', es comprova que '''només''' es conserva la [[forma plena]] quan el verb comença per '''s''' o '''ce/ci'''). El pronom feble "ens" estàndard passa en la llengua oral, com a tota la resta del [[bloc occidental]], a "''mos''" (no admissible en la llengua escrita). Per extensió, al valencià oral no existeixen les formes "ens" i "us", substituïdes per "''mos''" i "vos". La forma "vos" s'accepta en el valencià estàndard en posició davant del verb per l'[[AVL]].
 
−
*El [[pronom feble]] '''li''' (que substitueix el [[complement indirecte]]) sempre precedeix el [[pronom feble]] que substitueix el [[complement directe]] (quan aquest existeix), cosa que origina les combinacions '''li'l''' (''li'l done > l'hi dono''), '''li la''' (''li la done > la hi dono''), '''li'ls''' (''li'ls done > els hi dono''), '''li les''' (''li les done > les hi dono'').
 
−
*La [[primera persona]] del [[present d'indicatiu]] dels [[verb]]s de la [[primera conjugació]] pren el [[morfema]] -'''e''': jo cante. Les [[conjugació|conjugacions]] [[segona conjugació|segona]] i [[tercera conjugació|tercera]] prenen el [[morfema zero]]: ''jo tem, jo dorm'' (aquest tret no es dóna a la major part del [[Maestrat]], on aquestes formes prenen el [[morfema]] -'''o''', com en la resta del [[català occidental]]: ''jo canto, jo temo, jo dormo'').
 
−
*El [[present de subjuntiu]] no pren mai els [[morfema|morfemes]] en -i propis del [[català central]]: són -'''e''', -'''es''', -'''e''', -'''em''', -'''eu''', -'''en''' per a la [[primera conjugació]] (''que jo cante, que tu cantes, que ell cante''...) i -'''a''', -'''es''', -'''a''', etc. per a la [[segona conjugació|segona]] i la [[tercera conjugació|tercera]] (''que jo tema, dorma, que tu temes, dormes, que ell tema, dorma''...).
 
−
*El [[pretèrit imperfet de subjuntiu]] pren els [[morfema|morfemes]] amb [[erra bategant]]: -'''ara''', -'''ares''', -'''ara''', -'''àrem''', -'''àreu''', -'''aren''': ''jo cantara, tu cantares'', etc.
 
−
*En el [[valencià apitxat|valencià central]] o [[valencià apitxat|apitxat]] i a zones del [[valencià alacantí]] (Vinalopó) s'hi conserva el [[pretèrit perfet simple]] del [[català]] clàssic: jo cantí (jo vaig cantar), jo fiu (jo vaig fer).
 
  
−
=== [[Lèxic]] ===
+
=== [[Valencià Alacantí]] ===
−
[[Fitxer:Subdialectes del valencià.svg|thumb|right|350px|Subdialectes del valencià]]
+
L'alacantí es parla en les [[comarques del Sur]] de la [[Comunitat Valenciana]] i en [[el Carche]]. Té les següents característiques:
−
*[[mot|Mots]] característics del valencià:
 
−
**vesprada (tarda)
 
−
**bou (toro)
 
−
**brossat (mató)
 
−
**corder (xai)
 
−
**creïlla (patata)
 
−
**eixir (sortir)
 
−
**hui (avui)
 
−
**llaurador (pron. llauraor) (pagès)
 
−
**paréixer (semblar)
 
−
**xiquet (nen)
 
−
**roig (vermell)
 
−
**espill o lluna (mirall)
 
−
Els mots com "roig" i "eixir" no són les úniques varietats possibles al valencià, ja que "vermell" es pot trobar a la Marina, entre altres llocs, i "sortir" es pot trobar al valencià de transició.
 
−
*[[Variant formal|Variants formals]]
 
−
**cementeri (cementiri)
 
−
**depòsit (dipòsit)
 
−
**renyó (ronyó)
 
−
**seua (seva) / teua (teva) / meua (meva)
 
−
**servici (servei)
 
−
**xàrcia (xarxa)
 
  
−
=== [[Subdialecte]]s ===
+
* Absorció de la i semivocal [j] en el conjunt -ix-: [ˈkaʃa] (''caixa'').
−
*[[Català tortosí|Valencià de transició o tortosí]]
+
* Pas del [[diftonc]] [ow] a [au]: [ˈbaw] (''bou''), [ˈaw] (''ou''), [ˈpaw] (''pou'').
−
*[[Valencià castellonenc]]
+
* Caiguda de la -d- intervocàlica que se estén al sufix -uda: ''grenyua'' (''grenyuda''), ''vençua'' (''vençuda''). Arbitràriament passa lo mateix en atres paraules: ''roa'' (''roda''), ''caira'' (''cadira''), ''poer'' (''poder''). En el [[Baix Vinalopó]] casi totes les -d- intervocàliques no es pronuncien.
−
*[[Valencià apitxat|Valencià apitxat o central]]
 
−
*[[Valencià meridional]]
 
−
*[[Valencià alacantí]]
 
  
−
== Vegeu també ==
+
== Documentació general sobre la llengua valenciana ==
−
* [[Dialectes del català]]
+
 
−
* [[Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià]]
+
=== Ortografia i Normativa de la llengua valenciana ===
 +
*[https://www.llenguavalenciana.com/documentacio.html Documentació de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]
 +
*[http://www.lenciclopedia.org/Normes_d%27El_Puig Ortografia del valencià en L'Enciclopèdia]
 +
*[http://www.valencian.org/valencia/ortografia.htm Ortografia de la llengua valenciana, en Valencian.org]
 +
*[http://www.valencian.org/valencia/verps.htm Els verps, els pronoms i els numerals en llengua valenciana]
 +
 
 +
=== Correctors de valencià ===
 +
*[https://www.llenguavalenciana.com/corrector/index.html Corrector de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana per a Open Office 3]
 +
*[https://addons.mozilla.org/es/firefox/addon/4796 Corrector de Llengua i Tecnologia per a Firefox]
 +
*[http://corrector.softwarevalencia.com Corrector en llinea de Software Valencià]
 +
*[http://llenguaitecnologia.com/wiki/doku.php/servicis/corrector/ Corrector en llinea de Llengua i Tecnologia]
 +
 
 +
=== Diccionaris en llinea de valencià ===
 +
*[https://www.llenguavalenciana.com/diccionari/start Diccionari de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]
 +
*[http://www.softwarevalencia.com/diccionaris.php Diccionaris de Software Valencià]
 +
*[http://traductors.llenguavalencianasi.com/ Diccionaris de Llengua Valenciana Si]
 +
*[http://llenguaitecnologia.com/wiki/doku.php/servicis/diccionari/index Diccionari de Llengua i Tecnologia]
 +
*[http://www.vaavant.org/movadic.html "Movadic", diccionari de valencià per a teléfons mòvils de Vaavant.org]
 +
*[http://www.softwarevalencia.com/sinonims.php Diccionari de sinònims i antònims en valencià, en Software Valencià]
 +
*[http://www.softwarevalencia.com/dhivam.php Identificació de veus genuïnes valencianes  que l'AVLL pretén suprimir en molts cassos.]
 +
 
 +
=== Els Verps en valencià ===
 +
*[https://www.llenguavalenciana.com/documents/normativa/elsverps Els Verps en llengua valenciana i la seua Flexió (RACV)]
 +
*[http://www.softwarevalencia.com/conjugador.php Conjugador verbal en llinea de Software Valencià]
 +
*[http://llenguaitecnologia.com/wiki/doku.php/servicis/diccionari/index Diccionari de Llengua i Tecnologia]
 +
*[http://www.vaavant.org/verptor.html “Verptor”, flexor verbal en valencià per a teléfons mòvils de Vaavant.org]
 +
 
 +
=== Topònims en valencià ===
 +
*[https://www.llenguavalenciana.com/documents/glossaris/topval Topònims valencians (RACV)]
 +
*[https://www.llenguavalenciana.com/documents/glossaris/topesp Topònims espanyols en valencià (RACV)]
 +
 
 +
=== Els números en valencià ===
 +
*[http://www.softwarevalencia.com/educa/Numerets.htm Números en valencià. Automàtic.]
 +
 
 +
=== Els noms en valencià ===
 +
*[https://www.llenguavalenciana.com/documents/glossaris/onomastica Onomàstica valenciana (RACV)]
 +
*[http://www.nomsvalencians.com/ Nomsvalencians.com. Tots els noms en valencià-castellà i viceversa]
 +
 
 +
== Vore també ==
 +
*[[Anex:Cites que reconeixen el valencià com llengua]]
 +
*[[Harges]]
 +
*[[Epistolare Valentinum]]
 +
*[[Gramàtica del valencià]]
 +
*[[Artículs en valencià]]
 +
*[[Verps incoatius en valencià]]
 +
*[[Conjugació verbal de la llengua valenciana]]
 +
*[[Anex:Bibliografia del valencià]]
 +
*[[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]
 +
*[[Normes del Puig]]
 +
*[[Sigle d'Or Valencià]]
 +
*[[Proyecte:Escriure en valencià]]
 +
*[[Conflicte llingüístic valencià]]
 +
*[[El Carche]]
 +
*[[Cultura valenciana]]
 +
*[[Història contemporànea de la llengua valenciana]]
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
 +
{{Reflist}}
  
−
* '''[[Manuel Sanchis i Guarner|Sanchis i Guarner, Manuel]]''' (1934, 1967). ''La llengua dels valencians''. Edicions 3i4, València 2005. ISBN 84-7502-082-8.
+
== Bibliografia ==
−
* '''Sanchis i Guarner, Manuel''' (1963). ''Els valencians i la llengua autòctona durant els segles XVI, XVII i XVIII''. Institució Alfons el Magnànim. [[València]]. ISBN 84-370-5334-X.
+
{{VT|Anex:Bibliografia del valencià}}
−
* '''[[Enric Valor i Vives|Valor i Vives, Enric]]''' (1978). ''Curs mitjà de gramàtica catalana, referida especialment al País Valencià''. Edicions Grog, [[València]] 1999. ISBN 84-85211-45-6.
+
'''Selecció de bibliografia sobre la llengua valenciana recomanada per la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]].'''
−
* '''[[Carles Salvador i Gimeno|Salvador i Gimeno, Carles]]''' (1951). ''Gramàtica valenciana''. Associació Cultural Lo Rat Penat. València 1995. ISBN 84-85211-71-5.
+
 
−
* '''[[Jordi Colomina i Castanyer|Colomina i Castanyer, Jordi]]''', (1995). ''Els valencians i la llengua normativa.'' Textos universitaris. [[Alacant]]: Institut de Cultura "Juan Gil-Albert". ISBN 84-7784-178-0.
+
* Adlert Noguerol, M. En defensa de la llengua valenciana. Perqué i cóm s'ha d'escriure la que es parla. Ed. Del Cenia al Segura. Valencia, 1977. En El pensament valencianiste de Miquel Adlert. Ed. [[L'Oronella]]-[[AELLVA]]. Valencia, 1999
 +
 
 +
* Agulló Pascual, B. Vida i obra de l'escritor Lluïs Fullana (1871-1948). Ed. Emili Miedes Bisbal. Valéncia, 1993
 +
 
 +
----------------------- Biografia de Lluïs Fullana Mira O.F.M. Ed. Del Senia al Segura. Valéncia, 1998
 +
 
 +
* Ahuir, A. i Palazón, A. Historia de la Lliteratura en Llengua valenciana (Sigle XIII). Ed. Diputacio de Valéncia. Valéncia, 2001
 +
 
 +
* Almiñana i Vallés, J. El crit de la llengua. Ed. Lo Rat Penat. (2ª edicio). Valéncia, 1999
 +
 
 +
* Bolleti de la Secció de Llengua i Lliteratura. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valencia, 2001
 +
 
 +
* Boronat i Gisbert, J. Fono. Introducció a la fonologia valenciana. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia, 2000
 +
 
 +
* Calpe i Climent, A. V. La guerra insidiosa. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia, 1995
 +
 
 +
* Carreras Candi, F. "El lenguaje valenciano", en Geografía general del Reino de Valencia, Tom I. Barcelona, 1920-1927
 +
 
 +
------------------------- "Orientaciones ortográficas XIII. Distintas fases de la ortografía valenciana", en Geografía del Reino de Valencia (edicio facsimil del capitul). Ed. RACV. Valencia, 1996
 +
 
 +
* Cassany i Bates, J. Els valencians i la normativa catalana. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia, 1997
 +
 
 +
* Catalec general d'edicions en Llengua valenciana. Ed. L'Oronella. Valéncia, 1998
 +
 
 +
* Costa Català, J. El ferro que desperta. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia, 1998
 +
 
 +
* Diccionari Valencià-Castellà i Castellà-Valencià. Real Academia de Cultura Valenciana. Ed. Del Senia al Segura. Valéncia 1992
 +
 
 +
* Documentacio formal de l’ortografia de la llengua valenciana. Ed. Ajuntament de Valéncia. Valéncia 1994.
 +
 
 +
* Escrig, J. I Llombart, C. Diccionario Valenciano-Castellano. Valéncia 1887. Edicio facsimil. Librería París-Valencia. Valencia 1987.
 +
 
 +
* Faus i Sabater, S. Recopilacio historica sobre la denominació llengua valenciana. Ed. Ajuntament de Valéncia. Valéncia 1994
 +
 
 +
------------------------------ Diccionari General. Imprenta Fermar. Valéncia 1985.
 +
 
 +
----------------------------- Diccionari de la rima. Ed. Imprenta Fermar. Valéncia 1980 (2ª edicio).
 +
 
 +
*FONTELLES, A. GARCíA, L. LANUZA, J. Gramàtica de la llengua valenciana. Ed. Del Senia al Segura. Valéncia 1.987.
 +
 
 +
*FONTELLES FONTESTAD, A. La flexió verbal en la llengua valenciana. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia 1984.
 +
 
 +
*FULLANA MIRA, LL. Vocabulari Ortogràfic Valencià-Castellà. Valencia 1921. (Edicio fascimil). Ed. Grup d’Accio Valencianista. Valéncia 1979.
 +
 
 +
------------------------ Gramàtica elemental de la llengua valenciana. Ed. Centre de Cultura Valenciana. Valencia 1915.  
 +
 
 +
*GIMENO JUAN, M. El parlar apichat de la comarca de l’Horta de Valencia. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia 1993.  
 +
 
 +
---------------------------  El lexic valencià proscrit a traves dels classics. Ed. Lo Rat Penat. Valencia 1998.
 +
 
 +
*GINER I FERRER, J. Aportacions bibliogràfiques en torn a l’identitat de la llengua valenciana. Ed. Artes Gráficas Soler. Valéncia 1979.
 +
 
 +
*GINER I MARCO, J. La conjugació dels verbs en valencià. Ed. Societat Castellónenca de Cultura. Castelló 1933.
 +
 
 +
*GÓMEZ BAYARRI, J.V. ¿Evolución o rupturismo en la Valencia migeval?. Ed. Ajuntament de Valéncia. Valéncia 1993.
 +
 
 +
---------------------------- Carlos Ros. Apologista de la lengua valenciana. Discurs d'ingres en la RACV. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valéncia 1998.
 +
 
 +
--------------------------------- Carlos Ros i Hebrera. Vida y obra d'un ferviente apologista de la lengua valenciana. En Serie Fílologica nº 23. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valencia 2001.
 +
 
 +
---------------------------------- Una aproximación a Carlos Ros y la lengua valenciana del siglo XVIII. Ed. ??? Valencia 1999.
 +
 
 +
*Gramàtica de la llengua valenciana. Ed. Institut d'Estudis Valencians. Valéncia 1980.
 +
 
 +
*Gramàtica de la llengua valenciana. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia 1976.
 +
 
 +
*GUINOT I GALÁN, J.Mª. Gramàtica normativa de la llengua valenciana. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia 1987.  
 +
 
 +
----------------------------- La llengua valenciana entre els sigles XVI i XVII (Un capitul de l'historia de la llengua valenciana). En Revista de Filologia Valenciana, nº 1. Valéncia 1994.
 +
 
 +
*GULSOY, J. “Lexicologia valenciana". En Revista Valenciana de Filologia. Tom VI, nº 2-3. Valencia 1964.
 +
 
 +
*LAMARCA, L. Ensayo d'un Diccionario Valenciano-castellano. Valencia 1859.
 +
 
 +
*LANUZA ORTUÑO, Chimo. Valencià ¿llengua o dialecte?. Una aproximació des de la sociollingüistica. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia 1983.
 +
 
 +
*LÓPEZ I VERDEJO, Voro. "Introduccio a la lexicografia valenciana". En Serie Filológica, nº 13. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valéncia 1994.
 +
 
 +
--------------------------- Proposta d’un "standar" oral valencià. Ed. L'Oronella. Valéncia 1997.
 +
 
 +
-------------------------- Les normes de l’Academia o normes ortografiques del Puig. En Serie Filologica nº 19. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valéncia 1998.
 +
 
 +
------------------------- Tractat de metrica valenciana. Ed. Del Senia al Segura. Valéncia 1999.
 +
 
 +
------------------------- "Aproximacio a la lexicografía valenciana dels sigles XVI I XVII: el vocabulari Valencià-Castellà de Juan de Resa". En Serie Filologica nº 22. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valéncia 2001.
 +
 
 +
------------------------ La filosofia llingüistica de Carles Salvador, Lluïs Revest i Josep Giner. Discurs d’ingres en la RACV. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valéncia 2001.
 +
 
 +
*MARÍ, X. Revisio al conflicte valenciá. (Es possible el futur). Ed. Marí Montañana. Valéncia 1983.
 +
 
 +
*MARTÍ GADEA, J. Diccionario General Valenciano-Castellano. Valencia 1891.
 +
 
 +
--------------------------- Vocabulari Monosilábich valenciá-castellá. Valéncia 1915.
 +
 
 +
*MARTÍ I GRAJALES, F. “El notario Carlos Ros y Hebrera. Biobibliografía”. En El Archivo. Revista de Ciencias Históricas. Tom V. Valencia 1891.
 +
 
 +
*MIEDES BISBAL, E. Vocabulari elemental de la llengua valenciana. Ed. Valéncia 2000. Valéncia 1983.
 +
 
 +
*NEBOT PÉREZ, J. Tratado de ortografía valenciana clásica. Ed. Angel Aguilar, Editor. Valencia 1910.
 +
 
 +
*Normes d’ortografia valenciana. Ed. Ajuntament de Valéncia 1933 (edicio facsimil de 1981).
 +
 
 +
*Ortografia de la llengua valenciana. Ed. Ajuntament de Valéncia. Valéncia 1994.
 +
 
 +
*PEÑARROJA TORREJÓN, L. El mozárabe de Valencia. Ed. Gredos. Madrit 1990.
 +
 
 +
----------------------------------------- Cristianos bajo el Islam. Ed. Gredos. Madrit 1993.
 +
 
 +
*PUIG, R. La conjugacio verbal valenciana. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia 1981 (quarta edicio).  
 +
 
 +
*RAGA, F. Mosatros, veus del valencià viu. Ed. Egisa. Valéncia 1998.
 +
 
 +
*REVEST I CORZO, LL. La llengua valenciana. Notes per al seu estudi i conreu. Ed. Societat Castellónenca de Cultura. Castelló 1930.
 +
 
 +
*Revista de Filologia Valenciana. Ed. Accio Bibliografica Valenciana. Valéncia 1994 en avant.
 +
 
 +
*Revista de la Real Academia de Cultura Valenciana. Al voltant de la llengua valenciana. Ed. RACV. Valéncia 1994 en avant.
 +
 
 +
*RIBELLES COMÍN, J. Bibliografía de la lengua valenciana. (5 volums). Madrit 1915 en avant.
 +
 
 +
*ROS I HEBRERA C. Diccionario Valenciano-Castellano. Valencia 1764. Edicio facsimil. Librería París-Valencia. Valencia 1979.
 +
 
 +
*ROSANES, M. Miscelánea que comprén d'un vocabulario valenciano- castellano, dividido en grupos para facilitar la memoria de las palabras en él contenidas. Imprenta José Mª Ayoldi. Valencia 1864.
 +
 
 +
*RUIZ NEGRE, A. Diccionari de sinonims, idees afins i contraris. Ed. Del Senia al Segura. Valéncia 1994.
 +
 
 +
*SANCHO GEA, J.B. Llengua valenciana. Situació política actual. Analisis sintetic de la Llei de creació de l’Academia Valenciana de la Llengua -AVLL- apunts de futur. Ed. Plataforma Normes d'El Puig. Valéncia 2000.
 +
 
 +
*SIMÓ SANTONJA, V. ¿Valenciano o catalán?. Ed. Artes Gráficas Soler. Valencia 1979.
 +
 
 +
*SOBREQUÉS VIDAL, S. “La repoblación del Reino de Valencia después de la Reconquista”. En Historia social y económica de España y América dirigida por J. Vicens Vives. Barcelona 1957.
 +
 
 +
*S. REIG, E. Valencià en perill d’extinció. Ed. Arts Grafiques Soler, S.L. Valéncia 1999.
 +
 
 +
*UBIETO ARTETA, A. Origenes del Reino de Valencia. Tom I. Valencia 1975, Tom II. Saragossa 1979.
 +
 
 +
*VENDRELL I MATOSES, S.J. Iniciació al valencianisme. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia 1998.
 +
 
 +
*VIVES CISCAR, J. Los diccionarios y vocabularios valencianos. Valencia 1882. Edicio facsimil. Colección Biblioteca Valenciana. Valencia 1987.
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 +
{{Commonscat|Valencià}}
 +
*[https://www.llenguavalenciana.com/ Secció de Llengua i Lliteratura de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]
 +
*[http://www.racv.es Real Acadèmia de Cultura Valenciana]
 +
*[https://www.llenguavalenciana.com/diccionari/start Diccionari de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]
 +
*[http://www.valencian.org Valencian.org, El portal internacional de la llengua valenciana]
 +
*[http://www.idiomavalencia.com Proyecte en defensa de l'Idioma Valencià]
 +
*[http://www.garciamoya.cjb.net Artículs de Ricart Garcia Moya sobre la llengua valenciana]
 +
*[http://www.ivitra.ua.es/admin/pdfs/obres/hauf_tirant_t.pdf?PHPSESSID=75a8703ce07d174fee3169fbfaddbf88 "Tirant lo Blanch", transcrit]
 +
*[http://www.filosofia.org/hem/dep/boe/19790823.htm Real decreto de 1979 sobre la llengua valenciana]
 +
*[http://www.lasprovincias.es/valencia/20090715/opinion/lengua-iberica-lengua-valenciana-20090715.html Lengua ibérica Lengua valenciana de 2.500 años d'antigüedad]
 +
*[http://www.valencian.org/valencia/carche.htm El Carche: La llengua valenciana en Murcia]
 +
*[http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2010/06/01/valenciano-apaga-buenos-aires/710489.html El valencià en Argentina]
 +
*[http://russafi.blogspot.com/2009/12/la-lengua-valenciana.html La llengua valenciana]
 +
*[https://www.llenguavalenciana.com/documents/informes/manifest_racv_20130704 La Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV manifesta la seua postura davant la proposició del Grup Parlamentari Popular de modificar la definició de l'entrada “valenciano” en el diccionari de la RAE]
 +
*[http://www.culturavalenciana.es/llengua/el-valencia-fon-lunica-llengua-oficial-deste-regne-des-de-la-seua-creacio-en-1238/ El valencià fon l’única llengua oficial d’este Regne, des de la seua creació, en 1238 - Cultura Valenciana]
 +
*[https://culturavalencianasite.wordpress.com/2016/12/21/la-lengua-valenciana-nacio-en-el-siglo-ix-400-anos-antes-de-jaime-i/ La lengua valenciana nació en el siglo IX, 400 años antes de Jaime I - Baltasar Bueno - Cultura Valenciana]
 +
* [https://yosocche.com/2024/03/02/codic-iso-sense-ell-una-llengua-no-existix-com-cal/ Còdic ISO. Sense ell una llengua no existix com cal - [[Joan Benet]] - Yo soc che]
 +
 +
{{Regne de Valéncia}}
 +
{{Llengües romàniques}}
 +
{{Llengües d'Espanya}}
 +
{{Llengua valenciana}}
 +
{{Llista artículs destacats}}
  
−
* [http://www.avl.gva.es/ Web de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua] - Institució del País Valencià amb competències normatives sobre el valencià.
+
[[Categoria:Llengües]]
−
* [http://www.avl.gva.es/1frame_documentsNorm.htm Diccionari Ortogràfic i de Pronunciació del Valencià] (DOPV).
+
[[Categoria:Llengües romàniques]]
−
*[http://www.trobat.com/servicis/dvo.php Diccionari Valencià]
+
[[Categoria:Llingüística]]
−
*[http://dcvb.iecat.net Diccionari català-valencià-balear]
+
[[Categoria:Valencià]]
−
* [http://www.avl.gva.es/premsa.asp?id=128 Dictamen vinculant de l'AVL del 9 de febrer de 2005].
+
[[Categoria:Gramàtica del valencià]]
−
* [http://www.cult.gva.es/polin/ Área de Política Lingüística] de la [[Generalitat Valenciana]].
+
[[Categoria:Normes d'El Puig]]
−
*[http://www.lluisvives.com/FichaMateria.html?I=451&idGrupo=Todo&portal=1  Normes de Castelló]
 
−
* ''[http://www.geocities.com/golls.geo/ Eines de llengua]'' - Abundant informació sociolingüística, de dret lingüístic, normativa lingüística, estadística, etc... del valencià. Mantinguda per la «Coordinadora de Dinamització Lingüística del País Valencià».
 
−
* [http://www.cult.gva.es/sies/fonsnum02.htm Fons de dades numèriques] del Servei d'Investigació i Estudis Sociolingüístics de la Generalitat Valenciana.
 
−
*[http://www.geocities.com/soho/cafe/9308/intrdUMDV.html Informació i mapes sobre els dialectes valencians]
 
−
*[http://www.geocities.com/SoHo/Cafe/9308/alvintr.html Atles lingüístic valencià]
 
−
*[http://www.alcanar.com/entitats/cel/mapeslinguistics.htm#cons Mapes lingüístics]
 
−
*[http://www.proel.org/mundo/valenciano.htm Breu exposició de les teories en disputa] sobre la relació entre valencià i català al lloc web de la ''[http://www.proel.org Promotora Española de Lingüística] (en castellà)
 

Última revisió del 12:10 11 març 2024

Valencià
'
Pronunciació: AFI:
Atres denominacions:
Parlat en: Espanya
Regió: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana

Flag of Murcia.png El Carche

Parlants:
  • natius:
  • atres:
 2 millons
  • 1,3 millons
  • 0,7 millons
Rànquing: 178º
Família: Indoeuropea

  Itàlica
   Romanç
    Itàlica Occidental
     Iberoromànic oriental
      Mossàrap-Pirinenc
       Valencià

estatus oficial
Llengua oficial de: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
Regulat per: Real Acadèmia de Cultura Valenciana
còdics de la llengua
ISO 639-1
ISO 639-2
ISO/FDIS 639-3 [2]
SIL
Extensió del valencià.png
vore també: llengua

El valencià, la llengua valenciana o l'idioma valencià, és una llengua romanç parlada per més de 2 millons de persones en la Comunitat Valenciana. És oficial segons l'artícul 7.1 de l'Estatut d’Autonomia Valencià, junt al castellà i està inclosa en la Ratificació espanyola de la Carta Europea de Llengües Minoritàries calificada com a Idioma amenaçat per ser un idioma discriminat i perseguit en la Comunitat Valenciana.[1].

La gran majoria dels valencians (el 64,40%) considera al valencià una llengua diferent i diferenciada del català segons diversos estudis fets pel CIS, sent l'última publicació de l'any 2005.[2][3][4][5][6]

Història del valencià

Artícul principal → Història de la llengua valenciana.

Orige del valencià

El valencià és una llengua derivada del llatí, que prové, en menor mesura, de les diferents llengües arromançades que varen portar els repobladors cristians en época de la Reconquista, i en la seua majoria del mossàrap, llengua constituïda per diferents dialectes arromançats, derivats del llatí vulgar i en influència de l'àrap, que es parlava en l'històric Regne de Valéncia, tal i com va afirmar Jaume I en conquistar pacíficament la ciutat de Valéncia en la redacció dels Furs ("Per a que els valencians de tot el regne els entenguen i puguen complir-los" ordenà que es traduïren a la llengua que el poble parlava: el romanç).

No obstant, existixen diverses teories sobre l'orige i l'evolució del valencià, com la teoria mossarabista, la del repoblament (o dialectal) i l'occitanista.

Artícul principal → Orige del valencià.
Harges del sigle X

Conforme a la teoria mossarabista (autòctonista) de l'orige de l'idioma valencià, este idioma evolucionà en les terres valencianes a partir del romanç parlat pels pobladors valencians autòctons (mossàraps) ans de la conquista de Jaume I, i incorporà influències de llengües d'estrangers que arribaren al Regne de Valéncia a lo llarc de la reconquista. Mostra d'això és que Jaume I en reconquistar pacíficament la ciutat de Valéncia afirmà en la redacció dels furs: "Per a que els valencians de tot el regne els entenga'n i pogueren complir-los", i ordenà que es traduïren a la llengua que el poble parlava: el romanç valencià.

Aplegats ad este punt seria interessant concretar quina era la població autòctona valenciana que vixqué baix dominació musulmana mantenint el seu romanç valencià (d'a on evolucionaria l'actual llengua valenciana), ya que la teoria més estesa parla a soles de població "mossàrap" - iberorromans de llengua romanç que mantingueren la seua religió cristiana - deixant fora (o amagant l'existència) d'una ampla població iberorromana valenciana convertida a la religió islàmica (per la força o per conveniència) que també parlava en romanç valencià - els "muladís" - i que junt als iberorromans valencians cristians ("mossàraps") constituïren la massa social necessària i suficient com per a mantindre la llengua valenciana a lo llarc de la dominació musulmana en el Regne de Valéncia, i posteriorment fin a l'actualitat.

La teoria de la repoblació (pancatalanista), per contra, postula que el Regne de Valéncia fon colonisat íntegrament per catalans en regions costeres i aragonesos en comarques interiors. Conforme ad esta idea, l'invasió islàmica del sigle VII a la Península Ibèrica va produir un tallat polític i cultural de tal magnitut que la població valenciana, fon totalment exterminada i/o assimilada, perdent les seues arrels i la seua llengua, lo qual es contrapon en les jarches mossàraps en llengua valenciana i el parlar romanç dels iberorromans valencians. Posteriorment, en la conquista de Valéncia per Jaume I s'hauria produït una espècie de buit que fon omplit en l'arribada de pobladors d'orige aragonés, català i castellà, havent-ne per tant un ans i un despuix sense solució de continuïtat, a la reconquista. Per tant, esta teoria defén que la llengua valenciana no sería més que el parlar català (a pesar de ser l'idioma català posterior a la reconquista), portat pel chicotet i insuficient número de pobladors catalans, en ingredients aragonesos i castellans. Esta teoria presupon que a la Taifa de Valéncia, no en quedaven iberorromans (valencians autòctons de llengua romanç) una volta aplegà Jaume I, a pesar de ser una conquista totalment pacífica, i a pesar de quedar abundants evidències sobre la permanència d'estos iberorromans conversos i no conversos durant l'Edat Mija i els seus descendents en sigles posteriors. Baix esta idea, es troben grups pancatalanistes que s'encarreguen de desprestigiar i estigmatisar la llengua valenciana - escampant la falsa idea de que és una llengua "vulgar" o "mal parlada" i que parlar català es lo "correcte" - conseguint que molts valenciaparlants deixen de parlar-la en públic per la baixa auto-estima que li tenen als fer-los creure que és una "llengua incorrecta".

Conforme a la teoria occitanista, el valencià, supostament, forma part d'un grup de llengües íntimament lligades entre sí i entre les quals existix un cert grau d'inteligibilitat pel qual serien classificades baix la categoria de llengües occità-romàniques. Esta teoria, com la teoria catalanista, nega l'autoctonia de la llengua valenciana, pero tant una com atra no poden ser la resposta a l'orige de la llengua valenciana ya que si documentalment està demostrat que pobladors catalans en vingueren una minoria al Regne de Valéncia a lo llarc de la reconquista, pobladors occitans encara en vingueren manco que catalans. Els occitanistes pretenen fer creible la seua teoria en base a una suposta influència de la lliteratura provençal sobre la totalitat de la població autòctona valenciana (iberorromans), pero eixa explicació es del tot incoherent ya que uns pocs poetes provençals i les seues obres escrites mai podrien canviar-li la llengua a tot un poble valencià sancer, més encara quan en eixa época la gent era analfabeta i no existien mijos de comunicació o educatius adequats per a dur a cap eixa suposta "immersió llingüística occitana" que proclamen els occitanistes. [7]

Denominació

La primera vegada que trobem la denominació de llengua valenciana la tenim en el comentari expositiu del ‘Liber amici et amati’, escrit en llatí, originari de Ramon Llull, que es troba en el foli 34v del manuscrit ‘N. 250. sup’ de la Biblioteca Ambrosiana de Milà, diu:

“Ista expositio excerpta fuit ex magno volumine in lingua valentina composito per quemdam discipulum Raymundi. Inceptum Valentie mense decembris et finito mense Martii anni 1335.

Que vol dir en valencià:

“Esta exposició fon treta d’un gran volum compost en llengua valenciana per un cert discipul de Ramon (Llull). Escomençat en Valencia el mes de decembre i acabat el mes de març de 1335. Deu siga lloat”.

Es tracta d'una obra anònima, eixida de la producció de la primera escola luliana, que esclatà en Valéncia al poc de temps de la mort del mestre (1316)..

La primera referència documental que es té de l'utilisació del terme «valencià» per a referir-se a la llengua pròpia dels valencians es troba en la documentació referent a un procés judicial que va tindre lloc en Menorca entre els anys 1343 i 1346, on es fa constar que la mare de l'acusat, nomenada Sibila, parlava "valencianesch" al ser de Orihuela.[8] La dita denominació, de la que es tenia constància en l'ambient filològic balear des de l'any 1984 quan va ser publicat per Gabriel Llompart un estudi en una revista científica mallorquina sobre temes històrics, sobre eixe procés judicial i atres temes menorquins, estranyament no ha segut fins a l'any 2005 quan ha segut difòs eixa troballa en la Comunitat Valenciana, desplaçant aixina en el "honor" de ser considerada com la primera referència a la que tradicionalment s'havia cregut com a tal, com és la traducció del Valeri Màxim realisada per Antoni Canals en 1395, en la que diu:

perque yo, a manament de vostra senyoria, el l'he tret del lati en nostra vulgada llengua materna valenciana aixi com he pogut, jatssessia que altres l'hagen tret en llengua cathalana[9].

Les següents manifestacions de la dita denominació les trobem en documents notarials i llegals, l'acta notarial de 28 de juny de 1408, d'un pleit entre la vila d'Onda i la Orde de Montesa, ‘vulgar llengua valenciana' i l'acta de 6 de juny de 1412 dels diputats i notaris assistents al Compromís de Casp, ‘in ydiomate Valentino'.[10][11]

En l'Iglésia hi ha abundants referències; destacar la bíblia de fra Bonifaci Ferrer del sigle XIV escrita en llengua valenciana.[12] Entre els documents pontificis, trobem un corresponent al pontificat del Papa valencià Aleixandre VI, de 1504, a on podem llegir 'lingua vulgari valentini expeditarum'.[13]

En el sigle XV el valencià era la denominació usual de la llengua en el Regne de Valéncia, i la denominació de romanç havia caigut en desús.[14] Joanot Martorell, autor de la novela "Tirant lo Blanch" (enllaç extern), afirma:

me atreuire expondre: no solament de lengua anglesa en portuguesa. Mas encara de portuguesa en vulgar valenciana: perço que la nació don yo so natural sen puxa alegrar e molt aiudar [...].[15]

En la segona mitat del sigle XV, en 1472, tenim el primer diccionari, el Liber Elegantiarum de Joan Esteve que va ser publicat en Venècia en llengua valenciana.[16]

Sigle d'Or

Artícul principal → Sigle d'Or valencià.

La llengua valenciana tingué el primer sigle d'or Lliterari d’una llengua neollatina de la Península Ibèrica europea durant el qual centenars d’autors proclamaren en el pròlec o en el colofó de les seues obres el seu “estic escrivint en nostra vulgada llengua materna valenciana”.

El valencià tingué grans obres lliteràries algunes importants i reconegudes en tota Europa i per grans escritors com en Miguel de Cervantes. Una de les obres, provablement la millor mai escrita en valencià clàssic, és Tirant lo Blanch de Joanot Martorell.

Actualitat

Artícul principal → Conflicte llingüístic valencià.

Des de la transició democràtica espanyola, l'autonomia del valencià com a llengua romànica independent o la seua filiació respecte de la llengua catalana és motiu de debat i polèmica entre els valencians. La majoria dels valencians considera al valencià una llengua diferent del català (Estudis del CIS).

A nivell llingüístic, la condició que el valencià pertany al mateix sistema llingüístic que el català ho afirma l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, no obstant això, hi ha atres entitats com la Real Acadèmia de Cultura Valenciana fundada en l'any 1915, integrada en l'Institut d'Espanya, Lo Rat Penat, centenària associació cultural, Cardona Vives, entre atres, discrepen en l'us d'atres normes ortogràfiques consensuades, que s'acosten més a la forma de parlar de la majoria dels valencians i recolzant teories diferents de la de la repoblació. També hi ha controvèrsia sobre la denominació de la llengua, ya que el terme valencià o llengua valenciana en els territoris de l'antic Regne de Valéncia és tradicional des del sigle XIV.

Fonètica

Sistema vocàlic

El valencià té un sistema vocàlic tònic en sèt vocals:

Vocal Escritura fonètica Escritura ortogràfica
a [a] a, à
e tancada [e] e, é
e oberta [ę] e, è
i [i] i, í
o tancada [o] o, ó
o oberta [ǫ] o, ò
u [u] u, ú

El sistema vocàlic àton, en canvi, presenta cinc vocals: a, e, i, o, u.

Dígrafs i pronunciació especial valenciana

  • La terminació -ig es pronuncia com a una "ch" o com "ich" per tant, "Despaig" s'ha de de pronunciar com a /Despat∫/.
  • El dígraf "ny" se pronuncia com a /ɲ/, es a dir, com la Ñ espanyola, la GN francesa i la NH portuguesa.
  • Les terminacions -ADA i -ADES s'han de pronunciar com a -À i -AES.
  • Els diminutius -ADET i derivats com -ADETA, -ADETS, -ADETES s'han de pronunciar sense "D", que es suprimix.

Gramàtica

Artícul principal → Gramàtica del valencià.
Artícul principal → Ortografia del valencià.

Alfabet valencià

Artícul principal → Alfabet valencià.

L'alfabet valencià se compon de 26 lletres simples. Ademés, existix la variació de la cedeta.

Lletra Nom Nota
A a a
B b be be baixa
C c ce variació ç
D d de
E e e
F f ef efe
G g ge
H h hac muda
I i i
J j jota
K k ka
L l el ele
M m em eme
N n en ene
O o o
P p pe
Q q cu
R r er erre
S s es ese
T t te
U u u
V v ve ve baixa
W w ve doble
X x eix xe
Y y i grega
Z z zeta

Els noms ef, el, em, en, er son recomanats perque són els noms llatins tradicionals. Les formes efe, ele, eme, ene, erre presents en la llengua oral són també aceptades. Igualment, el valencià posseïx els dígrafs que combinen dos lletres que representen un mateix sò.[17]

Dígraf Nom
ch che, ce hac
gu ge u
ig ig
ll ell, elle, doble el
ny eny, enye, en i grega
qu cu u
rr doble er, doble erre
ss doble es, doble esse

Morfologia

Els determinants artículs funcionen com actualisadors i són: en singular, el per al masculí, la per al femení i lo per al neutre i en plural, els per al masculí i les per al femení. Els determinants demostratius tenen la funció de senyalar la possició de l'objecte respecte al parlant. Els numerals se dividixen en cardinals, ordinals, partitius, múltiples i colectius. Igualment, els determinants possessius indiquen pertenència i presenten formes tòniques i àtones.

En valencià hi ha dos tipos de pronoms personals els pronoms personals forts que poden actuar com a subjecte i els pronoms personals dèbils que sempre acompanyen al verp. El verp en valencià constituïx el núcleu de l'oració. Els verbs se dividixen en tres conjugacions, la primera conjugació acabada en -ar: parlar, donar; la segon conjugació acabada en -er, -re, -r: témer, vore; i la tercera conjugació acabada en -ir: fregir, dormir.

L'adverbi és una categoria gramatical heterogènea que sol actuar en l'acció verbal. Les preposicions tenen la funció de fer de nexe entre els elements de l'oració i són invariables. Ademés, les conjuncions també actuen com conectors d'elements equivalents.

Us del valencià

Extensió del predomini llingüístic oficial valencià (vert fosc) i del castellà (en clar)
"¿Quina llengua utilisa?"
Sondeig del CIS[18]
Us Valencià
Sempre 24.1%
No conec el valencià 19.2%
El valencià en casa, el castellà en el carrer i treball. 5.9%
Indistintament 50.8%
No contesta 0.1%

Segons un sondeig de la Generalitat Valenciana realisat en el 2005 en la zona de predomini llingüístic valencià, el castellà és utilisat "sempre" com a llengua vehicular domèstica pel 48,1% dels enquestats, mentres que al valencià li correspon el 32,6%, quasi un 3% correspon en atres llengües i, finalment, el percentage restant afirma utilisar abdós llengües oficials en diferents graus. No hi ha senyes oficials sobre usos llingüístics en la zona de predomini llingüístic castellà, en la que residix el 13% de la població de la Comunitat Valenciana, segons cens del 2006.

Seguint senyes oficials sobre l'us en l'àmbit domèstic, per zones dins del territori de predomini valenciaparlant, el valencià té un us minoritari en el àrea metropolitana de Valéncia i de la zona en la mitat sur de la província d'Alacant, on s'utilisa sempre per menys del 30%. En canvi, l'us continuat del valencià en la llar és majoritària en el restant del predomini llingüístic valencià, en percentages d'al voltant del 64% de la zona en la província de Valéncia i en la mitat nort de la d'Alacant, i el 46,2% de la zona en la província de Castelló.

Estes senyes revelen, per lo tant, que en els grans núcleus urbans l'us del valencià és minoritari, mentres que sol ser majoritari en les zones de concentració urbana mija o baixa de l'àrea, dins de la zona valenciaparlant. Finalment, el 6,2% dels enquestats afirma usar indistintament endòs llengües en la llar.

Extensió del valencià

Extensió del valencià

La llengua valenciana es parla en part de la Comunitat Valenciana, i en el El Carche.

La Comunitat Valenciana té declarats oficialment dos predominis llingüístics territorialment, el castellà i el valencià. Les àrees en predomini llingüístic valencià son los municipis estan definides per la Llei d'us i d'ensenyança del valencià i estan ubicats geogràficament en el nort, en la costa de la Comunitat Valenciana, i en l'àrea montanyosa de la província d'Alacant, comprenent aproximadament el 75% de la Comunitat Valenciana.

Dialectes del valencià

Artícul principal → Dialectes del valencià.
Dialectes del valencià
Portada del llibre del filolec valencià Manuel Gimeno, “Introduccio a la dialectologia valenciana. Els dialectes valencians”" (1996) Ed. Lo Rat Penat. ISBN 84-89069-21-2

Valencià de Transició

El valencià de transició es parla en El Maestrat i en Els Ports.

  • Se elidix la -r final: cantar > cantà, fer > fe.
  • La primera persona del present pren la desinència -o: yo pense > yo penso. Ademés la -o s'estén de forma analògica a las conjugacions II y III: bat > bato, senc > sento, córrec > corro. No obstant, conforme a lo que diu el filolec Manuel Gimeno Juan en la seua obra d'investigació "Introduccio a la dialectologa. Els dialectes valencians" (Lo Rat Penat 1996), esta senya no es completament general, ni extensible a totes les conjugacions verbals.
  • Los artículs el/els solen conservar la forma clàssica lo i los, especialment en la zona costera del Baix Maestrat: el chiquet > lo chiquet, els pares > los pares.
  • Conservació progressiva de la -d- intervocàlica, excepte en les terminacions -ada, -ades, a on també desapareix.

Valencià castellonenc

El valencià castellonenc (o de la plana) es parla en les comarques d'Els Ports, el Maestrat, la franja septentrional de L'Alcalatén i la Plana. Les seues característiques son:

  • -o de la primera persona del singular del present d'indicatiu. Esta senya a soles es dona a la mitat nort de la província de Castelló i com s'ha comentat adés sense que siga de forma general i contínua.
  • Neutralisació de la b/v.
  • Manteniment dels artículs lo/los.
  • Relativa conservació de la -d- intervocàlica del sufix -ador (desaparegut en -ada, -ades).
  • No pronunciació de la -r final.
  • Acabament en -e de la tercera persona del singular del presente i del imperfecte d'indicatiu (ell cante, ell cantave).

Valencià Apichat

L'apichat es parla en les comarques del Camp de Morvedre, l'Horta de Valéncia, el Camp de Túria i la Ribera Alta. També es parla en les ciutats de Gandia i Onda.

  • Manteniment dels artículs lo/los.
  • El nom apichat aludix a l'ensordiment de les alveolars i palatals sonores com a casa, tretze i mege ['kasa, 'tret-se, 'meche]
  • L'àrea de l'apichat sol coincidir en la de la neutralisació de «b» i «v» en /b/.
  • Hi ha una certa tendència a la diftongació de la o inicial àtona (quan es constituïx en sílaba) per au: aulor [olor], aufegar [ofegar], aubrir [obrir].
  • Li conferix una certa personalitat a l'apichat el fet que mantinga encara, en notable vitalitat, l'us del perfecte simple.
  • Reducció del -mos i -vos a (se) Ex: canvieuvos = canvieuse , mos n'anem = se n'anem

Valencià Meridional

El valencià meridional es parla en les comarques centrals i les comarques de la Ribera de la Comunitat Valenciana en les que no es parla el dialecte Apichat. Té les següents característiques:

  • Predomini de la variant perifràstica del passat sintètic: yo aní > yo vaig anar. Excepte en les zones no apichades de la Ribera i la Safor.
  • El pronom de primera persona "et/te" passa a ser "el". "yo te done això" >> "yo el done això"

Cal destacar dos chicotets nuclis dins del dialecte meridional valencià, que són la Vall de Gallinera i la Vall de Tàrbena on encara es conserven característiques del mallorquí com l'articul salat "es" "sa", fruit de la repoblació d'estes terres en gent de les Illes Balears.

Valencià Alacantí

L'alacantí es parla en les comarques del Sur de la Comunitat Valenciana i en el Carche. Té les següents característiques:

  • Absorció de la i semivocal [j] en el conjunt -ix-: [ˈkaʃa] (caixa).
  • Pas del diftonc [ow] a [au]: [ˈbaw] (bou), [ˈaw] (ou), [ˈpaw] (pou).
  • Caiguda de la -d- intervocàlica que se estén al sufix -uda: grenyua (grenyuda), vençua (vençuda). Arbitràriament passa lo mateix en atres paraules: roa (roda), caira (cadira), poer (poder). En el Baix Vinalopó casi totes les -d- intervocàliques no es pronuncien.

Documentació general sobre la llengua valenciana

Ortografia i Normativa de la llengua valenciana

Correctors de valencià

Diccionaris en llinea de valencià

Els Verps en valencià

Topònims en valencià

Els números en valencià

Els noms en valencià

Vore també

Referències

  1. ↑ http://www.elmundo.es/elmundo/2004/11/06/espana/1099759852.html
  2. ↑ Estudi Sociològic de la Comunitat Valenciana (III) - Valéncia
  3. ↑ Estudi Sociològic de la Comunitat Valenciana (III) - Castelló
  4. ↑ Estudi Dociològic de la Comunitat Valenciana - Alacant
  5. ↑ Estudi "La polemica identidad de los valencianos" de Joaquin Martin Cubas, Universitat de Valéncia, 2007.
  6. ↑ Estudi Sociològic de la Comunitat Valenciana.
  7. ↑ Orige del valencià, per idiomavalenciano.com
  8. ↑ artícul del Professor José Vicente Gómez Bayarri en Valéncia Hui, paràgraf 7
  9. ↑ Image del Valerio Màxim de A. Canals
  10. ↑ Image del Compromís de Casp.
  11. ↑ Artícul del Professor José Vicente Gómez Bayarri en Valéncia Hui, paràgraf 7
  12. ↑ Image de la Bíblia de Bonifaci Ferrer
  13. ↑ Artícul del Professor José Vicente Gómez Bayarri en Valéncia Hui, paràgraf 4
  14. ↑ Miquel Perez "Kempis" 1492
  15. ↑ Image de 'Tirant El Blanch' de Martorell.
  16. ↑ Image del 'Líber' de Joan Esteve.
  17. ↑ «Gramàtica de la Llengua Valenciana: L'alfabet».
  18. ↑ Font: [1]".

Bibliografia

Vore també: Anex:Bibliografia del valencià

Selecció de bibliografia sobre la llengua valenciana recomanada per la Real Acadèmia de Cultura Valenciana.

  • Adlert Noguerol, M. En defensa de la llengua valenciana. Perqué i cóm s'ha d'escriure la que es parla. Ed. Del Cenia al Segura. Valencia, 1977. En El pensament valencianiste de Miquel Adlert. Ed. L'Oronella-AELLVA. Valencia, 1999
  • Agulló Pascual, B. Vida i obra de l'escritor Lluïs Fullana (1871-1948). Ed. Emili Miedes Bisbal. Valéncia, 1993

Biografia de Lluïs Fullana Mira O.F.M. Ed. Del Senia al Segura. Valéncia, 1998

  • Ahuir, A. i Palazón, A. Historia de la Lliteratura en Llengua valenciana (Sigle XIII). Ed. Diputacio de Valéncia. Valéncia, 2001
  • Almiñana i Vallés, J. El crit de la llengua. Ed. Lo Rat Penat. (2ª edicio). Valéncia, 1999
  • Bolleti de la Secció de Llengua i Lliteratura. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valencia, 2001
  • Boronat i Gisbert, J. Fono. Introducció a la fonologia valenciana. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia, 2000
  • Calpe i Climent, A. V. La guerra insidiosa. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia, 1995
  • Carreras Candi, F. "El lenguaje valenciano", en Geografía general del Reino de Valencia, Tom I. Barcelona, 1920-1927

"Orientaciones ortográficas XIII. Distintas fases de la ortografía valenciana", en Geografía del Reino de Valencia (edicio facsimil del capitul). Ed. RACV. Valencia, 1996

  • Cassany i Bates, J. Els valencians i la normativa catalana. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia, 1997
  • Catalec general d'edicions en Llengua valenciana. Ed. L'Oronella. Valéncia, 1998
  • Costa Català, J. El ferro que desperta. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia, 1998
  • Diccionari Valencià-Castellà i Castellà-Valencià. Real Academia de Cultura Valenciana. Ed. Del Senia al Segura. Valéncia 1992
  • Documentacio formal de l’ortografia de la llengua valenciana. Ed. Ajuntament de Valéncia. Valéncia 1994.
  • Escrig, J. I Llombart, C. Diccionario Valenciano-Castellano. Valéncia 1887. Edicio facsimil. Librería París-Valencia. Valencia 1987.
  • Faus i Sabater, S. Recopilacio historica sobre la denominació llengua valenciana. Ed. Ajuntament de Valéncia. Valéncia 1994

Diccionari General. Imprenta Fermar. Valéncia 1985.

Diccionari de la rima. Ed. Imprenta Fermar. Valéncia 1980 (2ª edicio).

  • FONTELLES, A. GARCíA, L. LANUZA, J. Gramàtica de la llengua valenciana. Ed. Del Senia al Segura. Valéncia 1.987.
  • FONTELLES FONTESTAD, A. La flexió verbal en la llengua valenciana. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia 1984.
  • FULLANA MIRA, LL. Vocabulari Ortogràfic Valencià-Castellà. Valencia 1921. (Edicio fascimil). Ed. Grup d’Accio Valencianista. Valéncia 1979.

Gramàtica elemental de la llengua valenciana. Ed. Centre de Cultura Valenciana. Valencia 1915.

  • GIMENO JUAN, M. El parlar apichat de la comarca de l’Horta de Valencia. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia 1993.

El lexic valencià proscrit a traves dels classics. Ed. Lo Rat Penat. Valencia 1998.

  • GINER I FERRER, J. Aportacions bibliogràfiques en torn a l’identitat de la llengua valenciana. Ed. Artes Gráficas Soler. Valéncia 1979.
  • GINER I MARCO, J. La conjugació dels verbs en valencià. Ed. Societat Castellónenca de Cultura. Castelló 1933.
  • GÓMEZ BAYARRI, J.V. ¿Evolución o rupturismo en la Valencia migeval?. Ed. Ajuntament de Valéncia. Valéncia 1993.

Carlos Ros. Apologista de la lengua valenciana. Discurs d'ingres en la RACV. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valéncia 1998.

Carlos Ros i Hebrera. Vida y obra d'un ferviente apologista de la lengua valenciana. En Serie Fílologica nº 23. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valencia 2001.

Una aproximación a Carlos Ros y la lengua valenciana del siglo XVIII. Ed. ??? Valencia 1999.

  • Gramàtica de la llengua valenciana. Ed. Institut d'Estudis Valencians. Valéncia 1980.
  • Gramàtica de la llengua valenciana. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia 1976.
  • GUINOT I GALÁN, J.Mª. Gramàtica normativa de la llengua valenciana. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia 1987.

La llengua valenciana entre els sigles XVI i XVII (Un capitul de l'historia de la llengua valenciana). En Revista de Filologia Valenciana, nº 1. Valéncia 1994.

  • GULSOY, J. “Lexicologia valenciana". En Revista Valenciana de Filologia. Tom VI, nº 2-3. Valencia 1964.
  • LAMARCA, L. Ensayo d'un Diccionario Valenciano-castellano. Valencia 1859.
  • LANUZA ORTUÑO, Chimo. Valencià ¿llengua o dialecte?. Una aproximació des de la sociollingüistica. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia 1983.
  • LÓPEZ I VERDEJO, Voro. "Introduccio a la lexicografia valenciana". En Serie Filológica, nº 13. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valéncia 1994.

Proposta d’un "standar" oral valencià. Ed. L'Oronella. Valéncia 1997.

Les normes de l’Academia o normes ortografiques del Puig. En Serie Filologica nº 19. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valéncia 1998.

Tractat de metrica valenciana. Ed. Del Senia al Segura. Valéncia 1999.

"Aproximacio a la lexicografía valenciana dels sigles XVI I XVII: el vocabulari Valencià-Castellà de Juan de Resa". En Serie Filologica nº 22. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valéncia 2001.

La filosofia llingüistica de Carles Salvador, Lluïs Revest i Josep Giner. Discurs d’ingres en la RACV. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valéncia 2001.

  • MARÍ, X. Revisio al conflicte valenciá. (Es possible el futur). Ed. Marí Montañana. Valéncia 1983.
  • MARTÍ GADEA, J. Diccionario General Valenciano-Castellano. Valencia 1891.

Vocabulari Monosilábich valenciá-castellá. Valéncia 1915.

  • MARTÍ I GRAJALES, F. “El notario Carlos Ros y Hebrera. Biobibliografía”. En El Archivo. Revista de Ciencias Históricas. Tom V. Valencia 1891.
  • MIEDES BISBAL, E. Vocabulari elemental de la llengua valenciana. Ed. Valéncia 2000. Valéncia 1983.
  • NEBOT PÉREZ, J. Tratado de ortografía valenciana clásica. Ed. Angel Aguilar, Editor. Valencia 1910.
  • Normes d’ortografia valenciana. Ed. Ajuntament de Valéncia 1933 (edicio facsimil de 1981).
  • Ortografia de la llengua valenciana. Ed. Ajuntament de Valéncia. Valéncia 1994.
  • PEÑARROJA TORREJÓN, L. El mozárabe de Valencia. Ed. Gredos. Madrit 1990.

Cristianos bajo el Islam. Ed. Gredos. Madrit 1993.

  • PUIG, R. La conjugacio verbal valenciana. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia 1981 (quarta edicio).
  • RAGA, F. Mosatros, veus del valencià viu. Ed. Egisa. Valéncia 1998.
  • REVEST I CORZO, LL. La llengua valenciana. Notes per al seu estudi i conreu. Ed. Societat Castellónenca de Cultura. Castelló 1930.
  • Revista de Filologia Valenciana. Ed. Accio Bibliografica Valenciana. Valéncia 1994 en avant.
  • Revista de la Real Academia de Cultura Valenciana. Al voltant de la llengua valenciana. Ed. RACV. Valéncia 1994 en avant.
  • RIBELLES COMÍN, J. Bibliografía de la lengua valenciana. (5 volums). Madrit 1915 en avant.
  • ROS I HEBRERA C. Diccionario Valenciano-Castellano. Valencia 1764. Edicio facsimil. Librería París-Valencia. Valencia 1979.
  • ROSANES, M. Miscelánea que comprén d'un vocabulario valenciano- castellano, dividido en grupos para facilitar la memoria de las palabras en él contenidas. Imprenta José Mª Ayoldi. Valencia 1864.
  • RUIZ NEGRE, A. Diccionari de sinonims, idees afins i contraris. Ed. Del Senia al Segura. Valéncia 1994.
  • SANCHO GEA, J.B. Llengua valenciana. Situació política actual. Analisis sintetic de la Llei de creació de l’Academia Valenciana de la Llengua -AVLL- apunts de futur. Ed. Plataforma Normes d'El Puig. Valéncia 2000.
  • SIMÓ SANTONJA, V. ¿Valenciano o catalán?. Ed. Artes Gráficas Soler. Valencia 1979.
  • SOBREQUÉS VIDAL, S. “La repoblación del Reino de Valencia después de la Reconquista”. En Historia social y económica de España y América dirigida por J. Vicens Vives. Barcelona 1957.
  • S. REIG, E. Valencià en perill d’extinció. Ed. Arts Grafiques Soler, S.L. Valéncia 1999.
  • UBIETO ARTETA, A. Origenes del Reino de Valencia. Tom I. Valencia 1975, Tom II. Saragossa 1979.
  • VENDRELL I MATOSES, S.J. Iniciació al valencianisme. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia 1998.
  • VIVES CISCAR, J. Los diccionarios y vocabularios valencianos. Valencia 1882. Edicio facsimil. Colección Biblioteca Valenciana. Valencia 1987.

Enllaços externs

Commons

v · d · eRegne de Valéncia
Història
Senyera historica.png
Geografia
Política
Economia
Societat
Simbols
Llengües romàniques
Aragonés · Asturià · Balear · Castellà · Català · Cors · Dalmàtic (llengua morta) · Extremeny · Francés ·
Francoprovençal · Gallec · Italià · Lleonés · Napolità · Occità · Portugués · Retoromànic · Rumà · Sart · Sicilià · Valencià · Venecià
Idiomes d'Espanya · Flag of Spain.svg
Aragonés · Aranés · Asturià · Balear · Català · Càntabre · Castellà · Extremeny · Gallec · Lleonés · Valencià · Vasc
v · d · eLlengua Valenciana
HistòriaExtensió del valencià.png
Gramàtica
Lliteratura valenciana
Dialectes
Normativa
Atres
Anex:Bibliografia del valencià
v · d · eArtículs destacats
Llengua valencianaDestacat.png
Geografia valenciana
Biografies
Païssos
Ciència
Història
Cultura valenciana
Monuments
Atres
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Idioma_valencià&oldid=305100»