Diferència entre les revisions de "Europa"

[[File:Global European Union.svg|thumb|Europa]]

També inclou les illes més propencs (entre les quals estan les [[illes Feroe]], [[Gran Bretanya]] i [[Irlanda]] en l'[[oceà Atlàntic]], i [[Sicília]], [[Sardenya]], [[Còrsega]], [[Creta]] i les Balears en el [[mar Mediterraneu]]); [[Islàndia]] està en l'[[oceà Atlàntic]] més prop d'[[Amèrica]]. La mar Mediterrànea separa '''Europa''' d'[[Àfrica]], i la [[mar Egea]], la [[mar de Màrmara]] i la [[mar Negra]] la separen d'[[Àsia]].

El rapte d'Europa i la fugida cap a [[Creta]] inspirà el nom del continent europeu. En totes les [[Llengua romànica|llengües romàniques]], en les [[llengua germànica|llengües germàniques]], [[Llengua hongaresa|hongarés]], i en les [[llengua eslava|eslaves]] que utilisen l'[[alfabet]] [[llatí]] el continent es nomena Europa, o en un terme molt semblant, a causa de chicotetes diferències en l'ortografia. Este també és el nom en [[llatí]] i en [[Grec antic|grec]].

L'[[Homo neanderthalensis|home de Neandertal]] està considerada l'única espècie humana autòctona d'Europa. Esta espècie es trobava ya a Europa quan va arribar l'[[home de Cro-Magnon|Home de Cromanyó]] (''[[Homo sapiens]] ''), espècie a qué pertany tota la humanitat actual. Estes dos espècies humanes varen conviure durant prou de temps que l'home de Neandertal es va extinguir provablement a causa de la competència en l'home de Cro-Magnon, si be encara queden numerosos interrogants sobre l'home de Neandertal i la seua extinció. D'atra banda, sembla provat que no va existir encreuament reproductiu entre abdós especies.<ref>[http://www.deia.com/es/impresa/2006/06/07/bizkaia/gizartea/257577.php La seqüència genètica d'un chiquet del Neandertal descarta la relació en l'Homo sapiens] en 'www.deia.com' (consultat el [[28 d'abril]] de [[2008]])</ref>

L'antiguetat clàssica està dominada per l'influix de la civilisació grec-llatina, i de l'[[Imperi Romà]] sobre el restant d'Europa. La decadència de l'Imperi Romà i l'arribada de nous grups ètnics en nous regnes, va portar a la fragmentació política d'Europa. Posteriorment a la caiguda de l'[[imperi Romà]], Europa va escomençar un llarc periodo de canvis començant en allò que els historiadors i pensadors [[Renaiximent|renaixentistes]] varen nomenar l'[[Edat fosca]]. Algunes comunitats monàstiques aïllades aixina com l'[[Al-Ándalus]] varen conservar i compilar els manuscrits i el coneiximent de l'antiguetat. En este periodo , la part occidental de l'Imperi Romà va "renàixer", com el [[Sacre Imperi Romà]], despuix conegut com el Sacre Imperi Romano-germànic. La part oriental no va decaure, encara que seria coneguda com l'[[imperi Bizantí]]. Els bizantins mateixos, tan mateix, encara dien que el seu imperi era Βασιλεία τῶν Ῥωμαίων, ''Basileia tōn Romaiōn'', "L'Imperi dels Romans". En l'any [[1453]], l'[[imperi Otomà]] va conquistar la capital bizantina, [[Costantinoble]], i l'Imperi Bizantí va deixar d'existir, llevat del patit estat de [[Trebizond]], que cauria en [[1461]].  

Del grup indoeuropeu es parlen les llengües llatines, procedents del llatí: [[aragonés]], [[asturià]], [[català]], [[espanyol]], [[francés]], [[gallec]], [[italià]], [[ladí]], [[lleonés]], [[occità]], [[sart]], [[romanès]], [[portugués]], [[romanx]] i [[valencià]].

De les llengües germàniques destaquen l'[[anglés]], l'[[holandés]], l'[[alemà]], el [[frisó]], el [[suec]], el [[danés]], el [[noruec]], l'[[islandés]] i el [[feroès]].

De les llengües eslaves el [[bosni]], el [[búlgar]], el [[rus]], el [[polonés]], el [[chec]], l'[[eslovac]], el [[bielorús]], l'[[ucranià]], el [[sòrab]], el [[servi]], l'[[eslové]], el [[croata]] i el [[macedoni]].

De les llengües cèltiques es parlen l'[[irlandés]], el [[gaèlic escocés]], el [[galés]], el [[bretó]], el [[còrnic]] i el [[manx]].

De les bàltiques el [[letó]] i el [[lituà]] i d'atres llengües indoeuropees cal destacar el [[grec]], l'[[armeni]] i l'[[albanès]].

I atres llengües, com la [[vasc]]a, sense saber cap atra llengua de la seua família i llengües planificades o artificials, com l'[[esperanto]] (a tots els països europeus), l'[[ido]], l'[[interlingua]] i el [[volapük]].

Les deu llengües més parlades són el [[rus]], l'[[alemà]], el [[turc]], el [[francés]], l'[[anglés]], l'[[espanyol]], l'[[italià]], el [[polonés]], l'[[ucranià]] i el [[serbocroat]]. Aixina puix, en Europa es parlen el 3% de totes les llengües del món.

== Referencies ==