Diferència entre les revisions de "Europa"
Sense resum d'edició |
|||
| (No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 41: | Llínea 41: | ||
L'[[Homo neanderthalensis|home de Neandertal]] està considerada l'única espècie humana autòctona d'Europa. Esta espècie es trobava ya a Europa quan va arribar l'[[home de Cro-Magnon|Home de Cromanyó]] (''[[Homo sapiens]]''), espècie a qué pertany tota la humanitat actual. Estes dos espècies humanes varen conviure durant prou de temps que l'home de Neandertal es va extinguir provablement a causa de la competència en l'home de Cro-Magnon, si be encara queden numerosos interrogants sobre l'home de Neandertal i la seua extinció. D'atra banda, sembla provat que no va existir encreuament reproductiu entre abdós especies.<ref>[http://www.deia.com/es/impresa/2006/06/07/bizkaia/gizartea/257577.php La seqüència genètica d'un chiquet del Neandertal descarta la relació en l'Homo sapiens] en 'www.deia.com' (consultat el [[28 d'abril]] de [[2008]])</ref> | L'[[Homo neanderthalensis|home de Neandertal]] està considerada l'única espècie humana autòctona d'Europa. Esta espècie es trobava ya a Europa quan va arribar l'[[home de Cro-Magnon|Home de Cromanyó]] (''[[Homo sapiens]]''), espècie a qué pertany tota la humanitat actual. Estes dos espècies humanes varen conviure durant prou de temps que l'home de Neandertal es va extinguir provablement a causa de la competència en l'home de Cro-Magnon, si be encara queden numerosos interrogants sobre l'home de Neandertal i la seua extinció. D'atra banda, sembla provat que no va existir encreuament reproductiu entre abdós especies.<ref>[http://www.deia.com/es/impresa/2006/06/07/bizkaia/gizartea/257577.php La seqüència genètica d'un chiquet del Neandertal descarta la relació en l'Homo sapiens] en 'www.deia.com' (consultat el [[28 d'abril]] de [[2008]])</ref> | ||
L'antiguetat clàssica està dominada per l'influix de la civilisació grec-llatina, i de l'[[Imperi Romà]] sobre el restant d'Europa. La decadència de l'Imperi Romà i l'arribada de nous grups ètnics en nous regnes, va portar a la fragmentació política d'Europa. Posteriorment a la caiguda de l'[[imperi Romà]], Europa va escomençar un llarc periodo de canvis començant en allò que els historiadors i pensadors [[Renaiximent|renaixentistes]] varen nomenar l'[[Edat fosca]]. Algunes comunitats monàstiques aïllades aixina com l'[[Al- | L'antiguetat clàssica està dominada per l'influix de la civilisació grec-llatina, i de l'[[Imperi Romà]] sobre el restant d'Europa. La decadència de l'Imperi Romà i l'arribada de nous grups ètnics en nous regnes, va portar a la fragmentació política d'Europa. Posteriorment a la caiguda de l'[[imperi Romà]], Europa va escomençar un llarc periodo de canvis començant en allò que els historiadors i pensadors [[Renaiximent|renaixentistes]] varen nomenar l'[[Edat fosca]]. Algunes comunitats monàstiques aïllades aixina com l'[[Al-Andalus]] varen conservar i compilar els manuscrits i el coneiximent de l'antiguetat. En este periodo , la part occidental de l'Imperi Romà va "renàixer", com el [[Sacre Imperi Romà]], despuix conegut com el Sacre Imperi Romano-germànic. La part oriental no va decaure, encara que seria coneguda com l'[[imperi Bizantí]]. Els bizantins mateixos, tan mateix, encara dien que el seu imperi era Βασιλεία τῶν Ῥωμαίων, ''Basileia tōn Romaiōn'', "L'Imperi dels Romans". En l'any [[1453]], l'[[imperi Otomà]] va conquistar la capital bizantina, [[Costantinoble]], i l'Imperi Bizantí va deixar d'existir, llevat del patit estat de [[Trebizond]], que cauria en [[1461]]. | ||
== Geografia i geologia == | == Geografia i geologia == | ||
| Llínea 74: | Llínea 74: | ||
* [[Estats Units d'Europa]] | * [[Estats Units d'Europa]] | ||
* [[Dia d'Europa]] | * [[Dia d'Europa]] | ||
== Referències == | == Referències == | ||
<references /> | <references /> | ||
| Llínea 85: | Llínea 85: | ||
[[Categoria:Europa]] | [[Categoria:Europa]] | ||
[[Categoria:Continents]] | |||