Diferència entre les revisions de "Història contemporànea de la llengua valenciana"

Com diu la filòloga Mª Teresa Puerto en el seu artícul titulat: ''Llengua valenciana vs. dialecte barceloní'' (Las Provincias, dijous, 16 de novembre de 2006), la llengua valenciana complix totes les condicions per a ser una llengua:  

{{Cita|L'ilustre gramàtic espanyol Ramón Menédez Pidal, en la seua Gramàtica Històrica (Madrid, 1977) de la qual hem begut la majoria de filòlecs del segle XX, sempre va reconéixer la independència i categoria històrica de la Llengua Valenciana, en la seua trajectòria evolutiva, respalada per els tres elements indispensables que fonamenten una llengua:}}

2. la seua trajectòria d'acort en els principis i lleis d'evolució de la llengua.

3. l’autoritat indiscutible d'uns Clàssics que l'han desenrollat i consagrat al llarc d'un Segle d'Or Literari.

La Llengua Valenciana té eixos tres elements indispensables junt a atres, també, d'essencial calibre:

1. posseïx des del segle XV d'una koiné o substrat lingüístic en plena autonomia fonètica, lèxica, morfosintàctica, fonètica i semàntica;