Diferència entre les revisions de "Alberich" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 16:

|gentilici = Alberiqueny/a

|llengua = [[Valencià]]

|còdic_postal = 46260

|festes = Dumenge de Rams

|alcalde = Enrique Carpi Cortés ([[PP]])

Llínea 22:

|notes =

}}

'''Alberich''' (~~del~~ [[Idioma àrap|àrap]] ''al-barid'' "la posta") és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]]. Conta ab 10.330 habitants.

'''Alberich''' (de l'[[Idioma àrap|àrap]] ''al-barid'' ''la posta'') és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]]. Conta en 10.330 habitants.

== Geografia ==

Situat en la [[comarca]] de la [[Ribera Alta]], se troba a 8 [[km]] d'[[Alzira]] i a 40 de la capital [[Valéncia]] entre el riu [[Túria]] i la [[serra de Tous]]. La superfície del terme és plana, a excepció d'un chicotet sector l'oest en les estribacions de la [[serra de Tous]]. La vila se troba en la planura, entre la banda esquerra del [[Xúquer]] i la sequia Real, al peu d'una chicoteta elevació del terreny de 50 [[metro|m.]] d'altitut i 40 hectàrees d'extensió, on s'ha format un chicotet bosc mediterràneu.

Situat en la [[comarca]] de la [[Ribera Alta]], se troba a 8 [[km]] d'[[Alzira]] i 40 de la capital [[Valéncia]] entre el riu [[Túria]] i la [[serra de Tous]]. La superfície del terme és plana, a excepció d'un chicotet sector l'oest en les estribacions de la [[serra de Tous]]. La vila se troba en la planura, entre la banda esquerra del [[Xúquer]] i la sequia Real, al peu d'una chicoteta elevació del terreny de 50 [[metro|m.]] d'altitut i 40 hectàrees d'extensió, on s'ha format un chicotet bosc mediterràneu.

El clima és [[clima mediterràneu]], en hiverns suaus i estius càlits.

El clima és [[clima mediterràneu]], ab hiverns suaus i estius càlits.

=== Localitats llimítrofs ===

[[Benimuslem]], [[Massalavés]], [[Antella]], [[Gavarda]], [[Vilanova de Castelló]] i [[Carcaixent]] totes elles de la [[província de Valéncia]].

== Història ==

[[Image: IMGP0029b.JPG|thumb|left|200px|Vista d'Alberich des de la montanya]]

=== Dels orígens a la Reconquista ===

S'ignora el nom que tenien estes terres ~~ans~~ de la [[Reconquista]], lo que sí sabem es que estigueren poblades en l'[[Edat de Bronze]] i pels [[romans]].

S'ignora el nom que tenien estes terres abans de la [[Reconquista]], lo que sí sabem ´rs que estigueren poblades en l'[[Edat de Bronze]] i pels [[romans]].

Després de la reconquista (octubre de [[1238]]) ~~Alberich~~ passà a formar part dels territoris de [[Jaume I d'Aragó]], que mantingué la població íntegrament [[musulmana]] que havia en aquell moment, otorgant el senyoriu a [[Lope Ferreinch de Lurcenich]]. Es de supondre que els habitants no experimentaren molts canvis negatius en la seua situació econòmica, degut a que els tributs i carregues impostes pel rei musulmà [[Zayd Abu Zayd]] eren tants que era difícil empijorar-los.

Després de la reconquista (octubre de [[1238]]) Alberic passà a formar part dels territoris de [[Jaume I d'Aragó]], que mantingué la població íntegrament [[musulmana]] que havia en aquell moment, otorgant el senyoriu a [[Lope Ferreinch de Lurcenich]]. És de supondre que els habitants no experimentaren molts canvis negatius en la seua situació econòmica, degut a que els tributs i carregues impostes pel rei musulmà [[Zayd Abu Zayd]] eren tants que era difícil empijorar-los.

El senyoriu passà per diverses mans a través de compres, (incloses les de [[Jaume II d'Aragó]], qui el comprà ab caràcter personal) fins aplegar a ser propietat de [[Jaume de Romaní]]. Este prengué part molt activa en l'insurrecció contra el rei [[Pere IV d'Aragó]], el qual, després reprimir la revolta, el feu decapitar i ajusticià als que prengueren part en la sublevació fent-los beure el líquit resultant de fondre les campanes ab les que havien sigut convocats. ~~Alberich~~ i tots els seus habitants tornaren a la jurisdicció real.

El senyoriu passà per diverses mans a través de compres, (incloses les de [[Jaume II d'Aragó]], qui el comprà en caràcter personal) fins aplegar a ser propietat de [[Jaume de Romaní]]. Este prengué part molt activa en l'insurrecció contra el rei [[Pere IV d'Aragó]], el qual, després reprimir la revolta, el feu decapitar i ajusticià als que prengueren part en la sublevació fent-los beure el líquit resultant de fondre les campanes en les que havien sigut convocats. Alberic i tots els seus habitants tornaren a la jurisdicció real.

Casualment, la filla de Jaume de Romaní recuperà el senyoriu després de que sa mare el recomprara al rei, encara que ella no podia heretar-lo, per lo que sa mare el vengué i casa a la seua filla ab el germà del comprador. Un any després, va morir el propietari i tres anys després el seu fill ab que el senyoriu passà a mans del matrimoni.

Casualment, la filla de Jaume de Romaní recuperà el senyoriu després de que sa mare el recomprara al rei, encara que ella no podia heretar-lo, per lo que sa mare el vengué i casa a la seua filla en el germà del comprador. Un any després, va morir el propietari i tres anys després el seu fill en que el senyoriu passà a mans del matrimoni.

Després de diverses compres i vendes, recalà en mans de [[Lluís Cornell]], qui mantenia una gran amistat ab l'escritor [[Joanot Martorell]]. Se conserva la carta que Joanot Martorell firma en ~~Alberich~~ i on reta a duel a mort a Gonçalbo d'Ixer.

Després de diverses compres i vendes, recalà en mans de [[Lluís Cornell]], qui mantenia una gran amistat en l'escritor [[Joanot Martorell]]. Se conserva la carta que Joanot Martorell firma en Alberic i on reta a duel a mort a Gonçalbo d'Ixer.

Entre atres, formà part del patrimoni del [[cardenal Mendoza]], que comprà ~~Alberich~~ per intervenció del financer [[Lluís de Santángel]]. El Cardenal mantingué durant tota la seua vida que era descendent directe de [[Rodrigo Díaz de Vivar]], ''El Cid. Al seu fill li possà el nom de Rodrigo Díaz de Vivar i Mendoza i canvià el nom del Castell de Jadraque pel del Cid per a que el seu primogènit poguera tindre el títul de Comte del Cid.

Entre atres, formà part del patrimoni del [[cardenal Mendoza]], que comprà Alberic per intervenció del financer [[Lluís de Santángel]]. El Cardenal mantingué durant tota la seua vida que era descendent directe de [[Rodrigo Díaz de Vivar]], ''El Cid. Al seu fill li possà el nom de Rodrigo Díaz de Vivar i Mendoza i canvià el nom del Castell de Jadraque pel del Cid per a que el seu primogènit poguera tindre el títul de Comte del Cid.

El cardenal fomentà la repoblació ab musulmans procedents de [[Granada]], construint més de 100 cases noves en el poble. Als pocs anys, després de que [[Ferrando II d'Aragó]] llegitimara als seus tres fills, deixà el senyoriu en mans del seu primogènit.

El cardenal fomentà la repoblació en musulmans procedents de [[Granada]], construint més de 100 cases noves en el poble. Als pocs anys, després de que [[Ferrando II d'Aragó]] llegitimara als seus tres fills, deixà el senyoriu en mans del seu primogènit.

=== Les Germanies ===

Durant la rebelió de les [[Germanes]], Alberic estava en mans del [[marqués de Zenete]] i contava en majoria de població musulmana i durant la primera revolta del poble cristià front als senyors feudals, els agermanats vingueren d'[[Alzira]] i [[Xàtiva]] atacaren Alberic, que fon defés pels vassalls musulmans.

Durant la rebelió de les [[Germanes]], Alberich estava en mans del [[marqués de Zenete]] i contava ab majoria de població musulmana i durant la primera revolta del poble cristià front als senyors feudals, els agermanats vingueren d'[[Alzira]] i [[Xàtiva]] atacaren Alberich, que fon defés per els vassalls musulmans.

Els agermanats obligaren als musulmans a batejar-se per a així incrementar les seues tropes, lo que provocà una insurrecció d'estos per a evitar el batisme. El senyor feudal demanà als musulmans que se batejaren a fi d'evitar represalies i la mesquita fon convertida en iglésia dedicada a Sant Llorenç.

Els agermanats obligaren als musulmans a batejar-se per a així incrementar les seues tropes, lo que provocà una insurrecció d'estos per a evitar el batisme. El senyor feudal demanà als musulmans que se batejaren a fi de evitar represalies i la mesquita fon convertida en iglésia dedicada a Sant Llorenç.

=== Expulsió dels moriscs ===

En [[1609]], fon decretada l'[[expulsió dels moriscs]] pel rei [[Felip III d'Espanya]] en la clara oposició d'estos. El dia [[26 d'octubre]] d'eixe any, des del port de [[Dénia]] foren expulsats 3.406 musulmans d'Alberic en destí a [[Orà]], mentres un important número va permanéixer en el poble defenent les seues pertinències.

En [[1609]], fon decretada l'[[expulsió dels moriscs]] pel rei [[Felip III d'Espanya]] ab la clara oposició d'estos. El dia [[26 d'octubre]] d'eixe any, des de el port de [[Dénia]] foren expulsats 3.406 musulmans d'Alberich ab destí a [[Orà]], mentres un important número va permanéixer en el poble defenent les seues pertinències.

El rei concedí noves possessions en Alberic al [[duc de l'Infantat]] que possà dures condicions a la població, lo que causà el seu empobriment.

El rei concedí noves possessions en ~~Alberich~~ al [[duc ~~del~~ Infantat]] que possà dures condicions a la població, lo que causà el seu empobriment.

=== Segles XVIII, XIX i XX ===

Se mantingueren diversos pleits judicials contra el duc i finalment, després de molts esforços se conseguí la reincorporació a la Corona en 1802, (no sense abonar una important cantitat de diners) confirmada en 1835, després del procés començat en 1764.

Llínea 73:

Llínea 67:

Destaca també els enfrontaments ocorreguts durant les [[Guerres Carlistes]], que junt a les pestes, aconsellaren la construcció d'una muralla.

Finalment, cap destacar que durant la [[Guerra Civil Espanyola]], en ~~Alberich~~ existia una fàbrica d'armes, on se fea el fusil dit "''Naranjero''".

Finalment, cap destacar que durant la [[Guerra Civil Espanyola]], en Alberic existia una fàbrica d'armes, on se fea el fusil dit ''Naranjero''.

== Demografia ==

~~Alberich~~ conta ab 10.330 habitants.

Alberic conta en 10.330 habitants.

{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"

|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica

Llínea 86:

Llínea 80:

== Economia ==

Actualment, l'activitat econòmica més important és l'agricultura (els [[taronger]]s han desplaçat l'[[arròs]]), pero l'industria és cada vegada més important des de que en 1997 s'inaugurà un polígon industrial que està en plena expansió.

Actualment, l'activitat econòmica més important és l'agricultura (els [[taronger]]s han desplaçat l'[[arròs]]), pero l'industria es cada vegada més important des de que en 1997 s'inaugurà un polígon industrial que està en plena expansió.

== Monuments ==

[[Image: IMGP0035.JPG|thumb|200px|Vista de la plaça de l'Ajuntament d'~~Alberich~~, ab l'iglésia de Sant Llorenç]]

[[Image: IMGP0035.JPG|thumb|200px|Vista de la plaça de l'Ajuntament d'Alberic, en l'iglésia de Sant Llorenç]]

* '''Capella del Calvari'''.

* '''Convent de Nostra Senyora dels Àngels''', de finals del segle XVII.

Llínea 98:

Llínea 91:

== Festes locals ==

Se celebren festes el Dumenge de Rams, ab jornada campestre en la ''muntanyeta''; la tradicional fira de Sant Joan a finals de juny; per Sant Llorenç, patró d'Alberich, s'organisa un dia dedicat a la degustació de melons d'Alger.

Se celebren festes el Dumenge de Rams, en jornada campestre en la ''muntanyeta''; la tradicional fira de Sant Joan a finals de juny; per Sant Llorenç, patró d'Alberich, s'organisa un dia dedicat a la degustació de melons d'Alger.

== Política ==

Llínea 121:

Llínea 114:

== Enllaços externs ==

*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística] D'on s'ha extret l'informació ab el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]

*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística] D'on s'ha extret l'informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]

*[http://www.valencians.com/valencia/ar/alberic/ Web no oficial d'~~Alberich~~]

*[http://www.valencians.com/valencia/ar/alberic/ Web no oficial d'Alberic]

*[http://www.alberic.com/ Web oficial d'~~Alberich~~]

*[http://www.alberic.com/ Web oficial d'Alberic]

== Referències ==

* {{Traduït de|es|Alberique}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]

[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

@@ Llínea 16: / Llínea 16: @@
 |gentilici = Alberiqueny/a
 |llengua = [[Valencià]]
-|còdic_postal =  46260
+|còdic_postal = 46260
 |festes = Dumenge de Rams
 |alcalde =  Enrique Carpi Cortés ([[PP]])
@@ Llínea 22: / Llínea 22: @@
 |notes =
 }}
-'''Alberich''' (del [[Idioma àrap|àrap]] ''al-barid'' "la posta") és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]]. Conta ab 10.330 habitants.
+'''Alberich''' (de l'[[Idioma àrap|àrap]] ''al-barid'' ''la posta'') és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]]. Conta en 10.330 habitants.
 == Geografia ==
+Situat en la [[comarca]] de la [[Ribera Alta]], se troba a 8 [[km]] d'[[Alzira]] i a 40 de la capital [[Valéncia]] entre el riu [[Túria]] i la [[serra de Tous]]. La superfície del terme és plana, a excepció d'un chicotet sector l'oest en les estribacions de la [[serra de Tous]]. La vila se troba en la planura, entre la banda esquerra del [[Xúquer]] i la sequia Real, al peu d'una chicoteta elevació del terreny de 50 [[metro|m.]] d'altitut i 40 hectàrees d'extensió, on s'ha format un chicotet bosc mediterràneu.
-Situat en la [[comarca]] de la [[Ribera Alta]], se troba a 8 [[km]] d'[[Alzira]] i 40 de la capital [[Valéncia]] entre el riu [[Túria]] i la [[serra de Tous]]. La superfície del terme és plana, a excepció d'un chicotet sector l'oest en les estribacions de la [[serra de Tous]]. La vila se troba en la planura, entre la banda esquerra del [[Xúquer]] i la sequia Real, al peu d'una chicoteta elevació del terreny de 50 [[metro|m.]] d'altitut i 40 hectàrees d'extensió, on s'ha format un chicotet bosc mediterràneu.
+El clima és [[clima mediterràneu]], en hiverns suaus i estius càlits.
-El clima és [[clima mediterràneu]], ab hiverns suaus i estius càlits.
 === Localitats llimítrofs ===
 [[Benimuslem]], [[Massalavés]], [[Antella]], [[Gavarda]], [[Vilanova de Castelló]] i [[Carcaixent]] totes elles de la [[província de Valéncia]].
 == Història ==
 [[Image: IMGP0029b.JPG|thumb|left|200px|Vista d'Alberich des de la montanya]]
 === Dels orígens a la Reconquista ===
-S'ignora el nom que tenien estes terres ans de la [[Reconquista]], lo que sí sabem es que estigueren poblades en l'[[Edat de Bronze]] i pels [[romans]].
+S'ignora el nom que tenien estes terres abans de la [[Reconquista]], lo que sí sabem ´rs que estigueren poblades en l'[[Edat de Bronze]] i pels [[romans]].
-Després de la reconquista (octubre de [[1238]]) Alberich passà a formar part dels territoris de [[Jaume I d'Aragó]], que mantingué la població íntegrament [[musulmana]] que havia en aquell moment, otorgant el senyoriu a [[Lope Ferreinch de Lurcenich]]. Es de supondre que els habitants no experimentaren molts canvis negatius en la seua situació econòmica, degut a que els tributs i carregues impostes pel rei musulmà [[Zayd Abu Zayd]] eren tants que era difícil empijorar-los.
+Després de la reconquista (octubre de [[1238]]) Alberic passà a formar part dels territoris de [[Jaume I d'Aragó]], que mantingué la població íntegrament [[musulmana]] que havia en aquell moment, otorgant el senyoriu a [[Lope Ferreinch de Lurcenich]]. És de supondre que els habitants no experimentaren molts canvis negatius en la seua situació econòmica, degut a que els tributs i carregues impostes pel rei musulmà [[Zayd Abu Zayd]] eren tants que era difícil empijorar-los.
-El senyoriu passà per diverses mans a través de compres, (incloses les de [[Jaume II d'Aragó]], qui el comprà ab caràcter personal) fins aplegar a ser propietat de [[Jaume de Romaní]]. Este prengué part molt activa en l'insurrecció contra el rei [[Pere IV d'Aragó]], el qual, després reprimir la revolta, el feu decapitar i ajusticià als que prengueren part en la sublevació fent-los beure el líquit resultant de fondre les campanes ab les que havien sigut convocats. Alberich i tots els seus habitants tornaren a la jurisdicció real.
+El senyoriu passà per diverses mans a través de compres, (incloses les de [[Jaume II d'Aragó]], qui el comprà en caràcter personal) fins aplegar a ser propietat de [[Jaume de Romaní]]. Este prengué part molt activa en l'insurrecció contra el rei [[Pere IV d'Aragó]], el qual, després reprimir la revolta, el feu decapitar i ajusticià als que prengueren part en la sublevació fent-los beure el líquit resultant de fondre les campanes en les que havien sigut convocats. Alberic i tots els seus habitants tornaren a la jurisdicció real.
-Casualment, la filla de Jaume de Romaní recuperà el senyoriu després de que sa mare el recomprara al rei, encara que ella no podia heretar-lo, per lo que sa mare el vengué i casa a la seua filla ab el germà del comprador. Un any després, va morir el propietari i tres anys després el seu fill ab que el senyoriu passà a mans del matrimoni.
+Casualment, la filla de Jaume de Romaní recuperà el senyoriu després de que sa mare el recomprara al rei, encara que ella no podia heretar-lo, per lo que sa mare el vengué i casa a la seua filla en el germà del comprador. Un any després, va morir el propietari i tres anys després el seu fill en que el senyoriu passà a mans del matrimoni.
-Després de diverses compres i vendes, recalà en mans de [[Lluís Cornell]], qui mantenia una gran amistat ab l'escritor [[Joanot Martorell]]. Se conserva la carta que Joanot Martorell firma en Alberich i on reta a duel a mort a Gonçalbo d'Ixer.
+Després de diverses compres i vendes, recalà en mans de [[Lluís Cornell]], qui mantenia una gran amistat en l'escritor [[Joanot Martorell]]. Se conserva la carta que Joanot Martorell firma en Alberic i on reta a duel a mort a Gonçalbo d'Ixer.
-Entre atres, formà part del patrimoni del [[cardenal Mendoza]], que comprà Alberich per intervenció del financer [[Lluís de Santángel]]. El Cardenal mantingué durant tota la seua vida que era descendent directe de [[Rodrigo Díaz de Vivar]], ''El Cid. Al seu fill li possà el nom de Rodrigo Díaz de Vivar i Mendoza i canvià el nom del Castell de Jadraque pel del Cid per a que el seu primogènit poguera tindre el títul de Comte del Cid.
+Entre atres, formà part del patrimoni del [[cardenal Mendoza]], que comprà Alberic per intervenció del financer [[Lluís de Santángel]]. El Cardenal mantingué durant tota la seua vida que era descendent directe de [[Rodrigo Díaz de Vivar]], ''El Cid. Al seu fill li possà el nom de Rodrigo Díaz de Vivar i Mendoza i canvià el nom del Castell de Jadraque pel del Cid per a que el seu primogènit poguera tindre el títul de Comte del Cid.
-El cardenal fomentà la repoblació ab musulmans procedents de [[Granada]], construint més de 100 cases noves en el poble. Als pocs anys, després de que [[Ferrando II d'Aragó]] llegitimara als seus tres fills, deixà el senyoriu en mans del seu primogènit.
+El cardenal fomentà la repoblació en musulmans procedents de [[Granada]], construint més de 100 cases noves en el poble. Als pocs anys, després de que [[Ferrando II d'Aragó]] llegitimara als seus tres fills, deixà el senyoriu en mans del seu primogènit.
 === Les Germanies ===
+Durant la rebelió de les [[Germanes]], Alberic estava en mans del [[marqués de Zenete]] i contava en majoria de població musulmana i durant la primera revolta del poble cristià front als senyors feudals, els agermanats vingueren d'[[Alzira]] i [[Xàtiva]] atacaren Alberic, que fon defés pels vassalls musulmans.
-Durant la rebelió de les [[Germanes]], Alberich estava en mans del [[marqués de Zenete]] i contava ab majoria de població musulmana i durant la primera revolta del poble cristià front als senyors feudals, els agermanats vingueren d'[[Alzira]] i [[Xàtiva]] atacaren Alberich, que fon defés per els vassalls musulmans.
+Els agermanats obligaren als musulmans a batejar-se per a així incrementar les seues tropes, lo que provocà una insurrecció d'estos per a evitar el batisme. El senyor feudal demanà als musulmans que se batejaren a fi d'evitar represalies i la mesquita fon convertida en iglésia dedicada a Sant Llorenç.
-Els agermanats obligaren als musulmans a batejar-se per a així incrementar les seues tropes, lo que provocà una insurrecció d'estos per a evitar el batisme. El senyor feudal demanà als musulmans que se batejaren a fi de evitar represalies i la mesquita fon convertida en iglésia dedicada a Sant Llorenç.
 === Expulsió dels moriscs ===
+En [[1609]], fon decretada l'[[expulsió dels moriscs]] pel rei [[Felip III d'Espanya]] en la clara oposició d'estos. El dia [[26 d'octubre]] d'eixe any, des del port de [[Dénia]] foren expulsats 3.406 musulmans d'Alberic en destí a [[Orà]], mentres un important número va permanéixer en el poble defenent les seues pertinències.
-En [[1609]], fon decretada l'[[expulsió dels moriscs]] pel rei [[Felip III d'Espanya]] ab la clara oposició d'estos. El dia [[26 d'octubre]] d'eixe any, des de el port de [[Dénia]] foren expulsats 3.406 musulmans d'Alberich ab destí a [[Orà]], mentres un important número va permanéixer en el poble defenent les seues pertinències.
+El rei concedí noves possessions en Alberic al [[duc de l'Infantat]] que possà dures condicions a la població, lo que causà el seu empobriment.
-El rei concedí noves possessions en Alberich al [[duc del Infantat]] que possà dures condicions a la població, lo que causà el seu empobriment.
 === Segles XVIII, XIX i XX ===
 Se mantingueren diversos pleits judicials contra el duc i finalment, després de molts esforços se conseguí la reincorporació a la Corona en 1802, (no sense abonar una important cantitat de diners) confirmada en 1835, després del procés començat en 1764.
@@ Llínea 73: / Llínea 67: @@
 Destaca també els enfrontaments ocorreguts durant les [[Guerres Carlistes]], que junt a les pestes, aconsellaren la construcció d'una muralla.
-Finalment, cap destacar que durant la [[Guerra Civil Espanyola]], en Alberich existia una fàbrica d'armes, on se fea el fusil dit "''Naranjero''".
+Finalment, cap destacar que durant la [[Guerra Civil Espanyola]], en Alberic existia una fàbrica d'armes, on se fea el fusil dit ''Naranjero''.
 == Demografia ==
-Alberich conta ab 10.330 habitants.
+Alberic conta en 10.330 habitants.
 {| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
 |+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica
@@ Llínea 86: / Llínea 80: @@
 == Economia ==
+Actualment, l'activitat econòmica més important és l'agricultura (els [[taronger]]s han desplaçat l'[[arròs]]), pero l'industria és cada vegada més important des de que en 1997 s'inaugurà un polígon industrial que està en plena expansió.
-Actualment, l'activitat econòmica més important és l'agricultura (els [[taronger]]s han desplaçat l'[[arròs]]), pero l'industria es cada vegada més important des de que en 1997 s'inaugurà un polígon industrial que està en plena expansió.
 == Monuments ==
-[[Image: IMGP0035.JPG|thumb|200px|Vista de la plaça de l'Ajuntament d'Alberich, ab l'iglésia de Sant Llorenç]]
+[[Image: IMGP0035.JPG|thumb|200px|Vista de la plaça de l'Ajuntament d'Alberic, en l'iglésia de Sant Llorenç]]
 * '''Capella del Calvari'''.
 * '''Convent de Nostra Senyora dels Àngels''', de finals del segle XVII.
@@ Llínea 98: / Llínea 91: @@
 == Festes locals ==
-Se celebren festes el Dumenge de Rams, ab jornada campestre en la ''muntanyeta''; la tradicional fira de Sant Joan a finals de juny; per Sant Llorenç, patró d'Alberich, s'organisa un dia dedicat a la degustació de melons d'Alger.
+Se celebren festes el Dumenge de Rams, en jornada campestre en la ''muntanyeta''; la tradicional fira de Sant Joan a finals de juny; per Sant Llorenç, patró d'Alberich, s'organisa un dia dedicat a la degustació de melons d'Alger.
 == Política ==
@@ Llínea 121: / Llínea 114: @@
 == Enllaços externs ==
-*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística] D'on s'ha extret l'informació ab el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
+*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística] D'on s'ha extret l'informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
-*[http://www.valencians.com/valencia/ar/alberic/ Web no oficial d'Alberich]
+*[http://www.valencians.com/valencia/ar/alberic/ Web no oficial d'Alberic]
-*[http://www.alberic.com/ Web oficial d'Alberich]
+*[http://www.alberic.com/ Web oficial d'Alberic]
 == Referències ==
-* {{Traduït de|es|Alberique}}
+{{Traduït de|es|Alberique}}
+{{Pobles de Valéncia}}
 [[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 [[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]