L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Diferència entre les revisions de "Guadasséquies"

← Edició anteriorEdició següent →
desferSilla Blava (Discussió | contribucions)
2519 edicions
VisualWikitext
Sense resum d'edició
Llínea 6: Llínea 6:
|país = [[Espanya]]
|país = [[Espanya]]
|comunitat = [[Comunitat Valenciana]]
|comunitat = [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Valéncia, província|Província de Valéncia]]
|província = [[Província de Valéncia]]
|comarca = [[Vall d'Albaida]]
|comarca = [[Vall d'Albaida]]
|partit_judicial = [[Ontinyent]]
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Ontinyent]]
|coor = 38º 55' Nort 00º 29' Oest
|coor = 38°55′26′′N, 0°29′10′′O
|superfície = 3'25 km2
|superfície = 3'3 km²
|altitut = 155 m.
|altitut = 180 msnm
|població = 399 hab.
|població = 439 hab.
|densitat = hab./km²
|densitat = 133,03 hab./km²
|gentilici =  vorassequià, vorassequiana
|gentilici =  vorassequià/ana
|llengua = [[Valencià]] i [[Castellà]]
|llengua = [[Valencià]]
|còdic_postal = 46839
|còdic_postal = 46839
|festes = primera setmana Agost
|festes = primera semana d'agost
|alcalde = Carmen Vidal Valles
|alcalde = Carmen Vidal Valles ([[PP]])
|uep = [http://www.guadassequies.es Uep Oficial de l'ajuntament]
|uep = [http://www.guadassequies.es Web Oficial de l'ajuntament]
|notes =  }}
|notes =  }}
'''Guadasséquies''' és un municipi de la [[Valéncia, província|província de Valéncia]], en la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], pertanyent a la comarca de la [[Vall d'Albaida]].
 
'''Guadasséquies''' és un municipi de la [[província de Valéncia]], en la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], pertanyent a la comarca de la [[Vall d'Albaida]].


==Geografia==
==Geografia==
Situat en la ribera del [[riu Albaida]]. El terreny és pla, encara que en ondulacions entre les que destaquen el mont de ''La Serreta'', el cerro de ''Molló'' i la lloma de ''Casa Marau''. El llímit municipal és solcat pel riu Albaida, de sur a nort, i el barranc de Garrofer, per l'oest. El poble se troba en terreny pla, encara que llaugerament inclinat en pendent descendent cap a l'est.


Des de [[Valéncia]], s'accedix a esta localitat a través de la [[A-7]] per a enllaçar en la [[N-340]].


===Localitat llimítrofes===
===Localitats llimítrofs===


El terme municipal de Guadasséquies fita en las següents localitats:  
El terme municipal de Guadasséquies llimita en les següents localitats:  
[[Alfarrasí]], [[Bellús]], [[Xàtiva]], [[L'Olleria]] i [[Sant Pere d'Albaida]] totes elles de la [[Valéncia, província|província de Valéncia]].
[[Alfarrasí]], [[Bellús]], [[Xàtiva]], [[L'Olleria]], [[Sant Pere d'Albaida]], [[Benigànim]] y [[La Pobla del Duc]] totes elles de la [[província de Valéncia]].


==Història==
==Història==
En el camí de [[Xàtiva]] s'han trobat restos de gerres de ''terra sigilata'', i en el parage del ''Carassol'' o la Redona existixen vestigis d'una vila romana.
[[Image: 2949269.jpg|thumb|250px|Iglésia de Nostra Senyora de l'Esperança.]]
No apareix en el [[Llibre del Repartiment]] de la conquista de [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]], pero en [[1353]] fon adquirida per Bernat Ferrer l'antiga alqueria àrap, orige de la població, per compra a [[Pere el Cerimoniós]]. En el [[segle XVI]] posseïa el senyoriu Ramón Sanz de la Llosa i Sant-Ramón; passà després als Cruilles i últimament als marquesos de Mirasol, fins a l'abolició dels senyorius en el segle XIX.


Tot i ser població àrap, la llínea del temps del seu nom quedaria aixina:
Va pertànyer a [[Xàtiva]] i a la governació del Xúquer fins a [[1707]], després passaria a formar part de la província de Xàtiva fins a [[1833]] quant s'independisà com municipi.
Any 1248:  Llibre del Repartiment, Huadacécari, excepcionalment, Guadaceca i Cequa.  Any 1279:  Delme del bisbat de València, anota Godaquàquer, (llegir com Godassàquer.) Any 1280:  En un atre quadern del delme eclesiàstic figura escrit Godacéquer.  Any 1293:  En un pergamí de l'Archiu de la Catedral de València,  Godacécar. Any 1349: En un llibre del Consell de Xàtiva, Guadaceques. Any 1373:  En un llistat de cobrament de l'impost del morabatí, consta finalment Guadacéquies, que es correspon en la pronunciació actual. En el segle XVII era propietat de Ramon Sanz de la Llosa i Sant-Ramón. Després passà a mans d'Onofre Ervillas i més recentment als Cruïlles i als marquesos de Mirasol fins l'abolició dels senyorius en el segle XIX. En 1833 s'independitza como a municipi.  
[[Image: ErmitaGuadasequies.jpg|thumb|250px|Ermita del Crist de l'Ampar.]]
 


==Administració==
==Administració==
{{Alcaldes_Espanya
{{Alcaldes_Espanya
  | Alcalde_1 = Santiago Julià Jornet
  | Alcalde_1 = Santiago Julià Jornet
   | Partido_1 = [[UCD]]
   | Partit_1 = [[UCD]]
   | Alcalde_2 = Alfonso Vallés Esparza
   | Alcalde_2 = Alfonso Vallés Esparza
   | Partido_2 = [[PDP]]
   | Partit_2 = [[PDP]]
   | Alcalde_3 = Alfonso Vallés Esparza
   | Alcalde_3 = Alfonso Vallés Esparza
   | Partido_3 = [[UV]]
   | Partit_3 = [[UV]]
   | Alcalde_4 = Vicente Castelló Ferrando
   | Alcalde_4 = Vicente Castelló Ferrando
   | Partido_4 = [[UV]]
   | Partit_4 = [[UV]]
   | Alcalde_5 = Vicente Castelló Ferrando
   | Alcalde_5 = Vicente Castelló Ferrando
   | Partido_5 = [[PSPV]]-[[PSOE]]
   | Partit_5 = [[PSPV]]-[[PSOE]]
   | Alcalde_6 = Carmen Vidal Valles
   | Alcalde_6 = Carmen Vidal Valles
   | Partido_6 = [[PP]]
   | Partit_6 = [[PP]]
   | Alcalde_7 = Carmen Vidal Valles
   | Alcalde_7 = Carmen Vidal Valles
   | Partido_7 = [[PP]]
   | Partit_7 = [[PP]]
   | Alcalde_8 = Carmen Vidal Valles
   | Alcalde_8 = Carmen Vidal Valles
   | Partido_8 = [[PP]]
   | Partit_8 = [[PP]]
}}
}}


==Demografia==
==Demografia==
Llínea 67: Llínea 71:
| align=center| 388 || align=center| 405 || align=center| 401 || align=center| 390 || align=center| 390 || align=center| 385 || align=center| 412 || align=center| 480 || align=center| 510|| align=center| 536
| align=center| 388 || align=center| 405 || align=center| 401 || align=center| 390 || align=center| 390 || align=center| 385 || align=center| 412 || align=center| 480 || align=center| 510|| align=center| 536
|}
|}
El poblament actual tingué el seu orige en les alqueries islàmiques de Benimantell i ''Wad as-Sákkar'' (el riu ebri). La primera se despoblà en el segle XIV; la segona és l'actual Guadasséquies, que subsistiria com localitat morisca, fins a l'expulsió de tots els seus habitants, unes 30 famílies, en [[1609]] per la llei d'[[expulsió dels moriscs]]. Repoblada per cristians de [[Xàtiva]] (23 fogars en 1646), se desenrollaria molt lentament fins alcançar les 52 famílies de 1792, els 325 habitants de 1900 i els 385 de 1940.


==Economia==
==Economia==
La seua industria destaca per els productes quimics i fertilizants, plastics, el textil e industries chicotetes variades.
Predominantment industrial, en dos polígons industrials en els que predominen els treballs relacionats en productes químics i fertilisants, plàstics, el textil i industries menors prou diversificades.
Mante l'agricultura tant de secà: Raïm, armelers, oliveres.. com de regadiu: panis, i atres frutes.
 
Las terres de regadiu se reguen en aigua del riu Albaida i produïxen blat, dacsa, hortalices i frutals. Les de secà se destinen a vinya, oliveres i atres frutals.


==Monuments==
==Monuments==
*'''Església Parroquial Mare de Deu de l'Esperança'''. Segles XVIII-XIX. Ab les campanes recentment restaurades.  
*'''Església Parroquial Mare de Deu de l'Esperança'''. Segles XVIII-XIX. En les campanes recentment restaurades.  
*'''Ermita del Crist'''. Data del 1906 en substitucio de atra mes antiga, en ella es guarda el llienç del Crist de l'Ampara del Segle XVII.
*'''Ermita del Crist'''. Data del 1906 en substitució d'atra més antiga, en ella es guarda el llienç del Crist de l'Ampar del segle XVII.
*'''Casa Palau'''. es tracta d'un antic edifici en portaló i rcada de pedra de sillería, vestigis de la casa solariega dels [[comtes de Trénor]]; hui demolit.
*'''Casa Palau'''. És tracta d'un antic edifici en portaló i arcada de pedra de sillería, vestigis de la casa solariega dels [[comtes de Trénor]] hui demolit.


==Festes locals==
==Festes locals==
 
*Per agost, concretament la primera semana, Festes Patronals a Sant Roc, la Mare de Déu de l'Esperança i el Crist de l'Ampar.  
Per agost, concretament la primera semana, Festes Patronals a Sant Roc, la Mare de Déu de l'Esperança i el Crist de l'Ampara.  
*Per decembre, el dia 18 és la Festa de la Mare de Deu de l'Esperança.  
Per decembre, el dia 18 és la Festa de la Mare de Deu de l'Esperança.  


==Gastronomia==
==Gastronomia==
Manté des de sempre una arrelada tradició gastronòmica: plats i dolços elaborats ab els productes naturals d'esta comarca, els productes agroalimentaris característics de la Vall d'Albaida (oli, armeles, vi, aus i ous, mel, arrop i talladetes, carns...).
Manté des de sempre una arrelada tradició gastronòmica: plats i dolços elaborats ab els productes naturals d'esta comarca, els productes agroalimentaris característics de la Vall d'Albaida (oli, armeles, vi, aus i ous, mel, arrop i talladetes, carns...).


==Enllaços externs==
==Enllaços externs==
 
{{traduït de|es|Guadasequies}}
{{traduït de|es|Guadasequies }}
{{Pobles de Valéncia}}


[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/wiki/Guadasséquies»