Diferència entre les revisions de "Valéncia"
| Llínea 29: | Llínea 29: | ||
==Història== | ==Història== | ||
{{AP|Història de la ciutat de Valéncia}} | {{AP|Història de la ciutat de Valéncia}} | ||
[[Image:Valenciaantigua wiki.jpg|right|350px|thumb|La ciutat de Valéncia | [[Image:Valenciaantigua wiki.jpg|right|350px|thumb|La ciutat de Valéncia adés del derrocament de les muralles en el sigle XIX]] | ||
===L'etapa romana i el regne cristià-visigot (s. I a.C–VI)=== | ===L'etapa romana i el regne cristià-visigot (s. I a.C–VI)=== | ||
'''<u>Fundació de la ciutat</u>'''<br /> | '''<u>Fundació de la ciutat</u>'''<br /> | ||
| Llínea 44: | Llínea 44: | ||
'''<u>Ordenació urbana, política i social de la ciutat</u>'''<br /> | '''<u>Ordenació urbana, política i social de la ciutat</u>'''<br /> | ||
A principis del [[ | A principis del [[sigle VI]] la ciutat és conquistada pels musulmans. | ||
Estava Valéncia governada per [[Agrescio]] quan va anar sitiada la ciutat per les hosts musulmanes. Els islàmics en vore la resistència de la ciutat i que no seria fàcil conquistar-la varen enviar un emissari per a negociar, pero la resposta va anar en una flecha llançada des de la muralla que va ferir el parlamentari. | Estava Valéncia governada per [[Agrescio]] quan va anar sitiada la ciutat per les hosts musulmanes. Els islàmics en vore la resistència de la ciutat i que no seria fàcil conquistar-la varen enviar un emissari per a negociar, pero la resposta va anar en una flecha llançada des de la muralla que va ferir el parlamentari. | ||
| Llínea 85: | Llínea 85: | ||
<u>'''La Renaixença Valenciana'''</u> | <u>'''La Renaixença Valenciana'''</u> | ||
El [[ | El [[sigle XV]] és el de major expansió i creiximent de la Cultura Valenciana. És conegut com el ''[[Segle d'Or Valencià|El Segle d'Or Valencià]] ''. Ve acompanyat d'un creiximent demogràfic que situà a la ciutat com la més poblada de la [[Corona d'Aragó]], passant de 40.000 habitants en [[1418]] a 75.000 en [[1483]]. | ||
La construcció de grans palaus i iglésies com les [[Torres dels Serrans]] o [[Torre del Micalet|''el Micalet'']] (campanar de la [[Sèu de Valéncia]]). Se reactiva el comerç en la creació de la ''Taula de canvis'', i al erigir-se la [[Llonja de la Seda|Llonja de la Seda i dels Mercaders]] ([[1482]]), que se convertí en u dels mercats més importants del [[Mediterràneu]] al que acodixen mercaders de tota [[Europa]], principalment pel comerç de teixits de seda. | La construcció de grans palaus i iglésies com les [[Torres dels Serrans]] o [[Torre del Micalet|''el Micalet'']] (campanar de la [[Sèu de Valéncia]]). Se reactiva el comerç en la creació de la ''Taula de canvis'', i al erigir-se la [[Llonja de la Seda|Llonja de la Seda i dels Mercaders]] ([[1482]]), que se convertí en u dels mercats més importants del [[Mediterràneu]] al que acodixen mercaders de tota [[Europa]], principalment pel comerç de teixits de seda. | ||
| Llínea 94: | Llínea 94: | ||
<u>'''Pèrdua dels Furs'''</u> | <u>'''Pèrdua dels Furs'''</u> | ||
A principis del [[ | A principis del [[sigle XVIII]], durant la [[Guerra de Successió Espanyola]], Valéncia s'alià en el [[archiduc Carles|Archiduc Carles d'Àustria]]. En giner de [[1706]], Charles Mordaunt, o lord Peterborough, qui liderava als anglesos, obligà a l'eixèrcit borbònic a una retirada. Durant 16 mesos defensaren la ciutat després de varis intents de expulsar-los. | ||
Després de la victòria borbònica en la [[batalla d'Almansa]], 25 d'abril [[1707]], l'eixercit anglés evacuà Valéncia i la ciutat. | Després de la victòria borbònica en la [[batalla d'Almansa]], 25 d'abril [[1707]], l'eixercit anglés evacuà Valéncia i la ciutat. | ||
| Llínea 108: | Llínea 108: | ||
En [[1882]] escomença la distribució de llum elèctrica en la ciutat i en [[1884]] els arquitectes municipals [[Josep Calvo Tomàs]], [[Lluís Ferreres Soler]] i [[Joaquim Maria Arnau Miramon]] dissenyen un nou ''Pla General de Valéncia i Proyecte d'Eixample'', per al que utilisen com a base els plans anteriors. En este nou pla d'eixample se configuren les dos Grans Vies que circumden la ciutat, la Gran Via Marqués del Túria i la Gran Via Ferrando el Catòlic. | En [[1882]] escomença la distribució de llum elèctrica en la ciutat i en [[1884]] els arquitectes municipals [[Josep Calvo Tomàs]], [[Lluís Ferreres Soler]] i [[Joaquim Maria Arnau Miramon]] dissenyen un nou ''Pla General de Valéncia i Proyecte d'Eixample'', per al que utilisen com a base els plans anteriors. En este nou pla d'eixample se configuren les dos Grans Vies que circumden la ciutat, la Gran Via Marqués del Túria i la Gran Via Ferrando el Catòlic. | ||
===L'Época Moderna ([[ | ===L'Época Moderna ([[Sigle XX|s. XX]])=== | ||
Se triplicà la població, passant de 213.550 en [[1900]] a 739.014 en [[2000]] i és convertiria en una ciutat cosmopolita i centre d'un àrea metropolitana de més de 1,5 millons, tercer àrea demogràfica, industrial i econòmica d'Espanya. | Se triplicà la població, passant de 213.550 en [[1900]] a 739.014 en [[2000]] i és convertiria en una ciutat cosmopolita i centre d'un àrea metropolitana de més de 1,5 millons, tercer àrea demogràfica, industrial i econòmica d'Espanya. | ||
| Llínea 121: | Llínea 121: | ||
En els [[anys 1980]] començà la construcció de la ret de [[MetroValéncia|metro]], de la que n'hi han cinc llínees (1, 3, 4, 5, 6) i continua encara en expansió (2 y 6). | En els [[anys 1980]] començà la construcció de la ret de [[MetroValéncia|metro]], de la que n'hi han cinc llínees (1, 3, 4, 5, 6) i continua encara en expansió (2 y 6). | ||
En la serie de [[TVE]] protagonisada per [[Carmen Maura]], ''[[Arròs i tartana]] '', se recrea molt be la Valéncia dels primers anys del [[ | En la serie de [[TVE]] protagonisada per [[Carmen Maura]], ''[[Arròs i tartana]] '', se recrea molt be la Valéncia dels primers anys del [[sigle XX]]. | ||
{{VT|Llista de monarques de Valéncia}} | {{VT|Llista de monarques de Valéncia}} | ||