Saarbrücken
Saarbrücken (en renano Saarbrigge /zɐ̯ːˈbrıgə/; en francés: Sarrebruck [saʁ'bʁyk]; algunes voltes en espanyol s'usa l'exónimo francés Sarrebruck[1]) és una ciutat d'Alemània, capital i municipi més poblat del estat federat del Sarre.
Està assentada en la vora del riu Sarre, en el suroest d'Alemània, i es tracta d'una ciutat fronteriça que llimita al sur en la regió francesa de Lorena. Gràcies a la llibertat de moviments en territori de l'Unió Europea, Saarbrücken s'ha convertit en un nuc de comunicacions i colabora de forma activa en vàries agrupacions europees de cooperació territorial junt en França, Bèlgica i Luxemburc.
Oficialment una ciutat des de 1322, els seus orígens es remonten a l'existència del comtat de Saarbrücken en l'Edat Mija, si ben el seu ple desenroll s'alcançaria en el XIX en la Revolució Industrial i l'impuls de la mineria en temps del Imperi alemà. Hui en dia, l'economia local està basada en el sector industrial i en l'investigació i desenroll de noves tecnologies, recolzades per la llabor acadèmica de l'Universitat del Sarre.[2] La població supera els Plantilla:Nts habitants.
Per la seua condició geogràfica, Saarbrücken (aixina com tot el Sarre) va ser un territori disputat entre Alemània i França des de el XVIII fins a finals de la Segona Guerra Mundial, en freqüents canvis de sobirania. En dos ocasions va ser capital d'un enclavament independent: durant el Territori de la Conca del Sarre (1920-1935) i en el protectorat del Sarre (1947-1956). En acabant de que els sarrenses votaren en contra d'una constitució que els definia com «territori europeu», França i Alemània varen acordar en 1957 l'integració del Sarre en la República Federal Alemana, posant fi a disputes anteriors.[2]
Els atractius turístics més importants de la ciutat són el castell de Saarbrücken, l'iglésia luterana de Ludwigskirche i els numerosos ponts que travessen el riu Sarre.[2]
Toponímia
[editar | editar còdic]El topònim Saarbrücken podria traduir-se lliteralment a l'espanyol com a «ponts del Sarre» (Brücken és el plural de Brücke, pont en alemà). Saar (Sarre en alemà) deriva de la paraula cèltica Sara (corrent d'aigua) i del nom del riu durant l'Imperi romà, Saravus. No obstant, deu tindre's en conte que el primer pont construït en la zona, Alte Brücke, data de el XVI, aixina que existixen vàries teories sobre el terme.[2][3]
La més estesa fa menció al nom històric Sarabrucca, derivat de la paraula briga (roca en cèltic), que va ser adaptada com Brocken en alt alemà i que va aparéixer en el primer document local en l'any 999.[3] Segons l'Ajuntament, la paraula brucca deriva de la germànica bruco que significa «páramo» o «brezal», en referència als chapulls propencs.[2]
Història
[editar | editar còdic]Edat Antiga i Edat Mija
[editar | editar còdic]El primer assentament del que es té constància va ser un poblat dels mediomátricos en el periodo abans de Crist. Quan Juliol César va conquistar la Galia en el I, tota la zona va ser incorporada al Imperi romà i varen erigir el vicus de Saravus,[4] en les vores del riu Sarre, que servia com a punt d'intersecció de les rutes comercials Metz-Worms i Tréveris-Estrasburc.[5] Esta situació es va mantindre fins a finals de el IV, quan els alamán varen destruir el castrum i el vicus i varen expulsar als romans.[5] Més vesprada, l'àrea va quedar baix control dels francs (V) i dels merivingios (VI), els qui varen crear la vila de Merkingen sobre les ruïnes.[5] En 925 l'àrea va ser incorporada al Sacre Imperi Romà Germànic.[6]
La primera referència a «Saarbrücken» és una escritura de donació de l'any 999, per la que l'emperador Otón III va entregar el castellum Sarabrucca («castell del pont del Sarre») als bisbes de Metz, els qui a la seua volta ho varen convertir en un feu.[2][7] En 1080 es va crear el comtat de Saarbrücken, en la ciutat homònima com a capital, i es va formar un assentament al voltant de la fortificació. En 1168 el castell va ser parcialment destruït pel Comte Simón I baixe les órdens de l'emperador Federico I Barbarroja.[8]
Entre 1321 i 1322, el Comte Juan I va otorgar privilegis de ciutat a Saarbrücken i a la vila peixquera de Sankt Johann, situada en el banc opost del riu Sarre.[7] Abdós viles varen rebre administració conjunta i es va eliminar la servitut. Des de 1381 fins a 1797 els terrenys varen quedar baix domini del Estat Imperial de Nassau-Saarbrücken, controlat per la Casa de Nassau.[9]
Edat Moderna
[editar | editar còdic]En 1546, durant l'imperi de Carlos V, es va instalar el primer pont que conectava Saarbrücken en Sankt Johann, l'actual Alte Brücke (en espanyol, «pont vell»).[7] Anys despuix, el comte Luis II de Nassau-Weilburg va ordenar la construcció d'un nou castell d'estil renaixentiste sobre les ruïnes de l'anterior, en el que terminaria establint el seu delegació, i va anar el fundador de la primera escola secundària local, el Ludwigsgymnasium.
Des de el XVII, l'història de Saarbrücken ha estat lligada a les disputes territorials. En el transcurs de la guerra dels Trenta Anys, el territori de l'actual Sarre va ser devastat per les tropes imperials pel respal del comte Guillermo Luis de Nassau-Saarbrücken als protestants, lo que va significar la fugida de casi tota la població a la ciutat francesa de Metz.[10] En 1677, en plena guerra franc-neerlandesa, el rei Luis XIV de França va ordenar la destrucció casi total de Saarbrücken.[7] La regió del Sarre terminaria sent retornada a l'Imperi Germànic en 1697 per mig del Tractat de Rijswijk,[11] encara que alguns enclavaments com Saarlouis varen quedar baix administració francesa.[12]
Un sigle despuix, Saarbrücken va ser reconstruïda durant el regnat del Comte Guillermo Enrique de Nassau. En l'àmbit econòmic, les mines de carbó varen ser nacionalisades i es varen desenrollar polítiques per a establir un model proto-industrial que assentaria les bases de la puixant indústria local. Ademés, va encarregar a l'arquitecte barroc Frédéric-Joachim Stengel la construcció d'edificis com la Friedenskirche (1745), l'Ajuntament (1750), la Basílica de Sant Joan (1758) i la protestant Ludwigskirche (1778).[7][13]
En 1793, la ciutat va ser presa per les tropes revolucionàries franceses. En virtut dels tractats de Camp Formio i Lunéville, l'Imperi Germànic va tindre que cedir el comtat de Saarbrücken a França.[7]
Edat Contemporànea
[editar | editar còdic]Despuix de dos décades baixe administració francesa, Saarbrücken va quedar baix control del regne de Prusia gràcies al Congrés de Viena de 1815.[14] Coincidint en la revolució industrial, el municipi es va beneficiar de la seua condició fronteriça i es va especialisar en la producció de carbó i ferro,[15] aixina com en el transport de matèries primeres de Renania. En 1852 es va inaugurar l'estació de tren que unia les rets ferroviàries de Prusia i França, i en 1860 el riu Sarre va ser conectat en els canals francesos.[7]
En l'esclat de la guerra franc-prusiana en 1870, Saarbrücken va ser el primer objectiu de les tropes franceses que varen ocupar el Sarre el 2 d'agost.[16] Segons la tradició oral, el príncip Napoleón Eugenio Luis Bonaparte va disparar el seu primer canó en eixe combat. No obstant, els prusianos varen recuperar el control de la plaça el 4 d'agost, dos dies despuix, i d'ahí varen poder alvançar fins a Metz en la batalla de Spicheren. Per lo tant, esta ciutat va ser part del Imperi alemà.[16]
L'1 de giner de 1909 les viles de Saarbrücken, Sankt Johann i Malstatt-Burbach varen ser fusionades en l'actual ciutat de Saarbrücken.[2]
En el transcurs de la Primera Guerra Mundial la localitat va ser bombardejada dos voltes, ocasionant greus danys a l'indústria i núcleu urbà. Al final del conflicte, i en virtut del Tractat de Versalles de 1919, Saarbrücken va deixar de ser alemana i es va convertir en la capital del Territori de la Conca del Sarre, un país provisional baixe administració de la Societat de Nacions des de 1920 fins a 1935, quan estava prevista una consulta per a decidir el seu estatus. Ademés, els francesos es varen quedar en el control de les mines de carbó en compensació pels danys de la guerra. El 13 de giner de 1935 va tindre lloc el referèndum i més del 90% de la població va votar a favor de retornar en Alemània, front a un 8% que recolzava el statu quo i un 0,8% que reclamava unir-se a França.[17][18] Saarbrücken va passar a ser la capital del Gau Westmark i, en senyal d'agraïment, el Tercer Reich va construir el Teatre Nacional del Sarre (1938).[19]
Saarbrücken va tornar a ser objecte d'atacs durant tota la Segona Guerra Mundial per la seua posició geogràfica, en mitat de la Llínea Sigfrido, i va sofrir continus bombardejos tant de la Real Força Aérea Britànica com de la Força Aérea dels Estats Units. Para quan eixèrcit nortamericà va conseguir fer-se en el seu control el 20 de març de 1945, més del 75% dels edificis de la ciutat estaven en ruïnes. Despuix de la rendició, tot el Sarre va quedar baix la zona d'ocupació francesa.[20]
En 1947, Saarbrücken es va integrar en el Protectorat del Sarre, un territori independent baix control de França i que contava en la seua pròpia constitució.[20] Un any més vesprada es va inaugurar l'Universitat del Sarre.[7]
França i Alemània Occidental varen acordar en 1954 la creació d'un estatut que definia a Sarre com a «territori europeu» i que, en cas de ser aprovat, convertiria a Saarbrücken en la capital de facto de totes les institucions de la futura Unió Europea.[20][21] No obstant, els sarrenses varen votar majoritàriament «No» en el referèndum de 1955 i eixa victòria va ser interpretada com una reafirmación de la seua germanisme.[21] Per esta raó, els primers ministres francés i alemà, Guy Mollet i Konrad Adenauer, varen negociar l'integració de Sarre en Alemània.[22]
Situació actual
[editar | editar còdic]Des de l'1 de giner de 1957, Saarbrücken es va convertir en la capital i ciutat més poblada del estat federat del Sarre, dins de la República Federal d'Alemània (RFA, actual Alemània), i es va beneficiar de la conexió al sistema de transports germà. La pertinença a Alemània s'ha mantingut en el temps sense que hagen sorgit noves disputes territorials. En 1965 es va firmar el primer acort de germandat en la ciutat de Nantes (França).
A raïl de la reforma administrativa de 1974, Saarbrücken va absorbir 11 pobles propencs i va vore ampliada la seua població a Plantilla:Nts habitants. Els acorts de germandat es varen ampliar en 1975 a Tiflis (Unió Soviètica, actual Geòrgia) i Cottbus, lo que convertia a la capital del Sarre en la segona ciutat de la RFA hermanada en una atra d'Alemània Oriental.[23] En 1999 es varen celebrar mil anys des de la primera menció en un document oficial.[7]
Geografia
[editar | editar còdic]Ubicació
[editar | editar còdic]
Saarbrücken està ubicada al sur de l'estat federat del Sarre, té un àrea total de 167,07 km² i es troba a 230 metros sobre el nivell de l'mar. Es tracta d'una ciutat fronteriça que llimita al sur en la regió de Lorena (França), i que la seua característica és la proximitat en atres enclavaments europeus. Els municipis més propencs per importància són Metz (69 km), Luxemburc (99 km), Estrasburc (119 km), Nancy (121 km) i Mannheim (134 km).
La ciutat ha aprofitat la seua posició geogràfica, reforçada en l'acort de movilitat de Schengen, per a convertir-se en un nuc de transport europeu. Existix una via de Transport Exprés Regional (TER) que conecta als alemans en Metz, i inclús el tramvia de Saarbrücken té final de trayecte en la francesa Sarreguemines, separades a sol 15 km de distància.[24]
El principal riu de Saarbrücken és el riu Sarre, que penetra en el caixco urbà per la zona suroest. Passat este espai, el curs continua fins a França i desemboca en el riu Mosela.
| Noroest: Püttlingen | Nort: Riegelsberg | Noreste: Sankt Ingbert |
| Oest: Völklingen | Archiu:Rosa de los vientos.svg | Est: Mandelbachtal |
| Suroest: Forbach (França) | Sur: Alsting (França) | Surest: Sarreguemines (França) |
Clima
[editar | editar còdic]Saarbrücken presenta un clima templat oceànic (Köppen: Cfb) que està marcat per la seua lluntea de la costa. El nivell anual de precipitacions és abundant i relativament estable a lo llarc de l'any, en una mija anual de 863 mm. Per un atre costat, la humitat relativa mijana és del 79 per cent. Hi ha una mija anual d'1.607 hores de sol, molt reduïdes durant els mesos d'hivern.
La capital del Sarre es caracterisa per un clima suau: els hiverns són frets en pluges, nevades ocasionals i temperatures que en ocasions poden quedar baix zero (-2 °C), mentres que els estius són menys càlits que en atres regions d'Alemània, en temperatures màximes de 22 °C en juliol i possibilitat alta de precipitacions.
Demografia
[editar | editar còdic]La ciutat, que té una superfície de 167,09 km², conte segons el padró municipal en una població de 176.867 habitants i una densitat d'1,1 hab./km². De la suma total, el 49,25% són hòmens i el 50,75% són dònes.
Organisació territorial
[editar | editar còdic]
Saarbrücken es dividix administrativamente en quatre comtats (Stadtbezirke).[25] Cada districte funciona com un ent polític en competències pròpies, que ajuden a descentralisar la política de la ciutat, i per davall hi ha 20 departaments i més de 50 barris. La divisió territorial respon a qüestions històriques de la ciutat; els districtes històrics (Alt-Saarbrücken, Malstatt i St. Johann) estan en Mitte, i els pobles absorbits s'han incorporat a atres comtats.[25]
La següent llista arreplega els comtats i departaments en la seua corresponent numeració administrativa:
- Mitte: 11 Alt-Saarbrücken – 12 Malstatt – 13 St. Johann – 14 Eschberg – 16 St. Arnual
- West: 21 Gersweiler – 22 Klarenthal – 23 Altenkessel – 24 Burbach
- Dudweiler: 31 Dudweiler – 32 Jägersfreude – 33 Herrensohr – 34 Scheidt
- Halberg: 42 Schafbrücke – 43 Bischmisheim – 44 Ensheim – 45 Brebach-Fechingen – 46 Eschringen – 47 Güdingen – 48 Bübingen
La confederació regional de Saarbrücken, creada en 2008, inclou la capital i huit municipis veïns: Völklingen, Großrosseln, Heusweiler, Kleinblittersdorf, Püttlingen, Quierschied, Riegelsberg i Sulzbach.
Economia
[editar | editar còdic]
Saarbrücken és el centre econòmic de l'estat federat del Sarre i conta en un important núcleu d'empreses, més de 15.000 segons senyes de l'ajuntament.[26] La ciutat forma part d'una eurorregión coneguda com «SaarLorLux» que inclou al Sarre, la província de Lorena (França) i el Ducado de Luxemburc, encara que també poden sumar-se dos comunitats de Bèlgica (francòfona i germanófona) i Renania-Palatinado.[27]
En l'implantació del Espai Econòmic Europeu en 1994, Saarbrücken es va convertir en un centre empresarial continental per la seua situació fronteriça. Els sarrebruqueses compartixen un polígon industrial en la fronteriça comuna francesa de Forbach, a la que pot accedir-se en transport públic;[24] formen part de l'agrupació europea de cooperació territorial «SaarMoselle» en el departament de Mosela, i participen en el proyecte europeu «Quattropole» que enllaça al Sarre en Luxemburc i les ciutats de Metz (França) i Tréveris (Alemània).[28] Ademés, el tren d'alta velocitat ICE els conecta en París i Fráncfort en menys de dos hores.
La tradició econòmica de la ciutat data de el XIX, en plena revolució industrial, quan es varen instalar les primeres fàbriques (entre elles, Völklingen) i va haver una especialisació en la producció de carbó i ferro, extret de les conques del Sarre. Encara que el sector secundari s'ha mantingut, en la segona mitat de el XX va haver una diversificació econòmica que va impulsar el sector servicis i el desenroll de noves tecnologies. Pel domini de l'Universitat del Sarre en investigació informàtica, hi ha grups com Intel Corporation i el Centre d'Investigació Alemà per a l'Inteligència Artificial (DFKI) que han instalat centres de formació superior per a captar nous talents.[29]
Entre les multinacionals en sèu en Saarbrücken es troben Zenner International (contadors d'aigua),[30] OmniScriptum (editorial), IDS Scheer (informàtica), Wolf-Garten (ferramentes de jardí) i les filials alemanes de Peugeot i Saint-Gobain.
Educació
[editar | editar còdic]Des de l'obertura de l'escola d'educació secundària Ludwigsgymnasium en 1604, Saarbrücken conta en una àmplia oferta de guarderies, coleges i instituts. Les competències en educació corresponen a l'estat del Sarre segons el sistema educatiu alemà. La rodalia de la regió en França i Luxemburc ha motivat que varis centres oferixquen educació bilingüe en alemà (idioma oficial) i francés.
Educació superior
[editar | editar còdic]
La principal institució educativa és l'Universitat del Sarre (Universität dones Saarlandes), composta per huit facultats repartides entre Saarbrücken i Homburg. Va ser fundada en 1948, en colaboració en França i l'Universitat de Nancy, i és especialment coneguda per la seua investigació en informàtica, llingüística computacional i ciència de materials.[31]
En 1951 es varen obrir les portes del Europa-Institut, una institució de postgrau adscrita a l'Universitat del Sarre i especialisada en formació sobre llegislació europea i dret internacional.[32] Es tracta del segon centre d'estes característiques en l'Unió Europea, solament superat en antiguetat pel Colege d'Europa en Bruixes (Bèlgica).
Per una atra part, els següents centres de ciències aplicades tenen facultats en Saarbrücken i mantenen convenis en l'Universitat del Sarre:
- Institut Max Planck d'Informàtica
- Institut Max Planck de Sistemes Software
- DFKI — Centre d'Investigació Alemà per a l'Inteligència Artificial
- Societat Fraunhofer (Ingenieria biomèdica i ensajos no destructuvos)
- Societat Leibniz (Nous materials)
- KIST — Institut Coreà de Ciència i Tecnologia (delegació europea)
- Intel Visual Computing Institute
Un atre centre de referència és l'Universitat Francoalemana (Deutsch-Französische Hochschule), en la que 180 institucions europees d'educació terciaria cooperen per a oferir estudis de grau i doctorats comuns. Per últim, existixen quatre centres d'educació superior en les següents especialitats: ciències aplicades, arts, música i promoció de la salut.[29]
Cultura
[editar | editar còdic]Arquitectura i urbanisme
[editar | editar còdic]
Bona part del patrimoni artístic de Saarbrücken està lligat al periodo barroc per influència de l'arquitecte Frédéric-Joachim Stengel durant el regnat del Comte Guillermo Enrique de Nassau. L'edifici religiós més significatiu d'eixe periodo és Ludwigskirche, una iglésia luterana d'estil barroc situada en la plaça rectangular Ludwigsplatz del barri històric.[33] Se li considera un dels temples sagrats del protestantisme més importants d'Alemània, junt en la Frauenkirche (Dresde) i l'Iglésia de Sant Miguel (Hamburc).[33] Les obres del Ludwigsplatz no varen concloure fins a 1775 baixe les órdens del Comte Luis, fill de Guillermo. A pesar de que va quedar en ruïnes despuix de la Segona Guerra Mundial, ha segut restaurada. Stengel és també responsable de la Basílica de St. Johann (1758).[33]
L'atre símbol local és el Castell de Saarbrücken (Saarbrücker Schloss), emplaçat en el marge esquerre del riu Sarre.[34] La primera referència a un castell data de l'any 999, quan l'emperador Otón III va entregar el castellum Sarabrucca als bisbes de Metz.[2] No obstant, eixa construcció va ser destruïda en 1168 per petició de Federico I Barbarroja. L'actual edifici es va alçar en el XVI com a residència estival i més vesprada va ser redissenyat per Friedrich Joachim Stengel.[33] Durant la Segona Guerra Mundial es va convertir en el quarter local de la Gestapo, i els bombardejos aliats varen danyar l'estructura. En la década de 1980 va poder reconstruir-se baix les órdens de Gottfried Böhm, qui ha integrat una plataforma metàlica a la frontera neobarroca. Hui en dia el castell està obert parcialment al públic.[34]
En la plaça del castell (Schlossplatz) pot visitar-se el Monument Invisible contra el racisme (Platz dones unsichtbaren Mahnmals), dissenyat per Jochen Gerz en 1993. L'artiste va alçar 2.146 pedres del paviment de la plaça, una per cada cementeri de judeus en la Segona Guerra Mundial, i va inscriure en totes elles el nom d'una fossa. Despuix les va colocar boca avall en el sol, sense que poguera vore's l'inscripció, en l'objectiu de «fer visible lo invisible» i conscienciar a futures generacions.[35][36]
Junt a eixes construccions, hi ha eixemples d'arquitectura neogótica com la Johanneskirche (1898) i l'Ajuntament de Saarbrücken (1900). En frente de l'Estació de Saarbrücken es troba l'edifici històric Bergwerksdirektion, construït a finals de el XIX com la sèu de la companyia minera del Sarre; hui alberga els grans almagasens Europa-Galerie.[37]
Saarbrücken és també famosa pels seus ponts que travessen el riu Sarre. El més turístic és Alte Brücke («pont vell»), primer pont construït en 1546, durant l'imperi de Carlos V, per a conectar el caixco antic en la vila de St. Johann. L'estructura original constava de 14 arcs, pero quan va quedar destruïda en 1945 es va optar per refer-la en sol 8 arcs per a facilitar el pas d'embarcacions.[38]
A tan sol 10 quilómetros, en la veïna ciutat de Völklingen, es pot visitar la Fàbrica siderúrgica de Völklingen, declarada patrimoni de la Humanitat per l'Unesco.[39]
Art i espectàculs
[editar | editar còdic]
El Teatre Nacional del Sarre és l'epicentre cultural sarrebruqués i comprén tres sales: el Teatre Nacional (Staatstheater), Alte Feuerwache i la sala alternativa Sparte4. El Staatstheater va ser inaugurat en 1938 i es va construir a iniciativa del Tercer Reich, en agraïment pel reintegrament del Sarre en Alemània.[19] Despuix de la Segona Guerra Mundial, el Teatre Nacional s'ha mantingut com a atractiu turístic local, en una àmplia programació composta per obres de teatre, orquestes, ballet, dansa contemporànea i concerts.[19]
El Teatre Nacional del Sarre és la sèu de l'Orquesta Nacional del Sarre i dels Cors del Sarre. També actua allí l'Orquesta Filharmònica de Saarbrücken-Kaiserslautern, composta per 114 músics de la radiotelevisió pública alemana i que va reemplaçar en 2007 a l'orquesta de la radiodifusora del Sarre, creada en 1936.
Atres recints que poden albergar concerts de música són el pabelló deportiu Saarlandhalle (6500 espectadors, ampliable a Plantilla:Nts) i el palau de congressos Congresshalle (1800 espectadors).
Els principals events de Saarbrücken són els Premis Max Ophüls de cine (giner),[40] els festivals musicals Altstadtfest i Halberg Open Air (juliol), el Festival Primerus d'art dramàtic (novembre) i el festival franc-alemà Perspectives.[41] Una de les institucions més importants de la cultura local és la Casa dels Artistes del Sarre (Saarländisches Künstlerhaus).[42]
Museus
[editar | editar còdic]
Saarbrücken alberga el Museu del Sarre (Saarlandmuseum), gestionat pel estat federat a través de la Fundació Cultural del Patrimoni del Sarre (Stiftung Saarländischer Kulturbesitz). La seua colecció està dividida en tres instalacions: l'Iglésia del Palau (Schlosskirche) s'especialisa en obres religioses des de l'Edat Mija fins a el XIX; la Kreisständehaus, prop del Palau de Saarbrücken, té obres de l'Edat Moderna; per últim, la Galeria d'Art Modern (Moderne Galerie) conta en una extensa colecció d'art contemporàneu, cobrint moviments com la secessió de Berlín, l'expressionisme i l'art informal, aixina com obres de l'escultor Oleksandr Arjípenko.[43]
Ademés, la Galeria de la Ciutat de Saarbrücken (Stadtgalerie Saarbrücken), inaugurada en 1985 i reoberta en 2012, està especialisada en art contemporàneu, nous artistes i expressions alternatives.[44]
Mijos de comunicació
[editar | editar còdic]La capital del Sarre és també la sèu de Saarländischer Rundfunk (SR), l'empresa de radiodifusió pública del Sarre.[45] SR forma partix de l'ARD, el consorci de radiodifusoras públiques d'Alemània; ademés d'aportar continguts a la ret nacional, els sarrenses gestionen cinc emissores de radi i un canal de televisió en colaboració en SWR, aixina com la seua part en l'Orquesta Filharmònica de Saarbrücken-Kaiserslautern.[45] Ademés. la televisió pública federal ZDF posseïx un estudi en Saarbrücken.
Des de 1761 s'edita el diari regional Saarbrücker Zeitung, propietat del grup editorial Rheinische Post. En 2001 va guanyar el premi al millor diari local que concedix la Fundació Konrad Adenauer.[46]
Entre els mijos de comunicació privats, Saarbrücken alberga les sèus de les emissores de ràdio BigFM (radiofórmula), Radi Salü (música) i Radi Saarbrücken (informació).
Deports
[editar | editar còdic]
El club deportiu en major renom és el 1. Fußball-Club Saarbrücken. Fundat en 1903, este equip de fútbol va viure la seua millor época en els anys 1950 i va participar en la temporada inaugural de la Bundesliga alemana (1963/64), encara que ara es troba en la tercera divisió.[47] Atres equips representatius són el SV Saar 05 Saarbrücken i el SV Elversberg en fútbol i Saarland Hurricanes en (fútbol americà).
Saarbrücken conta en dos grans centres deportius: l'estadi de fútbol (anteriorment per a múltiples usos) Ludwigsparkstadion, en capacitat per a 17.500 espectadors,actualment en remodelació, i el pabelló cobert Saarlandhalle, en aforament per a 6500 persones.
La deportista més famosa de la ciutat és la tenista Claudia Kohde-Kilsch, qui va formar part de l'Associació Femenina de Tenis des de 1980 fins a 1994.
Transport
[editar | editar còdic]Saarbrücken conta en més d'una dotzena de ponts que creuen el riu Sarre i conecten la zona nort en el sur. El pont més antic, Alte Brücke (en espanyol, «pont vell»), va ser inaugurat en el XVI i des de llavors s'han fet reformes per a millorar la comunicació de la ciutat.[48]
Pel que fa al trànsit de vehículs, Saarbrücken està conectada a la ret d'autopistes federals d'Alemània (Bundesautobahn) a través de quatre llínees: la BAB 1 alvança en tota la regió de Renania per l'oest i termina en Schleswig-Holstein; la BAB 6 creua el sur d'Alemània i aplega fins a Baviera en direcció a Praga; la BAB 8 travessa el suroest en direcció a Salzburc; i la BAB 620 va des de Saarbrücken fins a Saarlouis i pansa pel núcleu urbà, vorejant el sur del riu Sarre. La BAB 620 conecta en les autopistes 6 i 8, pero la seua rodalia al riu la convertix en una carretera propensa a inundacions.[49]
l'acort de Schengen ha supost l'eliminació dels controls en les fronteres interiors i permet llibertat de moviments en França i Luxemburc.
Transport urbà
[editar | editar còdic]
l'Estació de Saarbrücken (Saarbrücken Hauptbahnhof) va ser inaugurada el 16 de novembre de 1852 i forma part de la Deutsche Bahn. Està considerada una estació de categoria 2, lo que li permet conectar en la ret d'alta velocitat (InterCityExpress) i les rets internacionals EuroCity i InterCity.[50]
La ciutat conta des de 1997 en la ret de tren-tram «Saarbahn», operada per l'estat federat del Sarre. Consistix en una llínea de 33 quilómetros que partix de Riegelsberg, travessa el centre de Saarbrücken com un tramvia i despuix conecta en la ret de ferrocarril regional per a terminar en la veïna Sarreguemines (França).[24] La freqüència interurbana oscila entre els 5 i 7 minuts, mentres que per a Sarreguemines són 30 minuts en hora punta.
Saarbahn gestiona també la ret d'autobusos que conecta els departaments no coberts pel tramvia, incloent els barris al sur del riu Sarre.
Transport aéreu
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Aeroport de Saarbrücken.
l'aeroport de Saarbrücken (IATA: SCN) és un chicotet aeroport internacional ubicat en el departament de Ensheim, a l'est de la ciutat. Va ser inaugurat en 1964, està compost per una terminal i la seua activitat es reduïx a vols comercials de vols chàrter i aerollínies de baix cost que només operen en estiu. El seu tràfic en 2015 va ser de 467.092 persones, lo que li convertix en el quinzé aeroport internacional alemà en número de passagers.[51]
La ciutat està a dos hores en tren del aeroport internacional de Fráncfort, el més gran d'Alemània i el tercer en Europa. També està coberta a nivell regional per Zweibrücken i Fráncfort-Hahn.[51]
Ciutats hermanadas
[editar | editar còdic]
Saarbrücken està hermanada en les següents tres ciutats, ordenades per any de colaboració:
- [[Image:Plantilla:Bandera/França|border|20px|França]] Nantes, França (1965)
- Geòrgia Tiflis, Geòrgia (1975)
- Alemània Cottbus, Alemània (1987, llavors Alemània Oriental)
Sense ser un agermanament, Saarbrücken manté ademés un acort d'amistat (Städtefreundschaft) en:
Ciutadans célebres
[editar | editar còdic]- Louis Théodore Gouvy (1819-1898), compositor francoalemán
- Max Ophüls (1902-1957): director de cine.
- Wolfgang Staudte (1906-1984): actor i director de cine.
- Walter Schellenberg (1910-1952): cap de contraespionage durant l'Alemània nazi.
- Gerhard Schröder (1910-1989): polític de la CDU, exministre d'Interior i d'Exteriors.
- Otto Steinert (1915-1978): fotógraf.
- Willi Graf (1918-1943): membre de la resistència alemana contra els nazis (Rosa Blanca).
- Frédéric Back (1924-2013): director de cine, dos voltes guanyador del Óscar al millor curtmetrage animat.
- Tzvi Avni (1927): compositor de nacionalitat israelita.
- Oskar Lafontaine (1943): antic alcalde de la ciutat, exministre-president del Sarre i exministre federal de Finances.
- Sandra (1962): cantant de europop.
- Claudia Kohde-Kilsch (1963): teniste i portaveu de Die Linke en el Parlament Regional del Sarre.
- Nicole (1964): cantant pop, guanyadora del Festival de la Cançó d'Eurovisió 1982.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Topònims d'Alemània - Wikilengua». www.wikilengua.org. Consultat el 2021-05-22.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 «History» (en en). Landeshauptstadt Saarbrücken. Consultat el 16 de març de 2016.
- ↑ 3,0 3,1 «Stätten grenzüberschreitender Erinnerung - Brücken an der Saar» (en de). Universitat del Sarre. Consultat el 16 de març de 2016.
- ↑ «Li mithraeum du Halberg, à Sarrebruck» (en fr). archeographe.net. Consultat el 17 de març de 2016.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Sander, Eckart (1999). Meine Geburt war dones erste meiner El meußgeschicke (en de), Stadtverband Saarbrücken, Pressereferat, p. 8-9. ISBN ISBN 3-923405-10-3.
- ↑ «Die politische Entwicklung an der Saar von der Frühzeit bis...» (en de). www.saar-nostalgie.de. Consultat el 17 de març de 2016.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 7,7 7,8 «Chronik von Saarbrücken» (en de). Landeshauptstadt Saarbrücken. Consultat el 16 de març de 2016.
- ↑ «Geschichte vom Schloß Saarbrücken» (en de). Saarlandbilder.de. Consultat el 17 de març de 2016.
- ↑ «House of Nassau - The Walram Line» (en en). www.hoeckmann.de. Consultat el 17 de març de 2016.
- ↑ Jones, Henry Z. (1985). The Palatine Families of New York: A Study of the German Immigrants who Arrived in Colonial New York in 1710 (en en), H.Z. Jones. ISBN 978-0-9613888-2-9.
- ↑ Bucciarelli, Melania; Dubowy, Norbert; Strohm, {{{nom3}}} (2006-01-01). Bd. 2 U. 3 Mit Dem Zusatz: 1614 - 1780 (en en), BWV Verlag. ISBN 978-3-8305-0381-1.
- ↑ «History of the fortress city of Saarlouis» (en en). Villes Fortifiées. Archivat des d'el original, el 28 de març de 2016. Consultat el 17 de març de 2016.
- ↑ «Friedrich Joachim Stengel (1694-1787)» (en de). Landeshauptstadt Saarbrücken. Consultat el 17 de març de 2016.
- ↑ «Wiener Kongreßakte (1815)» (en de). www.staatsvertraege.de. Consultat el 17 de març de 2016.
- ↑ «The Rise and Fall of Germany's Coal Mining Industry» (en en). Deutsche Welle. Consultat el 17 de març de 2016.
- ↑ 16,0 16,1 «The War Begins» (en en). francoprussianwar.com. Archivat des d'el original, el 6 de novembre de 2022. Consultat el 16 de març de 2016.
- ↑ «The Saar plebiscite» (en en). History Today. Consultat el 16 de març de 2016.
- ↑ «Un 90,36% s'ha pronunciat a favor del reintegrament al Reich». La Vanguardia. Consultat el 17 de març de 2016.
- ↑ 19,0 19,1 19,2 «Saarländisches Staatstheater» (en de). Saarland-Lese. Consultat el 17 de març de 2016.
- ↑ 20,0 20,1 20,2 Long, Bronson (2015). No Easy Ocupation: French Control of the German Saar, 1944-1957 (en en), Camdem House, p. 83-85. ISBN 9781571139153.
- ↑ 21,0 21,1 «Entusiasme desbordant per la victòria del Sarre». ABC. Consultat el 16 de març de 2016.
- ↑ «Die "kleine Wiedervereinigung". Heute vor 60 Jahren schloss sich dones Saarland der Bundesrepublik an - und verließ donen europäischen Pfad» (en de). Die Welt. Consultat el 16 de març de 2016.
- ↑ «Reihe Einheitscheck - Ein Dachdecker brach gen Osten auf» (en de). Deutschlandfunk. Consultat el 16 de març de 2016.
- ↑ 24,0 24,1 24,2 «Li tram-train devrait relier Forbach à Sarrebruck d'ici 2018» (en fr). loractu.fr. Archivat des d'el original, el 18 de març de 2016. Consultat el 22 de març de 2016.
- ↑ 25,0 25,1 «Bezirksräte und Bezirksbürgermeister» (en de). Landeshauptstadt Saarbrücken. Consultat el 30 de març de 2016.
- ↑ «Economy» (en en). Landeshauptstadt Saarbrücken. Consultat el 22 de març de 2016.
- ↑ «CoR - Interregional group "Saar-Lor-Lux"» (en en). Committee of the Regions. Archivat des d'el original, el 12 d'abril de 2016. Consultat el 30 de març de 2016.
- ↑ «About QuattroPole | Städtenetz QuattroPole» (en en). www.quattropole.org. Consultat el 22 de març de 2016.
- ↑ 29,0 29,1 «Education» (en en). Landeshauptstadt Saarbrücken. Consultat el 30 de març de 2016.
- ↑ «Our contact informations - Zenner». www.zenner.com. Consultat el 22 de març de 2016.
- ↑ «News: Results from the latest CHE UniversityRanking» (en en). www.che-ranking.de. Archivat des d'el original, el 4 d'abril de 2016. Consultat el 24 de març de 2016.
- ↑ «Europa-Institut: Clapix Applications Accepted» (en en). European Society of International Law. Archivat des d'el original, el 4 d'abril de 2016. Consultat el 24 de març de 2016.
- ↑ 33,0 33,1 33,2 33,3 «Stengelarchitektur in Saarbrücken» (en de). Landeshauptstadt Saarbrücken. Consultat el 30 de març de 2016.
- ↑ 34,0 34,1 «Kultur am Schloss» (en de). Regionalverband Saarbrücken. Archivat des d'el original, el 15 d'abril de 2016. Consultat el 30 de març de 2016.
- ↑ «[1]». Consultat el 30 de març de 2016 (en de).
- ↑ «Columna | Les places de la memòria». El País. Consultat el 30 de març de 2016.
- ↑ «Bergwerksdirektion Saarbrücken» (en de). www.industriekultur-ansichten.com. Archivat des d'el original, el 9 d'abril de 2016. Consultat el 30 de març de 2016.
- ↑ «Baix verlor die Alte Brücke Bogen für Bogen» (en de). Saarbrücker Zeitung. Consultat el 30 de març de 2016.
- ↑ «Fàbrica siderúrgica de Völklingen». whc.unesco.org. Consultat el 21 de març de 2016.
- ↑ «[2]». Consultat el 22 de març de 2016 (en de).
- ↑ «Primeurs - 9. Festival frankophoner Gegenwartsdramatik» (en de). Südwestrundfunk. Consultat el 22 de març de 2016.
- ↑ «Saarländisches Künstlerhaus» (en de). Saarland.de. Consultat el 22 de març de 2016.
- ↑ «Alexander Archipenko» (en en). The Archipenko Foundation. Archivat des d'el original, el 28 de març de 2016. Consultat el 30 de març de 2016.
- ↑ «About Us | Stadtgalerie Saarbrücken» (en en). www.stadtgalerie.de. Consultat el 21 de març de 2016.
- ↑ 45,0 45,1 «Saarländischer Rundfunk (SR)» (en de). ARD-Publikationen. Archivat des d'el original, el 21 d'agost de 2017. Consultat el 30 de març de 2016.
- ↑ «Saarbrücker Zeitung - Zeitung für Saarbrücken und Umgebung» (en de). www.nachrichten.com. Consultat el 30 de març de 2016.
- ↑ «Saarland 1950-1955» (en en). When Saturday Menges. Consultat el 24 de març de 2016.
- ↑ «Alte Brücke (Old Bridge)» (en en). Landeshauptstadt Saarbrücken. Archivat des d'el original, el 27 de març de 2016. Consultat el 24 de març de 2016.
- ↑ ««Kanutour auf der Mosel von Trier nach Koblenz»» (en de). www.almusafir.ch. Consultat el 24 de març de 2016.
- ↑ «DB Station&Service - Saarbrücken Hbf» (en de). www.bahnhof.de. Archivat des d'el original, el 10 de juliol de 2017. Consultat el 30 de març de 2016.
- ↑ 51,0 51,1 Statistisches Bundesamt.
Vore també
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Saarbrücken.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Saarbrücken» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.