Diferència entre les revisions de "Requena"
Sin resumen de edición |
Sin resumen de edición |
||
| (No es mostren 12 edicions intermiges d'5 usuaris) | |||
| Llínea 18: | Llínea 18: | ||
|còdic_postal = 46340 | |còdic_postal = 46340 | ||
|festes = Fira i festa de la Verema | |festes = Fira i festa de la Verema | ||
|alcalde = | |alcalde = Rocío Cortés Grao ([[PPCV]]) | ||
|web = [https://www.requena.es/ Web oficial de Requena] | |web = [https://www.requena.es/ Web oficial de Requena] | ||
|notes = | |notes = | ||
| Llínea 36: | Llínea 36: | ||
=== Localitats llimítrofes === | === Localitats llimítrofes === | ||
[[Utiel]], [[Caudete de las Fuentes]], [[Venta del Moro]], [[Cofrents]], [[Cortes de | [[Utiel]], [[Caudete de las Fuentes]], [[Venta del Moro]], [[Cofrents]], [[Cortes de Pallàs]], [[Yàtova]], [[Bunyol (Valéncia)|Bunyol]], [[Setaigües]], [[Chera]], [[Loriguilla]], i [[Chelva]] totes elles de la [[província de Valéncia]] i també en el [[riu Cabriel]] que la separa de la [[província d'Albacete]]. | ||
=== Pedanies de Requena === | |||
* [[Los Duques]] | |||
* [[Roma (Requena)]] | |||
* [[El Derramador]] | |||
* [[El Rebollar]] | |||
* [[Los Sardineros]] | |||
* [[Los Ruices]] | |||
* [[Los Pedriches]] | |||
* [[Las Nogueras (Valéncia)|Las Nogueras]] | |||
* [[El Pontón]] | |||
* [[Casas del Río]] | |||
* [[Casas de Sisternas]] | |||
* [[La Portera]] | |||
* [[Casas de Cuadra]] | |||
=== Clima === | === Clima === | ||
| Llínea 105: | Llínea 120: | ||
<nowiki>Introduïxca text sense format ací</nowiki> | <nowiki>Introduïxca text sense format ací</nowiki> | ||
== | == Administració == | ||
{{Alcaldes_Espanya | {{Alcaldes_Espanya | ||
| Llínea 153: | Llínea 149: | ||
}} | }} | ||
== | == Demografia == | ||
Requena conta en 20.058 habitants en l'any [[2022]] segons el cens del [[INE]]. | |||
<center> | |||
{| align="center" {{tablabonita}} | |||
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica | |||
|- | |||
|- | |||
![[1857]] !![[1887]] !![[1900]] !![[1910]] !![[1920]] !![[1930]] !![[1940]] !![[1950]] !![[1960]] !![[1970]] !![[1981]] | |||
|- | |||
| align=center| 12.029|| align=center|14.457|| align=center|16.236 || align=center| 17.658 || align=center| 18.818 || align=center| 17.650 || align=center| 19.422|| align=center|20.253 || align=center| 18.933 || align=center| 17.840 || align=center| 18.152 | |||
|- | |||
|- | |||
![[1991]] !![[2000]] !![[2005]] !![[2006]] !![[2007]] !![[2008]] !![[2009]] !![[2018]] !![[2022]] | |||
|- | |||
| align=center| 17.014 || align=center| 19.092 || align=center| 20.046 || align=center| 20.216 || align=center| 20.440 || align=center| 20.807 || align=center| 21.278 || align=center| 20.227 || align=center| 20.058 | |||
|} | |||
</center> | |||
== Economia == | |||
Despuix de la crisis del [[sigle XIX]] de l'indústria de la [[seda]], sorgix en Requena en l'any [[1910]] l'ensenyança enológica en l'Estació Enológica de Requena dirigida per Rafael Janini, qui pràcticament definix la trayectòria econòmica que deuria seguir la ciutat per a sustentar-se en el [[vi]]. | |||
Continuant la trayectòria vitivinícola, el [[16 de novembre]] de [[1961]] s'inaugura i comença a funcionar la seua Escola d'Enologia (en aquella época nomenada Escola de Capataços, Bodeguers i Viticultors de Requena), una de les primeres escoles enológiques d'Espanya, sent el seu primer director Jesús Antonio Sánchez-Capuchino i Lloréns. | |||
Des de llavors la ciutat ha basat pràcticament tota la seua activitat econòmica en el cultiu de la [[vinya]] i la millora en la producció de vins, sent en estos moments en unes 18.000 hectàrees un dels municipis d'Espanya en major superfície de cultius de vinya i major producció vinícola. Junt als seus pobles veïns [[Camporrobles]], [[Caudete de las Fuentes]], [[Fuenterrobles]], [[Setaigües]], [[Sinarcas]], [[Utiel]], [[Venta del Moro]], i [[Villargordo del Cabriel]] conformen la Denominació d'Orige Utiel-Requena dedicant en total més de 40 000 hectàrees al monocultiu de la vinya, sent més del 94 % de varietats tinto i el restant blanques. | |||
Aproximadament el 44 % de la producció de vi en botella es consumix dins d'Espanya, mentres que s'exporta el restant, sent el principal importador [[Alemània]], seguit dels [[Països Baixos]] i el [[Regne Unit]]. | |||
El valor econòmic d'eixa producció se sifra en 104 millons d'[[Euro|euros]]. | |||
Requena conta en els cellers o bodegues més antigues de la Península Ibèrica. | |||
== Vore també == | == Vore també == | ||
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]] | * [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]] | ||
== Referències == | == Referències == | ||
{{Reflist}} | {{Reflist}} | ||
| Llínea 181: | Llínea 196: | ||
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
* Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia | * [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA. | ||
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit | |||
* Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2 | |||
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia | * Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia | ||
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005] | * [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005] | ||
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar» | * Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar» | ||
* Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009 | |||
* Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520 | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| Llínea 190: | Llínea 209: | ||
{{Municipis de La Plana d'Utiel-Requena}} | {{Municipis de La Plana d'Utiel-Requena}} | ||
{{Capitals comarques}} | {{Capitals comarques}} | ||
{{Pobles afectats per la DANA de 2024}} | |||
[[Categoria:Requena]] | [[Categoria:Requena]] | ||
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]] | [[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]] | ||
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]] | [[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]] | ||