Diferència entre les revisions de "Idioma valencià" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 205:

Els [[determinant|determinants]] artículs funcionen com actualisadors i són: en singular, ''el'' per al masculí, ''la'' per al femení i ''lo'' per al neutre i en plural, ''els'' per al masculí i ''les'' per al femení. Els [[determinant|determinants]] demostratius tenen la funció de senyalar la possició de l'objecte respecte al parlant. Els numerals se dividixen en cardinals, ordinals, partitius, múltiples i colectius. Igualment, els determinants possessius indiquen pertenència i presenten formes tòniques i àtones.

En valencià hi ha dos tipos de [[pronoms personals]] els pronoms personals forts que poden actuar com a subjecte i els pronoms personals dèbils que sempre acompanyen al verp. El [[verp]] en valencià ~~constituix~~ el núcleu de l'oració. Els verbs se dividixen en tres conjugacions, la primera conjugació acabada en -ar: parlar, donar; la segon conjugació acabada en -er, -re, -r: témer, vore; i la tercera conjugació acabada en -ir: fregir, dormir.

En valencià hi ha dos tipos de [[pronoms personals]] els pronoms personals forts que poden actuar com a subjecte i els pronoms personals dèbils que sempre acompanyen al verp. El [[verp]] en valencià constituïx el núcleu de l'oració. Els verbs se dividixen en tres conjugacions, la primera conjugació acabada en -ar: parlar, donar; la segon conjugació acabada en -er, -re, -r: témer, vore; i la tercera conjugació acabada en -ir: fregir, dormir.

L'[[adverbi]] és una categoria gramatical heterogènea que sol actuar en l'acció verbal. Les [[preposicions]] tenen la funció de fer de nexe entre els elements de l'oració i són invariables. Ademés, les [[conjuncions]] també actuen com conectors d'elements equivalents.

@@ Llínea 205: / Llínea 205: @@
 Els [[determinant|determinants]] artículs funcionen com actualisadors i són: en singular, ''el'' per al masculí, ''la'' per al femení i ''lo'' per al neutre i en plural, ''els'' per al masculí i ''les'' per al femení. Els [[determinant|determinants]] demostratius tenen la funció de senyalar la possició de l'objecte respecte al parlant. Els numerals se dividixen en cardinals, ordinals, partitius, múltiples i colectius. Igualment, els determinants possessius indiquen pertenència i presenten formes tòniques i àtones.
-En valencià hi ha dos tipos de [[pronoms personals]] els pronoms personals forts que poden actuar com a subjecte i els pronoms personals dèbils que sempre acompanyen al verp. El [[verp]] en valencià constituix el núcleu de l'oració. Els verbs se dividixen en tres conjugacions, la primera conjugació acabada en -ar: parlar, donar; la segon conjugació acabada en -er, -re, -r: témer, vore; i la tercera conjugació acabada en -ir: fregir, dormir.
+En valencià hi ha dos tipos de [[pronoms personals]] els pronoms personals forts que poden actuar com a subjecte i els pronoms personals dèbils que sempre acompanyen al verp. El [[verp]] en valencià constituïx el núcleu de l'oració. Els verbs se dividixen en tres conjugacions, la primera conjugació acabada en -ar: parlar, donar; la segon conjugació acabada en -er, -re, -r: témer, vore; i la tercera conjugació acabada en -ir: fregir, dormir.
 L'[[adverbi]] és una categoria gramatical heterogènea que sol actuar en l'acció verbal. Les [[preposicions]] tenen la funció de fer de nexe entre els elements de l'oració i són invariables. Ademés, les [[conjuncions]] també actuen com conectors d'elements equivalents.