Diferència entre les revisions de "L'Alcúdia"
Sense resum d'edició |
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
||
| (No es mostren 8 edicions intermiges d'5 usuaris) | |||
| Llínea 18: | Llínea 18: | ||
|còdic_postal = 46250 | |còdic_postal = 46250 | ||
|festes = 1-8 de setembre | |festes = 1-8 de setembre | ||
|alcalde = Andreu Salom ([[PSOE]]) | |alcalde = Andreu Salom ([[PSOE]]) | ||
|web = [https://www.lalcudia.com Ajuntament de L'Alcúdia] | |web = [https://www.lalcudia.com Ajuntament de L'Alcúdia] | ||
|notes = | |notes = | ||
}} | }} | ||
'''L'Alcúdia | |||
'''L'Alcúdia''' (en [[castellà]] ''La'' ''Alcúdia)'', és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[La Ribera Alta]]. | |||
== Etimologia == | == Etimologia == | ||
El seu nom és un topònim | El seu nom és un topònim [[àrap]], que significa "El Collado", per lo que el nom actual en [[valencià]] és en part una redundància, ya que el prefix ''al'' en àrap correspon a l'artícul determinat "el" en espanyol. El nom de L'Alcúdia de Carlet és molt antic i apareix ya en el [[sigle XVIII]] en l'obra de Antoni José Cavanilles (<ref>Antonio José Cavanilles. ''Observaciones sobre la Historia Natural, geografía, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia'', Madrit: Imprenta Nacional, 1795; Valéncia: edició de ALBAtros, 1995, tom 2, p. 298</ref>). El nom oficial de la població en el segon semestre de 1982 recuperà la primitiva denominació en valencià (''L'Alcúdia''), en decrets de la [[Generalitat Valenciana]] i del Consell de Ministres de l'Estat. Aixina mateix el nom de L'Alcúdia és molt antic (en espanyol) i també és citat en el llibre de Cavanilles, tom 1, pp. 187 i 195. Per a complicar algo més este tema, podrien senyalar que també s'ha empleat el nom de ''L'Alcúdia de Carlet'' en [[valencià]]. | ||
== Geografia == | == Geografia == | ||
| Llínea 35: | Llínea 36: | ||
=== [[Barri]]s i [[pedania|pedanies]] === | === [[Barri]]s i [[pedania|pedanies]] === | ||
[[File:Montortal2.jpg|thumb|right|300px|Vista general de Montortal, pedania absorbida per L'Alcúdia | [[File:Montortal2.jpg|thumb|right|300px|Vista general de Montortal, pedania absorbida per L'Alcúdia en l'any [[1842]]]] | ||
En el [[terme municipal]] de L'Alcúdia de Carlet se troben també els següents núcleus de població: | En el [[terme municipal]] de L'Alcúdia de Carlet se troben també els següents núcleus de població: | ||
* '''Les Comes'''. | |||
* '''Les Comes'''. | |||
* '''Montortal''' | * '''Montortal''' | ||
* '''Batallar''' | * '''Batallar''' | ||
| Llínea 46: | Llínea 49: | ||
== Història == | == Història == | ||
L'Alcúdia | L'Alcúdia fon una [[alqueria]] musulmana que fon donada per [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]], en l'any [[1238]], a [[Pere de Montagud]], qui li otorgà carta pobla el [[17 de giner]] de [[1252]] a 54 repobladors cristians; cada u dels quals rebé una casa, 72 [[fanecada|fanecades]] de regadiu i dos de seca, a cens de 20 sous i una gallina per Nadal; el senyor se reservava 469 fanecades i el castell; el monopoli sobre forns i molins i els drets de ''lluïsme'', [[justícia]], etc. En [[1344]], Pere de Montagud i Vilanova li confirma els [[Furs de Valéncia]]. | ||
En l'any [[1382]] se separa d'[[Alzira]] i en [[1393]] se firma un acort en el senyor pel qual se concedix llibertat al poble pla a canvi del pagament de 33 lliures anuals. En [[1404]], [[Martí I]] li concedix el privilegi de gastar la [[Sequia Real del Xúquer]]. En [[1428]], [[Alfons V d'Aragó|Alfons V]] li otorga el privilegi de celebrar un mercat semanal i en [[1433]] li otorga el títul de vila. | En l'any [[1382]] se separa d'[[Alzira]] i en [[1393]] se firma un acort en el senyor pel qual se concedix llibertat al poble pla a canvi del pagament de 33 lliures anuals. En [[1404]], [[Martí I]] li concedix el privilegi de gastar la [[Sequia Real del Xúquer]]. En [[1428]], [[Alfons V d'Aragó|Alfons V]] li otorga el privilegi de celebrar un mercat semanal i en [[1433]] li otorga el títul de vila. | ||
| Llínea 78: | Llínea 81: | ||
| Alcalde_11 = Andreu Salom Porta | | Alcalde_11 = Andreu Salom Porta | ||
| Partit_11 = [[PSPV-PSOE]] | | Partit_11 = [[PSPV-PSOE]] | ||
| Alcalde_12 = | | Alcalde_12 = Andreu Salom Porta | ||
| Partit_12 = [[ | | Partit_12 = [[PSPV-PSOE]] | ||
}} | }} | ||
| Llínea 98: | Llínea 101: | ||
== Economia == | == Economia == | ||
Anteriorment, L'Alcúdia | Anteriorment, L'Alcúdia era un poble dedicat exclusivament a la producció agrícola i esta ha anat evolucionant a lo llarc del temps. En el [[sigle XIX]] era la morera i els cereals, especialment blat, arròs i dacsa els principals productes que donaven els camps de L'Alcúdia. En les zones de seca, predominaven els [[oliva|olivars]] i la [[garrofa|garrofera]]. En el [[sigle XX]] s'introduí el cultiu de la [[taronja]], com en el resto de la comunitat i despuix se convertí en una font de riquea molt important per als llauradors de L'Alcúdia, alguns dels quals, feren molts diners en poc temps, degut l'alt preu del producte i el baix preu del salari de la ma d'obra. En els anys 80 del [[sigle XX]], se produí una crisis aguda en el sector en l'aparició de distintes plagues que feren mal a les varietats més tradicionals i per la dura competència d'atres països com el [[Marroc]], [[Israel]] o [[Argentina]] que provocaren un estancament, si no baixada dels preus i, per tant, la recolecta de noves varietats més primerenques o més tardanes que pogueren fer front a estes competències. La producció de cítrics de la població està en franca disminució, per això en els últims anys s'ha intentat introduir atres alternatives com el [[caqui]], que no obstant, queden subjectes, més que mai, a la falta d'aigua cada vegada més gran. Encara que, la construcció del Canal Xúquer-Túria, ademés de les sequies (per eixemple, la [[Sequia Real del Xúquer]]) i pous que ya existien, i el desenroll de noves tècniques (sembra per goteig, etc.) han vengut a minimisar els problemes d'aigua, al menys en lo que respecta a la seua cantitat i no a la seua calitat. | ||
En els anys 60 i 70 del [[sigle XX]] el poble inicià un procés de transformació econòmica per mig del qual, al costat de les activitats agrícoles tradicionals, s'instalaren diferents empreses i industries, especialment de transformació de productes agrícoles, com '''[[Frudesa]] ''', d'indústria mecànica com '''[[Istobal]] ''' o de transformació de la fusta. En les successives crisis, algunes d'estes empreses han anat tancant o deslocalisant-se mentres han sorgit atres dedicades a la transformació de productes metàlics entre les que destaquen '''Imecal''' i '''Viferma'''. | En els anys 60 i 70 del [[sigle XX]] el poble inicià un procés de transformació econòmica per mig del qual, al costat de les activitats agrícoles tradicionals, s'instalaren diferents empreses i industries, especialment de transformació de productes agrícoles, com '''[[Frudesa]] ''', d'indústria mecànica com '''[[Istobal]] ''' o de transformació de la fusta. En les successives crisis, algunes d'estes empreses han anat tancant o deslocalisant-se mentres han sorgit atres dedicades a la transformació de productes metàlics entre les que destaquen '''Imecal''' i '''Viferma'''. | ||
| Llínea 111: | Llínea 114: | ||
== Festes locals == | == Festes locals == | ||
Se celebren festes en honor de la Verge de l'Oreto, Patrona Canònica de la Vila, del 1 al 8 de [[setembre]], en una processó cívic-religiosa ([[romeria]]) la vesprada del dia 7, dita popularment "L'entrà de la Mare de Dèu", en la que actuen diversos grups folclòrics tradicionals (Dansarins, la Carchofa, Pastorets, Grups de Dansa i personages bíblics, "los Negritos"), tancant la processó la banda "La Filharmònica Alcudiana". Dita processió rememora la donació a L'Alcúdia | Se celebren festes en honor de la Verge de l'Oreto, Patrona Canònica de la Vila, del 1 al 8 de [[setembre]], en una processó cívic-religiosa ([[romeria]]) la vesprada del dia 7, dita popularment "L'entrà de la Mare de Dèu", en la que actuen diversos grups folclòrics tradicionals (Dansarins, la Carchofa, Pastorets, Grups de Dansa i personages bíblics, "los Negritos"), tancant la processó la banda "La Filharmònica Alcudiana". Dita processió rememora la donació a L'Alcúdia, pel Senyor feudal Peregrí de Montagud, de l'image de la Verge en [[1275]]. Finalisa en en la llectura de la Bula Pontifícia per l'Heralt papal i pels parlaments del senyor Peregrí de Montagud i Maria, receptora de l'image en nom del poble i es traslladada posteriorment a la Parròquia de Sant Andreu Apòstol en els braços del retor i de l'Alcalde. (La talla medix 90 centímetros d'altura). Els parlaments actuals, autentica joya poètica en valencià, foren escrits pel poeta local Inocenci Signes i Ruiz en [[1955]]. | ||
=== Música i dansa === | === Música i dansa === | ||
| Llínea 143: | Llínea 146: | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
* [http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/poblaciones/homonimas/elpepuespval/20030118elpval_33/Tes '''Huit poblacions homònimes'''. El País, 18/01/2003] | |||
{{commonscat|L'Alcúdia}} | {{commonscat|L'Alcúdia}} | ||
{{Municipis de La Ribera Alta}} | {{Municipis de La Ribera Alta}} | ||