Diferència entre les revisions de "Alzira" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 68:

Fon fundada pels [[poble àrap|àrap]]s en el nom de ''Al-Yazirat Suquar'' (en valencià, ''L'Illa del Xúquer'').

Durant el domini musulmà, Alzira fon una població molt important que aplegà a tindre governació pròpia. En els [[almoràvit]]s fon foc destacat de diverses rebelions contra els cristians i en l'intent d'unificació [[almohade]] passà a declarar-se partidària d'estos. La vila, baluart completament amurallat, contava en unes quantes mesquites, cases de bany, molins, etc. El tractat geogràfic de Al-Zuhví, escrit cap al [[1147]], senyala l'existència en Alzira d'un gran pont de tres arcs, obra antiga i d0excelent factura, ~~així~~ com que els seus habitants eren gent acomodada. D'entre els alzirenys de l'época destaquen els escritors [[Ibn Jafaya]], [[Ibn Amira]], [[Ibn Tumlus]], Abu Bakr Ibn Sufyan Al-Majzumi, Abu L-Mutarrif Ibn Sufyan Al-Majzumi i Abu Al-Rahaman Ibn Sufyan Al-Majzumi, els jurisconsults Ben Abil Kasal i Abu Baker, l'historiador Algapheker abu Abdalla i el matemàtic Ben Rian, entre atres.

Durant el domini musulmà, Alzira fon una població molt important que aplegà a tindre governació pròpia. En els [[almoràvit]]s fon foc destacat de diverses rebelions contra els cristians i en l'intent d'unificació [[almohade]] passà a declarar-se partidària d'estos. La vila, baluart completament amurallat, contava en unes quantes mesquites, cases de bany, molins, etc. El tractat geogràfic de Al-Zuhví, escrit cap al [[1147]], senyala l'existència en Alzira d'un gran pont de tres arcs, obra antiga i d0excelent factura, aixina com que els seus habitants eren gent acomodada. D'entre els alzirenys de l'época destaquen els escritors [[Ibn Jafaya]], [[Ibn Amira]], [[Ibn Tumlus]], Abu Bakr Ibn Sufyan Al-Majzumi, Abu L-Mutarrif Ibn Sufyan Al-Majzumi i Abu Al-Rahaman Ibn Sufyan Al-Majzumi, els jurisconsults Ben Abil Kasal i Abu Baker, l'historiador Algapheker abu Abdalla i el matemàtic Ben Rian, entre atres.

El [[30 de decembre]] de [[1242]] reconquistà la ciutat el rei [[Jaume I d'Aragó]], en un episodi fonamental per a la conquista del nou [[Regne de Valéncia]], ya que Alzira era l'única ciutat per la que podia creuar-se el riu [[Xúquer]], d'ahí el seu lema ''Claudo regnum et adaperio'' (Obric i Tanque el Regne). El sobirà concedí a la vila infinitat de privilegis, entre els que destacà el de mer i mixt imperi en jurisdicció en causes civils i criminals sobre quaranta dos municipis, ~~així~~ com el títul de ''Coronada i Fidelíssima Vila Real''. El seu ranc de vila real li donà vot en les Corts del [[Regne de Valéncia]].

El [[30 de decembre]] de [[1242]] reconquistà la ciutat el rei [[Jaume I d'Aragó]], en un episodi fonamental per a la conquista del nou [[Regne de Valéncia]], ya que Alzira era l'única ciutat per la que podia creuar-se el riu [[Xúquer]], d'ahí el seu lema ''Claudo regnum et adaperio'' (Obric i Tanque el Regne). El sobirà concedí a la vila infinitat de privilegis, entre els que destacà el de mer i mixt imperi en jurisdicció en causes civils i criminals sobre quaranta dos municipis, aixina com el títul de ''Coronada i Fidelíssima Vila Real''. El seu ranc de vila real li donà vot en les Corts del [[Regne de Valéncia]].

La vinculació del ''conquistador'' en la ciutat fon gran. [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] passava llargues temporades en Alzira, per la que sentia especial predilecció, en la casa-palau que popularment rebé el nom de ''Casa real'' o ''del rei'' o ''Casa de l'Olivera''. Actualment està en marcha un proyecte per a la recuperació i conservació de l'edifici. La seua segona dona, donya [[Violant d'Hungria]] fundà en Alzira el Convent de Santa Maria de Montpellier, en memòria de la [[Maria de Montpellier|mare del Rei]], que fon donat a l'Orde cistercenca en [[1274]]<ref>''Geografía Histórica del Reino de Valencia'', Carlos Sartú Carreres.</ref> i que desaparegué després de la desamortisació de [[1820]].

Llínea 79:

[[Image: Untitled13.JPG|200 px|thumb|[[Monasteri de La Murta]]. Centre de pelegrinage de personages històrics.]]

Tingueren convent en la ciutat els [[jerònims]] ([[Monasteri de La Murta|Monasteri de Santa Maria de la Murta]], [[1401]]), les [[agustins|agustines]] (Santa Lucia, [[1536]]), dit convent gojà de la protecció de la reina [[Margarita d'Àustria]], els [[franciscans]] (Santa Bàrbara, [[1539]]), els [[trinitaris]] (Sant Bernart, [[1558]]), els [[capuchins]] (L'Encarnació, [[1614]]), etc. De tots ells, [[Monasteri de La Murta|La Murta]] fon el cenobi més destacat, ya que havia contat des de la seua fundació en la protecció d'importants famílies aristocràtiques com els Serra, els [[Juan Vich i Manrique de Lara|Vich]] o els Vilaragut, ~~així~~ com importants personages de l'alt clero com el [[cardenal Cisneros]] o el patriarca [[Sant Joan de Ribera]] i de la realea, després de la visita i estància en el monasteri del rei [[Felip II d'Espanya|Felip II]], [[Felip III d'Espanya|príncip Felip]] i l'infanta [[Isabel Clara Eugènia]] en [[1586]].

Tingueren convent en la ciutat els [[jerònims]] ([[Monasteri de La Murta|Monasteri de Santa Maria de la Murta]], [[1401]]), les [[agustins|agustines]] (Santa Lucia, [[1536]]), dit convent gojà de la protecció de la reina [[Margarita d'Àustria]], els [[franciscans]] (Santa Bàrbara, [[1539]]), els [[trinitaris]] (Sant Bernart, [[1558]]), els [[capuchins]] (L'Encarnació, [[1614]]), etc. De tots ells, [[Monasteri de La Murta|La Murta]] fon el cenobi més destacat, ya que havia contat des de la seua fundació en la protecció d'importants famílies aristocràtiques com els Serra, els [[Juan Vich i Manrique de Lara|Vich]] o els Vilaragut, aixina com importants personages de l'alt clero com el [[cardenal Cisneros]] o el patriarca [[Sant Joan de Ribera]] i de la realea, després de la visita i estància en el monasteri del rei [[Felip II d'Espanya|Felip II]], [[Felip III d'Espanya|príncip Felip]] i l'infanta [[Isabel Clara Eugènia]] en [[1586]].

Els segles [[Segle XVI|XVI]] i [[Segle XVII|XVII]] varen supondre una recessió en l'orde polític i econòmic. Se segregaren de la vila: [[Carcaixent]], [[Guadassuar]] i [[Algemesí]] i sofrí els efectes de l'[[expulsió dels moriscs]] ([[1609]]).

Llínea 88:

[[Image: Untitled14.JPG|150px|thumb|Plaques commemoratives de les visites del papa [[Juan Pablo II]] i dels reis d'Espanya [[Joan Carles I]] i [[Sofia de Grècia|Sofia]] al Santuari de Nostra Senyora del Lluch. Alzira]]

El desenroll de l'industria ~~així~~ com el cultiu i comerç de la taronja, que devingué en important font de divises per a l'economia nacional, motivà també la visita a la ciutat en [[1961]] del [[Joan Carles I|príncip Joan Carles de Borbón]], futur [[rei d'Espanya]].

El desenroll de l'industria aixina com el cultiu i comerç de la taronja, que devingué en important font de divises per a l'economia nacional, motivà també la visita a la ciutat en [[1961]] del [[Joan Carles I|príncip Joan Carles de Borbón]], futur [[rei d'Espanya]].

En este context se celebrà en [[1964]] el VII Centenari de la [[Sequia Real del Xúquer]] batejada per [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] en [[1264]] en el nom de ''Sequia Real d'Alzira''; actes que foren presidits per [[Cayetana Fitz-James Stuart]], [[duquesa d'Alba]], que tributà en l'[[Ajuntamentot d'Alzira|Ajuntamentot]] un homenage a la ciutat en una placa commemorativa instalada en un mur del saló Noble.

En [[1970]] el príncip [[Joan Carles I|Joan Carles]] realisà una nova visita a la ciutat, esta vegada acompanyat per la princesa [[Sofia de Grècia|Sofia]]. Foren duts a l'''Hort de Rosales'' per a contemplar els tarongers.

Llínea 135:

En quant al sector primari, els principals cultius de secà son: [[garrofa|garrofes]], [[cep]], [[olivera]], [[armela|armeler]], etc. El regadiu se nutrix de les aigües de la Real Sequia del Xúquer. El cultiu més important és el [[taronja|taronger]]. El cultiu de l'[[arròs]] ha disminuït en els últims anys. El resto de cultius d'horta son: [[blat]], [[dacsa]], [[tomata]], [[cotó]], [[creïlla|creïlles]], etc. La propietat de la terra està molt repartida; el 70 per cent de la superfície es cultivada directament pels seus propietaris. Predominen les parceles chicotetes.

La ganaderia està dedicada, principalment, als animals de producció; destaca la cria de [[porc|porcs]] per a fabricació d'embotits; és ~~així~~ mateix important l'avicultura, en una important factoria industrial. Hi ha també un important sector industrial subsidiari del cultiu de la taronja.

La ganaderia està dedicada, principalment, als animals de producció; destaca la cria de [[porc|porcs]] per a fabricació d'embotits; és aixina mateix important l'avicultura, en una important factoria industrial. Hi ha també un important sector industrial subsidiari del cultiu de la taronja.

En quant a l'industria i el comerç, el gran desenroll econòmic de la ciutat tingué lloc en la segona mitat del [[segle XX]], on la fins llavors Alzira agrícola, dedicada fonamentalment al cultiu i comerç de la taronja, dona pas a una ciutat eminentment industrial i de servicis. En esta etapa tingué un paper rellevant l'empresari [[Lluís Suñer]], creador d'un gran grup d'empreses i fundador de marques tan populars en el seu moment com els gelats [[Avidesa]].

@@ Llínea 68: / Llínea 68: @@
 Fon fundada pels [[poble àrap|àrap]]s en el nom de ''Al-Yazirat Suquar'' (en valencià, ''L'Illa del Xúquer'').
-Durant el domini musulmà, Alzira fon una població molt important que aplegà a tindre governació pròpia. En els [[almoràvit]]s fon foc destacat de diverses rebelions contra els cristians i en l'intent d'unificació [[almohade]] passà a declarar-se partidària d'estos. La vila, baluart completament amurallat, contava en unes quantes mesquites, cases de bany, molins, etc. El tractat geogràfic de Al-Zuhví, escrit cap al [[1147]], senyala l'existència en Alzira d'un gran pont de tres arcs, obra antiga i d0excelent factura, així com que els seus habitants eren gent acomodada. D'entre els alzirenys de l'época destaquen els escritors [[Ibn Jafaya]], [[Ibn Amira]], [[Ibn Tumlus]], Abu Bakr Ibn Sufyan Al-Majzumi, Abu L-Mutarrif Ibn Sufyan Al-Majzumi i Abu Al-Rahaman Ibn Sufyan Al-Majzumi, els jurisconsults Ben Abil Kasal i Abu Baker, l'historiador Algapheker abu Abdalla i el matemàtic Ben Rian, entre atres.
+Durant el domini musulmà, Alzira fon una població molt important que aplegà a tindre governació pròpia. En els [[almoràvit]]s fon foc destacat de diverses rebelions contra els cristians i en l'intent d'unificació [[almohade]] passà a declarar-se partidària d'estos. La vila, baluart completament amurallat, contava en unes quantes mesquites, cases de bany, molins, etc. El tractat geogràfic de Al-Zuhví, escrit cap al [[1147]], senyala l'existència en Alzira d'un gran pont de tres arcs, obra antiga i d0excelent factura, aixina com que els seus habitants eren gent acomodada. D'entre els alzirenys de l'época destaquen els escritors [[Ibn Jafaya]], [[Ibn Amira]], [[Ibn Tumlus]], Abu Bakr Ibn Sufyan Al-Majzumi, Abu L-Mutarrif Ibn Sufyan Al-Majzumi i Abu Al-Rahaman Ibn Sufyan Al-Majzumi, els jurisconsults Ben Abil Kasal i Abu Baker, l'historiador Algapheker abu Abdalla i el matemàtic Ben Rian, entre atres.
 [[Image: Untitled12.JPG|150px|right|thumb|<center>[[Jaume I d'Aragó|Jaume I d'Aragó ''el Conquistador'']].</center>]]
-El [[30 de decembre]] de [[1242]] reconquistà la ciutat el rei [[Jaume I d'Aragó]], en un episodi fonamental per a la conquista del nou [[Regne de Valéncia]], ya que  Alzira era l'única ciutat per la que podia creuar-se el riu [[Xúquer]], d'ahí el seu lema ''Claudo regnum et adaperio'' (Obric i Tanque el Regne). El sobirà concedí a la vila infinitat de privilegis, entre els que destacà el de mer i mixt imperi en jurisdicció en causes civils i criminals sobre quaranta dos municipis, així com el títul de ''Coronada i Fidelíssima Vila Real''. El seu ranc de vila real li donà vot en les Corts del [[Regne de Valéncia]].
+El [[30 de decembre]] de [[1242]] reconquistà la ciutat el rei [[Jaume I d'Aragó]], en un episodi fonamental per a la conquista del nou [[Regne de Valéncia]], ya que  Alzira era l'única ciutat per la que podia creuar-se el riu [[Xúquer]], d'ahí el seu lema ''Claudo regnum et adaperio'' (Obric i Tanque el Regne). El sobirà concedí a la vila infinitat de privilegis, entre els que destacà el de mer i mixt imperi en jurisdicció en causes civils i criminals sobre quaranta dos municipis, aixina com el títul de ''Coronada i Fidelíssima Vila Real''. El seu ranc de vila real li donà vot en les Corts del [[Regne de Valéncia]].
 La vinculació del ''conquistador'' en la ciutat fon gran. [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] passava llargues temporades en Alzira, per la que sentia especial predilecció, en la casa-palau que popularment rebé el nom de ''Casa real'' o ''del rei'' o ''Casa de l'Olivera''. Actualment està en marcha un proyecte per a la recuperació i conservació de l'edifici. La seua segona dona, donya [[Violant d'Hungria]] fundà en Alzira el Convent de Santa Maria de Montpellier, en memòria de la [[Maria de Montpellier|mare del Rei]], que fon donat a l'Orde cistercenca en [[1274]]<ref>''Geografía Histórica del Reino de Valencia'', Carlos Sartú Carreres.</ref> i que desaparegué després de la desamortisació de [[1820]].
@@ Llínea 79: / Llínea 79: @@
 [[Image: Untitled13.JPG|200 px|thumb|[[Monasteri de La Murta]]. Centre de pelegrinage de personages històrics.]]
-Tingueren convent en la ciutat els [[jerònims]] ([[Monasteri de La Murta|Monasteri de Santa Maria de la Murta]], [[1401]]), les [[agustins|agustines]] (Santa Lucia, [[1536]]), dit convent gojà de la protecció de la reina [[Margarita d'Àustria]], els [[franciscans]] (Santa Bàrbara, [[1539]]), els [[trinitaris]] (Sant Bernart, [[1558]]), els [[capuchins]] (L'Encarnació, [[1614]]), etc. De tots ells, [[Monasteri de La Murta|La Murta]] fon el cenobi més destacat, ya que havia contat des de la seua fundació en la protecció d'importants famílies aristocràtiques com els Serra, els [[Juan Vich i Manrique de Lara|Vich]] o els Vilaragut, així com importants personages de l'alt clero com el [[cardenal Cisneros]] o el patriarca [[Sant Joan de Ribera]] i de la realea, després de la visita i estància en el monasteri del rei [[Felip II d'Espanya|Felip II]], [[Felip III d'Espanya|príncip Felip]] i l'infanta [[Isabel Clara Eugènia]] en [[1586]].
+Tingueren convent en la ciutat els [[jerònims]] ([[Monasteri de La Murta|Monasteri de Santa Maria de la Murta]], [[1401]]), les [[agustins|agustines]] (Santa Lucia, [[1536]]), dit convent gojà de la protecció de la reina [[Margarita d'Àustria]], els [[franciscans]] (Santa Bàrbara, [[1539]]), els [[trinitaris]] (Sant Bernart, [[1558]]), els [[capuchins]] (L'Encarnació, [[1614]]), etc. De tots ells, [[Monasteri de La Murta|La Murta]] fon el cenobi més destacat, ya que havia contat des de la seua fundació en la protecció d'importants famílies aristocràtiques com els Serra, els [[Juan Vich i Manrique de Lara|Vich]] o els Vilaragut, aixina com importants personages de l'alt clero com el [[cardenal Cisneros]] o el patriarca [[Sant Joan de Ribera]] i de la realea, després de la visita i estància en el monasteri del rei [[Felip II d'Espanya|Felip II]], [[Felip III d'Espanya|príncip Felip]] i l'infanta [[Isabel Clara Eugènia]] en [[1586]].
 Els segles [[Segle XVI|XVI]] i [[Segle XVII|XVII]] varen supondre una recessió en l'orde polític i econòmic. Se segregaren de la vila: [[Carcaixent]], [[Guadassuar]] i [[Algemesí]] i sofrí els efectes de l'[[expulsió dels moriscs]] ([[1609]]).
@@ Llínea 88: / Llínea 88: @@
 [[Image: Untitled14.JPG|150px|thumb|Plaques commemoratives de les visites del papa [[Juan Pablo II]] i dels reis d'Espanya [[Joan Carles I]] i [[Sofia de Grècia|Sofia]] al Santuari de Nostra Senyora del Lluch. Alzira]]
-El desenroll de l'industria així com el cultiu i comerç de la taronja, que devingué en important font de divises per a l'economia nacional, motivà també la visita a la ciutat en [[1961]] del [[Joan Carles I|príncip Joan Carles de Borbón]], futur [[rei d'Espanya]].
+El desenroll de l'industria aixina com el cultiu i comerç de la taronja, que devingué en important font de divises per a l'economia nacional, motivà també la visita a la ciutat en [[1961]] del [[Joan Carles I|príncip Joan Carles de Borbón]], futur [[rei d'Espanya]].
 En este context se celebrà en [[1964]] el VII Centenari de la [[Sequia Real del Xúquer]] batejada per [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] en [[1264]] en el nom de ''Sequia Real d'Alzira''; actes que foren presidits per [[Cayetana Fitz-James Stuart]], [[duquesa d'Alba]], que tributà en l'[[Ajuntamentot d'Alzira|Ajuntamentot]] un homenage a la ciutat en una placa commemorativa instalada en un mur del saló Noble.
 En [[1970]] el príncip [[Joan Carles I|Joan Carles]] realisà una nova visita a la ciutat, esta vegada acompanyat per la princesa [[Sofia de Grècia|Sofia]]. Foren duts a l'''Hort de Rosales'' per a contemplar els tarongers.
@@ Llínea 135: / Llínea 135: @@
 En quant al sector primari, els principals cultius de secà son: [[garrofa|garrofes]], [[cep]], [[olivera]], [[armela|armeler]], etc. El regadiu se nutrix de les aigües de la Real Sequia del Xúquer. El cultiu més important és el [[taronja|taronger]]. El cultiu de l'[[arròs]] ha disminuït en els últims anys. El resto de cultius d'horta son: [[blat]], [[dacsa]], [[tomata]], [[cotó]], [[creïlla|creïlles]], etc. La propietat de la terra està molt repartida; el 70 per cent de la superfície es cultivada directament pels seus propietaris. Predominen les parceles chicotetes.
-La ganaderia està dedicada, principalment, als animals de producció; destaca la cria de [[porc|porcs]] per a fabricació d'embotits; és així mateix important l'avicultura, en una important factoria industrial. Hi ha també un important sector industrial subsidiari del cultiu de la taronja.
+La ganaderia està dedicada, principalment, als animals de producció; destaca la cria de [[porc|porcs]] per a fabricació d'embotits; és aixina mateix important l'avicultura, en una important factoria industrial. Hi ha també un important sector industrial subsidiari del cultiu de la taronja.
 En quant a l'industria i el comerç, el gran desenroll econòmic de la ciutat tingué lloc en la segona mitat del [[segle XX]], on la fins llavors Alzira agrícola, dedicada fonamentalment al cultiu i comerç de la taronja, dona pas a una ciutat eminentment industrial i de servicis. En esta etapa tingué un paper rellevant l'empresari [[Lluís Suñer]], creador d'un gran grup d'empreses i fundador de marques tan populars en el seu moment com els gelats [[Avidesa]].