Diferència entre les revisions de "Història contemporànea de la llengua valenciana"
| Llínea 75: | Llínea 75: | ||
* Gaetà Huguet, en una carta dirigida al pancatalaniste Daniel Martínez Ferrando (Veu de la Plana, nº 27, 21 d'octubre 1916) | * Gaetà Huguet, en una carta dirigida al pancatalaniste Daniel Martínez Ferrando (Veu de la Plana, nº 27, 21 d'octubre 1916) | ||
Al principi, estes normes uniformes foren molt contradites en Catalunya per la gran diferència indicada, pero es varen impondre per la tenacitat de la política [[catalanista]]; més tart obtingueren algunes adhesions també fora de Catalunya, a pesar de que, per a la seua redacció, no s'havia contat per a res en filòlecs i llingüístes de tanta valia com el valencià P. [[Lluís Fullana]] i el mallorquí [[Alcover|Mossén Antoni Maria Alcover]]. En [[1929]] alguns les adoptaren per a les Illes Balears. | Al principi, estes normes uniformes foren molt contradites en Catalunya per la gran diferència indicada, pero es varen impondre per la tenacitat de la política [[catalanista]]; més tart obtingueren algunes adhesions també fora de Catalunya, a pesar de que, per a la seua redacció, no s'havia contat per a res en filòlecs i llingüístes de tanta valia com el valencià P. [[Lluís Fullana]] i el mallorquí [[Antoni Maria Alcover|Mossén Antoni Maria Alcover]]. En [[1929]] alguns les adoptaren per a les [[Illes Balears]]. | ||
Per lo tant, no va ser fins al I Congrés de la Llengua Catalana (1906) en la que el català va abandonar la seua condició de dialecte per a adquirir de forma oficial l'estatus de llengua independent per primera volta en la seua història. Fins llavors el català era considerat un dialecte de les llengües d'Oc. | Per lo tant, no va ser fins al I Congrés de la Llengua Catalana (1906) en la que el català va abandonar la seua condició de dialecte per a adquirir de forma oficial l'estatus de llengua independent per primera volta en la seua història. Fins llavors el català era considerat un dialecte de les llengües d'Oc. | ||