Diferència entre les revisions de "Alzira" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 81:

Tingueren convent en la ciutat els [[jerònims]] ([[Monasteri de La Murta|Monasteri de Santa Maria de la Murta]], [[1401]]), les [[agustins|agustines]] (Santa Lucia, [[1536]]), dit convent gojà de la protecció de la reina [[Margarita d'Àustria]], els [[franciscans]] (Santa Bàrbara, [[1539]]), els [[trinitaris]] (Sant Bernart, [[1558]]), els [[capuchins]] (L'Encarnació, [[1614]]), etc. De tots ells, [[Monasteri de La Murta|La Murta]] fon el cenobi més destacat, ya que havia contat des de la seua fundació en la protecció d'importants famílies aristocràtiques com els Serra, els [[Juan Vich i Manrique de Lara|Vich]] o els Vilaragut, aixina com importants personages de l'alt clero com el [[cardenal Cisneros]] o el patriarca [[Sant Joan de Ribera]] i de la realea, despuix de la visita i estància en el monasteri del rei [[Felip II d'Espanya|Felip II]], [[Felip III d'Espanya|príncip Felip]] i l'infanta [[Isabel Clara Eugènia]] en [[1586]].

Els sigles [[~~Segle~~ XVI|XVI]] i [[~~Segle~~ XVII|XVII]] varen supondre una recessió en l'orde polític i econòmic. Se segregaren de la vila: [[Carcaixent]], [[Guadassuar]] i [[Algemesí]] i sofrí els efectes de l'[[expulsió dels moriscs]] ([[1609]]).

Els sigles [[Sigle XVI|XVI]] i [[Sigle XVII|XVII]] varen supondre una recessió en l'orde polític i econòmic. Se segregaren de la vila: [[Carcaixent]], [[Guadassuar]] i [[Algemesí]] i sofrí els efectes de l'[[expulsió dels moriscs]] ([[1609]]).

En la [[Guerra de Successió Espanyola|Guerra de Successió]] Alzira se declarà partidària del [[archiduc Carles]] per lo que [[Felip V d'Espanya|Felip V]], despuix de véncer la guerra, abolí tots els seus [[fur]]s i privilegis. Durant la [[Guerra de l'Independència espanyola|guerra contra els francesos]], en [[1811]] se traslladà a Alzira la Junta de Defensa de la província.

Llínea 160:

* '''La Creu Coberta'''. La llegenda de que [[Jaume I d'Aragó|Jaume I el Conquistador]] va morir en el lloc on s'emplaça la creu, mentres era traslladat a [[Valéncia]], fonamenta per alguns la seua construcció en honor del monarca.

* '''[[Casa Consistorial d'Alzira|Ajuntament]] '''. [[~~Segle~~ XVI]]. Ocupa un palau d'estil gòtic-renaixentista, típic de les mansions valencianes, construït entre [[1547]] i [[1603]]. En [[1930]] fon declarat Monument Nacional. L'Archiu Municipal d'Alzira, custodiat en esta Casa Consistorial, conté alguns dels més valiosos llegats documentals de la Comunitat Valenciana.

* '''[[Casa Consistorial d'Alzira|Ajuntament]] '''. [[Sigle XVI]]. Ocupa un palau d'estil gòtic-renaixentista, típic de les mansions valencianes, construït entre [[1547]] i [[1603]]. En [[1930]] fon declarat Monument Nacional. L'Archiu Municipal d'Alzira, custodiat en esta Casa Consistorial, conté alguns dels més valiosos llegats documentals de la Comunitat Valenciana.

@@ Llínea 81: / Llínea 81: @@
 Tingueren convent en la ciutat els [[jerònims]] ([[Monasteri de La Murta|Monasteri de Santa Maria de la Murta]], [[1401]]), les [[agustins|agustines]] (Santa Lucia, [[1536]]), dit convent gojà de la protecció de la reina [[Margarita d'Àustria]], els [[franciscans]] (Santa Bàrbara, [[1539]]), els [[trinitaris]] (Sant Bernart, [[1558]]), els [[capuchins]] (L'Encarnació, [[1614]]), etc. De tots ells, [[Monasteri de La Murta|La Murta]] fon el cenobi més destacat, ya que havia contat des de la seua fundació en la protecció d'importants famílies aristocràtiques com els Serra, els [[Juan Vich i Manrique de Lara|Vich]] o els Vilaragut, aixina com importants personages de l'alt clero com el [[cardenal Cisneros]] o el patriarca [[Sant Joan de Ribera]] i de la realea, despuix de la visita i estància en el monasteri del rei [[Felip II d'Espanya|Felip II]], [[Felip III d'Espanya|príncip Felip]] i l'infanta [[Isabel Clara Eugènia]] en [[1586]].
-Els sigles [[Segle XVI|XVI]] i [[Segle XVII|XVII]] varen supondre una recessió en l'orde polític i econòmic. Se segregaren de la vila: [[Carcaixent]], [[Guadassuar]] i [[Algemesí]] i sofrí els efectes de l'[[expulsió dels moriscs]] ([[1609]]).
+Els sigles [[Sigle XVI|XVI]] i [[Sigle XVII|XVII]] varen supondre una recessió en l'orde polític i econòmic. Se segregaren de la vila: [[Carcaixent]], [[Guadassuar]] i [[Algemesí]] i sofrí els efectes de l'[[expulsió dels moriscs]] ([[1609]]).
 En la [[Guerra de Successió Espanyola|Guerra de Successió]] Alzira se declarà partidària del [[archiduc Carles]] per lo que [[Felip V d'Espanya|Felip V]], despuix de véncer la guerra, abolí tots els seus [[fur]]s i privilegis. Durant la [[Guerra de l'Independència espanyola|guerra contra els francesos]], en [[1811]] se traslladà a Alzira la Junta de Defensa de la província.
@@ Llínea 160: / Llínea 160: @@
 * '''La Creu Coberta'''. La llegenda de que [[Jaume I d'Aragó|Jaume I el Conquistador]] va morir en el lloc on s'emplaça la creu, mentres era traslladat a [[Valéncia]], fonamenta per alguns la seua construcció en honor del monarca.
-* '''[[Casa Consistorial d'Alzira|Ajuntament]] '''. [[Segle XVI]]. Ocupa un palau  d'estil gòtic-renaixentista, típic de les mansions valencianes, construït entre [[1547]] i [[1603]]. En [[1930]] fon declarat Monument Nacional. L'Archiu Municipal d'Alzira, custodiat en esta Casa Consistorial, conté alguns dels més valiosos llegats documentals de la Comunitat Valenciana.
+* '''[[Casa Consistorial d'Alzira|Ajuntament]] '''. [[Sigle XVI]]. Ocupa un palau  d'estil gòtic-renaixentista, típic de les mansions valencianes, construït entre [[1547]] i [[1603]]. En [[1930]] fon declarat Monument Nacional. L'Archiu Municipal d'Alzira, custodiat en esta Casa Consistorial, conté alguns dels més valiosos llegats documentals de la Comunitat Valenciana.
 {{AP|Casa consistorial d'Alzira}}
 [[Image: Untitled21.JPG|thumb|left|225px|[[Iglésia de Santa Caterina (Alzira)|Iglésia Archiprestal de Santa Caterina]].]]