Anar al contingut

Sigle xix

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Sigle xix
Sigles: [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades: [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]]
[[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]
La locomotora de vapor, un dels invents més representatius del XIX.
El primer motor de gasolina, un dels invents de la Segona Revolució Industrial.

El XIX (sigle dèneu despuix de Crist) o XIX i. c. (sigle dèneu de la era comuna) va ser el nové sigle del II mileni en el calendari gregoriano. Va començar l'1 de giner de 1801 i va terminar el 31 de decembre de 1900. És cridat el «sigle de la industrialisació»,[1] o més informalmente, «sigle de la modernisació». La característica fonamental d'este sigle és la de ser un periodo de grans canvis. La ciència i la economia es retroalimentarien: el terme «científic», falcat en 1833 per William Whewell,[2][3] seria part fonamental dellenguage de l'época; l'economia sofriria dos fortes revolucions industrials, la primera ocorreguda entre 1750 i 1840, i la segona entre 1880 i 1914;[4] en política les noves idees de l'anterior sigle assentarien les bases per a les revolucions burgueses, les quals es explayarían pel món per mig del imperialisme i buscarien aliança en el moviment obrer, al que li cedirien el sufragi universal; en filosofia sorgirien els principis de les principals corrents del pensament contemporàneu, des del positivisme fins al idealisme absolut, el materialisme dialèctic, el nihilisme i el nacionalisme; en última instància, el art demoraria en iniciar el procés de vanguarda, pero quedaria cimentat en moviments com el impressioniste. A finals d'este sigle sorgirien la cinematografia i la animació, com a última conseqüència dels grans alvanços tecnològics de l'época.

Ciència

[editar | editar còdic]

Medicina

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Història de la medicinaEl sigle XIX.


Erro al crear miniatura:
Indústria química BASF en Ludwigshafen, Alemània, 1881. Les fàbricas varen ser una edificació fonamental per al desenroll de la Revolució Industrial.


El desenroll de la medicina té relació directa en els fenomens migratoris, els arrimerament en les ciutats i les precàries condicions de vida de la classe treballadora des de la Revolució Industrial, malties infeccioses (sífilis, tuberculosis) o relacionades en la mala alimentació (pelagra, raquitisme, escorbuto). Dites problemàtiques són crucials per a entendre l'orige de la medicina social de Rudolf Virchow i el naiximent del sistema de salut pública d'Edwin Chadwick, que donarien lloc a l'actual medicina preventiva. La mateixa Revolució Industrial, en l'agregat de les numeroses guerres i revolucions, generarien un desenroll científic generalisat que contribuiria en l'instauració de condicions tècniques per al triumfo de la asèpsia, de la anestèsia i la cirugia.[5]

Les revolucions burgueses, promotores de ciutadans librepensadores, construïxen a una nova medicina científica i empírica, deslligada de lo místic i artesanal. Es culmina en l'opressió dels vells cànons ètics del absolutisme i el catolicisme, instaurant nous cànons, nous calendaris. El Plantilla:SIGLE vorà nàixer la medicina experimental de Claude Bernard, la teoria de Omnis cella i cella de Rudolf Virchow, la teoria microbiana de la maltia, la teoria de l'evolució de les espècies de Charles Darwin, i la genètica de Gregor Mendel. En identificar-se als microorganismes com a causants de numeroses malties, la medicina va alvançar enormement, d'una forma molt més ràpida que en qualsevol atra época anterior de l'història. En conéixer-se açò, varen escomençar a amprar-se métodos com els antibiòtics, la esterilisació, ademés va escomençar a haver un aument considerable de l'higiene, sent la promotora d'açò l'enfermera Florence Nightingale. Tots estos alvanços varen conseguir que l'esperança de vida, que era de tan sol 30-40 anys a inicis del Plantilla:SIGLE, aumentara a 50-60 anys a inicis del Plantilla:SIGLE, sent un alvanç tan ràpit i eficaç mai abans conseguit en l'història de la medicina.

Historiografia

[editar | editar còdic]
Artícul principal → HistoriografiaSigle XIX: l'història, ciència erudita.


El Plantilla:SIGLE es caracterisa per trencar definitivament en la fusió que la història havia tingut en la lliteratura. Leopold von Ranke es compromet en una història crítica i escèptica. Es deixa influir per les corrents filosòfiques predominants del moment, tals com el lliberalisme i el nacionalisme aplegant a caure inclús en el etnocentrisme, racisme i particularment en el eurocentrisme. Les reflexions sobre la societat de Saint-Simon produïxen dos tendències que modificarien les tendències historiográficas: El positivisme i el materialisme històric, també influït per la dialèctica hegeliana. Abdós entenen que el comportament de l'història es troba somés a lleis. La primera concep el desenroll de l'història com a processos ordenats, la segona ho concep com a resultat dels conflictes entre els estrats socials.

Política

[editar | editar còdic]

Europa

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Otto von Bismarck.
Artícul principal → Història d'EuropaRevolució i Nacionalisme.


En Europa el Plantilla:SIGLE es va caracterisar pel naiximent de les democràcies censitarias i l'ocàs de les monarquies absolutes.[6] La Revolució francesa i la posterior era napoleònica ajudarien a expandir les idees republicanes i lliberalés. Els monarques, en el cas de sobreviure, es convertirien en déspotas ilustrats que actuaven permisivamente en la classe dominant. Sorgiria l'idea d'esquerra i dreta a partir de la Revolució francesa. Els polítics s'identificarien en Jean-Paul Marat i Maximilien Robespierre, o en el comte de Mirabeau i el marqués de la Fayette. El transitori ocàs de les revolucions en pro de la restauració de les monarquies solament conseguiria potenciar-les en onades revolucionàries més radicals com les de 1848, fins al desenroll de les ideologies socials i el moviment obrer, que culminaria en el triumfo de la Revolució russa en 1917.

Amèrica Llatina

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Guerres d'independència hispanoamericanes.


L'emancipació d'Amèrica Llatina va donar començ en este sigle. Els alçament indígenes en nom de Túpac Amaru i dels comuneros d'Asunción serien antecedents d'una identitat naixent. Identitat que naixeria i seria defesa pels grans próceres llatinoamericans, promotors de l'idea d'una nació llatinoamericana: Francisco de Miranda, José María Morelos, José Miguel Carrera, Bernardo O'Higgins, José Joaquín d'Olmedo, Francisco de Paula Santander, Camilo Torres, Antonio Nariño, Antonio José de Sucre, Simón Bolívar, José de Sant Martín, Mariano Moreno, Manuel Belgrano, José Gervasio Artigas i Juan Pablo Duarte. La seua revolució, constituïda en el marc de les revolucions burgueses, seria estrictament llatinoamericana. Les seues revolucions fracassarien en bona mida a causa de caudillismes, interessos de les burguesia locals i coimas de les potències europees, pero cada u d'ells seria convertit, a sovint per els qui els varen traïcionar, en una llegenda. Les fronteres americanes varen variar notablement en tot el sigle i els governs prendrien una estructura bipartidista en a on pulaban els colps d'Estat i els fraus electorals.

Imperialisme

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Repartixc d'Àfrica.


Àfrica seria objecte d'obert us i abús per part dels imperis europeus. Cecil Rhodes seria una figura fonamental en el desenroll del imperialisme britànic. També sorgiria llentament el imperialisme nortamericà a partir d'una aparentment inocent doctrina Monroe. Dit sigle anunciaria la decadència Imperi otomà que ocorreria en la Primera Guerra Mundial. Les guerres de l'Opi humiliarien a l'històric Imperi chinenc en els seus tractats desiguals i culminarien en la caiguda de la dinastia Qing en 1911.

Art

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Els Grans Baigneuses, pintat per Paul Cézane.

El historicisme marca a la nova arquitectura, que es deixa influir per l'enyor al passat, que troba la seua originalitat en l'estudi del passat orige. Concentrava tots els seus esforços en recuperar l'arquitectura de temps passats. Al neoclassicisme del passat sigle li va continuar el neogótico, associada als ideals romàntics nacionalistes. La arquitectura eclèctica, fa evolucionar a la historicista, combinant varietat d'estils arquitectònics en una nova estructura. El moviment Arts and Crafts va contemplar l'idea d'aprofitar el desenroll industrial i tecnològic, veent en l'artesà una figura destacable. En la dissolució dels seus ideals i la dispersió dels seus defensors, les idees del moviment varen evolucionar, en el context francés, cap a l'estètica del Art Nouveau, considerat l'últim estil del Plantilla:SIGLE i el primer del Plantilla:SIGLE. El romanticisme del Plantilla:SIGLE va ser l'antítesis del neoclassicisme. La moderació, el racionalisme, la pública immoralitat seran tallantment reemplaçats per l'excés, el sentimentalisme, la busca de crear una moralitat cada volta més inalcançable. Els ideals cimentats per Rousseau, el precursor ideològic del romanticisme, culminaran en la Revolució francesa, que seria el punt de partida per a la creació d'una nova época. La revolució serà constantment evocada a lo llarc del sigle, junt en ideals com la llibertat, la independència i el nacionalisme, en eixe llavors pertanyent a la esquerra política. Els pilars són el individualisme burgués, que quedaria plasmat en el subjetivisme lliterari; l'evasió de la realitat, en pro de la creació d'una nova societat millorada; l'exaltació de la naturalea, en la qual suponien que l'home va estar exent de drames i dificultats. Cap al posromanticisme es gestaria l'idea de que la bellea del art es troba en l'art mateix: L'art per l'art. Vàries corrents es consideren postrománticas: El parnasianisme, es caracterisaria per la seua ruptura en el subjetivisme i en l'excés de sentimentalisme; el simbolisme segons va definir el propi Jean Moréas és Enemic de l'ensenyança, la declamació, la falsa sensibilitat, la descripció objectiva», es troba impregnada d'intencions metafísiques, misteri i misticisme; el decadentisme sorgix per l'acte de potenciar a Baudelaire, que buscava la bellea en lo repugnant. Una atra alternativa al romanticisme va ser el realisme, inspirat en els efectes socials del nou capitalisme. És habitual'us de la sàtira, la denúncia, les temàtiques de maltia, brutea, locada, pobrea, vicis i prostitució. El realisme es potenciaria en el naturalisme, més influenciat pel materialisme, el positivisme o el determinisme. La pintura del Plantilla:SIGLE no va estar exonerada del quebre històric en la seua història. Tampoc ho va estar de la multitut de corrents de filosofia de l'art. També es va deixar influenciar pel fenomen polític francés, la ruptura en el tradicional artiste que mostra lo que la monarquia i la seua aristocràcia pretén. El món no està en orde, i això pretén mostrar el nou art, al mateix temps que propon un nou orde: El romanticisme. Allí a on el neoclassicisme propon una bellea ideal, el racionalisme, la virtut, la llínea, el cult a l'Antiguetat clàssica i al Mediterràneu, el romanticisme s'opon i promou el cor, la passió, lo irracional, lo imaginari, el desorde, l'exaltació, el color, la pinzellada i el cult a l'Edat Mija i a les mitologia d'Europa del nort. Cap a mediats de sigle hi ha un regrés, en certa forma, al racionalisme com a font d'inspiració. El notori desenroll industrial provocat per la Revolució industrial, els seus «efectes secundaris» i la frustració en els estímuls revolucionaris de 1848 duen a l'artiste a oblidar-se del tema polític i a centrar-se en el tema social. El manifest realiste comprén que l'única font d'inspiració en l'art és la realitat, no existix cap tipo de bellea preconcebuda més allà de la que suministra la realitat, i l'artiste lo que deu fer és reproduir esta realitat sense embellir-la. Els pintors paisajista anglesos del romanticisme afiançarien les bases sobre les que més alvance treballarien els impressionistes. De Turner els impressionistes prendrien el seu gust per la fugacitat, les seues superfícies borrosas i vaporoses, el difuminado i la mescla de colors intensos; pero rebujarien el component sublim, propi de la pintura romàntica. Cap a finals de sigle i començ del Plantilla:SIGLE es podia vore una gran varietat de vanguardes. El punt màxim de l'individualisme implicava que cada artiste devia promoure la seua pròpia vanguarda, que afirmava, de caràcter universal i verdader. El posimpresionisme, el puntillisme, el simbolisme pictòric, el expressionisme, el cubisme, el fovisme, el surrealisme, el futurisme donarien conte d'una societat que viu en la revolució per la revolució, la vanguarda per la vanguarda, l'universalitat per l'universalitat. Una societat a on els determinis són cada volta més chicotets, el ritme cada volta més ràpit. Encara que va trencar en la moderació harmònica, el romanticisme no necessàriament va funcionar com a antítesis del classicisme. Beethoven (1770-1827), que va significar un nexe entre abdós estils, va desenrollar principis heretats d'Haydn en terme de contrast, al mateix temps que va estendre temporalment la forma sonata. Es va reprendre la tonalitat cromàtica ampliant-la i aplegant a l'extrem, en el posromanticisme, de suspendre-la o creant tonalitat errante generalisada. També va ser ampliat el tamany de la orquesta aplegant a extrems utòpics com el de Berlioz. En este sigle es gestaria el cult al passat, particularment a Bach i el barroc, per lo que es donaria inici a la interpretació com a nova branca. Cap a mediats de sigle també seria important el paper del nacionalisme com a busca estètica. Cap a fi de sigle es gestaria el impressionisme, que buscaria la seua expressió en la ruptura en la tonalitat, buscant en la modalitat com forma busca arcaizante. També s'inspiraria en músiques «exòtiques», particularment en la música de gamelán. Trencaria el contrast en favor de l'homogeneïtat inclús fins a aplegar al concepte de música funcional, com és el cas de la peça experimental d'Erik Satie Música de mobiliari. Mentres que el modalisme i escalisme de l'impressionisme influenciarien més vesprada als compositors modernistes, l'interés per la música en mínims contrasts influenciaria al minimalisme. El cromatisme posromántico, pel contrari, eixerciria més influència en el expressionisme, que desenrollaria el atonalisme lliure i posteriorment el dodecafonisme.

Alvanços i acontenyiments

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Mánchester, Anglaterra (cridada Cottonopolis), 1840, mostrant els fumerals de les fàbriques.

Ciència i tecnologia

[editar | editar còdic]

Alvanços en medicina

[editar | editar còdic]

Invents

[editar | editar còdic]

Teories

[editar | editar còdic]

Descobriments

[editar | editar còdic]

Guerres i revolucions

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
El 3 de maig en Madrit: Els fusilaments en la montanya del Príncip Pío.
Artícul principal → .



Vore també: [[:Anex:Batalles d'el XIX|Anex:Batalles d'el XIX]], [[:Categoria:Batalles d'el XIX|Categoria:Batalles d'el XIX]], i Revoluciones Burgueses

Política

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
La Llibertat guiant al poble, Eugène Delacroix, 1831.

Desastres

[editar | editar còdic]

Cultura

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Karl Marx.
Vore també: [[:Lliteratura d'el XIX|Lliteratura d'el XIX]]


Persones del Plantilla:SIGLE

[editar | editar còdic]

Demografia i estadístiques[12]

[editar | editar còdic]
Urbanisació en l'Europa del Plantilla:SIGLE[13] Nº de ciutats Població urbana total
(20000 habitants i més)
(percentage)
1800 1850 1890
1800 1850 1890
Europa
Septentrional i occidental
Central
Mediterrànea
Oriental
Anglaterra/Gals
Bèlgica/Països Baixos
França
Alemània
Àustria/Bohemio/Hongria
Itàlia
Polònia
364 878 1709
105 246 543
135 306 629
113 292 404
11 34 113
44 148 356
20 26 61
78 165 232
53 133 382
9 17 101
74 183 215
3 17 32
10 16,7 29
14,9 26,1 43,4
7,1 12,5 26,8
12,9 18,6 22,2
4,7 7,5 18
20,3 40,8 61,9
18,9 20,5 34,5
8,8 14,5 25,9
8,5 10,8 28,2
5,7 6,7 18,1
14,6 20,3 21,2
7,4 9,3 14,6


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «archive. org/web/20220120211758/https://www. ier. unam. mx/~rbb/ERyS2013-1/industrializacion.pdf El procés d'industrialisació». Archivat des d'el ier. unam. mx/~rbb/ERyS2013-1/industrializacion.pdf original, el 20 de giner de 2022. Consultat el 25 d'octubre de 2020.
  2. ↑ stanford. edu/entries/whewell/ «William Whewell.» Stanford Encyclopedia of Philosophy.
  3. ↑ edu. mx:3000/sites/ciencia/volumen3/ciencia3/161/html/sec_30. html «William Whewell.» La ciència per a tots, Biblioteca Digital.
  4. ↑ Laura Del Col, West Virginia University, victorianweb. org/history/workers1. html The Life of the Industrial Workered in Nineteenth-Century England
  5. ↑ «webcitation. org/69N2QhLBq? url=http://americanhistory. about. com/od/industrialrev/a/indrevoverview. htm The United States and the Industrial Revolutions in the 19th Century». Americanhistory. about. com. Archivat des d'el about. com/od/industrialrev/a/indrevoverview. htm original, el 23 de juliol de 2012. Consultat el 31 d'octubre de 2000.
  6. ↑ Vore dinastia Qing; cap a 1900, desórdens civils massives donen començ i creixen fins a 1911.
  7. ↑ Megan Rowling. «archive. org/web/20151008203833/http://www. reuters. com/artícul/2015/05/18/us-energy-renewables-poverty-idUSKBN0O31SJ20150518 One in seven people stillive without electricity: World Bank». Reuters. Archivat des d'el reuters. com/artícul/2015/05/18/us-energy-renewables-poverty-idUSKBN0O31SJ20150518 original, el 8 d'octubre de 2015. Consultat el 23 de maig de 2016.
  8. ↑ «google. com/file/d/0BzGm4KSaHH_GUWhubTVQZFNRcmc/view? pli=1 Rural Energy And Development 1996.pdf». Google Docs.
  9. ↑ «americaslibrary. gov/jb/recon/jb_recon_telephone_1. html The First Telephone Call».
  10. ↑ «wired. com/2009/12/1218joseph-swan-electric-bulb/ Dec. 18, 1878: Let There Be Light — Electric Light». WIRED.
  11. ↑ «banrepcultural. org/biblioteca-virtual/credencial-historia/numero-230/medellin-la-ciudad-y-su-gente Medellín: La ciutat i la seua gent».
  12. ↑ «archive. org/web/20090406074344/http://www. britannica. com/EBchecked/topic/387301/modernization/12022/Population-change Modernization – Population Change». Encyclopædia Britannica. Archivat des d'el britannica. com/EBchecked/topic/387301/modernization/12022/Population-change original, el 6 d'abril de 2009.
  13. ↑ Eric Hobsbawm, "L'Era de l'imperi, 1875-1914", Buenos Aires, 2001, Editorial Planeta, Quadro 2, p. 353; a la seua volta, Jan de Vries, "European Urbanisation 1500-1800", Londres, 1984, quadro 3.8

Bibliografia

[editar | editar còdic]
Història socioeconòmica
  • Eric Hobsbawm, "L'era de la revolució, 1789-1848"
  • Eric Hobsbawm, "L'era del capital, 1848-1875"
  • Eric Hobsbawm, "L'era de l'imperi, 1875-1914"
Història sociocultural
Història sociopolítica
  • Louis Bergeron, François Furet, Reinhart Koselleck. L'época de les revolucions europees, 1780-1848. Sigle XXI d'Espanya Editors, 1989.
  • Guy Palmade, L'época de la burguesia. Sigle XXI d'Espanya Editors, 1976.
  • Wolfgang J. Mommsen, L'época de l'Imperialisme: Europa, 1885-1918. Sigle XXI d'Espanya Editors, 1971.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Sigle_xix&oldid=1212254»