Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca

Paterna (edita)

Revisió de 02:18 15 ago 2025

3065 bytes afegits ,  02:18 15 ago 2025
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1: −
'''Paterna''', [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], està situat al nort-oest de la [[comarca]] de [[L'Horta Oest]] a 5 quilómetros al nortoest de la capital, [[Valéncia]], i en la ribera esquerra del riu [[Túria]]. La seua població en l'any [[2015]] fon de 67.340 habitants, sent la quinta ciutat per número d'habitants de la [[província de Valéncia]].  
+
[[File:Paterna. Ajuntament.JPG|thumb|250px|[[Palau dels Comtes de Villapaterna]], sèu de l'Ajuntament]]
 +
 
 +
'''Paterna''' es un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]] pertanyent a la [[província de Valéncia]]. Es troba situat al nort-oest de la [[comarca]] de [[L'Horta Nort]] a 5 quilómetros al nortoest de la capital, [[Valéncia]], i en la ribera esquerra del riu [[Túria]]. La seua població en l'any [[2022]] era de 71.880 habitants, sent la quinta ciutat per número d'habitants de la [[província de Valéncia]].
    
== Geografia ==
 
== Geografia ==
Llínea 10: Llínea 12:     
== Història ==
 
== Història ==
−
Els primers indicis d'assentament humà a Paterna es remonten al [[Neolític]] i [[Edat de Bronze]] i s'han trobat en les partides de La Vallesa i Despeñaperros, en una zona de chicotetes llomes pròxima al riu [[Túria]] que permetia l'abastiment d'[[aigua]]. També en La Vallesa i Despeñaperros varen deixar vestigi els [[iber]]s, on s'han trobat restes d'una muralla defensiva i parets de chicotetes cabanyes.
+
[[Archiu:Corda5.jpg|thumb|250px|Escultura a la [[cordà]]]]
   −
La  documentació relativa a l'arribada dels [[Imperi romà|romans]] es llimita a referències lliteràries d'acontenyiments pròxims en [[Valéncia|Valentia]], [[Lliria|Edeta]] i [[Sagunt|Saguntum]].  Es creu que fon en esta época quan va sorgir la toponímia originària de Paterna, que se supon que faria referència al vocable llatí “paternus” o pertanyent al pare, alusiu a l'estatus social o jurídic del predi. En el seu terme municipal, s'han trobat restes d'una ret d'aqüeductes que s'estén fins a [[Massamagrell]], per la qual cosa es pensa que podria arribar fins a [[Sagunt]], antiga seu romana.
+
Els primers indicis d'assentament humà a Paterna es remonten al [[Neolític]] i [[Edat de Bronze]] i s'han trobat en les partides de La Vallesa i Despeñaperros, en una zona de chicotetes llomes pròxima al riu [[Túria]] que permetia l'abastiment d'[[aigua]]. També en La Vallesa i Despeñaperros varen deixar vestigi els [[iber]]s, a on s'han trobat restes d'una muralla defensiva i parets de chicotetes cabanyes.  
   −
Al [[febrer]] del [[2009]] l'excavació d'una parcela on estava en proyecte una finca de vivendes va permetre descobrir una vila romana, datada entre els [[sigle]]s [[s. I|I]] i [[s. III|III]], que dòna un bolcada total a l'història coneguda de la ciutat i es convertix en el primer vestigi romà d'un lloc habitat des de Valéncia fins a Llíria.[http://www.lasprovincias.És/valència/20090221/horta/Paterna-rebost-romana-valència-20090221.Html]
+
La  documentació relativa a l'arribada dels [[Imperi romà|romans]] es llimita a referències lliteràries d'acontenyiments pròxims en [[Valéncia|Valentia]], [[Lliria|Edeta]] i [[Sagunt|Saguntum]].  Es creu que fon en esta época quan va sorgir la toponímia originària de Paterna, que se supon que faria referència al vocable [[llatí]] “paternus” o pertanyent al pare, alusiu a l'estatus social o jurídic del predi. En el seu terme municipal, s'han trobat restes d'una ret d'aqüeductes que s'estén fins a [[Massamagrell]], per lo que es pensa que podria arribar fins a [[Sagunt]], antiga seu romana.
   −
En época musulmana, és desenrolla la seua activitat ceràmica i manufacturera i es produïx un desenroll de l'agricultura, incorporant noves terres de regadiu i introduint cultius com el de l'arròs i els tarongers. El [[10 d'abril]] de [[1237]] es produïx l'entrada de forma pacífica del rei [[Jaume I d'Aragó]] en terres paterneres. Segons el [[Llibre del Repartiment de Valéncia|Llibre del Repartiment]] es fa entrega de l'alqueria de Paterna a [[Artal de Lluna]], un dels designats per Jaume I per a redactar els [[Furs de Valéncia|Furs]]. Els Lluna es convertixen en senyors feudals entre els [[sigle XIII|sigles XIII]] i [[sigle XV|XV]], moment en qué la ceràmica de Paterna conseguix la seua màxima producció. En el [[sigle XVI]] s'inicia una crisis en la producció ceràmica i en l'economia local, en general. En [[1436]] [[Alfons el Magnànim]] va entregar les possessions de Paterna a l'infant Enrique, fill de [[Fernando I d'Aragón|Fernando I]] d'Antequera i Duc de Sogorp.   
+
En [[febrer]] de l'any [[2009]] l'excavació d'una parcela a on estava en proyecte una finca de vivendes va permetre descobrir una vila romana, datada entre els [[sigle]]s [[s. I|I]] i [[s. III|III]], que donà un bolcada total a l'història coneguda de la ciutat i es convertix en el primer vestigi romà d'un lloc habitat des de Valéncia fins a Llíria.[http://www.lasprovincias.És/valència/20090221/horta/Paterna-rebost-romana-valència-20090221.Html]
 +
 
 +
En época musulmana, és desenrolla la seua activitat ceràmica i manufacturera i es produïx un desenroll de l'agricultura, incorporant noves terres de regadiu i introduint cultius com el de l'[[arròs]] i els [[tarongers]]. El [[10 d'abril]] de [[1237]] es produïx l'entrada de forma pacífica del rei [[Jaume I d'Aragó]] en terres paterneres. Segons el [[Llibre del Repartiment de Valéncia|Llibre del Repartiment]] es fa entrega de l'[[alqueria]] de Paterna a [[Artal de Lluna]], un dels designats per Jaume I per a redactar els [[Furs de Valéncia|Furs]]. Els Lluna es convertixen en senyors feudals entre els [[sigle XIII|sigles XIII]] i [[sigle XV|XV]], moment en qué la ceràmica de Paterna conseguix la seua màxima producció. En el [[sigle XVI]] s'inicia una crisis en la producció ceràmica i en l'economia local, en general. En l'any [[1436]] [[Alfons el Magnànim]] va entregar les possessions de Paterna a l'infant Enrique, fill de [[Fernando I d'Aragón|Fernando I]] d'Antequera i Duc de Sogorp.   
    
L'[[expulsió dels moriscs]] va obligar a l'exili i Paterna va patir un despoblament i la paralisació econòmica. En el [[Antic Règim]], la crisis política agreujaria encara més el deteriorament polític, social i econòmic en el que estava immers Paterna. Per Real Decret en [[1769]] es va prohibir el cultiu d'arròs per a paliar les febres per [[paludisme]].  En el [[sigle XIX]] l'agricultura reapareix; i apareixen les primeres Coves. Eixe mateix sigle es procedix a la canalisació de les aigües ([[1866]]), es construïx una nova seu per a l'ajuntament ([[1881]]) i es construïx el ferrocarril de via estreta ([[22 d'abril]] de [[1888]]), formant part de la llínea [[Valéncia]]-[[Llíria]],  que millora la comunicació. La recuperació demogràfica s'inicia de forma llenta en un fluix immigratori i l'eixamplament de Paterna en la construcció del barri de Campament, en [[chalet]]s i vivendes per a la burguesia de [[Valéncia]], i un quarterament militar per a la seua protecció.
 
L'[[expulsió dels moriscs]] va obligar a l'exili i Paterna va patir un despoblament i la paralisació econòmica. En el [[Antic Règim]], la crisis política agreujaria encara més el deteriorament polític, social i econòmic en el que estava immers Paterna. Per Real Decret en [[1769]] es va prohibir el cultiu d'arròs per a paliar les febres per [[paludisme]].  En el [[sigle XIX]] l'agricultura reapareix; i apareixen les primeres Coves. Eixe mateix sigle es procedix a la canalisació de les aigües ([[1866]]), es construïx una nova seu per a l'ajuntament ([[1881]]) i es construïx el ferrocarril de via estreta ([[22 d'abril]] de [[1888]]), formant part de la llínea [[Valéncia]]-[[Llíria]],  que millora la comunicació. La recuperació demogràfica s'inicia de forma llenta en un fluix immigratori i l'eixamplament de Paterna en la construcció del barri de Campament, en [[chalet]]s i vivendes per a la burguesia de [[Valéncia]], i un quarterament militar per a la seua protecció.
    
La creació del Polígon Font del Picher, ya en el [[sigle XX]], va generar una important demanda laboral que va atraure un fluix immigratori que va canviar l'economia i l'aspecte urbanístic de Paterna.
 
La creació del Polígon Font del Picher, ya en el [[sigle XX]], va generar una important demanda laboral que va atraure un fluix immigratori que va canviar l'economia i l'aspecte urbanístic de Paterna.
 +
 +
== Administració ==
 +
{{Alcaldes_Espanya
 +
  | Alcalde_1 = Bernardino Giménez Santos
 +
  | Partit_1 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_2 = Bernardino Giménez Santos
 +
  | Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_3 = Bernardino Giménez Santos
 +
  | Partit_3 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_4 = José Enrique Bargues López
 +
  | Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_5 = José Francisco Romero Valls (1995-1997) Moció de Censura
 +
Francisco Borruey Palacios (1997-1999)
 +
  | Partit_5 = [[PP]]
 +
[[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_6 = Francisco Borruey Palacios
 +
  | Partit_6 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_7 = Francisco Borruey Palacios
 +
  | Partit_7 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_8 = Lorenzo Agustí Pons
 +
  | Partit_8 = [[PP]]
 +
  | Alcalde_9 = Lorenzo Agustí Pons (2011-2014) Condenat per prevaricació
 +
Elena Martínez Guillem (2014-2015)
 +
  | Partit_9 = [[PP]]
 +
  | Alcalde_10 = Juan Antonio Sagredo Marco
 +
  | Partit_10 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_11 = Juan Antonio Sagredo Marco
 +
  | Partit_11 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_12 = Juan Antonio Sagredo Marco
 +
  | Partit_12 = [[PSPV-PSOE]]
 +
}}
    
== Demografia ==
 
== Demografia ==
−
Paterna en al voltant de 3.505 habitants en [[1900]]. La creació del Polígon Font del Picher va favorir l'immigració entre els anys [[1950]] i [[1970]] en els que Paterna va experimentar un important canvi social i urbanístic, arribant-se a triplicar la població.
+
Paterna tenia al voltant de 3.505 habitants en l'any [[1900]]. La creació del Polígon Font del Picher va favorir l'immigració entre els anys [[1950]] i [[1970]] en els que Paterna va experimentar un important canvi social i urbanístic, arribant-se a triplicar la població.
   −
El creiximent actual de la població es deu a la creació de noves zones residencials i l'expansió de les zones industrials en el terme municipal. Al [[decembre]] del [[2007]], el número d'habitants era de 59.043 (29.454 dones i 29.589 hòmens)
+
El creiximent actual de la població es deu a la creació de noves zones residencials i l'expansió de les zones industrials en el terme municipal. En [[decembre]] de l'any [[2007]], el número d'habitants era de 59.043 (29.454 dones i 29.589 hòmens)
    
La població flotant en les zones residencials es calcula entorn dels 16.000 habitants, i en les zones industrials es calcula entorn de 15.250 persones.
 
La població flotant en les zones residencials es calcula entorn dels 16.000 habitants, i en les zones industrials es calcula entorn de 15.250 persones.
   −
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
+
<center>
−
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica
+
{| align="center" {{tablabonita}}
 +
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
 +
|-
 +
 
 +
![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]]
 +
|-
 +
| align=center| 3.509 || align=center| 3.781 || align=center| 5.042 || align=center| 6.353 || align=center| 10.008 || align=center| 11.724 || align=center| 16.951 || align=center| 22.944 || align=center| 34.425 || align=center| 42.855 || align=center| 47.498
   −
![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2005]] !! [[2006]] !! [[2007]] !! [[2008]]
   
|-
 
|-
−
| align=center| 3.509 || align=center| 3.781 || align=center| 5.042 || align=center| 6.353 || align=center| 10.008 || align=center| 11.724 || align=center| 16.951 || align=center| 22.944 || align=center| 34.425 || align=center| 42.855 || align=center| 47.498 || align=center| 54.560 || align=center| 57.343 || align=center| 59.043 || align=center| 61.941
+
![[2005]] !! [[2006]] !! [[2007]] !! [[2008]] !! [[2018]] !! [[2022]]
 +
|-
 +
| align=center| 54.560 || align=center| 57.343 || align=center| 59.043 || align=center| 61.941 || align=center| 69.156 || align=center| 71.880
 +
 
 
|}
 
|}
 +
</center>
    
=== Estadística demogràfica 2004 ===
 
=== Estadística demogràfica 2004 ===
Llínea 80: Llínea 124:     
== Economia ==
 
== Economia ==
−
El sector servicis representa el 56% de l'activitat econòmica global del municipi. La indústria representa el 33,2%, la construcció el 9,8% i l'agricultura l'1%.
+
El sector servicis representa el 56% de l'activitat econòmica global del municipi. L'indústria representa el 33,2%, la construcció el 9,8% i l'agricultura l'1%.
    
Paterna s'enclava en una de les àrees industrials més importants del sur d'Europa. En el terme municipal es troba: el Polígon Industrial Font del Picher, el Polígon Industrial de la carretera d'Ademús, la ciutat dels negocis Tàctica i el parc Tecnològic de Valéncia.
 
Paterna s'enclava en una de les àrees industrials més importants del sur d'Europa. En el terme municipal es troba: el Polígon Industrial Font del Picher, el Polígon Industrial de la carretera d'Ademús, la ciutat dels negocis Tàctica i el parc Tecnològic de Valéncia.
Llínea 118: Llínea 162:     
=== Ceràmica de Paterna ===
 
=== Ceràmica de Paterna ===
−
En la [[Edat Mijana]] i el [[Renaiximent]], Paterna va ser un dels principals centres productors de ceràmica d'Espanya competint en notables centres com [[Terol]] o [[Manises]], arribant a distribuir-se per tot el [[Mediterràneu]]. Són conegudes les ceràmiques com a plats, escudelles, bots de farmàcia pintades en blau i dorat i les decorades en vert i manganés. Els motius són molt variats: figures humanes, d'animals, vegetals o heràldiques.
+
[[File:Façana Museu de Ceràmica de Paterna.jpg|thumb|250px|Frontera del Museu de Ceràmica de Paterna]]
 +
En l'[[Edat Mija]] i el [[Renaiximent]], Paterna va ser un dels principals centres productors de ceràmica d'Espanya competint en notables centres com [[Terol]] o [[Manises]], arribant a distribuir-se per tot el [[Mediterràneu]]. Són conegudes les ceràmiques com a plats, escudelles, bots de farmàcia pintades en blau i dorat i les decorades en vert i manganés. Els motius són molt variats: figures humanes, d'animals, vegetals o heràldiques.
 
El socarrat ([[sigle XV]]) és la peça més característica de la ceràmica paternera. Es tracta de peces de fanc olla de forma rectangular que s'utilisaven per a la decoració dels palaus i mansions, en especial de ràfols i sostres.
 
El socarrat ([[sigle XV]]) és la peça més característica de la ceràmica paternera. Es tracta de peces de fanc olla de forma rectangular que s'utilisaven per a la decoració dels palaus i mansions, en especial de ràfols i sostres.
 
Una nutrida mostra s'expon en el Museu de Ceràmica de Paterna, que s'encarrega, de gestionar el préstam de peces a atres museus i exposicions. Actualment s'exhibixen peces de ceràmica de Paterna en el [[Museu Arqueològic Nacional]] ([[Madrit]]) i en atres de [[Valéncia]], [[Barcelona]], [[Paris]], [[Londres]] o [[Nova York]].
 
Una nutrida mostra s'expon en el Museu de Ceràmica de Paterna, que s'encarrega, de gestionar el préstam de peces a atres museus i exposicions. Actualment s'exhibixen peces de ceràmica de Paterna en el [[Museu Arqueològic Nacional]] ([[Madrit]]) i en atres de [[Valéncia]], [[Barcelona]], [[Paris]], [[Londres]] o [[Nova York]].
    
== Gastronomia ==
 
== Gastronomia ==
−
Ademés de la gastronomia típica de la zona de Valéncia: [[paella]], [[arròs|arrosos]] i verdures, destaca el '''cachap''': dolç fullat farcit d'una crema especial típic de Paterna.
+
Ademés de la gastronomia típica de la zona de Valéncia: [[paella]], [[arròs|arrossos]] i verdures, destaca el [[cachap]]: dolç fullat farcit d'una crema especial típic de Paterna.
    
== Festes ==
 
== Festes ==
Llínea 137: Llínea 182:     
==Fets rellevants==
 
==Fets rellevants==
−
* El [[5 de setembre]]  de [[1909]], [[Joan Oliver]], dit com "el volaoret", va desapegar en un [[aeroplà]] de 200 quilos en els terrenys militars  de [[Paterna]] ([[Valéncia]]), va conseguir recórrer 50 metros suspés en l'aire i aterrar. L'aparell va tindre un cost de 20.000 de les [[pesseta|pessetes]].<ref>[http://www.lasprovincias.es/valencia/20090620/horta/paterna-corona-como-cuna-20090620.html Paterna se corona como cuna de la aviación]</ref>
+
* El [[5 de setembre]]  de [[1909]], [[Joan Oliver]], dit com "el volaoret", va despegar en un [[aeroplà]] de 200 quilos en els terrenys militars  de [[Paterna]] ([[Valéncia]]), va conseguir recórrer 50 metros suspés en l'aire i aterrar. L'aparell va tindre un cost de 20.000 de les [[pesseta|pessetes]].<ref>[http://www.lasprovincias.es/valencia/20090620/horta/paterna-corona-como-cuna-20090620.html Paterna se corona como cuna de la aviación]</ref>
 +
 
 +
== Vore també ==
 +
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]
 +
 
 +
== Referències ==
 +
{{Reflist}}
 +
 
 +
* [https://www.paterna.es Ajuntament de Paterna]
 +
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
 +
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
 +
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Paterna INE. Població de Paterna]
 +
* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]
 +
 
 +
== Bibliografia ==
 +
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
 +
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
 +
* Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
 +
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
 +
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
 +
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
 +
* Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
 +
* Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520
    
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
−
*[http://www.paterna.es Pàgina web de l'Ajuntament de Paterna]
+
{{commonscat|Paterna}}
−
*[http://www.policialocalpaterna.Com Policia Local Paterna]
  −
*[http://www.adlpaterna.Com Agència de Desenroll Local]
  −
*[http://paterna.comunitatvalenciana.Com Web de Turisme de Paterna realisada per l'Agència Valenciana de Turisme]
     −
{{Municipis de L'Horta Oest}}
+
{{Municipis de l'Horta Nort}}
 +
{{Pobles afectats per la DANA de 2024}}
    +
[[Categoria:Paterna]]
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/wiki/Especial:MobileDiff/121013...429493»

Menú de navegació