83 786
edicions
Canvis
sense resum d'edició
'''Paterna''', [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], està situat al nort-oest de la [[comarca]] de [[L'Horta Oest]] a 5 quilómetros al nortoest de la capital, [[Valéncia]], i en la ribera esquerra del riu [[Túria]]. La seua població, a l'[[1 de giner]] del [[2008]], va ser de 61.941 habitants, sent la quinta ciutat per número d'habitants de la [[província de Valéncia]].
[[File:Paterna. Ajuntament.JPG|thumb|250px|[[Palau dels Comtes de Villapaterna]], sèu de l'Ajuntament]]
'''Paterna''' es un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]] pertanyent a la [[província de Valéncia]]. Es troba situat al nort-oest de la [[comarca]] de [[L'Horta Nort]] a 5 quilómetros al nortoest de la capital, [[Valéncia]], i en la ribera esquerra del riu [[Túria]]. La seua població en l'any [[2022]] era de 71.880 habitants, sent la quinta ciutat per número d'habitants de la [[província de Valéncia]].
== Geografia ==
== Geografia ==
== Història ==
== Història ==
Els primers indicis d'assentament humà a Paterna es remonten al [[Neolític]] i [[Edat de Bronze]] i s'han trobat en les partides de La Vallesa i Despeñaperros, en una zona de chicotetes llomes pròxima al riu [[Túria]] que permetia l'abastiment d'[[aigua]]. També en La Vallesa i Despeñaperros van deixar vestigi els [[iber]]s, on s'han trobat restes d'una muralla defensiva i parets de chicotetes cabanyes.
[[Archiu:Corda5.jpg|thumb|250px|Escultura a la [[cordà]]]]
Els primers indicis d'assentament humà a Paterna es remonten al [[Neolític]] i [[Edat de Bronze]] i s'han trobat en les partides de La Vallesa i Despeñaperros, en una zona de chicotetes llomes pròxima al riu [[Túria]] que permetia l'abastiment d'[[aigua]]. També en La Vallesa i Despeñaperros varen deixar vestigi els [[iber]]s, a on s'han trobat restes d'una muralla defensiva i parets de chicotetes cabanyes.
La documentació relativa a l'arribada dels [[Imperi romà|romans]] es llimita a referències lliteràries d'acontenyiments pròxims en [[Valéncia|Valentia]], [[Lliria|Edeta]] i [[Sagunt|Saguntum]]. Es creu que fon en esta época quan va sorgir la toponímia originària de Paterna, que se supon que faria referència al vocable [[llatí]] “paternus” o pertanyent al pare, alusiu a l'estatus social o jurídic del predi. En el seu terme municipal, s'han trobat restes d'una ret d'aqüeductes que s'estén fins a [[Massamagrell]], per lo que es pensa que podria arribar fins a [[Sagunt]], antiga seu romana.
En [[febrer]] de l'any [[2009]] l'excavació d'una parcela a on estava en proyecte una finca de vivendes va permetre descobrir una vila romana, datada entre els [[sigle]]s [[s. I|I]] i [[s. III|III]], que donà un bolcada total a l'història coneguda de la ciutat i es convertix en el primer vestigi romà d'un lloc habitat des de Valéncia fins a Llíria.[http://www.lasprovincias.És/valència/20090221/horta/Paterna-rebost-romana-valència-20090221.Html]
En época musulmana, és desenrolla la seua activitat ceràmica i manufacturera i es produïx un desenroll de l'agricultura, incorporant noves terres de regadiu i introduint cultius com el de l'[[arròs]] i els [[tarongers]]. El [[10 d'abril]] de [[1237]] es produïx l'entrada de forma pacífica del rei [[Jaume I d'Aragó]] en terres paterneres. Segons el [[Llibre del Repartiment de Valéncia|Llibre del Repartiment]] es fa entrega de l'[[alqueria]] de Paterna a [[Artal de Lluna]], un dels designats per Jaume I per a redactar els [[Furs de Valéncia|Furs]]. Els Lluna es convertixen en senyors feudals entre els [[sigle XIII|sigles XIII]] i [[sigle XV|XV]], moment en qué la ceràmica de Paterna conseguix la seua màxima producció. En el [[sigle XVI]] s'inicia una crisis en la producció ceràmica i en l'economia local, en general. En l'any [[1436]] [[Alfons el Magnànim]] va entregar les possessions de Paterna a l'infant Enrique, fill de [[Fernando I d'Aragón|Fernando I]] d'Antequera i Duc de Sogorp.
L'[[expulsió dels moriscs]] va obligar a l'exili i Paterna va patir un despoblament i la paralisació econòmica. En el [[Antic Règim]], la crisis política agreujaria encara més el deteriorament polític, social i econòmic en el que estava immers Paterna. Per Real Decret en [[1769]] es va prohibir el cultiu d'arròs per a paliar les febres per [[paludisme]]. En el [[sigle XIX]] l'agricultura reapareix; i apareixen les primeres Coves. Eixe mateix sigle es procedix a la canalisació de les aigües ([[1866]]), es construïx una nova seu per a l'ajuntament ([[1881]]) i es construïx el ferrocarril de via estreta ([[22 d'abril]] de [[1888]]), formant part de la llínea [[Valéncia]]-[[Llíria]], que millora la comunicació. La recuperació demogràfica s'inicia de forma llenta en un fluix immigratori i l'eixamplament de Paterna en la construcció del barri de Campament, en [[chalet]]s i vivendes per a la burguesia de [[Valéncia]], i un quarterament militar per a la seua protecció.
La creació del Polígon Font del Picher, ya en el [[sigle XX]], va generar una important demanda laboral que va atraure un fluix immigratori que va canviar l'economia i l'aspecte urbanístic de Paterna.
== Administració ==
{{Alcaldes_Espanya
| Alcalde_1 = Bernardino Giménez Santos
| Partit_1 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_2 = Bernardino Giménez Santos
| Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_3 = Bernardino Giménez Santos
| Partit_3 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_4 = José Enrique Bargues López
| Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_5 = José Francisco Romero Valls (1995-1997) Moció de Censura
Francisco Borruey Palacios (1997-1999)
| Partit_5 = [[PP]]
[[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_6 = Francisco Borruey Palacios
| Partit_6 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_7 = Francisco Borruey Palacios
| Partit_7 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_8 = Lorenzo Agustí Pons
| Partit_8 = [[PP]]
| Alcalde_9 = Lorenzo Agustí Pons (2011-2014) Condenat per prevaricació
Elena Martínez Guillem (2014-2015)
| Partit_9 = [[PP]]
| Alcalde_10 = Juan Antonio Sagredo Marco
| Partit_10 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_11 = Juan Antonio Sagredo Marco
| Partit_11 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_12 = Juan Antonio Sagredo Marco
| Partit_12 = [[PSPV-PSOE]]
}}
== Demografia ==
== Demografia ==
Paterna en al voltant de 3.505 habitants en [[1900]]. La creació del Polígon Font del Picher va favorir l'immigració entre els anys [[1950]] i [[1970]] en els que Paterna va experimentar un important canvi social i urbanístic, arribant-se a triplicar la població.
Paterna tenia al voltant de 3.505 habitants en l'any [[1900]]. La creació del Polígon Font del Picher va favorir l'immigració entre els anys [[1950]] i [[1970]] en els que Paterna va experimentar un important canvi social i urbanístic, arribant-se a triplicar la població.
El creiximent actual de la població es deu a la creació de noves zones residencials i l'expansió de les zones industrials en el terme municipal. Al [[decembre]] del [[2007]], el número d'habitants era de 59.043 (29.454 dones i 29.589 hòmens)
El creiximent actual de la població es deu a la creació de noves zones residencials i l'expansió de les zones industrials en el terme municipal. En [[decembre]] de l'any [[2007]], el número d'habitants era de 59.043 (29.454 dones i 29.589 hòmens)
La població flotant en les zones residencials es calcula entorn dels 16.000 habitants, i en les zones industrials es calcula entorn de 15.250 persones.
La població flotant en les zones residencials es calcula entorn dels 16.000 habitants, i en les zones industrials es calcula entorn de 15.250 persones.
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
<center>
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica
{| align="center" {{tablabonita}}
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
|-
![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]]
|-
| align=center| 3.509 || align=center| 3.781 || align=center| 5.042 || align=center| 6.353 || align=center| 10.008 || align=center| 11.724 || align=center| 16.951 || align=center| 22.944 || align=center| 34.425 || align=center| 42.855 || align=center| 47.498
|-
|-
| align=center| 3.509 || align=center| 3.781 || align=center| 5.042 || align=center| 6.353 || align=center| 10.008 || align=center| 11.724 || align=center| 16.951 || align=center| 22.944 || align=center| 34.425 || align=center| 42.855 || align=center| 47.498 || align=center| 54.560 || align=center| 57.343 || align=center| 59.043 || align=center| 61.941
![[2005]] !! [[2006]] !! [[2007]] !! [[2008]] !! [[2018]] !! [[2022]]
|-
| align=center| 54.560 || align=center| 57.343 || align=center| 59.043 || align=center| 61.941 || align=center| 69.156 || align=center| 71.880
|}
|}
</center>
=== Estadística demogràfica 2004 ===
=== Estadística demogràfica 2004 ===
== Economia ==
== Economia ==
El sector servicis representa el 56% de l'activitat econòmica global del municipi. La indústria representa el 33,2%, la construcció el 9,8% i l'agricultura l'1%.
El sector servicis representa el 56% de l'activitat econòmica global del municipi. L'indústria representa el 33,2%, la construcció el 9,8% i l'agricultura l'1%.
Paterna s'enclava en una de les àrees industrials més importants del sur d'Europa. En el terme municipal es troba: el Polígon Industrial Font del Picher, el Polígon Industrial de la carretera d'Ademús, la ciutat dels negocis Tàctica i el parc Tecnològic de Valéncia.
Paterna s'enclava en una de les àrees industrials més importants del sur d'Europa. En el terme municipal es troba: el Polígon Industrial Font del Picher, el Polígon Industrial de la carretera d'Ademús, la ciutat dels negocis Tàctica i el parc Tecnològic de Valéncia.
=== Ceràmica de Paterna ===
=== Ceràmica de Paterna ===
En la [[Edat Mijana]] i el [[Renaiximent]], Paterna va ser un dels principals centres productors de ceràmica d'Espanya competint en notables centres com [[Terol]] o [[Manises]], arribant a distribuir-se per tot el [[Mediterràneu]]. Són conegudes les ceràmiques com a plats, escudelles, bots de farmàcia pintades en blau i dorat i les decorades en vert i manganés. Els motius són molt variats: figures humanes, d'animals, vegetals o heràldiques.
[[File:Façana Museu de Ceràmica de Paterna.jpg|thumb|250px|Frontera del Museu de Ceràmica de Paterna]]
En l'[[Edat Mija]] i el [[Renaiximent]], Paterna va ser un dels principals centres productors de ceràmica d'Espanya competint en notables centres com [[Terol]] o [[Manises]], arribant a distribuir-se per tot el [[Mediterràneu]]. Són conegudes les ceràmiques com a plats, escudelles, bots de farmàcia pintades en blau i dorat i les decorades en vert i manganés. Els motius són molt variats: figures humanes, d'animals, vegetals o heràldiques.
El socarrat ([[sigle XV]]) és la peça més característica de la ceràmica paternera. Es tracta de peces de fanc olla de forma rectangular que s'utilisaven per a la decoració dels palaus i mansions, en especial de ràfols i sostres.
El socarrat ([[sigle XV]]) és la peça més característica de la ceràmica paternera. Es tracta de peces de fanc olla de forma rectangular que s'utilisaven per a la decoració dels palaus i mansions, en especial de ràfols i sostres.
Una nutrida mostra s'expon en el Museu de Ceràmica de Paterna, que s'encarrega, de gestionar el préstam de peces a atres museus i exposicions. Actualment s'exhibixen peces de ceràmica de Paterna en el [[Museu Arqueològic Nacional]] ([[Madrit]]) i en atres de [[Valéncia]], [[Barcelona]], [[Paris]], [[Londres]] o [[Nova York]].
Una nutrida mostra s'expon en el Museu de Ceràmica de Paterna, que s'encarrega, de gestionar el préstam de peces a atres museus i exposicions. Actualment s'exhibixen peces de ceràmica de Paterna en el [[Museu Arqueològic Nacional]] ([[Madrit]]) i en atres de [[Valéncia]], [[Barcelona]], [[Paris]], [[Londres]] o [[Nova York]].
== Gastronomia ==
== Gastronomia ==
Ademés de la gastronomia típica de la zona de Valéncia: [[paella]], [[arròs|arrosos]] i verdures, destaca el '''cachap''': dolç fullat farcit d'una crema especial típic de Paterna.
Ademés de la gastronomia típica de la zona de Valéncia: [[paella]], [[arròs|arrossos]] i verdures, destaca el [[cachap]]: dolç fullat farcit d'una crema especial típic de Paterna.
== Festes ==
== Festes ==
[[Agost]]: Festes Majors en desfilades de [[Moros i Cristians]] i la Cordà.
[[Agost]]: Festes Majors en desfilades de [[Moros i Cristians]] i la Cordà.
=== [[Cordà|La Cordà de Paterna]] ===
=== [[Cordà|La Cordà de Paterna]] ===
[[File:Cordà de Paterna, 2009.jpg|thumb|250px|Cordà de Paterna]]
És la culminació de les Festes Majors, que se celebra la matinada següent a l'últim [[dumenge]] d'agost. És un acontenyiment pirotècnic que destaca per la seua magnitut i espectacularitat i que es desenrolla en el carrer Major. Els tiradors, dirigits pel Pirotècnic Major, cremen 50000
És la culminació de les Festes Majors, que se celebra la matinada següent a l'últim [[dumenge]] d'agost. És un acontenyiment pirotècnic que destaca per la seua magnitut i espectacularitat i que es desenrolla en el carrer Major. Els tiradors, dirigits pel Pirotècnic Major, cremen 50000
Coets en una intensitat de 2.000 coets per minut.
Coets en una intensitat de 2.000 coets per minut.
==Fets rellevants==
==Fets rellevants==
* El [[5 de setembre]] de [[1909]], [[Joan Oliver]], dit com "el volaoret", va desapegar en un [[aeroplà]] de 200 quilos en els terrenys militars de [[Paterna]] ([[Valéncia]]), va conseguir recórrer 50 metros suspés en l'aire i aterrar. L'aparell va tindre un cost de 20.000 de les [[pesseta|pessetes]].<ref>[http://www.lasprovincias.es/valencia/20090620/horta/paterna-corona-como-cuna-20090620.html Paterna se corona como cuna de la aviación]</ref>
* El [[5 de setembre]] de [[1909]], [[Joan Oliver]], dit com "el volaoret", va despegar en un [[aeroplà]] de 200 quilos en els terrenys militars de [[Paterna]] ([[Valéncia]]), va conseguir recórrer 50 metros suspés en l'aire i aterrar. L'aparell va tindre un cost de 20.000 de les [[pesseta|pessetes]].<ref>[http://www.lasprovincias.es/valencia/20090620/horta/paterna-corona-como-cuna-20090620.html Paterna se corona como cuna de la aviación]</ref>
== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]
== Referències ==
{{Reflist}}
* [https://www.paterna.es Ajuntament de Paterna]
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Paterna INE. Població de Paterna]
* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]
== Bibliografia ==
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
* Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
* Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
* Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
{{commonscat|Paterna}}
{{Municipis de L'Horta Oest}}
{{Municipis de l'Horta Nort}}
{{Pobles afectats per la DANA de 2024}}
[[Categoria:Paterna]]
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]