83 706
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 5:
Llínea 5: − + Llínea 71:
Llínea 71: − + − + Llínea 105:
Llínea 105: − + Llínea 115:
Llínea 115: − + Llínea 247:
Llínea 247: − + Llínea 349:
Llínea 349: − + Llínea 395:
Llínea 395: − + − + Llínea 419:
Llínea 419: − + Llínea 426:
Llínea 426: − + Llínea 465:
Llínea 465: − + − + Llínea 484:
Llínea 484: − + Llínea 494:
Llínea 494: − + Llínea 520:
Llínea 520: − + Llínea 526:
Llínea 526: − + Llínea 548:
Llínea 548: − + Llínea 554:
Llínea 554: − + − + Llínea 568:
Llínea 568: − + Llínea 577:
Llínea 577: − + Llínea 595:
Llínea 595: − + − + Llínea 605:
Llínea 605: + +
Text reemplaça - 'nombrosos' a 'numerosos'
Una de les seues fites inicials pot situar-se cap a la [[década del 600 aC]], quan el [[filosofia|filòsof]] [[antiga Grècia|grec]] [[Tales de Milet]] va observar que fregant una vara d'àmbar en una pell o en llana, s'obtenien chicotetes [[Càrrega elèctrica|càrregues]] ([[efecte triboelèctric]]) que atreen chicotets objectes, i fregant molt temps, podia arribar a causar l'aparició d'una purna. Prop de l'antiga ciutat grega de [[Magnèsia (Tessàlia)|Magnèsia]] es trobaven les denominades [[Òxit de magnesi|pedres de Magnèsia]], que incloïen [[magnetita]]. Els antics grecs varen observar que els trossos d'este material s'atreen entre si, i també atreen chicotets objectes de [[ferro]]. Les paraules ''magneto'' – equivalent al terme [[valencià]] [[imant]] – i [[magnetisme]] deriven d'este topònim.
Una de les seues fites inicials pot situar-se cap a la [[década del 600 aC]], quan el [[filosofia|filòsof]] [[antiga Grècia|grec]] [[Tales de Milet]] va observar que fregant una vara d'àmbar en una pell o en llana, s'obtenien chicotetes [[Càrrega elèctrica|càrregues]] ([[efecte triboelèctric]]) que atreen chicotets objectes, i fregant molt temps, podia arribar a causar l'aparició d'una purna. Prop de l'antiga ciutat grega de [[Magnèsia (Tessàlia)|Magnèsia]] es trobaven les denominades [[Òxit de magnesi|pedres de Magnèsia]], que incloïen [[magnetita]]. Els antics grecs varen observar que els trossos d'este material s'atreen entre si, i també atreen chicotets objectes de [[ferro]]. Les paraules ''magneto'' – equivalent al terme [[valencià]] [[imant]] – i [[magnetisme]] deriven d'este topònim.
L'electricitat evolucionà històricament des de la simple percepció del fenomen, al seu tractament científic, que no es faria sistemàtic fins al [[sigle XVIII]]. Es varen registrar a lo llarc de l'[[edat antiga]] i la [[edat mija|mija]] atres observacions aïllades i simples especulacions, aixina com intuïcions mèdiques (us de [[Anguila elèctrica|peixos elèctrics]] en malalties com la [[gota (malaltia)|gota]] i el [[mal de cap]]) referides per autors com [[Plini el Vell]] i [[Escriboni Llarg]], o objectes arqueològics d'interpretació discutible, com la [[bateria de Bagdad]], un objecte trobat en [[Iraq]] en l'any [[1938]], datat al voltant de l'any [[250 a. C.]], que s'assembla a una cela electroquímica. No s'han trobat documents que en demostren l'utilisació, encara que hi ha atres descripcions anacròniques de dispositius elèctrics en murs egipcis i escrits antics.
L'electricitat evolucionà històricament des de la simple percepció del fenomen, al seu tractament científic, que no es faria sistemàtic fins al [[sigle XVIII]]. Es varen registrar a lo llarc de l'[[edat antiga]] i la [[edat mija|mija]] atres observacions aïllades i simples especulacions, aixina com intuïcions mèdiques (us de [[Anguila elèctrica|peixos elèctrics]] en malalties com la [[gota (malaltia)|gota]] i el [[mal de cap]]) referides per autors com [[Plini el Vell]] i [[Escriboni Llarg]], o objectes arqueològics d'interpretació discutible, com la [[bateria de Bagdad]], un objecte trobat en [[Irac]] en l'any [[1938]], datat al voltant de l'any [[250 a. C.]], que s'assembla a una cela electroquímica. No s'han trobat documents que en demostren l'utilisació, encara que hi ha atres descripcions anacròniques de dispositius elèctrics en murs egipcis i escrits antics.
Estes especulacions i registres fragmentaris són el tractament quasi exclusiu (en la notable excepció de l'us del magnetisme per a la [[brúixola]]) que hi ha des de l'[[Història Antiga|antiguetat]] fins a la [[Revolució científica]] del [[sigle XVII]]; encara que encara llavors, passa a ser no més que un espectàcul per a exhibir en els salons. Les primeres aportacions que poden entendre's com a aproximacions successives al fenomen elèctric foren realisades per investigadors sistemàtics com [[William Gilbert]], [[Otto von Guericke]], [[Du Fay]], [[Pieter van Musschenbroek]] ([[Ampolla de Leiden]]) o [[William Watson]]. Les observacions someses al método científic varen escomençar a donar els seus fruits en [[Luigi Galvani]], [[Alessandro Volta]], [[Charles-Augustin de Coulomb]] o [[Benjamin Franklin]], proseguides a començaments del [[sigle XIX]] per [[André-Marie Ampère]], [[Michael Faraday]] o [[Georg Ohm]]. Els noms d'alguns d'estos pioners varen acabar donant nom a numeroses unitats utilisades hui dia en la mesura de les diferents magnituts del fenomen. La comprensió final de l'electricitat es va conseguir per mig de la seua unificació en el magnetisme en un únic [[Electromagnetisme|fenomen electromagnètic]] descrit per les [[equacions de Maxwell]] ([[1861]]-[[1865]]).
Estes especulacions i registres fragmentaris són el tractament quasi exclusiu (en la notable excepció de l'us del magnetisme per a la [[brúixola]]) que hi ha des de l'[[Història Antiga|antiguetat]] fins a la [[Revolució científica]] del [[sigle XVII]]; encara que encara llavors, passa a ser no més que un espectàcul per a exhibir en els salons. Les primeres aportacions que poden entendre's com a aproximacions successives al fenomen elèctric foren realisades per investigadors sistemàtics com [[William Gilbert]], [[Otto von Guericke]], [[Du Fay]], [[Pieter van Musschenbroek]] ([[Ampolla de Leiden]]) o [[William Watson]]. Les observacions someses al método científic varen escomençar a donar els seus fruits en [[Luigi Galvani]], [[Alessandro Volta]], [[Charles-Augustin de Coulomb]] o [[Benjamin Franklin]], proseguides a començaments del [[sigle XIX]] per [[André-Marie Ampère]], [[Michael Faraday]] o [[Georg Ohm]]. Els noms d'alguns d'estos pioners varen acabar donant nom a numeroses unitats utilisades hui dia en la mesura de les diferents magnituts del fenomen. La comprensió final de l'electricitat es va conseguir per mig de la seua unificació en el magnetisme en un únic [[Electromagnetisme|fenomen electromagnètic]] descrit per les [[equacions de Maxwell]] ([[1861]]-[[1865]]).
El mege i físic italià [[Luigi Galvani]] ([[1737]]-[[1798]]) es feu famós per les seues investigacions sobre els efectes de l'electricitat en els [[múscul]]s dels animals. Mentres dissecava una [[granota]] trobà accidentalment que les seues pates es contraïen al tocar-les en un objecte carregat elèctricament.
El mege i físic italià [[Luigi Galvani]] ([[1737]]-[[1798]]) es feu famós per les seues investigacions sobre els efectes de l'electricitat en els [[múscul]]s dels animals. Mentres dissecava una [[granota]] trobà accidentalment que les seues pates es contraïen al tocar-les en un objecte carregat elèctricament.
Per això se'l considera l'iniciador dels estudis del paper que acompleix l'electricitat en el funcionament dels organismes animals. De les seues discussions en un atre gran científic italià de la seua época , [[Alessandro Volta]], sobre la naturalea dels fenòmens observats, sorgí la construcció de la primera [[Bateria elèctrica |pila]], o aparell per a produir corrent elèctric continu, nomenat [[pila de Volta]]. El nom de Luigi Galvani contínua hui associat a l'electricitat a través de termes com [[galvanisme]] i [[galvanisació]]. Els seus estudis preludiaren una ciència que sorgiria molt despuix: la [[neurofisiologia]], estudi del funcionament del [[sistema nerviós]] en la que es basa la [[neurología]].<ref>[http://www.historiadelamedicina.org/Galvani.html Biografia de Luigi Galvani] Epònims mèdics. Història de la medicina. [14-5-2008]</ref>
Per això se'l considera l'iniciador dels estudis del paper que acompleix l'electricitat en el funcionament dels organismes animals. De les seues discussions en un atre gran científic italià de la seua época , [[Alessandro Volta]], sobre la naturalea dels fenòmens observats, sorgí la construcció de la primera [[Bateria elèctrica |pila]], o aparell per a produir corrent elèctric continu, nomenat [[pila de Volta]]. El nom de Luigi Galvani contínua hui associat a l'electricitat a través de térmens com [[galvanisme]] i [[galvanisació]]. Els seus estudis preludiaren una ciència que sorgiria molt despuix: la [[neurofisiologia]], estudi del funcionament del [[sistema nerviós]] en la que es basa la [[neurología]].<ref>[http://www.historiadelamedicina.org/Galvani.html Biografia de Luigi Galvani] Epònims mèdics. Història de la medicina. [14-5-2008]</ref>
=== Alessandro Volta: la pila de Volta ([[1800]]) ===
=== Alessandro Volta: la pila de Volta ([[1800]]) ===
{{principal|Alessandro Volta|Luigi Galvani|Pila de Volta}}
{{principal|Alessandro Volta|Luigi Galvani|Pila de Volta}}
[[Archiu:Alessandro Volta.jpg|thumb|100px|[[Alessandro Volta]] ]]
[[Archiu:Alessandro Volta.jpg|thumb|100px|[[Alessandro Volta]] ]]
El físic italià [[Alessandro Volta]] ([[1745]]-[[1827]]) [[invent]]à la [[pila voltaica|pila]], precursora de la [[bateria elèctrica]]. En un apilament de discs de [[zinc]] i [[coure]], separats per discs de [[cartó]] humits en un [[electròlit]], i units als seus extrems per un [[Circuit elèctric|circuit]] exterior. Volta conseguí, per primera vegada, produir [[corrent elèctric|corrent elèctrica continua]] a voluntat.<ref name="volta">[http://www.astrocosmo.cl/biografi/b-a_volta.htm Biografia d'Alessandro Volta] Astrocosmo Chile. [15-5-2008]</ref> Dedicà la majoria de la seua vida a l'estudi dels fenòmens elèctrics, inventà l'[[electròmetre]] i l'[[audiòmetre]] i escrigué nombrosos tractats científics. Pel seu treball en el camp de l'electricitat, [[Napoleó]] el nomenà conte en l'any [[1801]]. La unitat de [[tensió elèctrica]] o [[força electromotriu]], el [[volt]] (símbol V), rebé este nom en honor seu.<ref name="volta" />
El físic italià [[Alessandro Volta]] ([[1745]]-[[1827]]) [[invent]]à la [[pila voltaica|pila]], precursora de la [[bateria elèctrica]]. En un apilament de discs de [[zinc]] i [[coure]], separats per discs de [[cartó]] humits en un [[electròlit]], i units als seus extrems per un [[Circuit elèctric|circuit]] exterior. Volta conseguí, per primera vegada, produir [[corrent elèctric|corrent elèctrica continua]] a voluntat.<ref name="volta">[http://www.astrocosmo.cl/biografi/b-a_volta.htm Biografia d'Alessandro Volta] Astrocosmo Chile. [15-5-2008]</ref> Dedicà la majoria de la seua vida a l'estudi dels fenòmens elèctrics, inventà l'[[electròmetre]] i l'[[audiòmetre]] i escrigué numerosos tractats científics. Pel seu treball en el camp de l'electricitat, [[Napoleó]] el nomenà conte en l'any [[1801]]. La unitat de [[tensió elèctrica]] o [[força electromotriu]], el [[volt]] (símbol V), rebé este nom en honor seu.<ref name="volta" />
== Principis del [[sigle XIX]]: el temps dels teòrics ==
== Principis del [[sigle XIX]]: el temps dels teòrics ==
=== William Sturgeon: l'electroimant ([[1825]]), el commutador ([[1832]]) i el galvanòmetre ([[1836]]) ===
=== William Sturgeon: l'electroimant ([[1825]]), el commutador ([[1832]]) i el galvanòmetre ([[1836]]) ===
{{principal|Electroimant}}
{{principal|Electroimant}}
El físic britànic [[William Sturgeon]] ([[1783]]-[[1850]]) inventà en l'any [[1825]] el primer [[electroimant]]. Era un tros de [[ferro]] en forma de ferradura envoltat per una [[bobina]] enrollada sobre el ferro. Sturgeon en demostrà la potència aixecant 4 kg en un tros de ferro de 200 g. embolicat en cables pels quals feu circular la corrent d'una bateria. Sturgeon podia regular el seu electroimant, cosa que suposà el principi de l'us de l'energia elèctrica en màquines útils i controlables, establint els fonaments per a les comunicacions electròniques a gran escala. Este dispositiu conduí a la invenció del [[telégraf]], el motor elèctric i molts atres dispositius que foren base de la tecnologia moderna. En l'any 1832 inventà el [[Commutador elèctric |commutador]] per a motors elèctrics i en [[1836]] inventà el primer [[galvanòmetre]] de bobina giratòria.<ref>[http://chem.ch.huji.ac.il/history/sturgeon.html Biografia de William Sturgeon] - anglés. [15-05-2008]</ref>
El físic britànic [[William Sturgeon]] ([[1783]]-[[1850]]) inventà en l'any [[1825]] el primer [[electroimant]]. Era un tros de [[ferro]] en forma de ferradura rodejat per una [[bobina]] enrollada sobre el ferro. Sturgeon en demostrà la potència aixecant 4 kg en un tros de ferro de 200 g. embolicat en cables pels quals feu circular la corrent d'una bateria. Sturgeon podia regular el seu electroimant, cosa que suposà el principi de l'us de l'energia elèctrica en màquines útils i controlables, establint els fonaments per a les comunicacions electròniques a gran escala. Este dispositiu conduí a la invenció del [[telégraf]], el motor elèctric i molts atres dispositius que foren base de la tecnologia moderna. En l'any 1832 inventà el [[Commutador elèctric |commutador]] per a motors elèctrics i en [[1836]] inventà el primer [[galvanòmetre]] de bobina giratòria.<ref>[http://chem.ch.huji.ac.il/history/sturgeon.html Biografia de William Sturgeon] - anglés. [15-05-2008]</ref>
=== Georg Simon Ohm: la llei d'Ohm ([[1827]]) ===
=== Georg Simon Ohm: la llei d'Ohm ([[1827]]) ===
[[Fitxer:Bolton-henry.jpg|thumb|left|100px|Joseph Henry]]
[[Fitxer:Bolton-henry.jpg|thumb|left|100px|Joseph Henry]]
{{principal|Electroimant}}
{{principal|Electroimant}}
L'[[USA|estadounidenc]] [[Joseph Henry]] (1797-1878) fon un físic que investigà l'electromagnetisme i les seues aplicacions en [[electroimant]]s i [[relé]]s. Descobrí l'[[inducció electromagnètica]], simultàneament i independent de [[Michael Faraday|Faraday]], quan observà que un camp magnètic variable pot induir una [[força electromotriu]] en un circuit tancat.
L'[[USA|estatunidenc]] [[Joseph Henry]] (1797-1878) fon un físic que investigà l'electromagnetisme i les seues aplicacions en [[electroimant]]s i [[relé]]s. Descobrí l'[[inducció electromagnètica]], simultàneament i independent de [[Michael Faraday|Faraday]], quan observà que un camp magnètic variable pot induir una [[força electromotriu]] en un circuit tancat.
En la seua versió més simple, l'experiment de Henry consistix en desplaçar un segment de [[conductor]] perpendicularment a un [[camp magnètic]], cosa que produïx una diferència de [[Potencial elèctric|potencial]] entre els seus extrems. Esta [[força electromotriu]] induïda s'explica per la [[força de Lorentz]] que exercix el [[camp magnètic]] sobre els electrons lliures del conductor. En honor seu es denominà henry (símbol H)a la unitat d'[[inductància]].<ref>[http://www.fisicanet.com.ar/biografias/cientificos/h/henry.php Biografia de Joseph Henry] Fisica.net [31-05-2008]</ref>
En la seua versió més simple, l'experiment de Henry consistix en desplaçar un segment de [[conductor]] perpendicularment a un [[camp magnètic]], cosa que produïx una diferència de [[Potencial elèctric|potencial]] entre els seus extrems. Esta [[força electromotriu]] induïda s'explica per la [[força de Lorentz]] que exercix el [[camp magnètic]] sobre els electrons lliures del conductor. En honor seu es denominà henry (símbol H)a la unitat d'[[inductància]].<ref>[http://www.fisicanet.com.ar/biografias/cientificos/h/henry.php Biografia de Joseph Henry] Fisica.net [31-05-2008]</ref>
[[Archiu:Alexander Graham Bell in colors.jpg|thumb|100px|[[Alexander Graham Bell]] ]]
[[Archiu:Alexander Graham Bell in colors.jpg|thumb|100px|[[Alexander Graham Bell]] ]]
{{principal|Teléfon}}
{{principal|Teléfon}}
L'escocés-estadounidenc [[Alexander Graham Bell]], científic, inventor i [[logopèdia|logopeda]] ([[1847]]-[[1922]]), es disputà en atres investigadors l'invenció del [[teléfon]] i conseguí la patent oficial en els [[Estats Units]] en [[1876]].<ref>'''Alejandro Graham Bell'''. Cabezas, José Antonio. Susaeta Ediciones S.A ''Vidas Ilustres'' Barcelona, Espanya ISBN 84-305-1109-1 pg,20. "El Comité de Recompensas de la Exposición (Exposición Conmemorativa del Primer Centenario de la Independència Norteamericana) estudia detenidamente el aparato, que ya había sido patentado por Bell en 1876 con el número 174.465."</ref> Prèviament havien segut desenrollats dispositius similars per atres investigadors, entre els quals destacà [[Antonio Meucci]] ([[1871]]), que entaulà llitigis fallits en Bell fins a la seua mort, i és a qui se sol reconéixer actualment la prelació en l'invent.
L'escocés-estatunidenc [[Alexander Graham Bell]], científic, inventor i [[logopèdia|logopeda]] ([[1847]]-[[1922]]), es disputà en atres investigadors l'invenció del [[teléfon]] i conseguí la patent oficial en els [[Estats Units]] en [[1876]].<ref>'''Alejandro Graham Bell'''. Cabezas, José Antonio. Susaeta Ediciones S.A ''Vidas Ilustres'' Barcelona, Espanya ISBN 84-305-1109-1 pg,20. "El Comité de Recompensas de la Exposición (Exposición Conmemorativa del Primer Centenario de la Independència Norteamericana) estudia detenidamente el aparato, que ya había sido patentado por Bell en 1876 con el número 174.465."</ref> Prèviament havien segut desenrollats dispositius similars per atres investigadors, entre els quals destacà [[Antonio Meucci]] ([[1871]]), que entaulà llitigis fallits en Bell fins a la seua mort, i és a qui se sol reconéixer actualment la prelació en l'invent.
Bell contribuí de manera decisiva al desenroll de les telecomunicacions a través de la seua empresa comercial (''[[Bell Telephone Company]]'', [[1877]], posteriorment [[AT&T]]). També fundà en la ciutat de [[Washington DC]] el [[Laboratori Volta]], a on, juntament en els seus socis, inventà un aparell que transmetia sons per mig de rajos de llum (el [[fotòfon]], [[1880]]); i desenrollà el primer cilindre de cera per a gravar ([[1886]]), cosa que posà les bases del [[gramòfon]]. Participà en la fundació de la ''[[National Geographic Society]]'' i de la revista ''[[Science]]''.
Bell contribuí de manera decisiva al desenroll de les telecomunicacions a través de la seua empresa comercial (''[[Bell Telephone Company]]'', [[1877]], posteriorment [[AT&T]]). També fundà en la ciutat de [[Washington DC]] el [[Laboratori Volta]], a on, juntament en els seus socis, inventà un aparell que transmetia sons per mig de rajos de llum (el [[fotòfon]], [[1880]]); i desenrollà el primer cilindre de cera per a gravar ([[1886]]), cosa que posà les bases del [[gramòfon]]. Participà en la fundació de la ''[[National Geographic Society]]'' i de la revista ''[[Science]]''.
=== Peter Cooper Hewitt: la llàntia de vapor de mercuri ([[1901]]-[[1912]]) ===
=== Peter Cooper Hewitt: la llàntia de vapor de mercuri ([[1901]]-[[1912]]) ===
{{principal|Llàntia de vapor de mercuri}}
{{principal|Llàntia de vapor de mercuri}}
L'ingenier elèctric i inventor estadounidenc [[Peter Cooper Hewitt]] ([[1861]]-[[1921]]) es feu célebre per l'introducció de la [[llàntia de vapor de mercuri]], un dels més importants avanços en [[allumenació física|allumenació elèctrica]]. En la década de [[1890]] treballà sobre les experimentacions realisades pels alemanys [[Julius Plücker]] i [[Heinrich Geissler]] sobre el fenomen [[fluorescent]], és dir, les radiacions visibles produïdes per una corrent elèctrica que passa a través d'un tubo de vidre ple de gas.
L'ingenier elèctric i inventor estatunidenc [[Peter Cooper Hewitt]] ([[1861]]-[[1921]]) es feu célebre per l'introducció de la [[llàntia de vapor de mercuri]], un dels més importants avanços en [[allumenació física|allumenació elèctrica]]. En la década de [[1890]] treballà sobre les experimentacions realisades pels alemanys [[Julius Plücker]] i [[Heinrich Geissler]] sobre el fenomen [[fluorescent]], és dir, les radiacions visibles produïdes per una corrent elèctrica que passa a través d'un tubo de vidre ple de gas.
Els esforços de Hewitt s'encaminaren cap a trobar el gas que resultara més apropiat per la producció de llum, i el trobà en el [[mercuri (element)|mercuri]]. La llum obtinguda, per este método, no era apta per a us domèstic, pero trobà aplicació en atres camps de la indústria, com en medicina, en l'esterilisació d'[[aigua]] potable i en el revelat de películes. En l'any [[1901]] inventà el primer model de llàntia de mercuri (encaraque no en registrà la patent fins a l'any [[1912]]). En l'any [[1903]] fabricà un model millorat que emetia una llum de millor qualitat i que trobà major utilitat al mercat.
Els esforços de Hewitt s'encaminaren cap a trobar el gas que resultara més apropiat per la producció de llum, i el trobà en el [[mercuri (element)|mercuri]]. La llum obtinguda, per este método, no era apta per a us domèstic, pero trobà aplicació en atres camps de la indústria, com en medicina, en l'esterilisació d'[[aigua]] potable i en el revelat de películes. En l'any [[1901]] inventà el primer model de llàntia de mercuri (encaraque no en registrà la patent fins a l'any [[1912]]). En l'any [[1903]] fabricà un model millorat que emetia una llum de millor qualitat i que trobà major utilitat al mercat.
L''''efecte fotoelèctric''' consistix en l'emissió d'electrons per un material quan se l'ilumina en [[radiació electromagnètica]] (llum visible o ultraviolada, en general). Ya havia segut descobert i descrit per [[Heinrich Rudolf Hertz|Heinrich Hertz]] en l'any [[1887]], pero l'explicació teòrica no arribà fins que Albert Einstein li aplicà una extensió del treball sobre els [[quàntum]]s de [[Max Planck]]. En l'artícul dedicat a explicar l'efecte fotoelèctric, Einstein exponia un punt de vista heurístic sobre la producció i transformació de la llum, a on proponia la idea de ''quàntums'' de radiació (ara nomenats [[fotons]]) i mostrava com es podia utilisar este concepte per explicar l'efecte fotoelèctric. Una explicació completa de l'efecte fotoelèctric a soles pogué ser elaborada quan la [[teoria quàntica]] estigué més avançada. A Albert Einstein se li concedí el [[Premi Nobel de Física]] en l'any [[1921]].<ref>[http://www.astrocosmo.cl/biografi/b-a_einstein.htm Biografia d'Albert Einstein] Astrocosmo.cl [22-05-2008]</ref>
L''''efecte fotoelèctric''' consistix en l'emissió d'electrons per un material quan se l'ilumina en [[radiació electromagnètica]] (llum visible o ultraviolada, en general). Ya havia segut descobert i descrit per [[Heinrich Rudolf Hertz|Heinrich Hertz]] en l'any [[1887]], pero l'explicació teòrica no arribà fins que Albert Einstein li aplicà una extensió del treball sobre els [[quàntum]]s de [[Max Planck]]. En l'artícul dedicat a explicar l'efecte fotoelèctric, Einstein exponia un punt de vista heurístic sobre la producció i transformació de la llum, a on proponia la idea de ''quàntums'' de radiació (ara nomenats [[fotons]]) i mostrava com es podia utilisar este concepte per explicar l'efecte fotoelèctric. Una explicació completa de l'efecte fotoelèctric a soles pogué ser elaborada quan la [[teoria quàntica]] estigué més avançada. A Albert Einstein se li concedí el [[Premi Nobel de Física]] en l'any [[1921]].<ref>[http://www.astrocosmo.cl/biografi/b-a_einstein.htm Biografia d'Albert Einstein] Astrocosmo.cl [22-05-2008]</ref>
L'efecte fotoelèctric és la base de la producció d'[[energia solar|energia elèctrica per radiació solar]] i del seu aprofitament energètic. S'aplica també per a la fabricació de cèlules utilisades en els detectors de flama de les calderes de les grans plantes termoelèctriques. També s'utilisa en [[diodo]]s fotosensibles tals com els que s'utilisen en les cèlules fotovoltaiques i en [[electroscopi]]s o [[electròmetre]]s. Actualment ([[2008]]) el material fotosensible més utilisat és, a part dels derivats del [[coure]] (ara en menor ús), el [[silici]], que produïx corrents elèctriques majors.
L'efecte fotoelèctric és la base de la producció d'[[energia solar|energia elèctrica per radiació solar]] i del seu aprofitament energètic. S'aplica també per a la fabricació de cèlules utilisades en els detectors de flama de les calderes de les grans plantes termoelèctriques. També s'utilisa en [[diodo]]s fotosensibles tals com els que s'utilisen en les cèlules fotovoltaiques i en [[electroscopi]]s o [[electròmetre]]s. Actualment ([[2008]]) el material fotosensible més utilisat és, a part dels derivats del [[coure]] (ara en menor us), el [[silici]], que produïx corrents elèctriques majors.
=== Robert Andrews Millikan: L'experiment de Millikan ([[1909]]) ===
=== Robert Andrews Millikan: L'experiment de Millikan ([[1909]]) ===
{{principal|Experiment de Millikan}}
{{principal|Experiment de Millikan}}
[[Archiu:Robert-millikan2.jpg|thumb|100px|left|[[Robert Andrews Millikan]] ]]
[[Archiu:Robert-millikan2.jpg|thumb|100px|left|[[Robert Andrews Millikan]] ]]
El físic [[USA|estadounidenc]] [[Robert Andrews Millikan]] ([[1868]]-[[1953]]) és conegut principalment per haver mesurat la càrrega de l'[[electró]], ya descoberta per J. J. Thomson. Estudià en un principi la [[radioactivitat]] dels minerals d'[[urani]] i la descàrrega en els gasos. Despuix realisà investigacions sobre radiacions ultraviolades. Per mig del seu experiment de la gota d'[[oli]], també conegut com a ''[[experiment de Millikan]]'', determinà la càrrega de l'[[electró]]: 1,602 × 10<sup>-19</sup> [[coulomb]].
El físic [[USA|estatunidenc]] [[Robert Andrews Millikan]] ([[1868]]-[[1953]]) és conegut principalment per haver mesurat la càrrega de l'[[electró]], ya descoberta per J. J. Thomson. Estudià en un principi la [[radioactivitat]] dels minerals d'[[urani]] i la descàrrega en els gasos. Despuix realisà investigacions sobre radiacions ultraviolades. Per mig del seu experiment de la gota d'[[oli]], també conegut com a ''[[experiment de Millikan]]'', determinà la càrrega de l'[[electró]]: 1,602 × 10<sup>-19</sup> [[coulomb]].
La [[Càrrega elèctrica|càrrega]] de l'[[electró]] és l'unitat bàsica de quantitat d'[[electricitat]] i es considera la càrrega elemental perque tots els cossos carregats contenen un múltiple enter d'ella. L'[[electró]] i el [[protó]] tenen la mateixa càrrega absoluta, pero de signes oposts. Convencionalment, la càrrega del protó es considera positiva i la de l'electró negativa.
La [[Càrrega elèctrica|càrrega]] de l'[[electró]] és l'unitat bàsica de quantitat d'[[electricitat]] i es considera la càrrega elemental perque tots els cossos carregats contenen un múltiple enter d'ella. L'[[electró]] i el [[protó]] tenen la mateixa càrrega absoluta, pero de signes oposts. Convencionalment, la càrrega del protó es considera positiva i la de l'electró negativa.
Emigrà als [[Estats Units]] i començà a treballar en els laboratoris de la Westinghouse Electric and Manufacturing Company, en [[Pittsburgh]]. En la Westinghouse tingué llibertat per a continuar en els seus proyectes personals, és dir, els seus treballs sobre la televisió, especialment sobre l'[[iconoscopi]] (1923), un dispositiu que convertia imàgens òptiques en senyals elèctrics.
Emigrà als [[Estats Units]] i començà a treballar en els laboratoris de la Westinghouse Electric and Manufacturing Company, en [[Pittsburgh]]. En la Westinghouse tingué llibertat per a continuar en els seus proyectes personals, és dir, els seus treballs sobre la televisió, especialment sobre l'[[iconoscopi]] (1923), un dispositiu que convertia imàgens òptiques en senyals elèctrics.
Un atre dels seus invents, que possibilità una televisió totalment electrònica, fon el [[cinescopi]] que transformava les senyals elèctriques de l'iconoscopi en imàgens visibles, encara que de baixa resolució. Els treballs d'investigació de Zworikin i del seu grup de colaboradors no es llimitaren només a la televisió, abastaren molts atres aspectes de l'electrònica, sobretot els relacionats en l'òptica. La seua activitat en este camp permeté el desenroll de dispositius tan importants com els tubs d'images i multiplicadors secundaris d'emissió de diferents tipos. Una gran cantitat
Un atre dels seus invents, que possibilità una televisió totalment electrònica, fon el [[cinescopi]] que transformava les senyals elèctriques de l'iconoscopi en imàgens visibles, encara que de baixa resolució. Els treballs d'investigació de Zworikin i del seu grup de colaboradors no es llimitaren només a la televisió, abastaren molts atres aspectes de l'electrònica, sobretot els relacionats en l'òptica. La seua activitat en este camp permeté el desenroll de dispositius tan importants com els tubs d'imàgens i multiplicadors secundaris d'emissió de diferents tipos. Una gran cantitat
d'aparells electrònics militars utilisats en la [[Segona Guerra Mundial]] són resultat directe de les investigacions de Zworikin i dels seus colaboradors, que també participàren en l'invenció del [[microscopi electrònic]].<ref>[http://j.orellana.free.fr/textos Biografia de Vladímir Zworikin] Orellana.free.fr. [10-06-2008]</ref>
d'aparells electrònics militars utilisats en la [[Segona Guerra Mundial]] són resultat directe de les investigacions de Zworikin i dels seus colaboradors, que també participàren en l'invenció del [[microscopi electrònic]].<ref>[http://j.orellana.free.fr/textos Biografia de Vladímir Zworikin] Orellana.free.fr. [10-06-2008]</ref>
[[Archiu:EdwinHowardArmstrong.jpg|thumb|100px|right|[[Edwin Howard Armstrong]] ]]
[[Archiu:EdwinHowardArmstrong.jpg|thumb|100px|right|[[Edwin Howard Armstrong]] ]]
L'ingenier elèctric estadounidenc [[Edwin Howard Armstrong]] ([[1890]]-[[1954]]) fon un dels inventors més prolífics de l'era de la [[ràdio]], al desenrollar una série de circuits i sistemes fonamentals per l'avanç d'este sistema de comunicacions.
L'ingenier elèctric estatunidenc [[Edwin Howard Armstrong]] ([[1890]]-[[1954]]) fon un dels inventors més prolífics de l'era de la [[ràdio]], al desenrollar una série de circuits i sistemes fonamentals per l'avanç d'este sistema de comunicacions.
En l'any [[1912]] desenrollà el [[circuit regeneratiu]], que permetia l'[[amplificació]] de les dèbils senyals de ràdio en poca [[distorsió]], millorant molt l'eficiència dels circuits emprats fins al moment. En l'any [[1918]] desenrollà el circuit [[superheterodí]], que donà un gran impuls als receptors d'[[amplitud modulada]] (AM). En l'any [[1920]] desenrollà el circuit superregenerador, molt important en les comunicacions en dos canals. En [[1935]] desenrollà el sistema de radiodifusió de [[freqüència modulada]] (FM) que, ademés de millorar la qualitat de so, disminuí l'efecte de les [[Interferència electromagnètica|interferències]] externes sobre les emissions de ràdio, fent-lo molt inferior al del sistema d'amplitud modulada (AM). El sistema de freqüència modulada (FM), que és hui el més emprat en ràdio i televisió, no es començà a emprar comercialment fins despuix de la seua mort. Moltes invencions d'Armstrong foren reclamades per atres en litigis de patent.<ref>Donna Halper[http://translate.google.com/translate?hl=es&langpair=en es&u=http://www.oldradio.com/archives/people/armstrong.htm&prev=/translate_s%3Fhl%3Des%26q%3DEdwin%2BHoward%2BArmstrong%2BBiograf%25C3%25ADa%2B%26tq%3DEdwin%2BHoward%2BArmstrong%2BBiography%26sl%3Des%26tl%3Den Biografia d'Edwin Howard Armstrong] olradio.com[21-05-2008]</ref>
En l'any [[1912]] desenrollà el [[circuit regeneratiu]], que permetia l'[[amplificació]] de les dèbils senyals de ràdio en poca [[distorsió]], millorant molt l'eficiència dels circuits emprats fins al moment. En l'any [[1918]] desenrollà el circuit [[superheterodí]], que donà un gran impuls als receptors d'[[amplitud modulada]] (AM). En l'any [[1920]] desenrollà el circuit superregenerador, molt important en les comunicacions en dos canals. En [[1935]] desenrollà el sistema de radiodifusió de [[freqüència modulada]] (FM) que, ademés de millorar la qualitat de so, disminuí l'efecte de les [[Interferència electromagnètica|interferències]] externes sobre les emissions de ràdio, fent-lo molt inferior al del sistema d'amplitud modulada (AM). El sistema de freqüència modulada (FM), que és hui el més emprat en ràdio i televisió, no es començà a emprar comercialment fins despuix de la seua mort. Moltes invencions d'Armstrong foren reclamades per atres en litigis de patent.<ref>Donna Halper[http://translate.google.com/translate?hl=es&langpair=en es&u=http://www.oldradio.com/archives/people/armstrong.htm&prev=/translate_s%3Fhl%3Des%26q%3DEdwin%2BHoward%2BArmstrong%2BBiograf%25C3%25ADa%2B%26tq%3DEdwin%2BHoward%2BArmstrong%2BBiography%26sl%3Des%26tl%3Den Biografia d'Edwin Howard Armstrong] olradio.com[21-05-2008]</ref>
{{principal|Història de l'informàtica}}
{{principal|Història de l'informàtica}}
[[Archiu:Eniac.jpg|thumb|150px|ENIAC]]
[[Archiu:Eniac.jpg|thumb|150px|ENIAC]]
El primer [[ordenador]] electrònic funcional del qual es té notícia fon l'alemà [[Z3]] de [[Konrad Zuse]], construït en l'any [[1941]] i destruït en els bombardejos aliats de [[1943]]. L'utilisació comercial d'este tipo d'aparells, que revolucionaren la gestió de la informació i tota la vida social, econòmica i científica, hagué d'esperar a la década de [[1950]], despuix del seu desenroll en els [[Estats Units]].
El primer [[ordenador]] electrònic funcional del qual es té notícia fon l'alemà [[Z3]] de [[Konrad Zuse]], construït en l'any [[1941]] i destruït en els bombardejos aliats de [[1943]]. L'utilisació comercial d'este tipo d'aparells, que revolucionaren la gestió de l'informació i tota la vida social, econòmica i científica, hagué d'esperar a la década de [[1950]], despuix del seu desenroll en els [[Estats Units]].
El britànic [[Colossus]] (dissenyat per [[Tommy Flowers]] en l'estació d'Investigació de l'Oficina Postal) i l'estadounidenc [[Harvard Mark I]] (construïda per [[Howard H. Aiken]] en l'[[Universitat de Harvard]] en subvenció d'[[IBM]] entre l'any [[1939]] i l'any [[1943]]), arribaren a temps de ser utilisats en la fase final de la segona guerra mundial ([[1944]]-[[1945]]), el primer en el des[[sifrage]] de mensages alemans i el segon pel càlcul de taules de balística.
El britànic [[Colossus]] (dissenyat per [[Tommy Flowers]] en l'estació d'Investigació de l'Oficina Postal) i l'estatunidenc [[Harvard Mark I]] (construïda per [[Howard H. Aiken]] en l'[[Universitat de Harvard]] en subvenció d'[[IBM]] entre l'any [[1939]] i l'any [[1943]]), arribaren a temps de ser utilisats en la fase final de la segona guerra mundial ([[1944]]-[[1945]]), el primer en el des[[sifrage]] de mensages alemans i el segon pel càlcul de taules de balística.
Immediatament despuix de la guerra, l'''Electronic Numerical Integrator And Computer'' (Computador i Integrador Numèric Electrònic, [[ENIAC]])<ref>[http://sipan.inictel.gob.pe/users/hherrera/hcomputacion.htm Història de la computació] sipan.inictel.gob.pe [30-05-2008]</ref> utilisat pel Laboratori d'Investigació Balística de l'[[Eixèrcit dels Estats Units]] fon construït en [[1946]] en l'[[Universitat de Pennsylvania]] per [[John Presper Eckert]] i [[John William Mauchly]]. Consumia una potència elèctrica suficient per abastir una chicoteta ciutat, ocupava una superfície de 167 [[metro quadrat|m²]] i operava en un total de 17.468 vàlvules electròniques o [[vàlvula termoiònica|tubos de buit]], 7.200 diodos de vidre, 1.500 [[Relé|relés]], 70.000 resistències, 10.000 condensadors i 5 millons de soldadures. Pesava 27 tn, mesurava 2,4 m x 0,9 m x 30 m; utilisava 1.500 commutadors electromagnètics i relés; requeria l'operació manual d'uns 6.000 interruptors, i el seu programa o software, quan requeria modificacions, triava semanes d'instalació manual. L'ENIAC podia resoldre 5.000 sumes i 360 multiplicacions en 1 segon. Fon desactivat en l'any [[1955]].
Immediatament despuix de la guerra, l'''Electronic Numerical Integrator And Computer'' (Computador i Integrador Numèric Electrònic, [[ENIAC]])<ref>[http://sipan.inictel.gob.pe/users/hherrera/hcomputacion.htm Història de la computació] sipan.inictel.gob.pe [30-05-2008]</ref> utilisat pel Laboratori d'Investigació Balística de l'[[Eixèrcit dels Estats Units]] fon construït en [[1946]] en l'[[Universitat de Pennsylvania]] per [[John Presper Eckert]] i [[John William Mauchly]]. Consumia una potència elèctrica suficient per abastir una chicoteta ciutat, ocupava una superfície de 167 [[metro quadrat|m²]] i operava en un total de 17.468 vàlvules electròniques o [[vàlvula termoiònica|tubos de buit]], 7.200 diodos de vidre, 1.500 [[Relé|relés]], 70.000 resistències, 10.000 condensadors i 5 millons de soldadures. Pesava 27 tn, mesurava 2,4 m x 0,9 m x 30 m; utilisava 1.500 commutadors electromagnètics i relés; requeria l'operació manual d'uns 6.000 interruptors, i el seu programa o software, quan requeria modificacions, triava semanes d'instalació manual. L'ENIAC podia resoldre 5.000 sumes i 360 multiplicacions en 1 segon. Fon desactivat en l'any [[1955]].
{{principal|Transistor|Circuit integrat}}
{{principal|Transistor|Circuit integrat}}
[[Archiu:InternalIntegratedCircuit2.JPG|310px|thumb|Detall d'un [[circuit integrat]] ]]
[[Archiu:InternalIntegratedCircuit2.JPG|310px|thumb|Detall d'un [[circuit integrat]] ]]
L'[[electrònica]], que estudia els sistemes i el funcionament dels quals es basa en la conducció i el control del fluix microscòpic dels [[electrons]] o atres partícules carregades elèctricament, començà en el [[diodo]] de buit inventat per [[John Ambrose Fleming]] en l'any [[1904]], dispositiu basat en l'[[efecte Edison]]. En el temps les [[vàlvula de buit|vàlvules de buit]] s'anaren perfeccionant i millorant, apareixent atres tipos i [[miniaturisació|miniaturisant-se]]. El pas essencial el donà el físic estadounidenc [[Walter Houser Brattain]] ([[1902]]-[[1987]]), incorporat en [[1929]] als [[laboratoris Bell]], a on fon partícip juntament en [[John Bardeen]] ([[1908]]-[[1991]]) -incorporat en [[1945]]- i [[William Bradford Shockley]] de l'invent d'un chicotet dispositiu electrònic [[semiconductor]] que complia funcions d'[[Amplificador electrònic |amplificador]], [[oscilador]], [[Commutador elèctric|commutador]] o [[rectificador]]: el [[transistor]].
L'[[electrònica]], que estudia els sistemes i el funcionament dels quals es basa en la conducció i el control del fluix microscòpic dels [[electrons]] o atres partícules carregades elèctricament, començà en el [[diodo]] de buit inventat per [[John Ambrose Fleming]] en l'any [[1904]], dispositiu basat en l'[[efecte Edison]]. En el temps les [[vàlvula de buit|vàlvules de buit]] s'anaren perfeccionant i millorant, apareixent atres tipos i [[miniaturisació|miniaturisant-se]]. El pas essencial el donà el físic estatunidenc [[Walter Houser Brattain]] ([[1902]]-[[1987]]), incorporat en [[1929]] als [[laboratoris Bell]], a on fon partícip juntament en [[John Bardeen]] ([[1908]]-[[1991]]) -incorporat en [[1945]]- i [[William Bradford Shockley]] de l'invent d'un chicotet dispositiu electrònic [[semiconductor]] que complia funcions d'[[Amplificador electrònic |amplificador]], [[oscilador]], [[Commutador elèctric|commutador]] o [[rectificador]]: el [[transistor]].
La paraula elegida per denominar-lo és la contracció anglesa de ''transfer resistor'' (resistència de transferència). Substitut de la [[vàlvula al buit|vàlvula termoiònica]] de tres electrodos o [[triodo]], el primer [[transistor]] de puntes de contacte funcionà en [[decembre]] de l'any [[1947]]; s'anuncià per primera vegada en [[1948]] pero no s'acabà de fabricar fins a l'any [[1952]], despuix de conseguir construir un dispositiu en [[germani]] el [[4 de juliol]] de [[1951]], culminant aixina el seu desenroll. El [[transistor d'unió bipolar]] aparegué un poquet més tart, en [[1949]], i és el dispositiu utilisat actualment per la majoria de les aplicacions electròniques. Les seues ventages respecte a les vàlvules són entre atres menor mida i fragilitat, major rendiment energètic, menors tensions d'alimentació i consum d'energia. El transistor no funciona en buit com les vàlvules, sino en un estat sòlit semiconductor (silici), motiu pel qual no necessiten centenars de volts de tensió per funcionar.
La paraula elegida per denominar-lo és la contracció anglesa de ''transfer resistor'' (resistència de transferència). Substitut de la [[vàlvula al buit|vàlvula termoiònica]] de tres electrodos o [[triodo]], el primer [[transistor]] de puntes de contacte funcionà en [[decembre]] de l'any [[1947]]; s'anuncià per primera vegada en [[1948]] pero no s'acabà de fabricar fins a l'any [[1952]], despuix de conseguir construir un dispositiu en [[germani]] el [[4 de juliol]] de [[1951]], culminant aixina el seu desenroll. El [[transistor d'unió bipolar]] aparegué un poquet més tart, en [[1949]], i és el dispositiu utilisat actualment per la majoria de les aplicacions electròniques. Les seues ventages respecte a les vàlvules són entre atres menor mida i fragilitat, major rendiment energètic, menors tensions d'alimentació i consum d'energia. El transistor no funciona en buit com les vàlvules, sino en un estat sòlit semiconductor (silici), motiu pel qual no necessiten centenars de volts de tensió per funcionar.
Actualment, els camps de desenroll de l'electrònica són tan basts que s'ha dividit en diverses ciències especialisades, partint de la distinció entre [[electrònica analògica]] i [[electrònica digital]]; i en els camps de l'[[ingenieria electrònica]], l'[[electromecànica]], la [[informàtica]] (disseny de [[programes]] pel seu control), l'[[electrònica de control]], les [[telecomunicacions]] i l'[[electrònica de potència]].<ref> González Gómez, Juan [http://www.iearobotics.com/personal/juan/docencia/apuntes-ssdd-0.3.7.pdf Circuits i sistemes digitals] Universitat Pontifícia de Salamanca Madrit. [24-05-2008]</ref>
Actualment, els camps de desenroll de l'electrònica són tan basts que s'ha dividit en diverses ciències especialisades, partint de la distinció entre [[electrònica analògica]] i [[electrònica digital]]; i en els camps de l'[[ingenieria electrònica]], l'[[electromecànica]], la [[informàtica]] (disseny de [[programes]] pel seu control), l'[[electrònica de control]], les [[telecomunicacions]] i l'[[electrònica de potència]].<ref> González Gómez, Juan [http://www.iearobotics.com/personal/juan/docencia/apuntes-ssdd-0.3.7.pdf Circuits i sistemes digitals] Universitat Pontifícia de Salamanca Madrit. [24-05-2008]</ref>
En l'any [[1951]] Bardeen, un dels dissenyadors del transistor, ingressà en la [[Universitat d'Illinois]], nomenant assistent personal el físic [[Nick Holonyak]], el qual posteriorment dissenyaria el primer [[diodo LED]] en l'any [[1962]]. Treballà juntament en [[Leon N. Cooper]] i [[John Robert Schrieffer]] per a crear la teoria estàndart de la [[superconductivitat]], és dir, la desaparició de la resistència elèctrica en certs metals i aleacions a temperatures propenques al [[zero absolut]]. Per estos treballs compartí de nou, em [[1972]], el [[Premi Nobel de Física]] en els físics estadounidencs [[Leon N. Cooper]] i [[John R. Schrieffer]]. Això feu que ell fos el primer científic que guanyà dos premis Nobel en la mateixa disciplina.<ref>Martinez Domínguez. Fernando[http://www.webcitation.org/query?id=1256589243614137&url=www.geocities.com/SiliconValley/Program/7735/ Biografia de Jonh Bardeen] Història de l'electricitat. [21-”5-2008]</ref> Les aplicacions de la superconductivitat estan encara en les primeres fases del seu desenroll, pero ya han permés els [[electroimants]] més poderosos (que s'utilisen en el [[tren Maglev]], [[ressonància magnètica nuclear]] i [[acceleradors de partícules]]); [[circuit digital|circuits digitals]] i filtres de [[radiofreqüència]] i [[microones]] per estacions base de [[telefonia mòbil]]; o els [[magnetòmetre]]s més sensibles ([[efecte Josephson|unions Josephson]], dels [[SQUID]]s -dispositius superconductors d'interferència quàntica-).
En l'any [[1951]] Bardeen, un dels dissenyadors del transistor, ingressà en la [[Universitat d'Illinois]], nomenant assistent personal el físic [[Nick Holonyak]], el qual posteriorment dissenyaria el primer [[diodo LED]] en l'any [[1962]]. Treballà juntament en [[Leon N. Cooper]] i [[John Robert Schrieffer]] per a crear la teoria estàndart de la [[superconductivitat]], és dir, la desaparició de la resistència elèctrica en certs metals i aleacions a temperatures propenques al [[zero absolut]]. Per estos treballs compartí de nou, em [[1972]], el [[Premi Nobel de Física]] en els físics estatunidencs [[Leon N. Cooper]] i [[John R. Schrieffer]]. Això feu que ell fos el primer científic que guanyà dos premis Nobel en la mateixa disciplina.<ref>Martinez Domínguez. Fernando[http://www.webcitation.org/query?id=1256589243614137&url=www.geocities.com/SiliconValley/Program/7735/ Biografia de Jonh Bardeen] Història de l'electricitat. [21-”5-2008]</ref> Les aplicacions de la superconductivitat estan encara en les primeres fases del seu desenroll, pero ya han permés els [[electroimants]] més poderosos (que s'utilisen en el [[tren Maglev]], [[ressonància magnètica nuclear]] i [[acceleradors de partícules]]); [[circuit digital|circuits digitals]] i filtres de [[radiofreqüència]] i [[microones]] per estacions base de [[telefonia mòbil]]; o els [[magnetòmetre]]s més sensibles ([[efecte Josephson|unions Josephson]], dels [[SQUID]]s -dispositius superconductors d'interferència quàntica-).
=== El repte de la generació d'electricitat ===
=== El repte de la generació d'electricitat ===
El primer us industrial de l'energia hidràulica per a la generació d'electricitat alimentava per mig d'una [[turbina]] setze llànties d'arc de la fàbrica Wolverine a [[Grand Rapids]] ([[Estats Units]], [[1880]]).<ref>[http://inventors.about.com/library/inventor Lester els Allan Pelton - Water Turbines and the Beginnings of Hydroelectricity] inventors,about.com [05-06-2008]</ref> La primera central hidroelèctrica entrà en funcionament aquell mateix any en [[Northumberland]], Gran Bretanya,<ref>Rafael Alejo García-Mauricio [http://thales.cica.es/rd/recurs ''Centrals hidroelèctriques''].thales.coca.es [05-06-2008]</ref> i la primera ciutat en tindre un suministrament elèctric fon [[Godalming]], en [[Surrey]] (Anglaterra), aquell mateix any, en corrent alterna en un alternador Siemens i una dinamo conectada a una roda hidràulica, que funcionà només tres anys.<ref>[http://www.exploringsurreyspast.org.uk/themes/places/surrey/waverley/godalming/godalming_electricity Godalming - Electricity] Transcripció de documents del museu de Goldaming. [05-06-2008]</ref>
El primer us industrial de l'energia hidràulica per a la generació d'electricitat alimentava per mig d'una [[turbina]] setze llànties d'arc de la fàbrica Wolverine a [[Grand Rapids]] ([[Estats Units]], [[1880]]).<ref>[http://inventors.about.com/library/inventor Lester els Allan Pelton - Water Turbines and the Beginnings of Hydroelectricity] inventors,about.com [05-06-2008]</ref> La primera central hidroelèctrica entrà en funcionament aquell mateix any en [[Northumberland]], Gran Bretanya,<ref>Rafael Alejo García-Mauricio [http://thales.cica.es/rd/recurs ''Centrals hidroelèctriques''].thales.coca.es [05-06-2008]</ref> i la primera ciutat en tindre un suministrament elèctric fon [[Godalming]], en [[Surrey]] (Anglaterra), aquell mateix any, en corrent alterna en un alternador Siemens i una dinamo conectada a una roda hidràulica, que funcionà només tres anys.<ref>[http://www.exploringsurreyspast.org.uk/themes/places/surrey/waverley/godalming/godalming_electricity Godalming - Electricity] Transcripció de documents del museu de Goldaming. [05-06-2008]</ref>
Dos anys més tart s'obrí la primera central hidràulica estadounidenca ([[riu Fox]], [[Appleton, Wisconsin]]). El mateix any ([[1882]]), Edison obria la primera central elèctrica urbana comercial. No utilisava fonts renovables, sino la [[central termoelèctrica|generació tèrmica]] a [[petròleu]] (en tres vegades major eficiència que els models anteriors, no comercials), en Pearl Street ([[Nova York]]), de 30 kW de potència a 220-110 V de corrent continua. En l'any [[1895]], el seu competidor, Westinghouse, obre la primera central de corrent alternaa en [[Riu Niàgara|Niàgara]].<ref>[http://www.acenor.cl/acenor/pag.gral/documentos/Historia_Electricidad.htm ''Història de l'electricitat. pioners] a acenor.cl [05-06-2008]</ref> La desconfiança d'Edison cap a la corrent alternaa es mantingué fins a l'any [[1892]] i fins a finals del [[sigle XIX]] s'utilisava principalment corrent continu per a l'allumenació.<ref>[http://www.lowermanhattan.info/about/history/did_you_know/did_you_know_92960.aspx Edison's Power Plant] lowermanhattan,info [05-06-2008]</ref> El desenroll del [[generador elèctric]] i el perfeccionament de la [[turbina hidràulica]] respongueren a l'aument de la demanda d'electricitat del [[sigle XX]], de manera que des de [[1920]] el porcentage de l'hidroelectricitat en la producció total d'electricitat era ya molt significatiu. Des de llavors la tecnologia de les principals instalacions no ha variat substancialment. Una [[central hidroelèctrica]] és aquella que s'utilisa per a la generació d'energia elèctrica per mig de l'aprofitament de l'[[energia potencial]] de l'aigua embassada en una [[presa (hidràulica)|presa]] situada a més alt nivell que la central. L'aigua es porta per una canonada de descàrrega a la sala de màquines de la central, a on per mig de enormes [[turbina hidràulica|turbines hidràuliques]] es produïx la generació d'[[energia elèctrica]] en [[alternador]]s.
Dos anys més tart s'obrí la primera central hidràulica estatunidenca ([[riu Fox]], [[Appleton, Wisconsin]]). El mateix any ([[1882]]), Edison obria la primera central elèctrica urbana comercial. No utilisava fonts renovables, sino la [[central termoelèctrica|generació tèrmica]] a [[petròleu]] (en tres vegades major eficiència que els models anteriors, no comercials), en Pearl Street ([[Nova York]]), de 30 kW de potència a 220-110 V de corrent continua. En l'any [[1895]], el seu competidor, Westinghouse, obre la primera central de corrent alternaa en [[Riu Niàgara|Niàgara]].<ref>[http://www.acenor.cl/acenor/pag.gral/documentos/Historia_Electricidad.htm ''Història de l'electricitat. pioners] a acenor.cl [05-06-2008]</ref> La desconfiança d'Edison cap a la corrent alternaa es mantingué fins a l'any [[1892]] i fins a finals del [[sigle XIX]] s'utilisava principalment corrent continu per a l'allumenació.<ref>[http://www.lowermanhattan.info/about/history/did_you_know/did_you_know_92960.aspx Edison's Power Plant] lowermanhattan,info [05-06-2008]</ref> El desenroll del [[generador elèctric]] i el perfeccionament de la [[turbina hidràulica]] respongueren a l'aument de la demanda d'electricitat del [[sigle XX]], de manera que des de [[1920]] el porcentage de l'hidroelectricitat en la producció total d'electricitat era ya molt significatiu. Des de llavors la tecnologia de les principals instalacions no ha variat substancialment. Una [[central hidroelèctrica]] és aquella que s'utilisa per a la generació d'energia elèctrica per mig de l'aprofitament de l'[[energia potencial]] de l'aigua embassada en una [[presa (hidràulica)|presa]] situada a més alt nivell que la central. L'aigua es porta per una canonada de descàrrega a la sala de màquines de la central, a on per mig de enormes [[turbina hidràulica|turbines hidràuliques]] es produïx la generació d'[[energia elèctrica]] en [[alternador]]s.
Les dos característiques principals d'una central hidroelèctrica, des del punt de vista de la seua capacitat de generació d'electricitat són:
Les dos característiques principals d'una central hidroelèctrica, des del punt de vista de la seua capacitat de generació d'electricitat són:
# L'[[energia]] garantisada en un lapsus de temps determinat, generalment un any, que està en funció del volum útil de l'embassament, de la pluviometria anual i de la potència instalada.
# L'[[energia]] garantisada en un lapsus de temps determinat, generalment un any, que està en funció del volum útil de l'embassament, de la pluviometria anual i de la potència instalada.
Esta forma d'obtindre energia elèctrica no està lliure de problemes ambientals en necessitar la construcció de grans [[embassament]]s en els quals acumular l'aigua, modificant el [[Paisage (geografia)|paisage]] i els anteriors usos, tant naturals com humans, de l'aigua i l'entorn afectat. Proyectes jigantescs ([[presa d'Assuan]] a Egipte, de [[Represa d'Itaipú|Itaipú]] entre [[Brasil]] i [[Paraguai]], o de les [[Tres Gorges]] en [[China]]) tenen repercussions de tota classe, i encara que la seua viabilitat a llarc termin és qüestionada. Les ''minicentrals'' hidràuliques solen ser millor considerades des d'este punt de vista, encara que la seua capacitat de generació és molt més llimitada.
Esta forma d'obtindre energia elèctrica no està lliure de problemes ambientals en necessitar la construcció de grans [[embassament]]s en els quals acumular l'aigua, modificant el [[Paisage (geografia)|païsage]] i els anteriors usos, tant naturals com humans, de l'aigua i l'entorn afectat. Proyectes jigantescs ([[presa d'Assuan]] a Egipte, de [[Represa d'Itaipú|Itaipú]] entre [[Brasil]] i [[Paraguai]], o de les [[Tres Gorges]] en [[China]]) tenen repercussions de tota classe, i encara que la seua viabilitat a llarc termin és qüestionada. Les ''minicentrals'' hidràuliques solen ser millor considerades des d'este punt de vista, encara que la seua capacitat de generació és molt més llimitada.
[[Archiu:Wind_2006andprediction_en.png|thumb|320px|Capacitat eòlica mundial total instalada i previsions 1997-2010.<ref>[http://www.wwindea.org/ WWEA e.V.]</ref> ]]
[[Archiu:Wind_2006andprediction_en.png|thumb|320px|Capacitat eòlica mundial total instalada i previsions 1997-2010.<ref>[http://www.wwindea.org/ WWEA e.V.]</ref> ]]
La [[robòtica]] és una branca de la [[tecnologia]] (i que integra l'[[àlgebra]], els [[autòmat programable|autòmats programables]], les [[màquina d'estats|màquines d'estats]], la [[mecànica]], l'[[electrònica]] i l'[[informàtica]]), que estudia el disseny i construcció de màquines capaços de complir tasques repetitives, tasques en les quals cal una alta precisió, tasques perilloses pel home o tasques no realisables sense intervenció d'una màquina. Estes màquines, els ''robots'' mantenen la conexió de retroalimentació inteligent entre el sentit i l'acció directa baix el control d'un [[ordenador]] prèviament programat en les tasques que ha de realisar. Les accions d'este tipo de robots són generalment dutes a terme per motors o actuadors que mouen extremitats o impulsen el robot. Cap a l'any [[1942]], [[Isaac Asimov]]<ref>[http://www.biografiasyvidas.com/biografia/a/asimov.htm Biografia d'Isaac Asimov] biografíasyvidas.com [30-005-2008]</ref> dóna una versió humanisada a través de la seua coneguda série de relats, en els quals introduïx per primera vegada el terme ''robòtica'' en el sentit de disciplina científica encarregada de construir i programar robots. Ademés, est autor planteja que les accions que desenrolla un robot han de ser dirigides per una série de regles morals, nomenades les [[Tres lleis de la robòtica]].
La [[robòtica]] és una branca de la [[tecnologia]] (i que integra l'[[àlgebra]], els [[autòmat programable|autòmats programables]], les [[màquina d'estats|màquines d'estats]], la [[mecànica]], l'[[electrònica]] i l'[[informàtica]]), que estudia el disseny i construcció de màquines capaços de complir tasques repetitives, tasques en les quals cal una alta precisió, tasques perilloses pel home o tasques no realisables sense intervenció d'una màquina. Estes màquines, els ''robots'' mantenen la conexió de retroalimentació inteligent entre el sentit i l'acció directa baix el control d'un [[ordenador]] prèviament programat en les tasques que ha de realisar. Les accions d'este tipo de robots són generalment dutes a terme per motors o actuadors que mouen extremitats o impulsen el robot. Cap a l'any [[1942]], [[Isaac Asimov]]<ref>[http://www.biografiasyvidas.com/biografia/a/asimov.htm Biografia d'Isaac Asimov] biografíasyvidas.com [30-005-2008]</ref> dóna una versió humanisada a través de la seua coneguda série de relats, en els quals introduïx per primera vegada el terme ''robòtica'' en el sentit de disciplina científica encarregada de construir i programar robots. Ademés, est autor planteja que les accions que desenrolla un robot han de ser dirigides per una série de regles morals, nomenades les [[Tres lleis de la robòtica]].
Els robots són utilisats hui en dia per a dur a terme tasques brutes, perilloses, difícils, repetitives o esmussades pels humans. Això usualment pren la forma d'un [[robot industrial]] utilisat en les llínies de producció. Atres aplicacions inclouen la neteja de [[residus tòxics]], [[exploració espacial]], [[mineria]], cerca i rescat de persones i localisació de mines terrestres. La [[manufactura]] contínua sent el principal mercat a on els robots són utilisats. En particular, robots articulats (similars en capacitat de moviment a un braç humà) són els més utilisats comunment. Les aplicacions inclouen soldadura, pintat i càrrega de maquinària.
Els robots són utilisats hui en dia per a dur a terme tasques brutes, perilloses, difícils, repetitives o esmussades pels humans. Això usualment pren la forma d'un [[robot industrial]] utilisat en les llínies de producció. Atres aplicacions inclouen la neteja de [[residus tòxics]], [[exploració espacial]], [[mineria]], busca i rescat de persones i localisació de mines terrestres. La [[manufactura]] contínua sent el principal mercat a on els robots són utilisats. En particular, robots articulats (similars en capacitat de moviment a un braç humà) són els més utilisats comunment. Les aplicacions inclouen soldadura, pintat i càrrega de maquinària.
L'[[indústria automotriu]] ha aprofitat esta nova tecnologia a on els robots han segut programats per reemplaçar el treball dels humans en moltes tasques repetitives. Recentment, s'ha conseguit un gran avanç en els robots dedicat a la [[medicina]] que utilisa robots d'última generació en procediments de [[cirugia invasiva]] mínima. L'automatisació de laboratoris també és una àrea en creiximent. Els robots semblen estar abaratint-se, tot relacionat en la miniaturisació dels components electrònics que s'utilisen per controlar-los. També, molts robots són dissenyats en [[simulador]]s molt abans que siguen construïts i interaccionen en ambients físics reals.<ref>Pérez Cordero, Víctor Hugo[http://web.archive.org/20020209203455/www.geocities.com/Eureka/Office/4595/robotica.html La robòtica] Geocities.com [26-05-2008]</ref>
L'[[indústria automotriu]] ha aprofitat esta nova tecnologia a on els robots han segut programats per reemplaçar el treball dels humans en moltes tasques repetitives. Recentment, s'ha conseguit un gran avanç en els robots dedicat a la [[medicina]] que utilisa robots d'última generació en procediments de [[cirugia invasiva]] mínima. L'automatisació de laboratoris també és una àrea en creiximent. Els robots semblen estar abaratint-se, tot relacionat en la miniaturisació dels components electrònics que s'utilisen per controlar-los. També, molts robots són dissenyats en [[simulador]]s molt abans que siguen construïts i interaccionen en ambients físics reals.<ref>Pérez Cordero, Víctor Hugo[http://web.archive.org/20020209203455/www.geocities.com/Eureka/Office/4595/robotica.html La robòtica] Geocities.com [26-05-2008]</ref>
=== Làser ===
=== Làser ===
{{principal|Làser}}
{{principal|Làser}}
En l'any [[1960]] el físic nort-americà [[Charles Townes]] ([[1915]] -) realisà en l'[[Universitat Colúmbia]] el descobriment que li proporcionaria el seu bot a la fama científica: fon descrit com ''Microwave Amplification by Stimulated Emission of Radiation'' ([[màser]]). Tanmateix fon el físic nort-americà [[Gordon Gould]] ([[1920]]-[[2005]]) qui patentà els primers làsers per a usos industrials i militars, a pesar de que hi hagué molts llitigis perqué diversos científics estaven estudiant la possibilitat de tecnologies similars a partir de les teories desenrollades per [[Albert Einstein|Einstein]] sobre l'[[làser|emissió estimulada de radiació]]. Fon aixina perqué Gould fon el científic que primer el fabricà i li posà el nom: ''Light Amplification by Stimulated Emission of Radiation'' (amplificació de llum per emissió estimulada de radiació, [[Làser|LASER]])<ref>Alboites, Vicente[http://omega.ilce.edu.mx:3000/sites/ciencia/volumen2/ciencia3/105/htm/sec_5.htm. Artícul tècnic sobre el LASER] omega.ilce.edu.mex [30-05-2008]</ref> Tanmateix, fon Charles Townes a qui li fon concedit el [[premi Nobel de Física]] en [[1964]].
En l'any [[1960]] el físic nort-americà [[Charles Townes]] ([[1915]] -) realisà en l'[[Universitat Colúmbia]] el descobriment que li proporcionaria el seu bot a la fama científica: fon descrit com ''Microwave Amplification by Stimulated Emission of Radiation'' ([[màser]]). Ausades fon el físic nort-americà [[Gordon Gould]] ([[1920]]-[[2005]]) qui patentà els primers làsers per a usos industrials i militars, a pesar de que hi hagué molts llitigis perqué diversos científics estaven estudiant la possibilitat de tecnologies similars a partir de les teories desenrollades per [[Albert Einstein|Einstein]] sobre l'[[làser|emissió estimulada de radiació]]. Fon aixina perqué Gould fon el científic que primer el fabricà i li posà el nom: ''Light Amplification by Stimulated Emission of Radiation'' (amplificació de llum per emissió estimulada de radiació, [[Làser|LASER]])<ref>Alboites, Vicente[http://omega.ilce.edu.mx:3000/sites/ciencia/volumen2/ciencia3/105/htm/sec_5.htm. Artícul tècnic sobre el LASER] omega.ilce.edu.mex [30-05-2008]</ref> Ausades, fon Charles Townes a qui li fon concedit el [[premi Nobel de Física]] en [[1964]].
Un làser és un dispositiu que utilisa un efecte de la [[mecànica quàntica]], l'emissió induïda o estimulada, per generar un feix de [[llum coherent]] d'un mig adequat i en la mesura, la forma i la purea controlats. La mesura dels làsers varia àmpliament, des de [[diodo]]s làser microscòpics en numeroses aplicacions, al làser de cristals dopats en [[neodimi]] en una mesura similar al d'un camp de fútbol, utilisat per la [[confinament inercial|fusió de confinament inercial]], la investigació sobre [[arma nuclear|armament nuclear]] o atre experiments físics en els que es presenten altes densitats d'energia. Des de la seua invenció en l'any [[1960]] s'han tornat omnipresents i es poden trobar en milers de variades aplicacions en qualsevol sector de la societat actual, incloent-hi camps tan dispars com l'electrònica de consum i les tecnologies de la informació (sistemes de llectura digital dels [[disc dur|discs durs]], els [[CD (disc)|CD]] i els [[DVD]] i del [[còdic de barres]]), fins a anàlisis científiques i métodos de diagnòstic en medicina, aixina com la mecanisació, soldadura o sistemes de tall en sectors industrials i militars.<ref>[http://nobelprize.org/nobel_prizes/physics/laureates/1964/townes-bio.html Biografia de Charles Hard Townes] anglès nobelprize.org[22-05-2008]</ref>
Un làser és un dispositiu que utilisa un efecte de la [[mecànica quàntica]], l'emissió induïda o estimulada, per generar un feix de [[llum coherent]] d'un mig adequat i en la mesura, la forma i la purea controlats. La mesura dels làsers varia àmpliament, des de [[diodo]]s làser microscòpics en numeroses aplicacions, al làser de cristals dopats en [[neodimi]] en una mesura similar al d'un camp de fútbol, utilisat per la [[confinament inercial|fusió de confinament inercial]], la investigació sobre [[arma nuclear|armament nuclear]] o atre experiments físics en els que es presenten altes densitats d'energia. Des de la seua invenció en l'any [[1960]] s'han tornat omnipresents i es poden trobar en milers de variades aplicacions en qualsevol sector de la societat actual, incloent-hi camps tan dispars com l'electrònica de consum i les tecnologies de l'informació (sistemes de llectura digital dels [[disc dur|discs durs]], els [[CD (disc)|CD]] i els [[DVD]] i del [[còdic de barres]]), fins a anàlisis científiques i métodos de diagnòstic en medicina, aixina com la mecanisació, soldadura o sistemes de tall en sectors industrials i militars.<ref>[http://nobelprize.org/nobel_prizes/physics/laureates/1964/townes-bio.html Biografia de Charles Hard Townes] anglès nobelprize.org[22-05-2008]</ref>
=== Electrificació dels ferrocarrils ===
=== Electrificació dels ferrocarrils ===
En la [[década de 1980]] s'integraren com a propulsors de vehículs elèctrics ferroviaris els [[motor asíncron|motors asíncrons]], i aparegueren els sistemes electrònics de regulació de potència que donaren l'impuls definitiu a l'elecció d'este tipo de tracció per les companyies ferroviàries. Les dificultats d'aplicar la tracció elèctrica en zones en climatologia extrema fan que en estos casos, se seguixca utilisant la tracció dièsel, perque la neu intensa i la seua filtració per ventiladors a les cambres d'alta tensió originen derivacions de circuits elèctrics que deixen inservibles estes locomotores mentres dure el temporal. Les baixes temperatures també afecten de diferent manera al cable de contacte de la catenària que pert la conductivitat durant intervals de temps. La fita dels trens elèctrics el constituïxen els nomenats trens d'alta velocitat en el desenroll següent:
En la [[década de 1980]] s'integraren com a propulsors de vehículs elèctrics ferroviaris els [[motor asíncron|motors asíncrons]], i aparegueren els sistemes electrònics de regulació de potència que donaren l'impuls definitiu a l'elecció d'este tipo de tracció per les companyies ferroviàries. Les dificultats d'aplicar la tracció elèctrica en zones en climatologia extrema fan que en estos casos, se seguixca utilisant la tracció dièsel, perque la neu intensa i la seua filtració per ventiladors a les cambres d'alta tensió originen derivacions de circuits elèctrics que deixen inservibles estes locomotores mentres dure el temporal. Les baixes temperatures també afecten de diferent manera al cable de contacte de la catenària que pert la conductivitat durant intervals de temps. La fita dels trens elèctrics el constituïxen els nomenats trens d'alta velocitat en el desenroll següent:
[[1964]] El ''[[Shinkansen]]'' o tren bala japonés fon el primer tren d'alta velocitat en utilisar un traçat propi, i s'inaugurà pels [[Jocs Olímpics de Tóquio 1964]]. [[1979]] Un [[tren de levitació magnètica]] s'instalà per primera vegada en [[Hamburc (estat)|Hamburc]] per l'[[Exhibició Internacional del Transport]] (IVA 79), desenrollant patents anteriors. Hi hagué proves posteriors de trens similars en [[Anglaterra]] i actualment operen comercialment llínies en [[Japó]] i [[China]]. Es combinen en el sistema de [[monocarril]]. [[1981]] El '''Tren de Gran velocitat''' (en francés: ''[[Train à Grande Vitesse]]''), conegut com a [[TGV]], és un tipo de tren elèctric d'alta velocitat desenrollat per l'empresa francesa [[Alstom]] per fer inicialment el recorregut entre [[París]] i [[Lió]]. El TGV és un dels trens més veloços del món, operant en alguns trams a velocitats de fins a 320 km/h tenint el récort de major velocitat mijana en un servici de passagers i el de major velocitat en condicions especials de prova. En l'any [[1990]] assolí la velocitat de 515,3 km/h, i en l'any [[2007]] superà el seu propi registre en arribar als 574,8 km/h en la llínea París-Estrasburg.<ref>[http://gitel.unizar.es/contenidos/cursos/FTE/Web_Ferrocarriles/INTRODUCCION_HISTORICA(Traccion_electrica).html Història de la tracció elèctrica] gitel unizar.es [01-06-2008]</ref>
[[1964]] El ''[[Shinkansen]]'' o tren bala japonés fon el primer tren d'alta velocitat en utilisar un traçat propi, i s'inaugurà pels [[Jocs Olímpics de Tòkio 1964]]. [[1979]] Un [[tren de levitació magnètica]] s'instalà per primera vegada en [[Hamburc (estat)|Hamburc]] per l'[[Exhibició Internacional del Transport]] (IVA 79), desenrollant patents anteriors. Hi hagué proves posteriors de trens similars en [[Anglaterra]] i actualment operen comercialment llínies en [[Japó]] i [[China]]. Es combinen en el sistema de [[monocarril]]. [[1981]] El '''Tren de Gran velocitat''' (en francés: ''[[Train à Grande Vitesse]]''), conegut com a [[TGV]], és un tipo de tren elèctric d'alta velocitat desenrollat per l'empresa francesa [[Alstom]] per fer inicialment el recorregut entre [[París]] i [[Lió]]. El TGV és un dels trens més veloços del món, operant en alguns trams a velocitats de fins a 320 km/h tenint el récort de major velocitat mijana en un servici de passagers i el de major velocitat en condicions especials de prova. En l'any [[1990]] assolí la velocitat de 515,3 km/h, i en l'any [[2007]] superà el seu propi registre en arribar als 574,8 km/h en la llínea París-Estrasburc.<ref>[http://gitel.unizar.es/contenidos/cursos/FTE/Web_Ferrocarriles/INTRODUCCION_HISTORICA(Traccion_electrica).html Història de la tracció elèctrica] gitel unizar.es [01-06-2008]</ref>
=== Electromedicina ===
=== Electromedicina ===
El seu us principal en diagnòstic mèdic, per ser les més fàcils de visualisar, fon l'observació de les [[os|estructures òssees]]. A partir de la generalisació d'esta pràctica es desenrollà la [[radiologia]] com especialitat mèdica que ampra la radiologia com mig de diagnòstic, que contínua sent l'us més estés dels rajos X. En desenrolls posteriors s'hi afegiren la [[tomografia axial computada]] (TAC, en [[1967]], per un equip dirigit pels ingeniers [[Godfrey Newbold Hounsfield]] i [[Allan M. Cormack]], premis Nobel de medicina en [[1979]]), la [[resonància magnètica]] (descoberta com principi en l'any [[1938]] i aplicada a la image de diagnòstic per [[Paul Lauterbur]] i [[Peter Mansfield]], premis Nobel de l'any [[2003]]) i l'[[angiografia]] (utilisada des de l'any [[1927]] pel [[portugal|portugués]] [[Egas Moniz]], guanyador del premi Nobel en [[1949]], i desenrollada de forma més segura per la ''tècnica Seldinger'' des de l'any [[1953]]); aixina com l'utilisació terapèutica de la [[radioteràpia]].
El seu us principal en diagnòstic mèdic, per ser les més fàcils de visualisar, fon l'observació de les [[os|estructures òssees]]. A partir de la generalisació d'esta pràctica es desenrollà la [[radiologia]] com especialitat mèdica que ampra la radiologia com mig de diagnòstic, que contínua sent l'us més estés dels rajos X. En desenrolls posteriors s'hi afegiren la [[tomografia axial computada]] (TAC, en [[1967]], per un equip dirigit pels ingeniers [[Godfrey Newbold Hounsfield]] i [[Allan M. Cormack]], premis Nobel de medicina en [[1979]]), la [[resonància magnètica]] (descoberta com principi en l'any [[1938]] i aplicada a la image de diagnòstic per [[Paul Lauterbur]] i [[Peter Mansfield]], premis Nobel de l'any [[2003]]) i l'[[angiografia]] (utilisada des de l'any [[1927]] pel [[portugal|portugués]] [[Egas Moniz]], guanyador del premi Nobel en [[1949]], i desenrollada de forma més segura per la ''tècnica Seldinger'' des de l'any [[1953]]); aixina com l'utilisació terapèutica de la [[radioteràpia]].
Els [[ultrasons]]s foren utilisats per primera vegada en medicina per l'[[EEUU|estadounidenc]] [[George Ludwig]], a finals de la [[Anys 1940|década de 1940]], mentres que l'[[ecografia]] fon desenrollada en Suècia pels cardiòlecs [[Inge Edler]] i [[Carl Hellmuth Hertz]] (fill i nebot net dels famosos físics), i en el Regne Unit per [[Ian Donald]] i l'equip de ginecologia de l'hospital de [[Glasgow]].
Els [[ultrasons]]s foren utilisats per primera vegada en medicina per l'[[EEUU|estatunidenc]] [[George Ludwig]], a finals de la [[Anys 1940|década de 1940]], mentres que l'[[ecografia]] fon desenrollada en Suècia pels cardiòlecs [[Inge Edler]] i [[Carl Hellmuth Hertz]] (fill i nebot net dels famosos físics), i en el Regne Unit per [[Ian Donald]] i l'equip de ginecologia de l'hospital de [[Glasgow]].
S'apliquen atres tecnologies electromèdiques en la [[cardiologia]], tant en diagnòstic ([[electrocardiograma]], utilisat des de l'any [[1911]], que li valgué el premi Nobel de [[1924]] a [[Augustus Waller]]) com en tractament ([[desfibrilador]]) i [[pròtesis]]: (els [[marcapassos]] i el [[cor artificial]]). També en àrees com els problemes d'audició (per mig dels [[audiòfon]]s) o el diagnòstic i tractament de problemes [[neurologia|neurològics]] i [[neurofisiologia|neurofisiològics]].
S'apliquen atres tecnologies electromèdiques en la [[cardiologia]], tant en diagnòstic ([[electrocardiograma]], utilisat des de l'any [[1911]], que li valgué el premi Nobel de [[1924]] a [[Augustus Waller]]) com en tractament ([[desfibrilador]]) i [[pròtesis]]: (els [[marcapassos]] i el [[cor artificial]]). També en àrees com els problemes d'audició (per mig dels [[audiòfon]]s) o el diagnòstic i tractament de problemes [[neurologia|neurològics]] i [[neurofisiologia|neurofisiològics]].
Un satèlit actua bàsicament com un repetidor situat en l'espai: rep les senyals enviades des de l'estació terrestre i les remet a un atre satèlit o de tornada als receptors terrestres. Els satèlits són posats en òrbita per mig de coets espacials que els situen circumdant la [[Terra]] a distàncies relativament propenques fora de l'atmòsfera. Les antenes utilisades preferentment en les comunicacions via satèlit són les [[antena parabòlica|antenes parabòliques]], cada vegada més freqüents en les terraces i teulades de les ciutats. Tenen forma de paràbola i la particularitat que les senyals que incidixen sobre la seua superfície es reflectixen i incidixen sobre el foco de la paràbola, a on es troba l'element receptor.
Un satèlit actua bàsicament com un repetidor situat en l'espai: rep les senyals enviades des de l'estació terrestre i les remet a un atre satèlit o de tornada als receptors terrestres. Els satèlits són posats en òrbita per mig de coets espacials que els situen circumdant la [[Terra]] a distàncies relativament propenques fora de l'atmòsfera. Les antenes utilisades preferentment en les comunicacions via satèlit són les [[antena parabòlica|antenes parabòliques]], cada vegada més freqüents en les terraces i teulades de les ciutats. Tenen forma de paràbola i la particularitat que les senyals que incidixen sobre la seua superfície es reflectixen i incidixen sobre el foco de la paràbola, a on es troba l'element receptor.
En la posada en marcha dels satèlits de comunicacions ha segut possible dispondre de molts canals de [[televisió]], l'impressionant desenrollament de la [[teléfon mòvil|telefonia mòvil]] i d'[[Internet]]. '''Internet''' és un método d'interconexió descentralisada de [[xarxa d'ordenadors|xàrcies d'ordenadors]] implementat en un conjunt de [[protocol de xarxa|protocols]] denominat [[TCP/IP]] i garantix que xàrcies físiques [[heterogeneïtat|heterogénees]] funcionen com una ret llògica única, d'abast mundial. Els seus orígens es remonten a l'any [[1969]], quan s'establí la primera conexió d'ordenadors, coneguda com a [[ARPANET]], entre tres universitats en [[Califòrnia]] i una en [[Utah]] ([[Estats Units]]).
En la posada en marcha dels satèlits de comunicacions ha segut possible dispondre de molts canals de [[televisió]], l'impressionant desenroll de la [[teléfon mòvil|telefonia mòvil]] i d'[[Internet]]. '''Internet''' és un método d'interconexió descentralisada de [[xarxa d'ordenadors|xàrcies d'ordenadors]] implementat en un conjunt de [[protocol de xarxa|protocols]] denominat [[TCP/IP]] i garantix que xàrcies físiques [[heterogeneïtat|heterogénees]] funcionen com una ret llògica única, d'abast mundial. Els seus orígens es remonten a l'any [[1969]], quan s'establí la primera conexió d'ordenadors, coneguda com a [[ARPANET]], entre tres universitats en [[Califòrnia]] i una en [[Utah]] ([[Estats Units]]).
El [[sigle XXI]] està vivint els començaments de la interconexió total a la que convergixen les telecomunicacions, a través de tot tipo de dispositius cada vegada més ràpits, més compactes, més poderosos i multifuncionals. Ya no és necessari establir enllaços físics entre dos punts per transmetre la informació d'un punt a un atre. A causa de la gran [[velocitat de la llum|velocitat de propagació]] de les ones electromagnètiques, els mensages enviats des de qualsevol punt de la superfície terrestre o de la seua atmòsfera es reben simultàneament a qualsevol atre.
El [[sigle XXI]] està vivint els començaments de la interconexió total a la que convergixen les telecomunicacions, a través de tot tipo de dispositius cada vegada més ràpits, més compactes, més poderosos i multifuncionals. Ya no és necessari establir enllaços físics entre dos punts per transmetre l'informació d'un punt a un atre. A causa de la gran [[velocitat de la llum|velocitat de propagació]] de les ones electromagnètiques, els mensages enviats des de qualsevol punt de la superfície terrestre o de la seua atmòsfera es reben simultàneament a qualsevol atre.
== Vore també ==
== Vore també ==
== Referències ==
== Referències ==
{{referències|2}}
{{referències|2}}
{{Llista artículs destacats}}
[[Categoria:Tecnologia]]
[[Categoria:Tecnologia]]
[[Categoria:Electricitat]]
[[Categoria:Electricitat]]
[[Categoria:Història de la física|Electricitat]]
[[Categoria:Història de la física|Electricitat]]