Diferència entre les revisions de "Cultura valenciana"
Sense resum d'edició |
|||
| (No es mostren 15 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 22: | Llínea 22: | ||
El deport tradicional per antonomàsia és el joc de la [[pilota valenciana]], i existix una selecció valenciana que participa en les competicions de pilota internacionals oficials. Este deport se practica en més de huit modalitats distintes, be en el carrer o be en un trinquet. Durant les partides és típic que el públic es trobe invadint el àrea de joc,i un o dos marchadors arrepleguen les apostes que fan pel equip de blaus o pel de rojos, els únics colors utilisats en la indumentària dels pilotaris. L'importància que se li dona a este deport és tal que des de fa varis en les escoles públiques s'inclou com a matèria educativa, i la disponibilitat obligatòria d'un trinquet en les seues instalacions deportives. | El deport tradicional per antonomàsia és el joc de la [[pilota valenciana]], i existix una selecció valenciana que participa en les competicions de pilota internacionals oficials. Este deport se practica en més de huit modalitats distintes, be en el carrer o be en un trinquet. Durant les partides és típic que el públic es trobe invadint el àrea de joc,i un o dos marchadors arrepleguen les apostes que fan pel equip de blaus o pel de rojos, els únics colors utilisats en la indumentària dels pilotaris. L'importància que se li dona a este deport és tal que des de fa varis en les escoles públiques s'inclou com a matèria educativa, i la disponibilitat obligatòria d'un trinquet en les seues instalacions deportives. | ||
A banda de la pilota valenciana, també es practiquen atres '''deports tradicionals i autòctons valencians''' com són el [[Tir i | A banda de la pilota valenciana, també es practiquen atres '''deports tradicionals i autòctons valencians''' com són el [[Tir i arrastre]], deport tradicional del camp valencià en la participació d'un [[cavall]] o [[haca]], i les [[birles valencianes]], que estan en procés de recuperació. | ||
Atres deports característics són la colombicultura, o coloms deportius, que se començà a practicar especialment a partir dels anys 20 del [[sigle XX]], estenent-se per tot el | Atres deports característics són la [[colombicultura]], o coloms deportius, que se començà a practicar especialment a partir dels anys 20 del [[sigle XX]], estenent-se per tot el Regne de Valéncia, del que s'estrena una raça pròpia de colom, el [[buchó valencià]]. El motociclisme és atra de les pràctiques tradicionals considerades com a deportives, en la que se dispon del [[Circuit de Chest]] a on se disputa el Gran Premi de la Comunitat Valenciana. També és tradicional el joc de la [[petanca]], sobre tot en les zones rurals. | ||
=== Tir i arrastre === | === Tir i arrastre === | ||
| Llínea 31: | Llínea 31: | ||
[[File:TiraArrastreBenic.jpg|thumb|180px|Competició de '''Tir i arrastre''' en [[Benicarló]]]] | [[File:TiraArrastreBenic.jpg|thumb|180px|Competició de '''Tir i arrastre''' en [[Benicarló]]]] | ||
El Tir i arrastre és un deport hípic valencià. La seua | El Tir i arrastre és un deport hípic valencià. La seua pràctica està estesa per tot el territori valencià. | ||
Sobre l'orige d'este deport valencià pareix que té el seu orige en els anys quaranta del [[sigle XX]], en la fira d'animals que es celebrava en la ciutat de Valéncia dins de l'antic llit del riu Túria. | |||
S'utilisen els cavalls de camp o percherons, grans, forts i robusts, que arrosseguen treballant grans pesos, i que estan familiarisats en l'esforç. | S'utilisen els cavalls de camp o percherons, grans, forts i robusts, que arrosseguen treballant grans pesos, i que estan familiarisats en l'esforç. | ||
| Llínea 123: | Llínea 123: | ||
{{AP|Bous al carrer}} | {{AP|Bous al carrer}} | ||
[[File:Bous Albocàsser.jpg|thumb|left|200px|<center>Bous en [[Albocàsser]].</center>]] | [[File:Bous Albocàsser.jpg|thumb|left|200px|<center>Bous en [[Albocàsser]].</center>]] | ||
Els Bous al Carrer és un tipo de festa taurina popular que se practica en molts pobles del [[Regne de Valéncia]], sobre tot en | Els Bous al Carrer és un tipo de festa taurina popular que se practica en molts pobles del [[Regne de Valéncia]], sobre tot en les comarques de la [[Marina Alta]], [[l'Alt Millars]], [[l'Alt Palància]], [[el Baix Maestrat]] i [[l'Alt Maestrat]] i en el nort de la [[Plana Alta]]. Es molt típic la soltà de vaquetes, la qual cosa se pot fer en qualsevol moment de l'[[any]], encara que en general coincidix en les festes patronals de les poblacions, les quals solen coincidir en l'estiu. | ||
== Balls tradicionals == | == Balls tradicionals == | ||
| Llínea 133: | Llínea 133: | ||
Més que una dansa pròpiament dita és un conjunt de quadros plàstics en intencionalitat representativa, que participa en les Processons de Nostra Senyora de la Salut, la Festa Major d'[[Algemesí]] (7 i 8 de setembre). | Més que una dansa pròpiament dita és un conjunt de quadros plàstics en intencionalitat representativa, que participa en les Processons de Nostra Senyora de la Salut, la Festa Major d'[[Algemesí]] (7 i 8 de setembre). | ||
La moixaranga | La moixaranga a l'igual que els castellers catalans i la Danze de Tauste, provenen de la ''[[Moixiganga]]'', dispersats principalment per la [[Corona d'Aragó]] encara que també en Castella, per eixemple. | ||
=== Jagants i Nanos === | === Jagants i Nanos === | ||
{{AP|Jagants i | {{AP|Jagants i nanos}} | ||
[[Archiu:Geon.jpg|thumb|right|200px|<center>Jagants i Cabuts d'[[Ontinyent]].</center>]] | [[Archiu:Geon.jpg|thumb|right|200px|<center>Jagants i Cabuts d'[[Ontinyent]].</center>]] | ||
Els jagants i nanos o cabuts són una tradició popular celebrada en moltes festes locals del [[Regne de Valéncia]]. La tradició consistix en traure en desfilada certes figures a muscles, que normalment representen a personages populars locals o a figures històriques, ballant i animant o perseguint a la gent que acodix a la celebració. | Els jagants i nanos o jagants i cabuts són una tradició popular celebrada en moltes festes locals del [[Regne de Valéncia]]. La tradició consistix en traure en desfilada certes figures a muscles, que normalment representen a personages populars locals o a figures històriques, ballant i animant o perseguint a la gent que acodix a la celebració. | ||
Els jagants són figures de varis metros d'altura que representen al bust i el cap d'una persona en camisa. Esta cobrix a un home que carrega un arnés que soporta l'estructura. El portador fa girar i ballar al jagant al son d'una banda popular de música. Generalment els jagants desfilen en parelles de jagants (jagant i jaganta). Els pobles grans o més rics tenen més d'una parella. Generalment les figures representen arquetips populars, tal com el burgués i la llauradora, o figures històriques de rellevància local, com el rei i la reina fundadors. Mentres que en els cabuts (també dits nanos), de menor altura, se destaca la proporció del cap, donant un efecte més còmic. També existixen els cavallets (en [[Morella]] per eixemple), personages que ballen simulant | Els jagants són figures de varis metros d'altura que representen al bust i el cap d'una persona en camisa. Esta cobrix a un home que carrega un arnés que soporta l'estructura. El portador fa girar i ballar al jagant al son d'una banda popular de música. Generalment els jagants desfilen en parelles de jagants (jagant i jaganta). Els pobles grans o més rics tenen més d'una parella. Generalment les figures representen arquetips populars, tal com el burgués i la llauradora, o figures històriques de rellevància local, com el rei i la reina fundadors. Mentres que en els cabuts (també dits nanos), de menor altura, se destaca la proporció del cap, donant un efecte més còmic. També existixen els cavallets (en [[Morella]] per eixemple), personages que ballen simulant l'estar pujat en un cavall. | ||
=== Jota valenciana === | === Jota valenciana === | ||
| Llínea 185: | Llínea 185: | ||
==== Coques ==== | ==== Coques ==== | ||
{{AP|Coca | {{AP|Coca de llanda}} | ||
És difícil definir les coques ya que n'hi han moltes esteses pel Regne de Valéncia i casi que una o vàries típiques per cada zona de 1, 2 o 3 pobles. | És difícil definir les coques ya que n'hi han moltes esteses pel Regne de Valéncia i casi que una o vàries típiques per cada zona de 1, 2 o 3 pobles. | ||
| Llínea 207: | Llínea 207: | ||
* [[Sigle d'Or valencià]] | * [[Sigle d'Or valencià]] | ||
* [[Valencians]] | * [[Valencians]] | ||
== Referències == | == Referències == | ||
* [https://pilotadidactica.com/historia/ Breu història de la pilota valenciana. Web Pilota didàctica (en [[valencià]])] | |||
* Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Ciencias. Editorial Prensa Valenciana. 2009 | |||
* [https://dogv.gva.es/datos/2015/04/09/pdf/2015_3127.pdf «Ley 6/2015, de la Generalitat, de reconocimiento, protección y promoción de las señas de identidad del pueblo valenciano»] | * [https://dogv.gva.es/datos/2015/04/09/pdf/2015_3127.pdf «Ley 6/2015, de la Generalitat, de reconocimiento, protección y promoción de las señas de identidad del pueblo valenciano»] | ||
* Rafael Marbre, Els millors arrossos del món, Madrit, Carena Editors, S.l., pag. 30 | |||
* Revista de Filologia Valenciana. Ed. Accio Bibliografica Valenciana. Valéncia 1994 en avant | * Revista de Filologia Valenciana. Ed. Accio Bibliografica Valenciana. Valéncia 1994 en avant | ||
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
* Almela i Vives, Francesc ([2006]). Las fallas. Denes. ISBN 8496545075 | |||
* Badiola, Juan José Sánchez. Símbolos de España Y de Sus Regiones Y Autonomias. Editorial Visión Libros. ISBN 9788499836768 | |||
* Cabanes Pecourt, M.D.; Ferrer Navarro, R (1979). Libre del Repartiment del Regne de Valéncia. Anúbar Ediciones. ISBN 9788470131240 | |||
* [https://books.google.es/books?id=8gZDjnf_kPMC&pg=PA74&lpg=PA74&dq=Lo+Rat+Penat+anticatalanismo&source=bl&ots=3uwwz8ksuD&sig=fJvWIjnR_lt-KAncbwouUM_pbz0&hl=ca&sa=X&ei=MOEoVfOeJsvXU5Gtg5AN&ved=0CKQBEOgBMBU#v=onepage&q=Lo%20Rat%20Penat%20anticatalanismo&f=false Massip i Bonet, M. Àngels. ''Llengua i identitat''] | * [https://books.google.es/books?id=8gZDjnf_kPMC&pg=PA74&lpg=PA74&dq=Lo+Rat+Penat+anticatalanismo&source=bl&ots=3uwwz8ksuD&sig=fJvWIjnR_lt-KAncbwouUM_pbz0&hl=ca&sa=X&ei=MOEoVfOeJsvXU5Gtg5AN&ved=0CKQBEOgBMBU#v=onepage&q=Lo%20Rat%20Penat%20anticatalanismo&f=false Massip i Bonet, M. Àngels. ''Llengua i identitat''] | ||
* Llopis i Bauset, Frederic (1999). El Joc de Pilota Valenciana. Carena Editors, Valéncia. ISBN 84-87398-26-X | |||
* Peñarroja Torrejón, L. ''El mozárabe de Valencia''. Ed. Gredos. Madrit 1990 | * Peñarroja Torrejón, L. ''El mozárabe de Valencia''. Ed. Gredos. Madrit 1990 | ||
* Ros i Hebrera C. ''Diccionario Valenciano-Castellano''. Valéncia 1764. Edicio facsimil. Librería París-Valéncia. Valéncia 1979 | * Ros i Hebrera C. ''Diccionario Valenciano-Castellano''. Valéncia 1764. Edicio facsimil. Librería París-Valéncia. Valéncia 1979 | ||
* Senyera Valenciana. La bandera de tots, Andreu Tintorer / Felip Bens, Ed. Lo Rat Penat, Valéncia, 2005. ISBN: 84-89069-93-X | |||
* Signolingüística, FESORD. Valencia 1999. Diversos autores. ISBN 84-931447-8-9 | * Signolingüística, FESORD. Valencia 1999. Diversos autores. ISBN 84-931447-8-9 | ||
* Sobrequés Vidal, S. “La repoblación del Reino de Valencia después de la Reconquista”. En Historia social y económica de España y América dirigida por J. Vicens Vives. Barcelona 1957 | * Sobrequés Vidal, S. “La repoblación del Reino de Valencia después de la Reconquista”. En Historia social y económica de España y América dirigida por J. Vicens Vives. Barcelona 1957 | ||
| Llínea 222: | Llínea 229: | ||
{{Regne de Valéncia}} | {{Regne de Valéncia}} | ||
{{Llista artículs destacats}} | {{Llista artículs destacats}} | ||
[[Categoria:Cultura Valenciana]] | [[Categoria:Cultura Valenciana]] | ||
[[Categoria:Comunitat Valenciana]] | [[Categoria:Comunitat Valenciana]] | ||