Diferència entre les revisions de "Espanya"
m Text reemplaça - ' amb ' a ' en' |
m Text reemplaça - ' nord ' a ' nort ' |
||
| Llínea 271: | Llínea 271: | ||
=== Reclamacions territorials i territoris en disputa === | === Reclamacions territorials i territoris en disputa === | ||
[[Image:Mapa del sur de España neutral.png|thumb|400px|Territoris espanyols en el | [[Image:Mapa del sur de España neutral.png|thumb|400px|Territoris espanyols en el nort d'Àfrica (No s'inclouen les illes Canàries).]] | ||
Espanya reclama històricament la retrocessió de la colònia (actualment [[Territori Britànic d'Ultramar]]) de [[Gibraltar]], si be s'ha mostrat últimament favorable a formules de sobirania compartida. La reclamació va començar des del moment en qué tropes anglo-holandeses van prendre la plaça en nom del [[Carlos VI del Sacre Imperi Romano Germànic|archiduc Carlos]] durant la [[Guerra de Successió Espanyola]] ([[1704]]), passant posteriorment a mans britàniques per mig del [[Tractat d'Utrecht]] ([[1713]]). La reivindicació, que va incloure operacions militars, va anar particularment intensa durant el [[segle XVIII]], es va debilitar durant el [[Segle XIX|XIX]] i la primera mitat del [[Segle XX|XX]] i va ser portada pel govern franquista a la [[Organisació de les Nacions Unides]] durant la década de [[Anys 1960|1960]]. Allí, enquadrada en els processos desconsoladors, Espanya va obtindre el respal a la seua postura en reconéixer les resolucions a este efecte (2231 i 2353) que el procés descolonisador havia de respectar el dret a la integritat territorial d'Espanya i que els interessos, i no els desijos dels gibraltarencs, havien de ser respectats (Vejau ''[[Història de Gibraltar]]''). Espanya no reconeix, no obstant això, la sobirania britànica sobre l'istme que unix el continent en el penyal. | Espanya reclama històricament la retrocessió de la colònia (actualment [[Territori Britànic d'Ultramar]]) de [[Gibraltar]], si be s'ha mostrat últimament favorable a formules de sobirania compartida. La reclamació va començar des del moment en qué tropes anglo-holandeses van prendre la plaça en nom del [[Carlos VI del Sacre Imperi Romano Germànic|archiduc Carlos]] durant la [[Guerra de Successió Espanyola]] ([[1704]]), passant posteriorment a mans britàniques per mig del [[Tractat d'Utrecht]] ([[1713]]). La reivindicació, que va incloure operacions militars, va anar particularment intensa durant el [[segle XVIII]], es va debilitar durant el [[Segle XIX|XIX]] i la primera mitat del [[Segle XX|XX]] i va ser portada pel govern franquista a la [[Organisació de les Nacions Unides]] durant la década de [[Anys 1960|1960]]. Allí, enquadrada en els processos desconsoladors, Espanya va obtindre el respal a la seua postura en reconéixer les resolucions a este efecte (2231 i 2353) que el procés descolonisador havia de respectar el dret a la integritat territorial d'Espanya i que els interessos, i no els desijos dels gibraltarencs, havien de ser respectats (Vejau ''[[Història de Gibraltar]]''). Espanya no reconeix, no obstant això, la sobirania britànica sobre l'istme que unix el continent en el penyal. | ||