Anex:Antics grecs

En esta llista figuren els personages de l'Antiga Grècia, en excepció dels mitològics, mítics o llegendaris, fins a la conquista romana de Grècia en l'any 146 a. C.

A

• Adimanto de Colito si fora el germà major del filòsof grec Platón.
• Adranodoro de Siracusa (f. Siracusa, 214 a. C.) va ser tirà de Siracusa en el 214 a. C.
• Agarista, filla del tirà, Clístenes de Sición. Es va casar en Megacles II d'Atenes.
• Agasias d'Arcàdia, oficial de l'eixèrcit de l'Expedició dels Dèu Mil.
• Agasicles va ser un rei euripóntida d'Esparta, que hauria governat en la primera mitat de el VI
• Agatarco de Siracusa, comandant de la flota siracusana en l'época de l'Expedició a Sicília.
• Agatón d'Atenes, poeta tràgic ateniense naixcut en 445 a. C.
• Agéladas, escultor argivo, que va florir en l'última part de el VI i en la primera part de el V
• Agesándridas, fill de Agesandro: espartiata poc conegut que va ser comandant naval al final de la Guerra de Decelia.
• Agesilao II (444-358 a. C.), rei de Esparta, de la dinastia Euripóntida, que va regnar des del 398 a. C. fins a la seua mort.
• Agorácrito, escultor pario de el V
• Agis II (f. 401 a. C.) va ser el desseté rei Euripóntida d'Esparta, el major dels fills d'Arquidamo II i germanastre d'Agesilao II.
• Alcamenes, fill de Estenalaidas. Comandant espartano d'infanteria al que el rei espartano Agis II anava a enviar al mando d'uns trescents neodamodes a preparar la defecció de Eubea del bando ateniense en 412 a. C., pero que davant la petició dels lesbios els qui també volien defeccionar de la Confederació de Delos, li va nomenar harmosta de Lesbos.
• Alcámenes de Esparta (c. 740-700 a. C.) va ser un rei de Esparta de la dinastia agíada.
• Alcibíades Clinias Escambónidas (c. (450–404 a. C.), fill de Clinias, va anar un prominent estadiste, orador i general ateniense, membre de l'aristocràtica família dels Alcmeónidas. Va tindre un paper crucial en la segona fase de la guerra del Peloponeso com a conseller estratègic, comandant i polític.
• Álcidas, almirant espartano que va estar actiu durant la guerra arquidámica.

• Alexicles va ser un estratego ateniense que va pertànyer al partit oligàrquic d'Atenes.
• Amintas I de Macedònia (?-498 a. C.), fill d'Alcetas I de Macedònia, va ser rei de Macedònia entre els anys 547 i 498 a. C., el primer del que es té constància històrica.
• Amintas III de Macedònia (?-369 a. C.), bisnieto d'Alejandro I Filoheleno, va ser rei de Macedònia entre els anys 389 i 369 a. C. Va ser pare de Filipo II, de Pérdicas III i d'Alejandro II i yayo d'Alejandro III Magne.
• Anacarsis l'escita, filòsof de el VII, un dels Sèt Sabio de Grècia.
• Anaxibio, almirant espartano de principis de el IV
• Andócides (c. 440-390 a. C.), un dels primers oradors àtics.
• El Pintor de Andócides, pintor de ceràmiques de el VI
• Antálcidas, general espartano de el IV
• Antenor (escultor), artiste de finals de el VI i principis del V a. C.
• Anticles d'Atenes, atleta que va véncer en la carrera de l'estadi en la 110 Olimpiada (340 a. C.)
• Antífanes (408 i 334 a. C.), comediógrafo més important de la Comèdia Mija.
• Antífanes d'Argos, escultor de principis de el IV, discípul de Períclito.
• Antifonte d'Atenes (Atenes o Ramnunte, ca. 480-411 a. C.), orador, filòsof i matemàtic.
• Antístenes (444-365 a. C.) va ser un filòsof grec, naixcut en Atenes, fundador de l'escola cínica.
• Antístenes de Esparta, almirant espartano de la guerra del Peloponeso.
• Antístenes de Rodas, historiador rodio que va viure cap al 200 a. C.
• Apeles (Colofó, 352 - Cos, 308 a. C.), pintor.
• Apolodoro de Artémita, historiador de el I
• Apolodoro d'Atenes (c. 180 a. C.)-Pérgamo (119 a. C.), gramàtic, mitógrafo i historiador ateniense.
• Apolodoro, ateniense, cap de mercenaris, que enviat per Arsites, sátrapa de la Frigia Helespóntica, va protegir la polis de Perinto quan Filipo II va invadir el seu territori. La seua tomba estava en el camí cap a l'Acadèmia.
• Apolodoro (epicúreo) (II), filòsof epicúreo.

• Apolonio Crono (fl. IV), natiu de Cirene, va anar un filòsof de l'Escola megárica. A penes hi ha notícies sobre ell. Va ser alumne d'Eubulides de Mileto i mestre de Diodoro Crono, tal i com referix Estrabón.
• Arctino de Mileto, poeta épico grec dels sigles VIII o VII a. C., segons quines fonts.
• Arifrades, provablement un comediógrafo, acusat per Aristófanes de cunnilingus.
• Arignoto, citarodo insigne, mencionat per Aristófanes.
• Aristarco de Samotracia (Samotracia, c. 216 a. C. -Chipre, 144 a. C.?), gramàtic i filòlec de l'escola alejandrina.
• Aristeas de Proconeso, viager i poeta grec, entorn a el VI
• Arístides, fill de Lisímaco, estadiste ateniense de el V
• Aristóbulo de Casandrea ([circa 375-301 a. C.), historiador que va acompanyar a Alejandro en les seues expedicions.
• Aristófanes, comediógrafo ateniense que va viure entre els anys 444 a. C. i 385 a. C.
• Aristón de Ceos, filòsof i director del Liceu despuix de la mort de Licón (226 a. C.).
• Aristón de Esparta, rei euripóntida de Esparta, que va regnar en la segona mitat de el VI
• Aristóteles (Estagira, 384 a. C. – Calcis, 322 a. C.), un dels més grans filòsofs de l'antiguetat.
• Arquidamo I, rei euripóntida de Esparta.
• Arquidamo II, rei euripóntida de Esparta que va regnar aproximadament de 469 a 427 a. C.
• Arquíloco de Desocupacions, elegiaco i yambógrafo de el VII, «considerat el fundador del gènero yámbico».
• Arquino, estadiste i orador ateniense del finals de el V
• Astíoco, almirant espartano que va participar en la Guerra de Decelia.
• Atenágoras de Éfeso, tirà d'Éfeso de el VI

B

• Bías de Priene, filòsof de el VI, un dels Sèt Sabio de Grècia.
• Brásidas (f. 422 a. C.) espartiata, va anar un lluent general espartano, durant la primera década de la guerra del Peloponeso.
• Briaxis, escultor naixcut en Atenes o en Caria en la primera mitat de el IV, al voltant del 350 a. C.

C

• Cabrias, estratego ateniense que va participar en la guerra de Corinto.
• Cálamis (V) escultor de cavalls, que esculpió una Afrodita sufragada per Calias III.
• Calcideo, comandant espartano que va participar en la Guerra de Decelia.
• Calícrates, arquitecte, actiu a mitan de el V
• Calicrátidas (fl. 406 a. C.) va ser un comandant naval espartano durant la Guerra de Decelia, l'última fase de la guerra del Peloponeso.
• Calímaco (artiste), escultor, orfebre i pintor actiu en Atenes d'aproximadament del 432 al 408 a. C.
• Calímaco (militar), polemarco ateniense en l'any 490 a. C. i un dels comandants en la Batalla de Marató.
• Calímaco (poeta) (310-240 a. C.) va ser un poeta i erudit, naixcut en Cirene.

• Calístenes d'Olinto (circa 360-328 a. C.), historiador.
• Calístrato de Afidna (fl. 355 a. C.) va ser un orador i general ateniense de el IV
• Carcino (h. 380 a. C./360 a. C.), dramaturc d'Agrigent de el IV
• Cánaco, escultor de Sición de finals de el VI
• Cares d'Atenes, general ateniense de el IV
• Cares de Lindo, escultor rodio de el III
• Cares de Mitilene, oficial d'Alejandro Magne.
• Caridemo, general eubeo de el IV
• Céfalo de Siracusa (V), comerciant i fabricant d'armes, pare de l'orador Lisias, que es va establir en Atenes a instàncies de Pericles.
• Cefisodoto (general), va anar un general i orador ateniense de la primera mitat de el IV
• Cefisodoto el Jove, escultor de finals de el IV, fill de Praxíteles.
• Cefisodoto el Vell, escultor ateniense de principis de el IV
• Ceratadas, governador tebano de la ciutat de Bizancio en 408 a. C., durant el sitie dels atenienses.
• Cleómbroto I (?-371 a. C.), rei de Esparta de 380 a 371 a. C, el vigèsim segon de la dinastia real dels Agíadas.
• Clidemo o Clitademo, historiador i escritor ateniense de fins de el V i principis de el IV
• Clinias és el nom de dos atenienses de la primera mitat de el V
• Clístenes d'Atenes (570-507 a. C.), fill de Megacles II, polític ateniense que va introduir el govern democràtic en l'antiga Atenes.
• Clístenes de Sición, fill de Aristónimo, tirà de Sición entorn als anys 600 i 570 a. C.
• Clitarco d'Aleixandria, historiador de el IV
• Conón (444-390 a. C.), estratego i general ateniense
• Crantor de Cilicia, filòsof originari de Cilicia, vinculat a l'Acadèmia Antiga, que va viure entre el IV i el III
• Crates (comediógrafo), va anar un comediógrafo ateniense de el V, enquadrat en la Comèdia Antiga.
• Cresilas, escultor grec del sigle Vnbsp;a. C.
• Criatura, fill de Polícrito: noble egineta que es va enfrontar al rei espartano Cleómenes I, qui volia arrestar-ho junt a atres aristócrates d'Egina per la sumissió de l'illa al rei persa Darío I. Va argumentar al monarca que la detenció no contava en l'aprovació de l'Estat espartiata, puix es precisava la concurrència dels dos reis. Més vesprada va tornar en Leotíquidas II i varen prendre com a rehens als dèu eginetas que destacaven per la seua riquea i alcurnia, entre els que es contava Criatura.
• Critias (460-403 a. C.), polític i dramaturc ateniense, fill de Calescro.
• Critio, escultor ateniense de el V

D

• Démades (384-320 a. C.) va ser un orador i polític ateniense sense escrúpuls.
• Demarato, fill d'Aristón, rei Euripóntida de Esparta des de 515 fins a 491 a. C.
• Demetrio de Falero (350-282 a. C.), va anar un polític i filòsof ateniense, peripatético, alumne d'Aristóteles.
• Demóstenes (Atenes, 384 - Calauria, 322 a. C.), orador i polític ateniense.

• Demóstenes (general) (f. 413 a. C.), fill de Alcístenes, va ser estratego ateniense durant la guerra del Peloponeso.
• Dercílidas, general espartano de principis de el IV
• Dífilo de Sinope (360-350 a. C. - començos de el III), autor pertanyent a la cridada Comèdia nova.
• Dinómaca, filla de Megacles va ser una noble ateniense de el V, mare d'Alcibíades.
• Dinómenes, escultor, provablement argivo, alumne de Policleto, l'época del qual de producció se situa entre els sigles V i IV a. C. Segons Pausanias, en l'Acrópolis d'Atenes hi havia dos estàtues seues: Io, la filla d'Ínaco, i Calisto la filla de Licaón.
• Diodoro Sículo o de Sicília (en grec Διόδωρος Σικελιώτης), historiador grec de el I
• Dion de Siracusa (408-354 a. C.), tirà de Siracusa, fill de Hiparino i cunyat de Dionisio I de Siracusa.
• Dionisio I de Siracusa (c. 430-367 a. C.), tirà de Siracusa de 405 a 367 a. C.
• Dracón, llegislador ateniense de el VII
• Duris de Samos, historiador grec, descendent d'Alcibíades segons el seu propi testimoni i el de Plutarco, Va nàixer cap al 340 a. C. i va morir en 270 a. C.

I

• Efialtes d'Atenes (n.?—†461 a. C.), polític ateniense de el V
• Efialtes de Tesalia, gràcies a la seua traïció, el rei aqueménida Jerjes I va poder rodejar als espartanos i derrotar-los en la Batalla de les Termópilas (480 a. C.).
• Éforo de Cime (400-330  a. C.), historiador.
• Endio, un dels tres embaixadors espartanos que varen anar a Atenes en 420 a. C, als que Alcibíades va enganyar.
• Epaminondas (c. 418-362 a. C.) va ser un general i polític de el IV que va transformar la ciutat estat de Tebas per a convertir-l'en la nova potència hegemònica de Grècia, en substitució d'Esparta. Cf. Hegemonia tebana.
• Epicarmo (550-460 a. C.) comediógrafo i filòsof presocrático
• Epícrates de Ambracia va ser un ambraciota, poeta còmic de la Comèdia Mija.
• Epiménides de Cnosos, autor d'una Theogonía, de Krétika i de Katharmoí. Citat per Platón en Lleis i.642, estava en Atenes al voltant de l'any 500 a. C.
• Escopas o Scopas (h. 380–330 a. C.), escultor i arquitecte clàssic de el IV
• Esfodrias, general espartano de el IV del periodo de la història grega conegut com hegemonia espartana.
• Espeusipo (c. 408 – 339/8 a. C., filòsof ateniense, nebot de Platón i escolarca de l'Acadèmia d'Atenes.
• Esquilo (Eleusis, 525 a. C.–Gela, 456 a. C.), dramaturc. Predecessor de Sófocles i Eurípides, és considerat com el creador de la tragèdia grega.
• Eufránor de Corinto (mediats de el IV), tal volta l'únic artiste grec de l'antiguetat que va destacar tant en la pintura com en l'escultura i la teoria, havent escrit un tractat sobre les proporcions.

• Eubúlides, escultor ateniense de mitan de el II, autor d'una estàtua d'Apolo, erigida en el santuari de Dioniso Melpómeno d'Atenes.
• Eubulides de Mileto (IV) filòsof de l'Escola megárica.
• Euclides (en grec Ευκλείδης, Eukleides) va ser el geómetra grec (ca. 325 - ca. 265 a. C.) més famós de tots els temps.
• Eudoxo de Cnidos (Cnido, ca. 390 a. C. – ca.337 a. C.) filòsof, astrònom, matemàtic i mege grec, pupil de Platón.
• Euribíades, general espartano de el V
• Eurianacte, fill de Dorieo de Esparta, de la dinastia real dels Agíadas. Va ser designat per Pausanias per a que compartira en ell el mando en la Batalla de Platea (479 a. C.)
• Eurídama, dòna en la que va contraure segones nupcias el rei espartano Leotíquidas II, despuix de morir el seu fill Zeuxidamo.
• Eurimedonte (general), estratego ateniense durant la guerra del Peloponeso.
• Eurimedonte de Mirrinunte, pare del filòsof ateniense Espeusipo.
• Eurípides (c. 480–406 a. C.), salaminio, l'últim dels tres grans poetes tràgics d'Atenes.
• Eutimo, pugilista de Locri, actiu en les primeres década V
• Evagoras I, rei de Salamina de Chipre entre el 410 i el 374 a. C.

F

• Fainarate, mare del filòsof grec Sócrates.
• Ferécides de Siros, un dels Sèt Sabio de Grècia. Autor d'un Heptámychos de contingut mitològic i cosmológico, és un dels més antics prosistas grecs, de mitan de el VI
• Fidias (Atenes, cap a 480 a. C. - Olimpia, h. 430 a. C.), el més famós dels escultorés de l'Antiga Grècia, pintor i arquitecte, pertanyent al primer classicisme grec.
• Filemón (poeta), dramaturc de el III adscrit a la Comèdia nova.
• Filipo I de Macedónide (¿-f. 430 a. C.), fill d'Alejandro I de Macedònia, a la mort del com (454 a. C.) va rebre una part del regne de Macedónide.
• Filócoro (circa 340–267/261 a. C.), escritor ateniense, considerat l'últim i principal dels atidógrafos.
• Filócrates (actiu entorn a 340 a. C.), polític i orador ateniense, va firmar una pau que du el seu nom en Filipo II de Macedònia.
• Filostéfano de Cirene, geógrafo i mitógrafo de el III, mencionat per Plinio el Vell.
• Friné (Φρύνη), famosa hetera de el IV
• Frínico és el nom de dos autors d'obres de teatre.
• Frínico (general), fill de Estratónides, general ateniense de el V, actiu durant la Guerra de Decelia.

G

• Gelón (Gela, c. 540 - Siracusa, 478 a. C.) va ser un militar i polític, tirà de Gela i Siracusa en el V
• Gilipo, fill de Cleándridas, va anar un general espartano de l'época de la guerra del Peloponeso.

• Glaucias de Egina, escultor de principis de el V
• Gorgias, filòsof que va viure de 485 a 380 a. C.

H

• Hagnodoro, cunyat del polític Critias. Ha segut relacionat en els Trenta Tirans.
• Hagnón, estadiste i general ateniense de el V, fill de Nicias.
• Hecateo de Abdera, historiador i filòsof de l'escola escèptica, de la primera mitat de el III
• Hecateo de Mileto (550 a. C.-476 a. C.), historiador grec.
• Hegesístrato de Sigeo (Ἡγησίστρατος), fill del tirà ateniense Pisístrato i d'una dòna argiva, va ser impost pel seu pare com a tirà de la ciutat minorasiática de Sigeo (Misia). Va opondre resistència als atacs dels mitileneos que volien socavar el poder de Sigeo. Quan el seu germà Hipias va ser expulsat d'Atenes en 510 a. C. es va refugiar en Sigeo.
• Heráclito d'Éfeso (535-484 a. C.), filòsof.
• Hermias de Atarneo (IV), senyor d'Atarneo, en Misia, amic d'Aristóteles.
• Hermócrates, general siracusano durant l'expedició a Sicília dels atenienses. Mencionat per Tucídides, Jenofonte, Plutarco i Polieno.
• Heródoto d'Halicarnaso, historiador i geógrafo que va viure entre el 484 i el 425 a. C.
• Hierón II (c. 306-215 a. C.), va anar un tirà de Siracusa que va governar des de l'any 265 a. C. fins a la seua mort.
• Hipias (f. 490 a. C.), va ser tirà d'Atenes del 527 al 510 a. C.
• Hipócrates de Cos (460 a. C.-Tesalia c. 370 a. C.), mege de l'Antiga Grècia que va eixercir durant el cridat sigle de Pericles. Considerat per molts autors com el «pare de la medicina»
• Hipócrates de Quíos, matemàtic grec de el V
• Hipócrates (general) (c. 459—424 a. C., estratego ateniense.
• Hipócrates de Gela (f. 491 a. C.), tirà de l'antiga ciutat siciliana de Gela, que va governar del 498 al 491 a. C.
• Hipócrates de Siracusa, tirà de Siracusa del 214 al 212 a. C.
• Hiponacte d'Éfeso (VI), poeta grec, és junt en Arquíloco un dels yambógrafos arcaics de la poesia lírica grega.

• Hipónico II, comandant ateniense, fill de Calias II i pare de Calias III i Hipareta, la mare d'Alcibíades. Junt en Eurimedonte, va manar les forces atenienses en una incursió en territori beocio en l'any 426 a. C. Va morir en la Batalla de Delio (424 a. C.).
• Homero (c. VIII) és el nom donat al poeta i rapsoda al que tradicionalment se li atribuïx l'autoria de les principals poesies èpicas gregues, la Ilíada i la Odissea.

I

• Ictino, arquitecte de la segona mitat de el V
• Idomeneo de Lámpsaco (c. 325-270 a. C.), discípul d'Epicuro, va escriure una història sobre els polítics atenienses des de l'any 510 a. C.
• Ifícrates (f. 353 a. C., grec: Ιφικράτης) va ser un general ateniense de la primera mitat de el IV
• Ismenias, militar tebano, i cap demòcrata de Tebas en la primera mitat de el IV
• Iságoras, fill de Tisandro, va anar un aristócrata ateniense de finals de el VI
• Isócrates (436 - ibíd. 338 a. C.), orador, logógrafo, polític i educador ateniense.

J

• Jantipo d'Atenes, estadiste ateniense de finals de el VI i de principis de el V, pare de Pericles.
• Jasón de Feras, tirà de la ciutat tesalia de Feras des de 380-371 a. C.
• Jenócrates, filòsof naixcut en Calcedonia (Bitinia), c. 396-314 a. C.
• Jenócrates de Sición (floruit c. 280 a. C.) va ser escultor i escritor.
• Jenófanes de Colofó (naixcut entre el 580 i el 570 a. C., mort entre el 475 i el 466 a. C.) va ser un poeta elegiaco i filòsof grec.
• Jenofonte (431-355 a. C.), historiador, militar i filòsof àtic.
• Jerónimo de Cardia, naixcut cap a 354, mort cap al 250 a. C., historiador contemporàneu d'Alejandro Magne que va escriure sobre el història dels Diádocos. Va ser font principal de Pausanias.

L

• Lacares, dictador d'Atenes en l'any 300 a. C. Es va opondre a un bloqueig de la ciutat per part de Demetrio Poliorcetes, i per a pagar a les seues mercenaris va llevar els vestits d'or de l'estàtua criselefantina d'Atenea Partix-nos, obra de Fidias.
• Lampito, filla del rei euripóntida espartano Leotíquidas II i de Eurídama. Es va casar en Arquidamo II, fill de Zeuxidamo i net de Leotíquidas.
• Laques (general), estratego ateniense durant la guerra del Peloponeso.
• Lespodias, militar ateniense de l'época de la guerra del Peloponeso, que junt en Pitodoro i Demárato, va desembarcar en Epidauro Limera, en Prasias i varen devastar els camps. Va formar part d'una embaixada d'els Quatrecents a Esparta. Va ser objecte de les burles d'Aristófanes.
• Leocares (en grec Λεωχάρης, Leôkhárês), escultor ateniense en activitat des dels anys 360 als anys 320 a. C.
• Leotíquidas II va ser un rei euripóntida de Esparta que va governar des del 491 fins al 469 a. C.

• Leóstenes, en grec antic Λεωσθένης, f. 323 a. C.) va ser un strategos ateniense, comandant de l'eixèrcit de la confederació grega en la Guerra Lamiaca.
• Leóstenes (almirant), almirant ateniense que va estar al mando d'una flota en les Cícladas, en l'any 361 a. C. Despuix de haver segut sorprés per Alejandro, tirà de Feres, i derrotat, en una pèrdua de cinc trirremes i 600 hòmens, va ser condenat a mort pels atenienses, com a castic pel seu mal resultat.
• Leptines de Siracusa (en grec antic, Plantilla:Polytonic), fill de Hermócrates i germà de Dionisio I, va anar un militar siracusano de el IV
• Leucipo de Mileto, filòsof presocrático de el V
• Liceas d'Argos, historiador que va narrar en versos la mort de Pirro de Epiro, i al que només se li coneix per les cites de Pausanias, sempre en relació en el història d'Argos.
• Licurgo (Esparta) (700-630 a. C.) va ser un llegendari llegislador de Esparta.
• Licurgo (orador) (396-323 a. C.), va anar un orador àtic.
• Lisipo escultor de Sición de el IV
• Lisis de Tarento (¿? - 390 a. C.) va ser un filòsof grec pitagórico.

M

• Megacles de Siracusa (IV) fill de Dion de Siracusa.
• Menesteo d'Atenes, militar ateniense de el IV, fill del estratego Ifícrates.
• Menón de Farsalia (f. 321 a. C.) militar tesalio actiu durane la Guerra Lamiaca.
• Metrodoro de Cos, filòsof de el V
• Micón, pintor i escultor ateniense de mitan de el V
• Milcíades el Jove, conegut en el sobrenom de el Maratonómaco (cap a 550-488 a. C.), va anar un polític i general ateniense de la família dels Filaidas, vencedor en la Batalla de Marató.
• Milcíades el Vell, fill de Cípselo, polític i militar ateniense, membre d'una família ateniense dels Filaidas. Va ser tirà del Quersoneso tracio. Va morir c. de 524 a. C. sense descendència.
• Mimnermo, poeta i músic de finals de el VII
• Miró (va treballar h. 480-440 a. C.), escultor i broncista de mitan de el V, famós sobretot pel Discóbol.
• Mirónides, general ateniense, de el V
• Mosco de Siracusa, poeta pastoril de el II

O

• Olimpiodoro, polític i general ateniense l'activitat del qual se situa en el periodo dels diádocos i dels epígons. Va dirigir la defensa de la ciutat focidia d'Elatea davant el lloc al que li va sometre l'eixèrcit macedonio, baix el mà de Casandro.
• Óloro, pare del historiador Tucídides.
• Onatas de Egina, escultor grec de el V, de l'época de les guerres mèdiques.
• Onomácrito (c. 530.-480 a. C.), poeta épico que va coleccionar els oràculs atribuïts a Museu i Orfeo, alguns dels quals va escriure ell mateixa. Va compondre poemes órficos de contingut cosmogónico.

P

• Pagondas (434-360 a. C.), fill de Eólidas, va anar un general i polític tebano.
• Parmenio (arquitecte) o Parmenion (Parmenion, Παρμενίων), arquitecte al servici d'Alejandro Magne per a la construcció de la ciutat d'Aleixandria.
• Parrasio de Éfeso, pintor que va desenrollar la seua activitat entre els anys 440 i 380 a. C.
• Pausanias de Esparta, rei agíada de Esparta, fill menor del general Pausanias. Va regnar conjuntament en Agis II de 409 a 398 a. C. i despuix en el germà d'este, Agesilao II de 398 a 394 a. C.
• Pausanias va ser un regente i general lacedemonio de el V Pertanyia a la família real espartana dels Agíadas. Fill de Cleómbroto i nebot del diarca Leónidas I.
• Passió d'Atenes, esclau que va aplegar a ser un ric banquer (IV).
• Pelópidas (f. 364 a. C.) va ser un polític i militar tebano.
• Pericles (495 a. C.- 429 a. C.), ateniense del demo àtic de Colargos. Era fill del polític Jantipo d'Atenes i d'Agarista. Va ser un important i influent polític i orador en els moments de l'edat d'or de la ciutat, en concret, entre les guerres mèdiques —la denominada Pentecontecia— i les del Peloponeso.
• Pirrón (365-275 a. C.), natural d'Elis, filòsof escèptic.
• Pericles el Jove (c. 440–406 a. C.), estratego (general) ateniense, fill del célebre estadiste Pericles i d'Aspasia.
• Pisístrato (c. 607-527 a. C.), va anar un tirà d'Atenes.
• Pitágoras (aproximadament 582-507 a. C., grec Πυθαγόρας ο Σάμιος) va ser un filòsof i matemàtic.
• Pitágoras de Regio, escultor de principis de el V, natural de Regio de Calàbria.
• Piteo (arquitecte), un dels més renombrados arquitectes de el IV També va cultivar l'escultura.
• Platón (c. 427 a. C./428 a. C.–347 a. C.), fill de Aristón, va anar un filòsof grec.
• Plistarco, rei espartano de el V pertanyent a la família dels Agíadas.
• Polidamas de Escotusa, pancraciasta de finals de el V
• Polignoto, pintor grec de mitan de el V, fill de Aglaofon.
• Polícrates de Samos (570-522 a. C.), tirà de Samos entre el 540 i el 522 a. C.
• Posidipo de Pela (Pela, Macedònia, - ¿240 a. C.?) poeta i comediógrafo grec.
• Pratinas, dramaturc actiu a principis de el V
• Praxíteles, fill de Cefisodoto el Vell, va anar un escultor atenienses de el IV
• Protágoras d'Abdera (485-411 a. C. aproximadament), sofista.
• Protógenes, pintor famós de la segona mitat de el IV, que va pintar als tesmótetas en el Bouleterión d'Atenes.

Q

• Quérilo va ser un autor dramàtic ateniense de el VI
• Quilón de Esparta, lacedemonio de el VI, fill de Damageto, estadiste espartano i un dels Sèt Sabio de Grècia.

S

• Sàtir de Desocupacions, arquitecte i escultor de el IV

• Sócrates (470-399 a. C.) va ser un filòsof grec.
• Sófocles, Colon, 496-Atenes, 406 a. C.) va ser un poeta tràgic.
• Sofronisco, de professió cantero i escultor, era el pare de Sócrates.

T

• Tals de Mileto (h. 639 - h. 547/6 a. C., filòsof grec.
• Teágenes de Megara, tirà de la polis de Megara (segona mitat de el VI).
• Teágenes de Tasos, atleta del principis de el V
• Teeteto (417-369 a. C.), fill de Eufronio, matemàtic.
• Téleclo, rei de Esparta de el VIII
• Temístocles (Atenes, c. 525 a. C. - Magnesia del Meandre, c. 460 a. C.), fill de Neocles, militar i estadiste, figura clau en les guerres mèdiques i en la construcció de l'armada ateniense.
• Teodoro de Cirene, va anar un filòsof pitagórico i matemàtic de el IV, naixcut en Cirene.
• Teofrasto, successor d'Aristóteles en l'escola peripatética. Era oriunt d'Ereso, en Lesbos. Va nàixer en l'any 372 a. C.
• Terámenes, fill d'Hagnón, polític ateniense, important en la década final de la guerra del Peloponeso, la cridada Guerra de Decelia. Va morir en 404 a. C.
• Terón va ser un tiranod i la ciutat d'Acragas en Sicília a partir del 488 a. C.
• Tespis, dramaturc de el VIV naixcut en Icària.
• Timeo (Locros, Magna Grècia (Itàlia); V) va ser un filòsof grec pitagórico.
• Timoleón (c. 390 a. C.-c. 336 a. C.), general i estadiste corintio, famós per la seua llabor libertadora i democratizadora en Sicília.
• Timó el Silógrafo (ca. 320-230 a. C.) va ser un filòsof escèptic.
• Timoteo, fill de Conón, va anar un militar ateniense de el IV
• Timoteo de Mileto (c. 446-357 a. C.), músic i poeta ditirámbico. El papir grec més antic trobat contenia unes poesies seues.
• Tólmides (Τολμίδης), fill de Tolmeo, va anar un estratego ateniense de el V
• Trasíbulo (455 a. C.?-388 a. C.), general ateniense i líder de la facció democràtica d'Atenes.
• Trasideo, tirà de el V de la ciutat d'Agrigent, fill i successor del també tirà Terón.
• Trasilo, va anar un strategos (general) i polític ateniense que va adquirir gran rellevància política en els últims anys de la guerra del Peloponeso.
• Tucídides, Atenes, c. 460 a. C.-Tracia, c. ¿396 a. C.?) va ser un historiador i militar ateniense. Fills d'Óloro, pertanyia a la família dels Filaidas per part materna.

Z

• Zenón de Citio o Zenón el Estoico (333-264 a. C.), filòsof de Citio, Chipre.
• Zenón de Elea (en grec Ζήνων ο Ελεάτης), filòsof grec naixcut en Elea.
• Zeuxis, pintor grec de el V

Vore també

• Historiografia grega
• Anex:Autors grecs o en grec
• Antics macedonios

Bibliografia

Fonts primàries

Fonts secundàries

Llectures complementàries

Enllaços externs

Commons

• Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Anex:Antics grecs.