Diferència entre les revisions de "Real Senyera"

La '''Real Senyera''', '''Senyera Valenciana''' o '''Senyera del Regne de Valencia''' és l'única senyera llegítima i tradicional del poble valencià. Està descrita en l'artícul 5º de l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana]] i en l'artícul 2º de la llei 8/1984 de la [[Generalitat Valenciana]], de 4 de [[decembre]], per la que se regulen els símbols de la [[Comunitat Valenciana]] i la seua utilisació (DOGV núm. 211, de 13 de decembre).

 

 

L'orige de la corona data de l'any [[1377]], quan el rei [[Pere IV el Cerimoniós]], decidí afegir a la bandera d'Aragó tal privilegi, per a evidenciar el ranc del [[Regne de Valéncia]] dins de la [[Corona d'Aragó]]. Se creu que les dos barres estaven relacionades en [[Aragó]] i els [[estats pontificis]].

La primera representació gràfica que se coneix de la Real Senyera en franja blava, és un portolà de [[1410]], conservat en la Biblioteca Nacional de [[França]]. En ell la [[Senyera]] ya porta franja blava, pero encara és bibarrada. Este portolà estigué en la [[Cartoixa de Vall de Crist|cartoixa de Vall de Crist]] en [[Altura]] ([[província de Castelló]]), fins que fon rapinyat per la desamortisació de Mendizábal i dut a [[París]] junt ad atres fondos valencians.

Durant la dictadura de [[Francisco Franco]] estigué vedada al considerar-la potencialment "reaccionaria", i durant la transició democràtica, el pancatalanisme intentà desacreditar son us, per a impondre en son lloc la quatribarrada, al ser la mateixa bandera que adoptà [[Catalunya]]. Per a intentar justificar-se, els pancatalanistes se basaven en una série de suposts sense cap fonament històric, com un supost [[Penó de la Conquista|penó]] de [[Jaume I]] guardat en l'[[Ajuntament de Valéncia]] (i curiosament exaltat per la [[Falange Espanyola]] i el govern local durant el franquisme, ademés també de la misteriosa paraula ''Año'' en castellà, en conte d'"Any", en valencià).

Finalment, les reivindicacions de la major part de la societat valenciana donaren resultat i la Real Senyera fon oficialisada en [[1982]], per mig de l'aprovació de l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982|Estatut d'autonomia valencià]], i ix cada [[9 d'Octubre]] en provessó cívica per la [[ciutat de Valéncia]], el Cap i Casal del Regne.

Per tal motiu, la Real Senyera tampoc s'inclina mai davant ningú, excepte a Deu. Quan es baixada des del balcó de l'Ajuntament de [[Valéncia]] cada [[9 d'Octubre]], baixa en solemnitat, i de manera totalment vertical. Açò és degut a [[Pere I el Cerimoniós]] qui, entre atres prerrogatives, otorgà a la Senyera la consideració de Real, és a dir, donà a la bandera valenciana un estatus similar al d'un rei. Per tant, de la mateixa forma que un rei no inclina el cap en saludar a un atre rei, tampoc ho fa la Real Senyera. A pesar d'això, els reis catòlics sí inclinen el cap per a saludar a Deu (per eixemple, en saludar el sagrari), per tant la Real Senyera en cas de trobar-se davant de Deu hauria d'inclinar-se de la mateixa forma que ho faria qualsevol rei catòlic -tal era el cas de Pere I el Cerimoniós o dels reis espanyols actuals hereus de la [[Corona d'Aragó|Corona Aragonesa]]-.

Ademés, la Real Senyera tenia la seua pròpia guàrdia “personal”, el [[Centenar de la Ploma]], que era una milícia formada per 100 ballesters que la custodiava quan eixia de la ciutat de Valéncia, o quan havia alguna batalla contra atres regnes o regions i eixia del [[Regne de Valéncia]].