Canvis

La '''Real Senyera''' (del [[llatí]] ''insignia'', símbol) és el nom que rep la bandera valenciana; tant la [[Real Senyera]] com l'[[estrelada valenciana|estrelada nacionalista]].  

La '''Real Senyera''' (del [[llatí]] ''insignia'', símbol) és el nom que rep la bandera valenciana; tant la [[Real Senyera]] com l'[[estrelada valenciana|estrelada nacionalista]].  

La '''Real Senyera''', '''Senyera Valenciana''' o '''Senyera del Regne de Valencia''' és l'unica senyera llegítima i tradicional del poble valencià. Està descrita en l'artícul 5º de l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana]] i en l'artícul 2º de la llei 8/1984 de la [[Generalitat Valenciana]] de 4 de [[decembre]], per la que se regulen els símbols de la [[Comunitat Valenciana]] i la seua utilisació (DOGV núm. 211, de 13 de decembre).

La '''Real Senyera''', '''Senyera Valenciana''' o '''Senyera del Regne de Valencia''' és l'única senyera llegítima i tradicional del poble valencià. Està descrita en l'artícul 5º de l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana]] i en l'artícul 2º de la llei 8/1984 de la [[Generalitat Valenciana]], de 4 de [[decembre]], per la que se regulen els símbols de la [[Comunitat Valenciana]] i la seua utilisació (DOGV núm. 211, de 13 de decembre).

 

{{cita|U. La tradicional Senyera de la Comunitat Valenciana està composta per quatre barres roges sobre fondo groc, coronades sobre franja blava junt a l'asta.}}

{{cita|U. La tradicional Senyera de la Comunitat Valenciana està composta per quatre barres roges sobre fondo groc, coronades sobre franja blava junt a l'asta.}}

== Vexilologia ==

== Vexilologia ==

Quatre pals de gules (llínies [[roig|roges]]) sobre camp d'or (fondo [[groc]]) representant la seua vinculació a l'antiga [[Corona d'Aragó]], i una franja perpendicular en [[blau]] (color real) que orla una corona real. Es culmina el màstil en un [[Rata penada|Rat Penat]] o [[Cimera de la Casa d'Aragó|vibra]] en les ales desplegades.

Quatre pals de gules (llínies [[roig|roges]]) sobre camp d'or (fondo [[groc]]) representant la seua vinculació a l'antiga [[Corona d'Aragó]], i una franja perpendicular en [[blau]] (color real) que orla una corona real. Es culmina el màstil en un [[Rata penada|Rat Penat]] o [[Cimera de la Casa d'Aragó|vibra]] en les ales desplegades.

== Orige ==

== Orige ==

L'orige de la corona data de [[1377]], quan el rei [[Pere IV el Cerimoniós]], decidí afegir a la bandera d'Aragó tal privilegi, per a evidenciar el ranc del [[Regne de Valéncia]] dins de la [[Corona d'Aragó]]. Se creu que les dos barres estaven relacionades en Aragó i els estats pontificis.

 

L'orige de la corona data de l'any [[1377]], quan el rei [[Pere IV el Cerimoniós]], decidí afegir a la bandera d'Aragó tal privilegi, per a evidenciar el ranc del [[Regne de Valéncia]] dins de la [[Corona d'Aragó]]. Se creu que les dos barres estaven relacionades en [[Aragó]] i els [[estats pontificis]].

[[File:REAL SEÑERA EN AYUNTAMIENTO.jpg|thumb|300px|'''Real Senyera Valenciana''', custodiada en l'[[Ajuntament de Valéncia]]]]

[[File:REAL SEÑERA EN AYUNTAMIENTO.jpg|thumb|300px|'''Real Senyera Valenciana''', custodiada en l'[[Ajuntament de Valéncia]]]]

La primera representació gràfica que se coneix de la Real Senyera en franja blava, és un portolà de [[1410]], conservat en la Biblioteca Nacional de [[França]]. En ell la [[Senyera]] ya porta franja blava, pero encara és bibarrada. Este portolà estigué en la [[Cartoixa de Vall de Crist|cartoixa de Vall de Crist]] en [[Altura]], [[Castelló]], fins que fon rapinyat per la desamortisació de Mendizábal i dut a [[París]] junt ad atres fondos valencians.

La primera representació gràfica que se coneix de la Real Senyera en franja blava, és un portolà de [[1410]], conservat en la Biblioteca Nacional de [[França]]. En ell la [[Senyera]] ya porta franja blava, pero encara és bibarrada. Este portolà estigué en la [[Cartoixa de Vall de Crist|cartoixa de Vall de Crist]] en [[Altura]] ([[província de Castelló]]), fins que fon rapinyat per la desamortisació de Mendizábal i dut a [[París]] junt ad atres fondos valencians.

Durant la dictadura de [[Franco]] estigué vedada al considerar-la potencialment "reaccionaria", i durant la transició democràtica, el pancatalanisme intentà desacreditar son us, per a impondre en son puesto la quatribarrada, al ser la mateixa bandera que adoptà [[Catalunya]]. Per a intentar justificar-se, els pancatalanistes se basaven en una série de suposts sense cap fonament històric, com un supost penó de [[Jaume I]] guardat en l'[[Ajuntament de Valéncia]] (i curiosament exaltat per la [[Falange Espanyola]] i el govern local durant el franquisme, ademés també de la misteriosa paraula "Año" en castellà, en conte d'"Any", en valencià).

Durant la dictadura de [[Francisco Franco]] estigué vedada al considerar-la potencialment "reaccionaria", i durant la transició democràtica, el pancatalanisme intentà desacreditar son us, per a impondre en son lloc la quatribarrada, al ser la mateixa bandera que adoptà [[Catalunya]]. Per a intentar justificar-se, els pancatalanistes se basaven en una série de suposts sense cap fonament històric, com un supost [[Penó de la Conquista|penó]] de [[Jaume I]] guardat en l'[[Ajuntament de Valéncia]] (i curiosament exaltat per la [[Falange Espanyola]] i el govern local durant el franquisme, ademés també de la misteriosa paraula ''Año'' en castellà, en conte d'"Any", en valencià).

Finalment, les reivindicacions de la major part de la societat valenciana donaren resultat i la Real Senyera fon oficialisada en [[1982]], per mig de l'aprovació de l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982|Estatut d'autonomia valencià]], i ix cada [[9 d'Octubre]] en provessó cívica per [[Valéncia]] ciutat.

Finalment, les reivindicacions de la major part de la societat valenciana donaren resultat i la Real Senyera fon oficialisada en [[1982]], per mig de l'aprovació de l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982|Estatut d'autonomia valencià]], i ix cada [[9 d'Octubre]] en provessó cívica per la [[ciutat de Valéncia]], el Cap i Casal del Regne.

== Curiositats ==

== Curiositats ==

La Real Senyera posseïx ranc "Real", i se li rendixen honors militars en 21 salves de canonades, com a qualsevol Rei.

La Real Senyera posseïx ranc "Real", i se li rendixen honors militars en 21 salves de canonades, com a qualsevol Rei.

Per tal motiu, la Real Senyera tampoc s'inclina mai. Quan es baixada des del balcó de l'Ajuntament de [[Valéncia]] cada [[9 d'Octubre]], baixa en solemnitat, i de manera totalment vertical. Açò és degut a [[Pere I el Cerimoniós]] qui, entre atres prerrogatives, otorgà a la Senyera la consideració de Real, és a dir, donà a la bandera valenciana un estatus similar al d'un rei. Per tant, de la mateixa forma que un rei no inclina el cap en saludar a un atre rei, tampoc ho fa la Real Senyera. A pesar d'això, els reis catòlics sí inclinen el cap per a saludar a Deu (per eixemple, en saludar el sagrari), per tant la Real Senyera en cas de trobar-se davant de Deu hauria d'inclinar-se de la mateixa forma que ho faria qualsevol rei catòlic -tal era el cas de Pere I el Cerimoniós o dels reis espanyols actuals hereus de la Corona Aragonesa-.

Per tal motiu, la Real Senyera tampoc s'inclina mai davant ningú, excepte a Deu. Quan es baixada des del balcó de l'Ajuntament de [[Valéncia]] cada [[9 d'Octubre]], baixa en solemnitat, i de manera totalment vertical. Açò és degut a [[Pere I el Cerimoniós]] qui, entre atres prerrogatives, otorgà a la Senyera la consideració de Real, és a dir, donà a la bandera valenciana un estatus similar al d'un rei. Per tant, de la mateixa forma que un rei no inclina el cap en saludar a un atre rei, tampoc ho fa la Real Senyera. A pesar d'això, els reis catòlics sí inclinen el cap per a saludar a Deu (per eixemple, en saludar el sagrari), per tant la Real Senyera en cas de trobar-se davant de Deu hauria d'inclinar-se de la mateixa forma que ho faria qualsevol rei catòlic -tal era el cas de Pere I el Cerimoniós o dels reis espanyols actuals hereus de la [[Corona d'Aragó|Corona Aragonesa]]-.

Ademés, la Real Senyera tenia la seua pròpia guàrdia “personal”, el [[Centenar de la Ploma]], que era una milícia formada per 100 ballesters que la custodiava quan eixia de la ciutat de Valéncia, o quan havia alguna batalla contra atres regnes o regions.

Ademés, la Real Senyera tenia la seua pròpia guàrdia “personal”, el [[Centenar de la Ploma]], que era una milícia formada per 100 ballesters que la custodiava quan eixia de la ciutat de Valéncia, o quan havia alguna batalla contra atres regnes o regions i eixia del [[Regne de Valéncia]].

Estes consideracions tan especials, demostren que la Real Senyera no era una simple bandera local, sino que fon la bandera representativa de tot el [[Regne de Valéncia]], puix cap atra [[bandera]] valenciana fruïa de protocols com estos.

Estes consideracions tan especials, demostren que la Real Senyera no era una simple bandera local, sino que fon la bandera representativa de tot el [[Regne de Valéncia]], puix cap atra [[bandera]] valenciana fruïa de protocols com estos.

== Versions històriques de la Real Senyera ==

== Versions històriques de la Real Senyera ==

La Real Senyera ha tengut a lo llarc de la seua llarga història moltes representacions que en chicotetes variacions conformen l'història de la Real Senyera Valenciana a lo llarc dels sigles.  

La Real Senyera ha tengut a lo llarc de la seua llarga història moltes representacions que en chicotetes variacions conformen l'història de la Real Senyera Valenciana a lo llarc dels sigles.