Odorante
 |
Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
Un odorante, també conegut com odorisant, aroma, fragància, sabor o saborisant, és un compost químic que desprén olor. Per a que una substància química o una classe de composts químics produïxquen olor deuen ser lo suficientment volàtils com per a transmetre's per via aérea al sistema olfatiu, en la part superior del nas. Per eixemple, diverses frutes aromàtiques posseïxen diversos composts aromàtics,[1] en particular les fraules, que es cultiven comercialment pels seus atractius aromes i contenen varis centenars de odorantes.[1][2]
Generalment, les molècules que complixen esta especificació tenen pesos moleculars inferiors a 310.[3] Els sabors afecten tant al gust com al olfat, mentres que les fragàncies solament afecten a l'olfat. Els sabors solen ser d'orige natural, i el terme fragància també pot aplicar-se a composts sintètics, com els utilisats en la cosmètica i perfumeria.[4]
Els odorantes es troben de forma natural en diversos aliments, com frutes i les seues clafolls, vi, espècies, flors, perfums, olis aromàtics i olis essencials. Per eixemple, molts es formen bioquímicamente durant la maduració de frutes i atres cultius.[1][5] Els vins tenen més de 100 aromes que es formen com a subproductes de la seua fermentació.[6] Ademés, molts d'estos composts aromàtics eixerciten un paper important en la producció de composts utilisats en l'indústria alimentària per a aromatizar, millorar i, en general, aumentar l'atractiu dels seus productes.[1]
A través de processos d'odorización industrial es pot agregar una olor detectable a una substància inodora perillosa, com propà, gas natural o hidrogen, com a mida de seguritat.[7]
Odorantes classificats per estructura
[editar | editar còdic]Éster
[editar | editar còdic]
Terpenos llineals
[editar | editar còdic]| Nom | Fragància | Ocurrència natural | Estructura química |
|---|---|---|---|
| Mirceno | Amaderado, complex | Verbena, llorer | |
| Geraniol | Roses, floral | Gerani, llima | |
| Nerol | Roses dolces, floral | Neroli, lemongrass | |
| Citral, lemonal Geranial, neral |
Cítrica | Mirto llima, lemongrass | |
| Citronelal | Cítrica | Lemongrass | |
| Citronelol | Cítrica | Lemongrass, roses Pelargonium |
|
| Linalool | Floral, dolç amaderado | Celiandre, albahaca, lavanda, madreselva | |
| Nerolidol | Amaderado, corfa fresca | Neroli, gingibre Jazmín |
|
| Ocimeno | Frutal, floral | Mànec, cúrcuma |
Terpenos cíclicos
[editar | editar còdic]| Nom | Fragància | Ocurrència natural | Estructura química |
|---|---|---|---|
| Limoneno | Taronja | Taronja, llima | |
| Alcamfor | Alcamfor | Llorer alcanforero | |
| Mentol | Mentol | Menta | |
| Carvona | Alcaravea o menta verda | Alcaravea, eneldo, menta verda |
|
| Terpineol | Lila | Lila, cajeput | |
| Alfa-ionona | Violeta, amaderado | Violeta | |
| Tujona | Menta | Ajenjo, lila, ginebrera | |
| Eucaliptol | Eucalipto | Eucalipto | |
| Jazmín | Picante, frutal, floral en dilució | Jazmín, madreselva |
Nota: La carvona, depenent de la seua quiralidad, oferix dos olors diferents.
Aromàtics
[editar | editar còdic]| Nom | Fragància | Ocurrència natural | Estructura química |
|---|---|---|---|
| Benzaldehído | Armela | Armela amarga | |
| Eugenol | Tacha | Tacha | |
| Cinamaldehído | Canella | Casia,canella | |
| Etil maltol | Fruta cuita, sucre caramelizado | ||
| Vanilina | Vainilla | Vainilla | |
| Anisol | Anís | Anís | |
| Anetol | Anís | Anís, Albahaca dolç | |
| Estragol | Estragón | Estragón | |
| Timol | Tomello | Tomello |
Amina
[editar | editar còdic]| Nom | Fragància | Ocurrència natural | Estructura química |
|---|---|---|---|
| Trimetilamina | Peix, amoníac | Peixcat descompost | |
| Putrescina, Diaminobutano | Carn podrida | Carn podrida | |
| Cadaverina | Carn podrida | Carn podrida | |
| Piridina | Peixcat | Belladona | |
| Indol | Fecal, florido |
Heces, jazmín | |
| Escatol | Fecal, florido | Heces (diluït), flors de taronja |
Atres odorantes
[editar | editar còdic]Alcohols
[editar | editar còdic]Aldehits
[editar | editar còdic]Les altes concentracions d'aldehits tendixen a ser molt picantes i marejants, pero les concentracions baixes poden evocar una àmplia gama d'aromes.
- Acetaldehído (etéreo)
- Hexanal (vert, herbáceo)
- Cis-3-Hexenal (tomates verdes)
- Furfural (avena cremada)
- Hexilcinamaldehído
- Isovaleraldehído (fruts secs, afrutado, semblat al cacao).
- Anisaldehído (floral, dolç, espino). És un component essencial del chocolate, la vainilla, la fraula, frambuesa, l'albercoc i uns atres.
- Cuminaldehído (picante, semblat al comino, vert).
Éster
[editar | editar còdic]- Fructona (afrutada, semblada a la poma)
- Metilfenilglicidato d'etil (fraula)
- Acetat d'alfa-metilbencilo (gardenias)
Cetones
[editar | editar còdic]- Ciclopentadecanona (cetona almizclera) [8]
- Dihidrojasmona (floral afrutado i amaderado)
- Oct-1-en-3-one (sanc, metàlic, bolets)[9]
- 2-Acetil-1-pirrolina (pa fresc, arròs jazmín)
- 6-Acetil-2,3,4,5-tetrahidropiridina (pa fresc, tortilles, cloches de dacsa)
Lactonas
[editar | editar còdic]- Gamma-Decalactona (sabor intens a bresquilla)
- Gamma-Nonalactona (coco, popular en locions bronceadoras).
- Delta-octalactona (notes cremosas)
- Lactona de jazmín (potent, gras-afrutado, bresquilla i albercoc).
- Lactona de massoia (potent crema de coco)
- Lactona de vi (coco dolç)
- Sotolona (aixarop de arce, curry, fenogreco)
Tioles
[editar | editar còdic]- Tioacetona (2-propanotiona). Un organosulfurado poc estudiat. La seua olor és tan potent que pot detectar-se a centenars de metros a favor del vent a penes segons despuix d'obrir un envàs.
- Aliltiol (2-propenetiol; alil mercaptano; CH2=CHCH2SH) (volàtils del all i olor aliáceo) [10]
- (Metiltio)metanotiol (CH3SCH2SH), el "tiol de la rata", es troba en l'orina de la rata i funciona com un semioquímico per a les rates femella.[11]
- Etanotiol, comunament cridat etilmercaptano (afegitó al propà o uns atres gasos licuados de petròleu utilisats com a gasos combustibles)
- 2-metil-2-propanotiol, comunament cridat terbutil mercaptano, s'agrega com una mescla d'atres components al gas natural utilisat com a combustible.
- Butà-1-tiol, comunament cridat butilmercaptano, és un intermig químic.
- Mercaptano de naronja (naronja)
- Metanotiol, comunament cridat metilmercaptano (despuix de menjar espárragos)
- Furan-2-ilmetanotiol, també cridat furfuril mercaptano ( café torrat)
- Bencilmercaptano (similar al porro o a l'all)
Composts diversos
[editar | editar còdic]- Metilfosfina i dimetilfosfina (metàlic-aliáceo, dos dels odorantes més potents coneguts)[9]
- Fosfina (esc enverinat en fosfuro de zinc)
- Diacetilo (sabor a manteca)
- Acetoína (sabor a manteca)
- Nerolín (flors de taronja)
- Tetrahidrotiofeno (afegitó al gas natural)
- 2,4,6-tricloroanisol (olor a corcho)
- Pirazinas substituïdes
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Molecules.18(7)
- 8200–8229.ISSN 1420-3049.doi:10.3390/molecules18078200.
- ↑ Journal of Agricultural and Food Chemistry.66(13)
- 3291–3301.ISSN 0021-8561.doi:10.1021/acs.jafc.8b01115.
- ↑ Nahrung.20(3)
- 281–6.doi:10.1002/food.19760200308.
- ↑ Fahlbusch, Karl-Georg; Hammerschmidt, Franz-Josef; Panten, {{{nom3}}}; Pickenhagen, {{{nom4}}} (2003). Flavors and Fragrances (en en), John Wiley & Sons, Ltd. doi:10.1002/14356007.a11_141. ISBN 978-3-527-30673-2.
- ↑ Metabolomics.14(11)ISSN 1573-3882.doi:10.1007/s11306-018-1441-x.
- ↑ Frontiers in Plant Science.7ISSN 1664-462X.doi:10.3389/fpls.2016.01472.
- ↑ International Journal of Hydrogen Energy.45(20)
- 11875–11884.ISSN 0360-3199.doi:10.1016/j.ijhydene.2020.02.095.
- ↑ (2013).PLOS ONE.8(1)doi:10.1371/journal.posa.0055780.
- ↑ 9,0 9,1 (2005).Angewandte Chemie International Edition.45(42)
- 7006–7009.doi:10.1002/anie.200602100.
- ↑ Block, E. (2010). Garlic and Other Alliums: The Lore and the Science, Royal Society of Chemistry. ISBN 978-0-85404-190-9.
- ↑ (2005).Nature.434(7032)
- 470–477.doi:10.1038/nature03414.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Odorante» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.