Diferència entre les revisions de "Alemanya"

| moneda = [[Euro]] {{Infobox ref|4}} (€, <code>[[ISO 4217|EUR]]</code>)

| gentilici = Alemà, alemana

| cctld= [[.de]]

| còdic_telefònic = 49

| nota4= Abans de [[1999]]: [[marc alemà|marc]].

}}

Les paraules alemà i Alemanya provenen del [[llatí]] i eren utilisades en l'[[Història Antiga|antiguetat]] pels romans per a denominar als [[poble alamà|''alamans'']] —no es lo mateix que ''alemans''—, el [[pobles germànics|poble germànic]] més propet al territori de l'[[Imperi Romà]]. Llavors va ser utilisada per a nomenar al país sancer.<ref name="alamans">{{Cita web| url = http://www.dw-world.de/dw/article/0,2144,2264655,00.html | título = Orígens | año = 2007 | obra = [[Deutsche Welle]] 19.01.2007 | fechaacceso = 29/05/2008 | idioma = Castellano}}</ref> Ademés d' ''alemà'', esta també estés l'us del gentilici ''germà'', derivat del nom en que els romans es referien a les [[tribu]]s no romanes de la zona central d'Europa, a les que nomenaven [[Germania]].<ref name="alamans"/> Des del [[sigle X]], els territoris alemans formaren una part central del [[Sacre Imperi Romà Germànic]] que va durar fins al [[1806]]. Durant el [[sigle XVI]], les regions del nort del país es varen convertir en el centre de la [[Reforma Protestant]]. Com un modern [[estat-nació]], el país va ser unificat en mig de la [[Guerra franc-prussiana]] en [[1871]]. Despuix de la [[Segona Guerra Mundial]], va ser dividida en dos estats separats a lo llarc de les [[Zones d'ocupació aliada en Alemanya|llínees d'ocupació aliades]] en [[1949]] pero els dos estats es varen reunificar de nou en [[1990]]. Va ser membre fundador de la [[Comunitat Europea]] ([[1957]]), que es va convertir en l'[[Unió Europea]] en [[1993]]. Es part de la [[zona Schengen]] i adopta la moneda comú europea, l'[[euro]], en [[1999]].

Es una [[república parlamentaria]] federal de setze estats ([[Bundesländer]]). La [[capital]] i ciutat més gran és [[Berlin]]. És membre de les [[Nacions Unides]], l'[[OTAN]], el [[G8]], les nacions [[G4]], i va firmar el [[Protocol de Kioto]]. És la tercera major economia mundial en quant al [[PIB nominal]], la primera d'Europa, i el major exportador de mercaderies del món en [[2007]]. En térmens absoluts, assigna el segon major presupost anual de l'ajuda al desenroll en el mon,<ref> [http://www.topnews.in/germany-worlds-second-biggest-aid-donor-after-us-229970 Germany world's second biggest aid donor after US] TopNews, India, Retrieved 2008, 04-10.</ref> mentres que les seues despeses militars ocuparen el sext lloc.<ref>{{cite web

|url = http://www.sipri.org/contents/milap/milex/mex_major_spenders.pdf/download

== Història ==

{{AP|Història d'Alemanya}}

=== Adés del Sacre Imperi Romà Germànic ===

{{AP|Pobles germànics|AP2=Germania}}

=== Sacre Imperi Romà Germànic (962-1806) ===

{{AP|Sacre Imperi Romà Germànic}}

L'edicte de la [[Bula d'Or]] en [[1356]] va ser la constitució bàsica de l'imperi que va durar fins a la seua dissolució. Es va codificar l'elecció del emperador per set [[Príncip elector|príncips electors]]. A partir del [[sigle XV]], els emperadors eren elegits casi exclusivament entre els provinents de la [[Casa de Habsburc]].

=== Restauració i revolució (1814-1871) ===

{{AP|Confederació Germànica}}

La qüestió es va plantejar de manera concreta despuix de la caiguda del [[Primer Imperi Francés]]. [[Napoleó]],l'[[Emperador (Títul)|emperador]] dels francesos, va ser derrotat, pero el fet d'acabar en la dominació estrangera no els reporta als alemans una Alemanya unida dins de la Confederació Germànica, implantada en [[1815]].

El [[parlament]] va exigir que, com emperador alemà, el [[rei]] de [[Prussia]] tindria que renunciar al seu caràcter diví i concebre's a sí mateix com a eixecutor de la voluntat del poble, exigència esta que el monarca va rebujar en [[1849]], impedint d'esta forma que es realisara l'unificació alemana.

=== Imperi alemà (1871-1918) ===

{{AP|Imperi Alemà}}

En el periodo posterior a l'unificació d'Alemanya, l'emperador [[Guillem I d'Alemanya|Guillem I]] va orientar la política exterior garantisant la posició d'Alemanya com una gran nació al forjar aliances per a aïllar a [[França]] per la via diplomàtica, y evitar la guerra. A pesar d'açò, durant el regnat de [[Guillem II d'Alemanya|Guillem II]], Alemanya, al igual que atres potencies europees, va donar un [[Nou Imperialisme|curs imperialiste]] que va provocar friccions en els països veïns. La majoria d'aliances en les que Alemanya havia estat prèviament implicada no es varen renovar, i noves aliances varen excloure al país. En concret, França va establir noves relacions per mig de la firma de l'[[entent cordial]] en el Regne Unit i l'obtenció de vínculs en l'[[Imperi Rus]]. A banda dels seus contactes en [[Àustria-Hungria]], Alemanya es va vore cada vegada més aïllada.

{{AP|República de Weimar}}

L'adversitat econòmica, deguda tant a les [[Tractat de Versalles (1919)|condicions de la pau]] com a la [[gran depressió]] mundial, és considerada una de les causes que varen provocar el recolzament per part dels líders d'opinió i els [[Vot|votants]] alemans cap als partits anti-democràtics. Junt açò, durant la [[guerra]] i fins al seu fi s'havia mantes en la societat alemana l'idea de que la victòria era casi segura i la falta d'una invasió va alimentar la teoria (''Dolchstoßlegende'') de que va ser ser les forces [[Democràcia|democràtiques]] (i [[Comunisme|comunistes]], aixina com els [[judeu]]s) les que traïcionaren la pàtria i provocaren la derrota.

=== Alemanya Nazi (1933–1945) ===

{{AP|Alemanya Nazi|AP2=Segona Guerra Mundial}}

Despuix la mort de Hindenburg se denomina a Adolf Hitler [[Cap d'Estat]], lo que va donar inici a l'Alemanya Nazi. El [[27 de febrer]] de [[1933]], l'[[Incendi del Reichstag|Reichstag va ser  incendiat]]. Alguns drets democràtics fonamentals varen ser derogats posteriorment en virtut d'un [[Decret del Incendi del Reichstag|decret d'emergència]]. Una [[Llei habilitant de 1933|Llei]] de Hitler va donar al govern el ple poder llegislatiu. Només el [[Partit Socialdemócrata d'Alemanya]] va votar en contra d'ella; els comunistes no pogueren presentar oposició, ya que els seus diputats havien segut assessinats o encarcerats.<ref name="Stackelberg">Roderick Stackelberg, ''Hitler's Germany: origins, interpretations, legacies''. Routledge 1999, p. 103. ISBN 0-415-20114-4.</ref><ref>Scheck, Raffael. [http://www.colby.edu/personal/r/rmscheck/GermanyE1.html Establishing a Dictatorship: The Stabilization of Nazi Power] Colby College. Retrieved 2006, 07-12.</ref> Un estat totalitari centralisat va ser establit per una série d'iniciatives i decrets, fent d'Alemanya un Estat de partit únic. L'indústria es va regular per a desplaçar l'economia cap a una base de producció de guerra.

En l'any [[1936]] les tropes alemanes entraren en la [[Crisis de Renania|Renania desmilitarisada]], i el Primer Ministre britànic [[Neville Chamberlain]] impulsa la seua [[política de pau]] que  va resultar insuficient. La política de Hitler d'anexionar terres veïnes per a fer-se en ''[[Lebensraum]] '' ('espai vital') que va incloure a Àustria i a Checoslovàquia anexionant-se la part checa i establint un govern porrito en Eslovàquia, va dur l'escomençament de la Segona Guerra Mundial el [[1 de setembre]] de [[1939]], quant [[Invasió de Polònia en 1939|va atacar Polònia]]. Inicialment Alemanya va obtindre èxits militars ràpidament (d'ahí el terme ''[[Blitzkrieg]] '' — 'guerra rellamp') i va conseguir el control sobre els Països Baixos, Bèlgica, Luxemburc, nort i oest de [[França]] i posteriorment sobre [[Dinamarca]], [[Noruega]], [[Yugoslàvia]] u [[Grècia]] en [[Europa]], i [[Tunísia]] i [[Líbia]] en el nort d'[[Àfrica]]. Ademés tenia com aliats firmes l'Imperi del [[Japó]] (qui fea la seua pròpia invasió per Àsia i Oceania) i Itàlia (que ya havia invadit [[Albània]], [[Etiopia]], controlava Líbia junt en els alemans i atacava [[Malta]] i l'Egipte Britànic. Els seus aliats, més be vassalls, foren el Govern de Vichy (la França Sur controlada pel mariscal Petâin i tots els seus territoris africans i asiàtics: [[Marroc]],[[ Algèria]], [[Síria]]...), [[Finlàndia]], [[Eslovènia]], [[Croàcia]], [[Hongria]], [[Romania]] i [[Bulgària]].

=== Divisió i reunificació (1945-1990) ===

{{AP|Història d'Alemanya des de 1945}}

La tíbia persecució dels criminals del Regim nazi provoca el rebuig, per part de les noves generacions de la RFA, lo que contribuí a l'esclafit de les protestes de [[1968]]. La RDA, en cambi, es veïa a sí mateixa com un nou estat, creat pels combatents anti-fascistes i de ningú modo associat al regim nazi. Per esta raó, i per temor a desencadenar discussions polítiques durant que posaren en perill la supremacia del partit únic, no se dugué a cap una reflexió amplia sobre lo succeït en la guerra. Esta falta d'autocrítica ha determinat que la majoria dels actes de [[xenofòbia]] en l'actualitat ocorren en la ex-RDA.<ref>[http://www.elmundo.es/1999/11/09/documents/09N0134.html «NOSTALGIA»], Diari El Mundo, Consultat el [[25 de setembre]] de [[2008]]</ref><ref>[http://www.radiolaprimerisima.com/articulos/1555 Xenofòbia, la malaltia alemana], Consultat el [[25 de setembre]] de [[2008]]</ref>

Despuix  d'una història d'incidents i desencontres entre els dos estats alemans, el [[mur de Berlin]] es va obrir a la circulació el [[9 de novembre]] de [[1989]], en posterioritat a les fuges massives de ciutadans de la RDA cap a territori occidental, que es produïren a través de [[Hongria]] i [[Checoslovàquia]] en l'[[estiu]] d'eixe mateix any. Alemanya es reunifica el [[3 d'octubre]] de [[1990]], recobrant la seua plena sobirania, al quedar definitivament suprimit el règim de control polític i militar de les potencies vencedores de la [[Segona Guerra Mundial]].

== Govern ==

{{AP|Política d'Alemanya}}

És una [[república federal]], [[Democràcia representativa|democràtica, representativa]] i [[Parlamentarisme|parlamentaria]]. El sistema polític alemà opera baix un marc establit en el [[Constitució|document constitucional]] de [[1949]] conegut com la ''[[Grundgesetz]] '' (Llei Fonamental). Al nomenar el document Grundgesetz, en lloc de [[Verfassung]] (constitució), els autors expressaren l'intenció de que seria substituït per una constitució adequada una vegada que Alemanya fon reunificada com un estat. Les esmenes a la Grundgesetz generalment requerien una majoria de dos tercies d'abdós càmares del [[parlament]]; els artículs que garantisen els drets fonamentals, la separació de poders, la estructura federal, i el dret de resistir als intents de derrocar la constitució son vàlits en perpetuïtat i no poden ser modificats.<ref>[http://www.gesetze-im-internet.de/gg/art_79.html Artícul 79 of the Grundgesetz] (German) Bundesministerium der Justiz. Retrieved 2008, 12-07.</ref> A pesar de l'intenció inicial, la Grundgesetz seguix en vigor despuix de la reunificació alemana en [[1990]], encara que en algunes modificacions.

El ''[[Bundeskanzler]] '' ([[Canceller]] Federal), actualment [[Angela Merkel]], és el jefe de [[govern]] i eixercix el [[poder eixecutiu]], similar al paper d'un [[Primer Ministre]] en atres [[democràcia]]s [[Parlament|parlamentaries]]. El [[poder llegislatiu]] recau en el parlament compost pel [[Bundestag]] (Dieta Federal) i el [[Bundesrat]] (Consell Federal), que en conjunt formen un únic tipo d'òrgan [[Llegislació|llegislatiu]]. El Bundestag es elegit per mig d'[[Eleccions|eleccions directes]] respectuoses de la representació proporcional. Els membres del Bundesrat representen als governs dels setze estats federals i són membres dels [[gabinet]]s d'esta. Els respectius governs estatals tenen el dret de nomenar i remoure als seus enviats en qualsevol moment.

![[Estats federats d'Alemanya|Estat federat]] !! % S!! H/km² !! [[Capital (política)|Capital]]  !! Mapa

|-  

|-

|[[Baviera]] || style="text-align:right" | 19,76 || style="text-align:right" | 177 || [[Múnich]]

=== Relacions exteriors ===

==== Unió Europea ====

==== Forces Armades ====

{{AP|Bundeswehr}}

Les forces armades reberen el nom de [[Bundeswehr]]; compostes per l'Eixèrcit ([[Heer]]), la Força Naval ([[Deutsche Marine]]), la Força Aérea ([[Luftwaffe (Bundeswehr)|Luftwaffe]]), els servicis mèdics centrals i els ramals del [[comande]] de la ajuda de servici comú. En temps de [[pau]], la Bundeswehr es ordenat pel [[Ministre de Defensa]] i el [[Canceller]], qui ademés es [[comandant]] en Cap quant el país esta en l'[[estat de guerra]].  

=== Dret ===

El [[Tribunal de justícia]] és independent del [[poder eixecutiu]] i el [[poder llegislatiu|llegislatiu]]. Te un [[Dret continental|estatut civil]] que es basa en el [[dret romà]] en algunes referències al [[dret germànic]]. El B''undesverfassungsgericht'' ([[Tribunal Constitucional d'Alemanya|Tribunal Constitucional Federal]]), en seu en [[Karlsruhe]], és el Tribunal Suprem alemà responsable d'assunts [[Constitució|constitucionals]], en el poder de realisar processos de revisió judicial.<ref>[http://www.bundesverfassungsgericht.de/en/index.html Federal Constitutional Court], Bundesverfassungsgericht.de, Consultat el [[13 d'abril]] de [[2007]]</ref> Actua com la més alta autoritat jurídica i s'assegura de que les pràctiques dels poders llegislatiu i judicial s'ajusten a la pràctica de la Llei Fonamental per a la República Federal d'Alemanya ([[Llei Fonamental de Bonn|Llei Fonamental]]). Actua en independència dels atres òrguens de l'Estat, pero no pot actuar en el seu propi nom.

=== Fauna ===

La major part dels [[mamífer]]s viuen en boscs a on es poden trobar animals com el [[Capreolus capreolus|corzo]], el [[Cervus elaphus|cervo comú]], el [[Sus scrofa|javalí]], el [[Vulpes vulpes|rabosot roig]], el [[Dama dama|daine europeu]] i molts [[Mustelidae|mustèlits]]. Els [[Castor|castors]] i [[Lutrinae|llúdria]] son habitants cada vegada més rars en els rius.

== Economia ==

{{AP|Economia d'Alemanya}}

Els països de l'[[Unió Europea]] son els principals compradors dels productes alemanys ([[Regne Unit]] el 7,8% i [[Itàlia]] el 6,9% en 2005<ref name="El comerç exterior"/>). El principal soci comercial d'Alemanya fora d'Europa són els [[Estats Units]], país al que en 2005 realisa el 8,8% de les seues exportacions i del que va recibir el 6,6% de les seues importacions.<ref name="El comerç exterior"/>

=== Infraestructures ===

Des de que en els [[anys 1930]] l'Alemanya [[nazi]] iniciara la construcció de la primera ret d'autopistes a gran escala en el mon,<ref>{{Cita web| url = http://www.dw-world.de/dw/article/0,2144,2722746,00.html | título = Germany's Autobahn Turns 75 | año = 2007 | obra = [[Deutsche Welle]] 06.08.2007 | fechaacceso = 16/03/2008 | idioma = anglés}}</ref> el país disposa de vies de comunicació ràpides (''[[Autobahn (Alemanya)|Autobahnen]] '') que sumen prop de 12.000&nbsp;km cobrint la totalitat del territori. Ademés conta en més de 40.000&nbsp;km de carreteres, lo que convertix en el país en major densitat de vies per a vehículs. La totalitat d'autopistes del país són gratuïtes per a vehículs particulars; a partir de 2005, els [[Camió|camions]] de carrega deuen pagar un peage que se desconta automàticament via [[satèlit artificial|satèlit]], una vegada que el camió deixa la ruta, i que és percentual al número de quilómetros recorreguts.

== Demografia ==

{{AP|Demografia d'Alemanya}}

== Cultura ==

{{AP|Cultura d'Alemanya}}

=== Ciència ===

[[Image:1885Benz.jpg|thumb|250px|<center>Vehícul [[Benz]] de [[1885]].</center>]]

=== Educació ===

{{AP|Educació en Alemanya}}

La responsabilitat de la supervisió educativa recau principalment en els estats federals a títul individual, mentres que el govern a soles te un paper secundari. El [[jardí d'infància]] és de caràcter opcional, i impartix educació per a tots els chiquets entre tres i sis anys, despuix, l'escolarisació es obligatòria per lo menys durant deu anys.<ref name="ED">{{PDFlink|[http://lcweb2.loc.gov/frd/cs/profiles/Germany.pdf COUNTRY PROFILE: GERMANY]|177&nbsp;KB}} U.S. Library of Congress. Dec. 2005. Retrieved 2006, 12-04.</ref> L'[[educació primària]] sol durar quatre anys i les escoles públiques no estan estratificats en esta etapa. En contrast, l'[[educació secundaria]] inclou quatre tipos d'escoles sobre la base de la capacitat del alumne segon lo determinat per les recomanacions del [[professor]]at: el [[Gymnasium]], que inclou la majoria de chiquets més inteligents, prepara als estudiants per als estudis [[Universitat|universitaris]] i l'assistència dura huit o nou anys, depenent de l'estat; el [[Realschule]] te una gama més ampla d'especial interés per a estudiants intermijos i dura sis anys; el [[Hauptschule]] prepara alumnes per a l'[[ensenyança professional]], i el [[Gesamtschule]] combina els tres enfoques.<ref name="ED"/>

=== Religió ===

{{AP|Religions d'Alemanya}}

El [[cristianisme]] és la major denominació [[Religió|religiosa]] en 53 millons d'adeptes (64%).<ref>[http://www.ekd.de/statistik/mitglieder.html Christen in Deutschland 2005](German), EKD, Retrieved 2007, November 11-25.</ref> La segon major religió es l'[[islamisme]] en 3,3 millons de seguidors (4%), seguit pel [[budisme]] i el [[judaisme]], abdós en prop de 200.000 adeptes (0,25% ). L'[[hinduisme]] te uns 90.000 adeptes (0,1%). Totes les demés comunitats religioses tenen menys de 50.000 (o inferior a 0,05%) adherents. Prop de 24,4 millons d'alemans (29,6%) no han registrat denominació religiosa.  

=== Deport ===

{{AP|Deport en Alemanya}}

{{Listaref|2}}

== Enllaços externs ==

{{commonscat|Germany}}

{{Països Europa}}

{{UE}}

[[Categoria:Països]]