Anex:Patrimoni de l'Humanitat en Mèxic

Archiu:Flag of UNESCO.svg

Archiu:Flag of Mexico.svg

Els llocs considerats Patrimoni de l'Humanitat en Mèxic, són llocs que han complit els requisits necessaris marcats per l'Organisació de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) i que han segut nominats per al programa internacional Patrimoni de l'Humanitat per la seua importància excepcional cultural o natural.

Fins a juliol de 2025, Mèxic conta en trentassís (36) llocs designats (vintihuit com ben cultural, sis com ben natural i dos com ben mixto). Açò ho convertix en el sèptim país per llocs inscrits en la llista, per darrere d'Itàlia (61), China (60), Alemània (55), França (54), Espanya (50) i Índia (44); aixina com el primer en Amèrica Llatina i Carib, i també en el continent americà. Ademés conta en tretze declaracions de ben immaterial.

Mèxic va acceptar la Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural el 23 de febrer de 1984. Els primers sis llocs protegits es varen inscriure en 1987 en la XI.ª sessió del Comité del Patrimoni Mundial; i l'últim ho va anar en 2025, conegut com Ruta Wixárika pels llocs sagrats fins a Wirikuta.

Mèxic ha presentat 23 llocs més com a futurs candidats a Patrimoni de l'Humanitat en l'última revisió de la seua llista indicativa del 15 de maig de 2024.

Llocs declarats com a bens culturals i naturals

Archiu:Sian Kaan beach side.jpgPlaja en Sian Ka'an.	Sian Ka'an
	Be natural inscrit en 1987.
	Localisació: Quintana Rosegue Quintana Rosegue
	Número d'identificació: 410 Criteris: (vii)(x)
	Zona de protecció: 528 000 ha.
	Descripció: En la llengua dels mayas que poblaven antany la regió, Sian Ka’an significa “orige del cel”. Situada en la costa oriental de la península de Yucatán, esta reserva de biosfera comprén boscs tropicals, manglars, marismas i una vasta zona marina travessada per un sec de barrera. Alberga una flora de gran riquea i la seua fauna comprén més de 300 espècies de pardals i un gran número de vertebrats terrestres característics de la regió, que coexistixen en el mig diversificado resultant del complex sistema hidrològic del lloc. Unesco

Archiu:Mexico-2669 - Palenque (2213894589).jpgPanoràmica de la Zona arqueològica de Palenque	Ciutat prehispánica i Parc nacional de Palenque
	Be cultural inscrit en 1987.
	Localisació: Chiapas Chiapas
	Número d'identificació: 411 Criteris: (i)(ii)(iii)(iv)
	Zona de protecció: 1772 ha.
	Descripció: Eixemple eminent de santuari maya de l'época clàssica, Palenque va alcançar el seu apogeu entre els sigles VI i VIII i va eixercir una gran influència en tota la conca del riu Usumacinta. L'elegància i calitat tècnica de les seues construccions, aixina com la delicadea dels relleus esculpidos en temes mitològics, posen de manifest el geni creador de la civilisació maya. Unesco

Archiu:Mexico City Cathedral.jpgCatedral Metropolitana de la Ciutat de MèxicArchiu:Bellas Artes 01.jpgPalau de Belles artsArchiu:Xochimilco trajineras.jpgCanals de Xochimilco	Centre històric de la Ciutat de Mèxic i Xochimilco
	Be cultural inscrit en 1987.
	Localisació: Ciutat de Mèxic Ciutat de Mèxic
	Número d'identificació: 412 Criteris: (ii)(iii)(iv)(v)
	Zona de protecció: 3010.88 ha. Zona de respecte: 8263.98 ha.
	Descripció: Construïda pels espanyols en el sigle XVI sobre les ruïnes de Tenochtitlán, l'antiga capital asteca, la ciutat de Mèxic, és hui una de les capitals més grans i poblades del món. Ademés dels vestigis dels cinc temples asteques localisats fins ara, la ciutat posseïx la catedral més gran del continent i bells edificis públics dels sigles XIX i XX com el Palau de Belles arts. Situat a 28 quilómetros al sur del centre de Mèxic, el lloc de Xochimilco en les seues rets de canals i illes artificials constituïx un eixemple excepcional dels treballs dels azteca per a construir un hàbitat en un entorn hostil a el home. Les estructures urbanes i rurals creades a partir del sigle XVI durant el periodo colonial s'han conservat admirablement. Unesco
	Múltiples ubicacions: 412-001: Centre històric de la Ciutat de Mèxic. 412-002: Xochimilco.

Archiu:Teotihuacán-5955.JPGPiràmide de la Lluna i Calçada dels Morts	Ciutat prehispánica de Teotihuacan
	Be cultural inscrit en 1987.
	Localisació: Estat de Mèxic Mèxic
	Número d'identificació: 414 Criteris: (i)(ii)(iii)(iv)(vaig vore)
	Zona de protecció: 250 ha. Zona de respecte: 3118.15 ha.
	Descripció: Situada a uns 50 km de la Ciutat de Mèxic, la ciutat sagrada de Teotihuacán –“lloc a on varen ser creats els deus”– va ser edificada entre els sigles I i VII. Es singulariza pels seus monuments de vastes dimensions, en particular les piràmides del Sol i la Lluna i el temple de Quetzalcóatl, que estan disposts segons un traçat geomètric i simbòlic al mateix temps. Esta ciutat va ser un dels focs culturals i artístics més importants de Mesoamérica i la seua influència va sobrepassar àmpliament els confines de la regió circumdant. Unesco

Archiu:Templo de Santo Domingo de Guzmán- 2023.jpgConvent de Sant DumengeArchiu:Borrala.JPGPanoràmica de la Gran Plaça de Mont Albán	Centre històric d'Oaxaca i zona arqueològica de Mont Albán
	Be cultural inscrit en 1987.
	Localisació: Archiu:Flag of Oaxaca.png
	Número d'identificació: 415 Criteris: (i)(ii)(iii)(iv)
	Zona de protecció: 375 ha. Zona de respecte: 121 ha.
	Descripció: Este lloc va ser habitat successivament pels olmecas, zapotecas i mixtecas durant quinze sigles. Els terraplens, dics, canals, piràmides i montículs artificials de Mont Albán varen ser lliteralment excavats en la montanya i són símbols d'una topografia sagrada. Situada en les seues rodalies, la ciutat d'Oaxaca de Juárez en el seu traçat en damero constituïx una excelent mostra de l'urbanisme colonial espanyol. La solidea i volum dels seus edificis, verdaderes obres d'art de l'arquitectura, atesten que la seua construcció es va adaptar a les característiques sísmiques de la regió. Unesco
	Múltiples ubicacions: 415-001: Centre històric d'Oaxaca. 415-002: Zona arqueològica de Mont Albán.

Archiu:Catedral de Puebla, México, 2013-10-11, DD 15.JPGCatedral de Pobla	Centre històric de Pobla
	Be cultural inscrit en 1987.
	Localisació: Pobla Pobla
	Número d'identificació: 416 Criteris: (ii)(iv)
	Zona de protecció: 690 ha.
	Descripció: Situada a uns 100 quilómetros a l'est de Mèxic, al peu del volcà Popocatepetl, la ciutat de Pobla va ser fundada ex nihilo en 1531. Ha conservat grans edificis religiosos, com la catedral que data dels sigles XVI i XVII, palaus magnífics, com el del arzobispado, i un gran número de cases en parets cobertes de rajoletes. El barri barroc de la ciutat és únic en el seu gènero, per l'adaptació local dels nous conceptes estètics sorgits de la fusió dels estils arquitectònics i artístics d'Europa i Amèrica. Unesco

Archiu:Guanaguato at night.jpgPanoràmica de Guanajuato	Ciutat històrica de Guanajuato i mines adjacents
	Be cultural inscrit en 1988.
	Localisació: Guanajuato Guanajuato
	Número d'identificació: 482 Criteris: (i)(ii)(iv)(vaig vore)
	Zona de protecció: 2167.50 ha. Zona de respecte: 8786 ha.
	Descripció: Fundada pels espanyols al començament del sigle XV, esta ciutat es va convertir en el primer centre mundial d'extracció de l'argent en el sigle XVIII. El seu passat miner ha quedat plasmat en els “carrers subterràneus” i l'impressionant pou miner de la “Boca de l'infern”, que té una profunditat de 600 metros. L'arquitectura i els elements ornamentals dels edificis barrocs i neoclàssics de la ciutat, construïts a raïl de la prosperitat de les mines, varen eixercir una influència considerable en les construccions d'una gran part del centre de Mèxic. Les iglésies de la Companyia de Jesús i la Valenciana figuren entre els més bells eixemplars de l'arquitectura barroca de Centroamérica i Sudamérica. Guanajuato va anar també protagoniste d'acontenyiments que varen canviar el rumbo de l'història de Mèxic. Unesco

Archiu:El Castillo.jpgPanoràmica del Temple de Kukulkán Archiu:Chichén Itzá - 27.jpgEdifici del Caragol	Ciutat prehispánica de Chichén-Itzá
	Be cultural inscrit en 1988.
	Localisació: Yucatán Yucatán
	Número d'identificació: 483 Criteris: (i)(ii)(iii)
	Zona de protecció:¿?
	Descripció: Esta ciutat sagrada va ser un dels centres més importants de la civilisació maya en la península del Yucatán. A lo llarc dels seus casi mil anys de història, diversos pobles la varen ser marcant en la seua impronta. Els mayas i toltecas varen deixar inscrita la seua visió del món i l'univers en els seus monuments de pedra i obres d'art. La fusió de les tècniques de construcció mayas en nous elements procedents del centre de Mèxic fan de Chichén-Itzá un dels eixemples més importants de la civilisació maya-tolteca del Yucatán. Entre els edificis que han sobrevixcut al pas del temps figuren el Temple dels Guerrers, el Castell i l'observatori circular conegut pel nom d'El Caragol. Unesco

Archiu:Morelia Cathedral DSC 0524 AD.JPGCatedral de Morelia	Centre històric de Morelia
	Be cultural inscrit en 1991.
	Localisació: Michoacán Michoacán
	Número d'identificació: 585 Criteris: (ii)(iv)(vaig vore)
	Zona de protecció: 390 ha.
	Descripció: Construïda en la part alta d'un tossal en el sigle XVI, Morelia oferix un eixemple excepcional de planificació urbanística en la que es fusionen els conceptes de la Renaixença espanyola en l'experiència mesoamericana. Els seus carrers, perfectament adaptades a les ales del tossal, conserven el seu traçat primigeni. El història arquitectònica de la ciutat pot llegir-se en les seues més de doscents edificis històrics. Construïts en la pedra de color rosa característica de la regió, estos monuments posen de manifest la magistral i eclèctica fusió de l'esperit medieval en elements renaixentistes, barrocs i neoclàssics. Morelia va ser breçol de varis personages importants de l'independència de Mèxic i va eixercitar un important paper en el història del país. Unesco

Archiu:Papantla, Ver., Mexico - panoramio (3).jpgPiràmide de les Casetes	Ciutat prehispánica del Tajín
	Be cultural inscrit en 1992.
	Localisació: Veracruz Veracruz
	Número d'identificació: 631 Criteris: (ii)(iv)
	Zona de protecció: 240 ha.
	Descripció: Situada en l'estat de Veracruz, la ciutat del Tajín va alcançar el seu apogeu entre els inicis del sigle IX i els de el XIII, aplegant a ser la més important del nordest de Mesoamérica despuix de la caiguda de l'Imperi de Teotihuacán. La seua influència cultural es va estendre per tota la regió del golf, penetrant també en la regió maya i els altiplans del centre de Mèxic. La seua arquitectura és única en tota Mesoamérica i es caracterisa pels relleus sumament elaborats de les columnes i els frisos. En la Piràmide les Casetes –considerada una obra mestra de l'antiga arquitectura mexicana i americana– es posa de manifest el significat astronòmic i simbòlic dels edificis. El Tajín és un viu i notable eixemple de la grandea i importància de les cultures prehispániques de Mèxic. Unesco

Archiu:El Vizcaíno Biosphere Reserve Landsat picture big.jpgVista satélital de l'estany Ull de LlebreArchiu:Ballena gris adulta con su ballenato.jpgBallena grisa en l'Estany Sant Ignacio	Santuari de ballenes del Vizcaíno
	Be natural inscrit en 1993.
	Localisació: Baixa Califòrnia Sur Baixa Califòrnia Sur
	Número d'identificació: 554 Criteri: (x)
	Zona de protecció: 369 631 ha. Zona de respecte: 2 123 460 ha.
	Descripció: Situat en la part central de la península de Baixa Califòrnia, este lloc alberga ecosistemes de valor excepcional. Els estanys costers d'Ull de Llebre i Sant Ignacio són llocs excelents per a la reproducció i invernada de ballenes grises, becerros marins, lleons marins californians, elefants marins septentrionals i ballenes blaves. Eixos estanys alberguen també quatre espècies de tortugues marines en perill d'extinció. Unesco
	Múltiples ubicacions: 554-001: Estany Ull de Llebre. 554-002: Estany Sant Ignacio.

Archiu:Catedral de Zacatecas, México..jpgCatedral Basílica de Zacatecas	Centre històric de Zacatecas
	Be cultural inscrit en 1993.
	Localisació: Zacatecas Zacatecas
	Número d'identificació: 676 Criteris: (ii)(iv)
	Zona de protecció: 207.72 ha. Zona de respecte: 109.15 ha.
	Descripció: La ciutat de Zacatecas, es va fundar en 1546, poc despuix del descobriment d'un ric filó d'argent, i va prosperar gràcies a l'explotació d'este metal preciós, alcançant el seu apogeu en els sigles XVI i XVII. Edificada en l'escarpada ala d'una estreta vall, el panorama que oferix és d'una bellea impressionant. Conserva numerosos edificis antics, tant religiosos com a civils, dominats per la silueta de la catedral, construïda entre 1730 i 1760. Este temple és una obra arquitectònica excepcional per el harmonia del seu traçat i la profusa ornamentació barroca de les seues fronteres, en les que es combinen els motius decoratius europeus en els indígenes. Unesco

Archiu:Replica of La Cueva Pintada - Northern Cultures - National Museum of Antropology - Mexico 2024.jpgPintures rupestres	Pintures rupestres de la Serra de Sant Francisco
	Be cultural inscrit en 1993.
	Localisació: Baixa Califòrnia Sur Baixa Califòrnia Sur
	Número d'identificació: 714 Criteris: (i)(iii)
	Zona de protecció: 182 600 ha. Zona de respecte: 2 310 491 ha.
	Descripció: Situada en la reserva del Vizcaíno (Baixa Califòrnia Sur), la serra de Sant Francisco va ser entre el sigle I a.C. i el sigle XIV d.C. el lloc d'assentament d'un poble, hui desaparegut, que nos ha llegat un dels conjunts més notables de pintures rupestres del món. Mantinguts en un admirable estat de conservació gràcies a la sequetat del clima i el difícil accés del lloc, estos conjunts representen sers humans i numeroses espècies animals, aixina com la relació del home en el seu entorn. Exponents d'una cultura sumament refinada, les pintures constituïxen per la seua composició, dimensions, precisió de traços, varietat de colors i, sobretot, per la seua abundància, un testimoni excepcional d'una tradició artística única en el seu gènero. Unesco

Archiu:Templo y convento de San Mateo Apóstol.JPGTemple i Antic Convent de Sant Mateo Apòstol, Atlatlahucan.Archiu:Huejotzingo.jpgTemple i Antic Convent de Sant Miguel Arcàngel, HuejotzingoArchiu:Tochimilco portada.jpgTemple i Antic Convent de l'Asunción de La nostra Senyora, Tochimilco	Primers monasteris del sigle XVI en les ales del Popocatépetl
	Be cultural inscrit en 1994, estés en 2021.
	Localisació: Morelos Morelos Pobla Pobla Tlaxcala Tlaxcala
	Número d'identificació: 702 Criteris: (ii)(iv)
	Zona de protecció: 24.38 ha. Zona de respecte: 32.96 ha.
	Descripció: Situat al surest de la Ciutat de Mèxic, en les ales del Popocatépetl, este lloc comprén quinze monasteris en un excelent estat de conservació. Estes edificacions són representatives del model arquitectònic adoptat pels primers misionero —franciscanos, dominicos i agustinos— que evangelizaron a les poblacions indígenes en els inicis del sigle XVI. També són un eixemple d'un nou concepte arquitectònic en el que els espais oberts, com a amplis atris i capelles poses, cobren renovada importància. L'influència d'este estil es percep en tot el territori mexicà i inclús més allà de les seues fronteres. Unesco
	Múltiples ubicacions: 702-001: Temple i Exconvento de Sant Mateo Apòstol, Atlatlahucan. 702-002: Temple i Antic Convent de l'Asunción (catedral de Cuernavaca), Cuernavaca. 702-003: Temple i Antic Convent de Sant Dumenge de Guzmán, Sant Andrés Hueyapan. 702-004: Temple i Antic Convent de Sant Dumenge de Guzmán, Oaxtepec. 702-005: Temple i Exconvento de Santiago Apòstol, Ocuituco. 702-006: Temple i Antic Convent de la Natividad, Tepoztlán. 702-007: Temple i Antic Convent de Sant Joan Batiste, Tetela del Volcà. 702-008: Temple i Antic Convent de Sant Joan Batiste, Tlayacapan. 702-009: Temple i Antic Convent de Sant Guillermo, Totolapan. 702-010: Temple i Antic Convent de Sant Joan Batiste, Yecapixtla. 702-011: Temple i Antic Convent de l'Inmaculada Concepció, Zacualpan de Amilpas. 702-012: Temple i Antic Convent de Sant Francisco d'Assís, Sant Andrés Calpan. 702-013: Temple i Antic Convent de Sant Miguel Arcàngel, Huejotzingo. 702-014: Temple i Antic Convent de l'Asunción de La nostra Senyora, Tochimilco. 702-015: Conjunt Conventual Franciscano i Catedralicio de La nostra Senyora de l'Asunción de Tlaxcala, Tlaxcala.

Archiu:Panoramica Uxmal.jpgCiutat prehispánica de UxmalArchiu:Kabah '2010 - 23.jpgCiutat prehispánica de Kabáh	Ciutat prehispánica de Uxmal
	Be cultural inscrit en 1996.
	Localisació: Yucatán Yucatán
	Número d'identificació: 791 Criteris: (i)(ii)(iii)
	Zona de protecció: 2 059.80 ha. Zona de respecte: 3 758.64 ha.
	Múltiples ubicacions: 791-001: Uxmal. 791-002: Sayil. 791-003: Kabáh. 791-004: Labná.

Archiu:Santiago de Querétaro Centro Historico B.jpgTemple i exconvento de Sant Francisco d'Assís de Querétaro	Zona de monuments històrics de Querétaro
	Be cultural inscrit en 1996.
	Localisació: Querétaro Querétaro
	Número d'identificació: 792 Criteris: (ii)(iv)
	Zona de protecció: 258.30 ha. Zona de respecte: 141.67 ha.
	Descripció: La vella ciutat colonial de Santiago de Querétaro oferix la singularitat de haver conservat el seu núcleu indígena primigeni de carrers serpenteantes, junt en els barris traçats segons un pla geomètric pels conquistadors espanyols. Otomis, tarascos, chichimecas i espanyols cohabitaron pacíficament en esta ciutat, reputada pels seus innumerables edificis civils i religiosos d'estil barroc, profusament ornamentados, que daten de la seua edat d'or (sigles XVII i XVIII). Unesco

Archiu:Hospicio cabañas.JPGFrontera interior del Hospici Cabanyes	Hospici Cabanyes de Guadalajara
	Be cultural inscrit en 1997.
	Localisació: Archiu:Flag of Jalisco.png
	Número d'identificació: 815 Criteris: (i)(ii)(iii)(iv)
	Zona de protecció: 2.34 ha. Zona de respecte: 29.63 ha.
	Descripció: Este hospici es va crear a principis del sigle XIX per a dispensar contes i oferir asil a tota sòrt de desamparats, ya anaren òrfens, vells, discapacitats o inválidos. El conjunt arquitectònic és únic en el seu gènero perque, a diferència dels centres anàlecs de la seua época, presenta una série d'elements absolutament originals, especialment concebuts per a satisfer les necessitats dels asilats. Són especialment notables la senzillea del seu traçat i les seues dimensions, aixina com el harmonia conseguida entre els edificis i els espais a l'aire lliure. Al començament del sigle XX, la capella va ser ornamentada en un conjunt de fresca soberbes degudes al pinzell de José Clemente Orozco, un dels grans muralista mexicans de l'época. Estes pintures es consideren hui en dia una gran obra mestra de l'art mexicà. Unesco

Archiu:Paquime1.jpgZona arqueològica de Paquimé	Zona arqueològica de Paquimé (Cases Grans)
	Be cultural inscrit en 1998.
	Localisació: Chihuahua Chihuahua
	Número d'identificació: 560 Criteris: (iii)(iv)
	Zona de protecció: 147 ha.
	Descripció: Paquimé (Cases Grans) va eixercitar un paper clau en les relacions comercials i culturals entre la cultura poble –que s'estenia pel suroest de l'actual territori dels Estats Units i el nort de Mèxic– i les civilisacions més alvançades de Mesoamérica. Va alcançar el seu apogeu en els sigles XIV i XV. Els numerosos vestigis d'este lloc, excavat solament en part, atesten la vitalitat d'una cultura perfectament adaptada al mig ambient i l'entorn econòmic, que va desaparéixer bruscament en temps de la conquista de Mèxic pels espanyols. Unesco

Archiu:SanctuaryCandelmas19.JPGIglésia de la Verge de la Candelaria en Tlacotalpan	Zona de monuments històrics de Tlacotalpan
	Be cultural inscrit en 1998.
	Localisació: Veracruz Veracruz
	Número d'identificació: 862 Criteris: (ii)(iv)
	Zona de protecció: 75 ha. Zona de respecte: 320 ha.
	Descripció: Situada en la costa del golf de Mèxic, la ciutat portuària fluvial de Tlacotalpán va ser fundada pels espanyols a mitan del sigle XVI. Ha conservat admirablement el seu teixit urbà de l'época colonial en carrers amples, cases en columnates d'una gran diversitat d'estils i colors, i numerosos arbres d'edat venerable que ornamentan els espais públics i els jardins privats. Unesco

Archiu:CATEDRAL ,CAMPECHE.jpgCatedral de CampecheArchiu:Atardecer Naranja en la Torre del Fuerte San José el Alto.jpgFort de Sant Josep L'Alt	Ciutat històrica fortificada de Campeche
	Be cultural inscrit en 1999.
	Localisació: Campeche Campeche
	Número d'identificació: 895 Criteris: (ii)(iv)
	Zona de protecció: 181 ha.
	Descripció: Campeche és una ciutat portuària caribenya de temps de la colonisació espanyola. El seu centre històric ha conservat les muralles i el sistema de fortificacions creat per a protegir-la contra els atacs navals. És model de l'urbanisació d'un poble colonial Barroc, en la planeaació dels seus carrers i els murs defensius que rodegen el seu centre històric reflectixen l'influència de l'arquitectura militar en el Carib. El sistema de fortificació de Campeche, és un eixemple eminent de l'arquitectura militar dels sigles XVII i XVIII, és part d'un sistema defensiu global preparat pels espanyols per a protegir dels atacs pirates als ports en la Mar del Carib. Unesco

Archiu:Plaza de la Estela de los dos Glifos.jpgPlaça de l'Estela dels dos Glifos	Zona de monuments arqueològics de Xochicalco
	Be cultural inscrit en 1999.
	Localisació: Morelos Morelos
	Número d'identificació: 939 Criteris: (iii)(iv)
	Zona de protecció: 707.65 ha.
	Descripció: Xochicalco és un eixemple de centre polític, religiós i comercial fortificado, característic del turbulento periodo comprés entre els anys 650 i 900, que va seguir a la solsida dels grans Estats mesoamericanos com Teotihuacán, Mont Albán, Palenque i Tikal. L'estat de conservació dels seus monuments és excepcional. Unesco

Archiu:Calakmul - Structure I.jpgPiràmide en Calakmul	Antiga ciutat maya i boscs tropicals protegits de Calakmul, Campeche
	Be mixto inscrit en 2002 com ben cultural, estés i renombrado a ben mixt en 2014.
	Localisació: Campeche Campeche
	Número d'identificació: 1061 Criteris: (i)(ii)(iii)(iv)(vaig vore)(ix)(x)
	Zona de protecció: 331 397 ha. Zona de respecte: 391 788 ha.
	Descripció: Situat en el sector central i meridional de la Península de Yucatán, al sur de Mèxic, inclou els vestigis de l'important ciutat maya de Calakmul, situada en lo més fondo de la selva tropical de les Terres Baixes mexicanes. La ciutat va eixercitar un paper de primer pla en el història de la regió durant més de dotze sigles. Les seues imponents estructures i el seu traçat global característic es troben en un estat de conservació admirable i oferixen una vívida image de lo que era la vida en una antiga capital maya. Calakmul alberga també un important santuari de biodiversitat de Mesoamérica, que pel seu tamany és el tercer major hotspot del món i conjuga tots els ecosistemes tropicals i subtropicales existents des del centre de Mèxic fins al Canal de Panamà. Unesco

Archiu:Misión Santiago de Jalpan.jpgMissió de Santiago de JalpanArchiu:Santa María del Agua de Landa.JPGMissió de Santa María de l'Aigua de Landa	Missions franciscanas de la Serra Grossa de Querétaro
	Be cultural inscrit en 2003.
	Localisació: Querétaro Querétaro
	Número d'identificació: 1079 Criteris: (ii)(iii)
	Zona de protecció: 103.7 ha. Zona de respecte: 373.30 ha.
	Descripció: Les iglésies franciscanas d'este lloc varen ser edificades a mitan del sigle XVIII, durant l'última fase de l'evangelizaació de l'interior de Mèxic i es varen convertir en un element de referència per a la prosecució de l'evangelizaació en Califòrnia, Arizona i Teixixques. Les seues fronteres ricament ornamentadas oferixen un interés particular perque són un eixemple de la llabor creadora conjunta dels indis i els misionero. Els poblats rurals creats en les rodalies de la missions han conservat el seu caràcter autòcton. Unesco
	Múltiples ubicacions: 1079-001: Missió de Santiago de Jalpan. 1079-002: Missió de Santa María de l'Aigua de Landa. 1079-003: Missió de Sant Francisco d'Assís del Valle de Tilaco. 1079-004: Missió de La nostra Senyora de la Llum de Tancoyol. 1079-005: Missió de Sant Miguel Concá.

Archiu:Luis Barragan - Casa Luis Barragan 張基義老師拍攝 010.jpgArchiu:Luis Barragan - Casa Luis Barragan 張基義老師拍攝 015.jpgInterior de Casa-Taller de Luis Barragán	Casa-Taller de Luis Barragán
	Be cultural inscrit en 2004.
	Localisació: Ciutat de Mèxic Ciutat de Mèxic
	Número d'identificació: 1136 Criteris: (i)(ii)
	Zona de protecció: 0.1161 ha. Zona de respecte: 22.943 ha.
	Descripció: Construïda en 1948 en els arravals de la Ciutat de Mèxic, la casa-taller de l'arquitecte Luis Barragán constituïx un eixemple excepcional de l'obra creadora d'este eminent artiste durant el periodo posterior a la Segona Guerra Mundial. L'edifici, la superfície del qual totalisa 1.161 metros quadrats, és de formigó armat i consta d'una planta baixa, dos superiors i un chicotet jardí privat. En l'obra de Barragán convergixen corrents estètiques i elements artístics moderns i autòctons tradicionals, donant per resultat una síntesis arquitectònica que ha eixercit una notable influència en el disseny contemporàneu de paisages, jardins i places. Unesco

Archiu:Cabo Pulmo.jpgParc nacional Veta PulmoArchiu:Leones Marinos en Isla Coronado, Loreto, Baja california Sur.jpgLleons Marins en Illa Coronat del Parc nacional Baïa de LoretoArchiu:Cabo San Lucas Los Arcos 3.jpgÀrea de fauna i flora protegida de la Veta Santa Lucas	Illes i àrees protegides del Golf de Califòrnia
	Be natural inscrit en 2005 i estés en 2007 i 2011. Inscrit en la llista del Patrimoni de l'Humanitat en perill en 2019.
	Localisació: Baixa Califòrnia Sur Baixa Califòrnia Sur Baixa Califòrnia Baixa Califòrnia Sonora Sonora Sinaloa Sinaloa Nayarit Nayarit
	Número d'identificació: 1182 Criteris: (vii)(ix)(x)
	Zona de protecció: 688 558 ha. Zona de respecte: 1 210 477 ha.
	Descripció: Este lloc del noroest de Mèxic comprén 244 illes, illots i zones llitorals del golf de Califòrnia. La Mar de Cortés i les seues illes són un laboratori natural per a l'estudi de l'especiación i el coneiximent dels processos d'evolució oceànics i costers, ya que casi tots ells es donen en els seus parages. El lloc inscrit és d'una excepcional bellea i oferix a la vista paisages espectaculars, en els que la cegadora llum del desert i el color turquesa de les aigües fan resaltar els penya-segats escarpados de les illes i les plages d'arena. Alberga ademés 695 espècies botàniques i 891 ictiológicas, de les quals 90 són endèmiques. El número d'espècies vegetals és molt superior al registrat en els demés llocs insulars i marins inscrits en la Llista del Patrimoni Mundial. Aixina mateix, este lloc alberga el 39% i el 33% del total mundial de les espècies de mamífers marins i de cetáceos, respectivament. Unesco
	Múltiples ubicacions: 1182-001: Illes del Golf de Califòrnia. 1182-002: Alt Golf de Califòrnia - Delta del Riu Colorat (porció marítima). 1182-003: Illa Sant Pedro Màrtir. 1182-004: El Vizcaíno (porció costera i marítima en el Golf de Califòrnia). 1182-005: Baïa de Loreto. 1182-006: Veta Pulmo. 1182-007: Veta Santa Lucas. 1182-008: Illes Marias. 1182-009: Illa Isabel. 1182-010: Archipèlec de Sant Lorenzo. 1182-011: Illes Marietas. 1182-012: Zona de conservació ecològica i interés comunitari Balandra.

Archiu:Campo y cerro.jpgValle i Volcà de TequilaArchiu:Guachimontones Jalisco - Esteban Tucci.jpgGuachimontones	Paisage de agaves i antigues instalacions industrials de Tequila
	Be cultural inscrit en 2006.
	Localisació: Archiu:Flag of Jalisco.png
	Número d'identificació: 1209 Criteris: (ii)(iv)(v)(vaig vore)
	Zona de protecció: 35 018.852 ha. Zona de respecte: 51 261.334 ha.
	Descripció: Situat entre les estribacions del volcà de Tequila i la profunda vall del Riu Gran, este lloc s'estén per una superfície de 34.658 hectàrees i forma part d'un vast paisage de cultius de agave blau, una planta que es ve usant des del sigle XVI per a elaborar la tequila i, des de fa 2.000 anys per lo manco, per a produir begudes fermentades i confeccionar roba gràcies a les seues fibres textils. Dins d'esta zona paisagística estan en activitat les destilerías de tequila, que són un exponent de l'aument del consum internacional d'esta beguda alcohòlica a lo llarc dels sigles XIX i XX. Hui en dia, es considera que el cultiu del agave és un element intrínsec de l'identitat nacional mexicana. El lloc comprén el paisage configurat pels camps a on es cultiva el agave blau i els assentaments urbans de Tequila, Arenal i Amatitlán, que posseïxen grans destilerías a on es fermenta la pinya de la planta per a fabricar l'alcohol. També comprén zones de vestigis arqueològics de cultius en terrats, vivendes, temples, túmulos ceremoniales i terrenys de joc de pilota que constituïxen un testimoni de la cultura de Teuchitlán, predominant en la regió de Tequila entre els anys 200 i 900 de la nostra era. Unesco
	Múltiples ubicacions: 1209-001: Valle de Tequila i Amatitán. 1209-002: Zona arqueològica els Guachimontones.

Archiu:Unam central library.JPGBiblioteca CentralArchiu:Torre de Rectoría.jpgTorre de Rectoría	Campus Central de la Ciutat Universitària de l'Universitat Nacional Autònoma de Mèxic
	Be cultural inscrit en 2007.
	Localisació: Ciutat de Mèxic Ciutat de Mèxic
	Número d'identificació: 1250 Criteris: (i)(ii)(iv)
	Zona de protecció: 176.5 ha. Zona de respecte: 1101.5 ha.
	Descripció: Edificat entre 1949 i 1952, el campus central de l'Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM) està integrat per un conjunt d'edificis, instalacions deportives i espais oberts situat en la zona sur de la capital mexicana. El proyecte de la seua construcció va ser eixecutat per més de 60 arquitectes, ingeniers i artistes. El resultat va ser la creació d'un conjunt monumental eixemplar del modernisme del sigle XX que integra l'urbanisme, l'arquitectura, l'ingenieria, el paisagisme i les belles arts, associant tots estos elements en referències a les tradicions locals, i en particular al passat prehispánico de Mèxic. El conjunt encarna valors socials i culturals de transcendència universal i ha aplegat a ser un dels símbols més importants de la modernitat en Amèrica Llatina. Unesco

Archiu:San Miguel de Allende sky.jpgParròquia de Sant Miguel i vista de Sant Miguel DellàArchiu:Santuario de Jesús Nazareno,San Miguel de Allende.jpgSantuari de Jesús Nazareno de Atotonilco	Vila Protectora de Sant Miguel el Gran i Santuari de Jesús Nazareno de Atotonilco
	Be cultural inscrit en 2008.
	Localisació: Guanajuato Guanajuato
	Número d'identificació: 1274 Criteris: (ii)(iv)
	Zona de protecció: 46.95 ha. Zona de respecte: 47.03 ha.
	Descripció: Fundada en el sigle XVI per a protegir el camí real de l'interior del país, la ciutat de Sant Miguel de Dellà va alcançar el seu apogeu en el sigle XVIII, época en la que es varen construir numerosos edificis religiosos i civils d'estil barroc mexicà. Alguns d'ells són obres mestres de l'estil de transició entre el barroc i el neoclàssic. Per la seua banda, el santuari de Jesús Nazareno de Atotonilco, construït pels jesuïtes a uns 14 km de Sant Miguel, data també del sigle XVIII i és un dels eixemples més bells de l'arquitectura i l'art barrocs de la Nova Espanya. Comprén una gran iglésia i una série de capelles chicotetes ornamentadas en olis de Juan Rodríguez Juárez i murals de Miguel Antonio Martínez de Pocasangre. Per la seua situació, Sant Miguel de Dellà va ser un verdader cresol d'influències mútues entre la cultura espanyola, la criolla i l'indígena, i constituïx un eixemple excepcional de l'intercanvi cultural entre Europa i Amèrica Llatina. La seua arquitectura i ornamentació interior patentizan l'influència de la doctrina de Sant Ignacio de Loyola. Unesco
	Múltiples ubicacions: 1274-001: Vila Protectora de Sant Miguel. 1274-002: Santuari de Jesús Nazareno de Atotonilco.

Archiu:Monarc Butterfly Reserve11, Michoacan, Mexico.JPGPalometa monarca en la Serra ChincuaArchiu:Abies religiosa Chincua 5.jpgSerra Chincua	Reserva de la biosfera de la Palometa Monarca
	Be natural inscrit en 2008.
	Número d'identificació: 1290 Criteris: (vii)
	Localisació: Michoacán Michoacán Estat de Mèxic Mèxic
	Zona de protecció: 13 551.552 ha. Zona de respecte: 42 707.498 ha.
	Descripció: D'una extensió de 56.259 hectàrees, esta reserva de biosfera se situa en mig de montanyes en molta vegetació a uns 100 km al noroest de Ciutat de Mèxic. Les montanyes d'esta reserva de biosfera alberguen una varietat de microclima i numeroses espècies endèmiques de flora i fauna. Cada autumne, millons o potser un billó de palometes monarques procedents d'extenses àrees d'Amèrica del Nort anidan en chicotetes zones del bosc d'esta reserva, tiñendo els seus arbres de color taronja. Lliteralment, el pes de tantes palometes aplega inclús a plegar les branques. En la primavera boreal estes palometes comencen una migració de huit mesos cap a tota la part oriental del Canadà. Durant un periodo de quatre generacions consecutives naixen i moren. Encara s'ignora cóm conseguixen trobar el seu camí fins al lloc de hibernación. Unesco
	Múltiples ubicacions: 1290-001: Cerro Altamirano. 1290-002: Corredor Serra Chincua - Campanar - Chivati - Huacal. 1290-003: Cerro Pélon.

Archiu:Tepotzotlan pueblo magico 21 - panoramio.jpgAntic Colege de Sant Francisco Javier en Tepotzotlán, en l'estat de MèxicArchiu:Puente Camino Real..JPGTram del Camí Real entre el pont de la Colmena i l'antiga Facenda de la Cañada, en l'estat de HidalgoArchiu:Templo Parroquial.jpgCentre històric de Sant Joan del Riu, en l'estat de QuerétaroArchiu:Lagos de Moreno restos coloniales.jpg Centre històric de Lagos de Moreno i pont, en l'estat de JaliscoArchiu:Catedral de Aguascalientes, Aguascalientes, Aguascalientes- Aguascalientes cathedral (20232942553).jpg Conjunt històric de la ciutat de Aguascalientes, en l'estat de Aguascalientes Archiu:SanFranTercerOrdenSombrerete02.JPGConjunt històric de Sombrerete, en l'estat de ZacatecasArchiu:Catedral SLP cielo.jpgCentre històric de Sant Luis Potosí, en l'estat de Sant Luis PotosíArchiu:Panoramica plaza de armas Durango.jpg Centre històric de Victòria de Durango, en l'estat de Durango	Camí Real de Terra Adins
	Be cultural inscrit en 2010.
	Localisació: Ciutat de Mèxic Ciutat de Mèxic Estat de Mèxic Mèxic Hidalgo Hidalgo Querétaro Querétaro Guanajuato Guanajuato Archiu:Flag of Jalisco.png Aguascalientes Aguascalientes Sant Luis Potosí Sant Luis Potosí Zacatecas Zacatecas Durango Durango Chihuahua Chihuahua
	Número d'identificació: 1351 Criteris: (ii)(iv)
	Zona de protecció: 3 101.91 ha. Zona de respecte: 268 057.2 ha.
	Descripció: El Camí Real de Terra Adins, també conegut pel nom de “Camí de l'Argent”, comprén cinc llocs ya inscrits en la Llista del Patrimoni Mundial i atres 55 llocs més situats a lo llarc d'1.400 dels 2.600 km d'esta llarga ruta que partix del nort de Mèxic i aplega fins a Texas i Nou Mèxic, en els Estats Units. Utilisat entre els sigles XVI i XIX, este camí servia per a transportar l'argent extret de les mines de Zacatecas, Guanajuato i Sant Luis Potosí, aixina com el mercuri importat d'Europa. Encara que el seu orige i utilisació estan vinculats a la mineria, el Camí Real de Terra Adins va propiciar també l'establiment de vínculs socials, culturals i religiosos entre la cultura hispànica i les cultures amerindias. Unesco
	Múltiples ubicacions:

Archiu:YagulPanorama.jpgZona arqueològica de Yagul	Cuevas prehistòriques de Yagul i Mitla en les Valls Centrals d'Oaxaca
	Be cultural inscrit en 2010.
	Localisació: Archiu:Flag of Oaxaca.png
	Número d'identificació: 1352 Criteris: (iii)
	Zona de protecció: 1515.17 ha. Zona de respecte: 3859.74 ha.
	Descripció: Situat en la Vall de Tlacolula, en l'Estat d'Oaxaca, este lloc comprén dos conjunts de vestigis arqueològics prehispànics i una série de coves prehistòriques i refugis rocosos. En alguns d'estos refugis s'han trobat restants arqueològics i vestigis d'art rupestre que són testimonis de la vida dels primers agricultors sedentarizados. En la cova de Guilá Naquitz s'han trobat llavors de cucurbitáceas de 10.000 anys d'antiguetat, que constituïxen els restants més primerencs de plantes domesticades descoberts fins a la data en el continent americà, aixina com fragments de mechons de dacsa que són un dels més antics testimonis de la domesticació d'esta planta. El paisage cultural de les coves de Yagul i Mitla posa de manifest el víncul entre el home i la naturalea que va donar lloc a la domesticació de les plantes en l'Amèrica Septentrional i va obrir pas al desenroll de les civilisacions mesoamericanes. Unesco

Archiu:Reserva de la Biósfera “El Pinacate”.jpgVista aérea El Pinacate i Gran Desert d'AltarArchiu:20091211 - Puerto Penasco -63.jpgDunes d'arena en el Gran desert d'Altar	Reserva de la biosfera El Pinacate i Gran Desert d'Altar
	Be natural inscrit en 2013.
	Localisació: Sonora Sonora
	Número d'identificació: 1410 Criteris: (vii)(viii)(x)
	Zona de protecció: 714 566 ha. Zona de respecte: 354 871.34 ha.
	Descripció: Les 714.566 hectàrees d'este lloc comprenen dos parts distintes: a l'est, l'escut del volcà inactiu El Pinacate, format per paviments desérticos i corrents de lava negres i roges; i a l'oest, el Gran Desert d'Altar en les seues dunes vives de formes variades que apleguen a alcançar una altura 200 metros. El paisage del lloc oferix un espectacular contrast entre les formacions de dunes llineals, parabòliques i estrelades, i una série de massiços granítics de fins a 650 metros d'altura que emergixen com a illes de la mar d'arena circumdant. El desert d'Altar alberga ademés una gran diversitat de plantes i espècies animals selvats, entre les que figuren alguns espècimen de peixos d'aigua dolça i el berrendo mexicà, una espècie endèmica d'antílop que s'crío solament en el noroest de Sonora i el suroest d'Arizona (Estats Units). La presència de dèu cràters profunts de dimensions jagantesques i de forma circular casi perfecta, formats segons pareix per una successió de erupció i afonada, realça l'espectacular bellea d'este lloc, que oferix un enorme interés científic per la combinació de totes eixes característiques excepcionals. Unesco

Archiu:Zempoala Aqueduct, Acueducto del Padre Tembleque, Tepeyahualco Aqueduct 2.jpgArquería Major de Tepeyahualco	Sistema Hidràulic de l'Aqüeducte del Pare Tembleque
	Be cultural inscrit en 2015.
	Localisació: Hidalgo Hidalgo Estat de Mèxic Mèxic
	Número d'identificació: 1463 Criteris: (i)(ii)(iv)
	Zona de protecció: 6540 ha. Zona de respecte: 34 820 ha.
	Descripció: Construït en el sigle XVI, este aqüeducte es troba en el replanell central mexicana entre els estats de Mèxic i Hidalgo. El complex hidràulic està constituït principalment per una zona de captació d'aigües i fonts, una ret de canals, un conjunt de depòsits i una série de ponts-aqüeductes. Un d'estos ponts posseïx la major arcada d'un sol nivell construïda en tots els temps per a una obra d'esta classe. Mampresa per iniciativa del flare franciscano Tembleque, la realisació d'este complex hidràulic va ser obra de les comunitats locals. Els métodos utilisats per a la seua construcció atesten la doble influència dels coneiximents europeus en matèria de sistemes hidràulics –especialment els romans– i de les tècniques tradicionals mesoamericanes d'utilisació de cimbras d'atobó. Unesco

Archiu:Declaratoria Oficial de Patrimonio Mundial del Archipiélago de Revillagigedo.jpgIlla Socórrec	Archipèlec de Revillagigedo
	Be natural inscrit en 2016.
	Número d'identificació: 1510 Criteris: (vii)(ix)(x)
	Localisació: Colima Colima
	Zona de protecció: 636 685.375 ha. Zona de respecte: 14 186 420.2027 ha.
	Descripció: Situat en el Pacífic Oriental, este archipèlec està format per les illes de Sant Benedicto, Recobre i Clarión, l'illot de Roca Partida i les seues aigües adjacents. Les quatre illes –que són de fet els cims emergits de sengles volcans integrants d'una cadena montanyosa submarina– constituïxen un hàbitat de vital importància per a diverses espècies endèmiques de flora i fauna, en particular aus marines. Les aigües circumdants alberguen una concentració notable d'espècies pelágiques de gran tamany: mantes jagantes, delfins, taburons i cetáceos. Unesco
	Múltiples ubicacions: 1510-001: Illa Socórrec. 1510-002: Illa Clarión. 1510-003: Illa Sant Benedicto. 1510-004: Illa Roca Partida.

Archiu:Miles de Cactus.jpgTehuacán-Cuicatlán.	Valle de Tehuacán-Cuicatlán: hàbitat originari de Mesoamérica
	Be mixto inscrit en 2018.
	Localisació: Pobla Pobla Oaxaca Oaxaca
	Número d'identificació: 1534 Criteris: (iv)(x)
	Zona de protecció: 145 255.20 ha Zona de respecte: 344 931.68 ha.
	Descripció: La vall de Tehuacán-Cuicatlán, part de la regió mesoamericana, és la zona àrida o semiárida en la biodiversitat més rica de tota Amèrica del nort. Compost per tres parts, Zapotitlán-Cuicatlán, Sant Joan Raer i Purrón, és un dels principals centres de diversificació de la família dels cactus, que es troba en greu perill en tot lo món. La vall alberga els boscs més densos de cactus columnars en el món, donant forma a un paisage únic que també inclou agaves, yucas i roures. Els restants arqueològics demostren desenrolls tecnològics i la domesticació primerenca de cultius. La vall presenta un sistema excepcional de gestió de l'aigua de canals, pous, aqüeductes i preses, el més antic del continent, que ha permés l'aparició d'assentaments agrícoles. Unesco
	Múltiples ubicacions: 1534-001: Zapotitlán-Cuicatlán. 1534-002: Sant Joan Raer. 1534-003: Purrón.

Archiu:La peregrinación a Wirikuta de los wixaritari.jpg Pelegrinage del poble Wixárika.Archiu:Cerro de la bufa160724 2.jpg Tatei Nihuetúcame, conegut localment en Zacatecas com a Cerro de la Bufa.	Ruta Wixárika pels llocs sagrats fins a Wirikuta
	Be cultural inscrit en 2025.
	Localisació: Nayarit Nayarit Durango Durango Jalisco Jalisco Zacatecas Zacatecas Sant Luis Potosí Sant Luis Potosí
	Número d'identificació: 1704 Criteris: (iii)(vaig vore)
	Zona de protecció: 135 420.64 ha Zona de respecte: 513 966.18 ha.
	Descripció: La Ruta Huichol és una série de 20 enclavaments que comprenen més de 500 km a través de cinc estats en el centre-nort de Mèxic. Este entramat de senderes conecta paisages sagrats fonamentals per a les pràctiques espirituals i culturals dels pobles indígenes wixárika. La ruta partix de la Serra Huichol i conduïx a Wirikuta en el desert de Chihuahua, en llocs sagrats adicionals en Nayarit i Durango. Travessa diverses regions ecològiques i inclou rituals vinculats a deidades ancestrals, l'agricultura i el benestar de la comunitat. Conegut com «Tatehuarí Huajuyé» o el Camí del nostre Yayo Fòc, encarna un profunt significat espiritual i ambiental. Unesco
	Múltiples ubicacions: 1704-001: Tuapurie. 1704-002: Cuyetsarie. 1704-003: Xurahue Muyaca. 1704-004: Cupuri Mutiu. 1704-005: Cacai Mutijé. 1704-006: Macuipa. 1704-007: Tatei Nihuetúcame. 1704-008: Huahuatsari. 1704-009: Cuhixu Uheni. 1704-010: Tatei Matiniere. 1704-011: Nihuetaritsié. 1704-012: Natsitacua. 1704-013: Uxa Tequipa. 1704-014: Tuy Mayau. 1704-015: Huacuri Quitenie. 1704-016: Huiricuta: Mucuyahue. 1704-017: Huiricuta: Raúnax. 1704-018: Huiricuta: Mawa Yaritsié. 1704-019: Tatei Jaramara. 1704-020: Cerro Gros.

Patrimoni cultural immaterial

Archiu:La que faltaba.JPGAltar de mortsArchiu:Day of the Dead at Tecomitl Cemetery.jpgCementeri en dia de morts	Les festes indígenes dedicades als morts
	Be immaterial inscrit en 2008 (originalment proclamat en 2003).
	Número d'identificació: 00054
	Descripció: En la festa del Dia dels Morts, tal com la practiquen les comunitats indígenes, se celebra la tornada transitòria a la terra dels familiars i sers volguts fallits. Eixes festes tenen lloc cada any a finals d'octubre i principis de novembre. Este periodo marca el final del cicle anual de la dacsa, que és el cultiu predominant en el país. Per a facilitar la tornada de les ànimes a la terra, les famílies esparcen pétals de flors i coloquen vés-les i ofrenes a lo llarc del camí que va des de la casa al cementeri. Es preparen minuciosament els manjares favorits del difunt i es coloquen al voltant de l'altar familiar i de la tomba, en mig de les flors i d'objectes artesanals, com les famoses siluetes de paper. Estos preparatius es realisen en particular esmero, puix existix la creència de que un difunt pot dur la prosperitat (per eixemple, una abundant collita de dacsa) o la desdicha (malaltia, accidents, dificultats financeres, etc.) segons li resulte o no satisfactori el modo en que la família haja complit en els ritos. Els morts es dividixen en vàries categories en funció de la causa del decés, edat, sexe i, en certs casos, professió. S'atribuïx un dia específic de cult per a cada categoria. Esta trobada anual entre els pobles indígenes i els seus ancestros complix una funció social considerable en afirmar el paper de l'individu dins de la societat. També contribuïx a reforçar l'estatut polític i social de les comunitats indígenes de Mèxic. Les festes indígenes dedicades als morts estan profundament arraïlades en la vida cultural dels pobles indígenes de Mèxic. Esta fusió entre ritos religiosos prehispànics i festes catòliques permet l'acostament de dos univers, el de les creències indígenes i el d'una visió del món introduïda pels europeus en el sigle XVI. Unesco

Archiu:Ceremonia ritual de los Voladores, Cholula, Puebla, México, 2013-10-12, DD 02.JPGRito dels voladores	Cerimònia ritual dels Voladores
	Be immaterial inscrit en 2009.
	Número d'identificació: 00175
	Descripció: La cerimònia ritual dels voladores és una dansa associada a la fertilitat que eixecuten diversos grups ètnics de Mèxic i Centroamérica, en particular els totonacos de l'estat de Veracruz, situat a l'est de Mèxic. El seu objecte és expressar el respecte professat cap a la naturalea i l'univers espiritual, aixina com el harmonia en abdós. En el transcurs de la cerimònia, quatre jóvens trepen per un màstil de 18 a 40 metros d'alt fabricat en el tronc d'un arbre recent tallat en el bosc despuix de haver implorado el perdó del deu de la montanya. Assentat en la plataforma que arremata el màstil, un quint home, el caporal, toca en una flauta i un tambor melodies en honor del sol, aixina com dels quatre vents i punts cardinals.Despuix d'este acte d'invocació, els danzantes es llancen al buit des de la plataforma a la que estan nugats per llargues cordes, giren imitant el vol dels pardals mentres la corda es desenrolla, i van descendint paulatinament fins al sol. Cada variant de la dansa ritual dels voladores representa un mig de fer reviure el mit de l'univers, de modo que esta cerimònia expressa la visió del món i els valors de la comunitat, propicia la comunicació en els deus i impetra la prosperitat. Per als ejecutantes d'esta dansa i totes les persones que combreguen en l'espiritualitat del rito en calitat d'espectadors, la cerimònia dels voladores constituïx un motiu per a enorgullecerse del seu patrimoni i de la seua identitat culturals, al mateix temps que suscita un sentiment de respecte per abdós. Unesco

Archiu:La Peña desde el Pueblo de Bernal.JPGPenya de Bernal Archiu:Capilla San Miguel con chimal.JPG Temple de Sant Miguel Tolimán en el chimal a un costat.	Llocs de memòria i tradicions vives dels otomí-chichimecas de Tolimán: la Penya de Bernal, guardiana d'un territori sagrat
	Be immaterial inscrit en 2009.
	Número d'identificació: 00174
	El poble otomí-chichimeca, assentat en la zona semidesértica de l'estat de Querétaro, en el centre de Mèxic, ha conservat un conjunt de tradicions que són testimoni de la seua relació excepcional en la topografia i el mig ambient circumdants. El seu entorn cultural està presidit pel triàngul simbòlic que formen la Penya de Bernal i els cerros del Zamorano i el Frontón. Tots els anys, els otomí-chichimeca es congreguen per a anar en pelegrinage a estes elevació sagrades duent creus miraculoses, a fi de impetrar la pluja i la protecció divina, venerar als seus antepassats i exaltar l'identitat i continuïtat de la seua comunitat. A lo llarc de tot l'any tenen lloc atres festivitats comunitàries que constituïxen tot un calendari de celebracions de ritos centrats en l'aigua –un element sumament escàs pel clima de la regió– i que exalten la capacitat de resistència del poble otomí-chichimeca. La celebració dels ritos sol efectuar-se en capelles familiars privades consagrades al cult dels antepassats, o es manifesta en l'elevació dels chimales –imponents estructures temporals construïdes en carrizo i recobertes de plantes selvades– que són ofrenes i símbols de la resistència, la vitalitat i sentiment identitari de la comunitat. El víncul entre la cultura espiritual i l'espai físic eixercix una influència en l'art de la regió –en particular en les imàgens religioses, les pintures murals, les danses i la música– i les costums que encarnen eixe víncul són components essencials de l'identitat cultural de la comunitat. Unesco

Archiu:Parachicos 2020, Chiapa de Corzo, Mexico - 132.jpgParachicos caracterisats en el parament tradicional	Els parachicos en la festa tradicional de giner de Chiapa de Cabirol
	Be immaterial inscrit en 2010.
	Número d'identificació: 00399
	Descripció: La tradicional Festa Gran de Chiapa de Cabirol té lloc del 4 al 23 de giner de cada any en esta localitat mexicana. La música, la dansa, l'artesania, la gastronomia, les cerimònies religioses i les diversions formen part d'esta festivitat en honor del nostre Senyor de Esquipulas i de dos sants del catolicisme, Sant Antonio Abad i Sant Sebastià, sent especialment honrat este últim. Les danses dels parachicos –terme en el que es designa al mateix temps als ballarins i al tipo de ball que eixecuten– es consideren una ofrena colectiva als sants venerats. Els ballarins recorren tota la localitat duent les imàgens santes i visitant diversos llocs de cult, i les seues danses comencen de matí i finalisen de nit. En caraces de fusta esculpidas, tocats en monteras i vestits en sarapes, chales brodats i cintes de colors, els ballarins van tocant unes sonajas de hojalata cridades “chinchines”. Els dirigix un patró portador d'una caraça d'expressió severa, una guitarra i una tralla, que toca la flauta acompanyat per un o dos tamborileros. Durant la dansa, el patró entona lloes a les que els parachicos responen en aclamació. La dansa es transmet i es deprén al mateix temps que s'eixecuta: els chiquets que participen en ella imiten els moviments dels adults. La tècnica de fabricació de les caraces es transmet de generació en generació, des de la tala i el secat de la fusta per a fabricar-les fins a l'ornamentació final, passant per l'aprenentage del modo de esculpirlas. Durant la Festa Gran, la dansa dels parachicos invadix tots els àmbits de la vida local, propiciant el respecte mutu entre les comunitats, els grups i les persones. Unesco

Archiu:ViejQPlazaPatz.JPGBanda P'urhépecha	La pirekua, vora tradicional dels p’urhépechas
	Be immaterial inscrit en 2010.
	Número d'identificació: 00398
	Descripció: La pirekua és una vora tradicional de les comunitats indígenes p’urhépechas de l'Estat de Michoacán (Mèxic) interpretat per hòmens i dònes. La diversitat dels seus estils resulta de la mescla d'influències africanes, europees i amerindias, i s'han observat variacions regionals en 30 de les 165 comunitats p’urhépechas existents. La pirekua, que es canta per regla general en un ritme llent, pot presentar també estils no vocals utilisant ritmes diversos com els sons (3/8) i els abajeños (6/8). La pirekua es pot cantar en sol, en duo o en trio, i també pot anar acompanyada per cors, orquestes de corda i conjunts musicals d'instruments de corda i vent al mateix temps. Els cantants i intérprets de la pirekua, denominats pirériechas, són reputats per la seua creativitat i les seues interpretacions de cançons antigues. La lletra de les cançons, en la que es recorre en molta freqüència a l'us de símbols, comprén una àmplia gama de temes: des dels acontenyiments històrics fins a la religió, passant per les idees socials i polítiques, l'amor i els festejos. La pirekua és un instrument efectiu de diàlec entre les famílies i les comunitats p’urhépechas que la practiquen, i contribuïx a l'establiment i estretament de vínculs entre elles. Els pirériechas complixen també una funció de mediadors socials, en utilisar les cançons per a expressar sentiments i comunicar acontenyiments importants a les comunitats p’urhépechas. La pirekua s'ha vingut transmetent tradicionalment per via oral, de generació en generació, i no solament és una expressió cultural que es manté viva actualment, sino que també constituïx un signe distintiu d'identitat i un mig de comunicació per a més cent mil p’urhépechas. Unesco

Archiu:Chile en nogada2.jpgChile en nogadaArchiu:Tacos in DF.jpgParaulotas	La cuina tradicional mexicana, cultura comunitària, ancestral i vixca - El paradigma de Michoacán
	Be immaterial inscrit en 2010.
	Número d'identificació: 00400
	Descripció: La cuina tradicional mexicana és un model cultural complet que comprén activitats agràries, pràctiques rituals, coneiximents pràctics antics, tècniques culinàries i costums i modos de comportament comunitaris ancestrals. Açò ha aplegat a ser possible gràcies a la participació de la colectivitat en tota la cadena alimentària tradicional: des de la sembra i recollida de les collites fins a la preparació culinària i degustació dels manjares. Els elements bàsics del sistema són: la dacsa, els fríjoles i el chile; métodos de cultiu únics en el seu gènero, com la milpa (cultiu per rotació de la dacsa i atres plantes, en roça i crema del terreny) i la chinampa (illot artificial de cultiu en zones llacustres); procediments de preparació culinària com la nixtamalizaació (descascarillado de la dacsa en aigua de calç per a aumentar el seu valor nutritiu); i utensilis especials com metates i morters de pedra. Als productes alimentaris bàsics s'afigen ingredients autòctons com a tomates de varietats diverses, carabasses, albocats, cacao i vainilla. L'art culinari mexicà és molt elaborat i està carregat de símbols: les tortilles i els tamales consumits diàriament formen també partix de les ofrenes realisades el Dia de Morts. En l'Estat de Michoacán i en tot Mèxic es poden trobar agrupacions de cuineres i d'unes atres persones practicantes de les tradicions culinàries que es dediquen a la millora dels cultius i de la cuina tradicional. Els seus coneiximents i tècniques són una expressió de l'identitat comunitària i permeten enfortir els vínculs socials i consolidar el sentiment d'identitat a nivell nacional, regional i local. Els esforços realisats en Michoacán per a preservar la cuina tradicional destaquen també l'importància que esta té com a mig de desenroll sostenible. Unesco

Archiu:Guadalajara mariachis.jpgGrup de Mariachi	El Mariachi, música de cordes, vora i trompeta
	Be immaterial inscrit en 2011.
	Número d'identificació: 00575
	Descripció: El mariachi és una música tradicional i un element fonamental de la cultura del poble mexicà. Els mariachis tradicionals conten en dos o més músics vestits en indumentària regional, inspirada en el trage de charro, que interpreten un ampli repertori de cançons acompanyant-se en instruments de corda. Les orquestes que interpreten la música mariachi “moderna” conten en trompetes, violins, vihuelas i guitarrones, i solen estar compostes per quatre o més músics. El vast repertori dels mariachis comprén cançons de les diferents regions de Mèxic, aixarops, menuets, polkas, valonas, chotis, valses, serenates, correguts (balades típicament mexicanes que relaten combats, ardits i històries d'amor) i cançons tradicionals de la vida rural. La música mariachi moderna ha adoptat atres gèneros musicals com la ranchera, el bolero ranchero, i inclús la cumbia colombiana. Les lletres de les cançons dels mariachis parlen de l'amor a la terra, la ciutat a on es viu, el país natal, la religió, la naturalea, les dònes mexicanes i l'espenta del país. L'aprenentage d'oït és el principal mig de transmissió de la música mariachi tradicional i les competències tècniques es transmeten de pares a fills, i també por intermedio de els espectàculs organisats en motiu de festivitats, ya siguen religioses o civils. La música mariachi transmet valors que fomenten el respecte del patrimoni natural de les regions mexicanes i de l'història local, tant en espanyol com en les diverses llengües indígenes de l'oest del país. Unesco

Archiu:Charrería poblana. 08.jpgSòrt charra tipo cala, en carrera	La charrería, tradició ecuestre en Mèxic
	Be immaterial inscrit en 2016.
	Número d'identificació: 01108
	Descripció: La charrería és una pràctica tradicional de comunitats de Mèxic dedicades a la cría i el pastoreig del ganado a cavall. En els seus orígens, facilitava la convivència entre els ganaders de diferents estats del país. Les tècniques d'esta pràctica es transmetien a les generacions més jóvens en el sí de les famílies. Hui en dia, associacions i escoles especialment dedicades la charrería formen a membres de les comunitats, entrenant-los inclús per a participar en competicions. L'organisació de concursos públics o charreadas permet als espectadors admirar la destrea dels charros en l'art d'arrendar i jinetear egües i bous cerriles. Lluint una indumentària tradicional –en capells d'ala ampla per als hòmens i chales de colors per a les dònes– els charros fan gala de les seues habilitats a peu o a cavall. Són artesans locals els que dissenyen i fabriquen la vestimenta, l'equipament, les cadires de montar i les espuelas que formen part de l'art tradicional dels charros. La charrería és un element important de l'identitat i el patrimoni cultural de les comunitats depositàries d'esta tradició, que la consideren un mig de transmetre a les noves generacions alguns valors socials importants com el respecte i l'igualtat de tots els membres de la comunitat. Unesco

Archiu:Basilica de zapopan altar.jpgLa nostra Senyora de Zapopan	La romeria de Zapopan: cicle ritual de la duta de la Verge
	Be immaterial inscrit en 2018.
	Número d'identificació: 01400
	Descripció: Celebrada el 12 d'octubre de cada any, la romeria en honor de la Verge de Zapopan és una tradició religiosa i cultural l'orige de la qual es remonta a l'any 1734. Eixe dia finalisa el cicle anual del ritual popularment conegut com “La Duta de la Verge”, que comença en el més de maig i comprén numeroses activitats de caràcter llitúrgic i comunitari. En tancar-se eixe cicle, se celebra la tornada de la Verge a la seua basílica de la localitat de Zapopan en una romeria festiva en la que participen més de dos millons de persones. Una de les principals característiques d'este event és la presència massiva de diversos grups de ballarins de comunitats indígenes. El ritual de “La Duta” i les seues activitats conexas atrauen a enormes flotes i convertixen els carrers i espais públics en una gran festa comunitària, acompanyada d'expressions artístiques diferents que són producte d'una elaboració colectiva. A lo llarc de tot l'any el planejament d'este event descansa en una estreta interacció de diverses comunitats, lo que propicia la renovació i l'enfortiment dels vínculs socials nugats entre elles. Gràcies al continu respal de les comunitats a la romeria, este element del patrimoni cultural s'ha convertit en un els més populars i arraïlats de l'oest de Mèxic. Agrupats en associacions civils i eclesiàstiques ben organisades, els depositario i practicants de l'element han garantisat en èxit la seua supervivència fins a la data. Unesco

Archiu:Artesanías de Puebla, México.JPG	Fabricació artesanal de ceràmica d'estil talaverano en Pobla i Tlaxcala (Mèxic) i en Talavera de la Reina i El Pont de l'Arquebisbe (Espanya)
	Be immaterial inscrit en 2019.
	Número d'identificació: 01462
	Este element és compartit en ESP Espanya
	Descripció: En les ciutats mexicanes de Pobla i Tlaxcala, aixina com en les localitats espanyoles de Talavera de la Reina i El Pont de l'Arquebisbe, hi ha sengles comunitats d'artesans que fabriquen en métodos tradicionals objectes de ceràmica d'estil talaverano per a usos domèstics, decoratius i arquitectònics. Encara que les tècniques de l'alfarería han evolucionat tant en Mèxic com en Espanya, en particular en l'utilisació de tornos elèctrics, els procediments de fabricació, decoració i esmaltado d'este tipo de ceràmica seguixen sent artesanals i idèntics als practicats en el sigle XVI. Els coneiximents teòrics i pràctics relacionats en este element del patrimoni cultural viu comprenen la preparació de l'argila, la seua modelaació en un torne o un mòle, l'ornamentació de la peça modelada, la preparació dels pigments i l'esmalt i la cocció en el forn, operacions totes elles que exigixen una gran destrea. Alguns alfareros i ceramistas realisen totes les etapes de la fabricació i uns atres s'especialisen en algunes tasques específiques. En la seua majoria, els depositario dels coneiximents relatius a esta fabricació artesanal –inclosos els relatius a l'extracció de la matèria primera, el processament dels materials, la decoració i les tècniques de cocció– són mestres alfareros i ceramistas que han adquirit les seues competències en el córrer del temps i les han transmés oralment a les jóvens generacions, ya siga en els seus tallers o en el sí de les seues famílies. Cada taller posseïx una identitat pròpia que es manifesta en detalls específics de les modelacions, ornamentacions, colors i esmalt de les peces. La fabricació artesanal d'este tipo peculiar de ceràmica és un símbol identitari essencial en Mèxic i en Espanya. Unesco

Archiu:MX DS CELEBRACIÓN DE MUERTOS (45700239771).jpg	Bolero: identitat, emoció i poesia convertida en cançó
	Be immaterial inscrit en 2023.
	Número d'identificació: 01990
	Este element és compartit en CUB Cuba
	Descripció: El bolero és part indispensable de la cançó sentimental llatinoamericana, en un fort caràcter líric molt arraïlat en Cuba i Mèxic. Amalgama cultural, combina el llenguage utilisat en la poesia europea, en els ritmes africans dels pobles esclavizados i els sentiments dels pobles originaris d'Amèrica. Les lletres dels boleros aludixen a la vida quotidiana i les cançons s'interpreten en diversos espais, des de llars fins a àrees públiques i grans sales de concerts, aixina com en festivals i serenates. La pràctica generalment es transmet dins de les famílies, a través de la tradició oral i l'imitació. Investigadors i acadèmics (com a historiadors, musicòlecs i gestors culturals) també contribuïxen a la seua transmissió. Hui en dia se seguixen component nous boleros, i les lletres i la música donen lloc a un diàlec en constant evolució en la tradició d'abdós països. El prestigi alcançat pel Bolero i la seua apropiació per diferents sectors de la població han propiciat la seua expansió a atres parts d'Amèrica Llatina i a atres països de parla hispana. Com a fort símbol cultural per a amplis sectors de les societats cubana i mexicana, especialment en les zones urbanes, ha servit com a mig per a expressar emocions i sentiments durant més d'un sigle. Unesco

Archiu:Christ5The Passion Play of Iztapalapa ichrist jesus.jpg	La representació de la Passió, Mort i Resurrecció de Crist en Iztapalapa
	Be immaterial inscrit en 2025.
	Número d'identificació: 02237

Millors pràctiques de salvaguardia

L'artícul 18 de la convenció de l'Unesco de 2003 estipula que el comité intergovernamental selecciona periòdicament entre les propostes presentades pels estats partixes, programes, proyectes i activitats de salvaguardia del patrimoni cultural immaterial que reflectixquen millor els principis i objectius de la convenció.

Archiu:Voladores after a Performance, Papantla, Mexico.jpg	Xtaxkgakget Makgkaxtlawana: el Centre de les Arts Indígenes i la seua contribució a la salvaguardia del patrimoni cultural immaterial del poble totonaca de Veracruz, Mèxic
	Seleccionat en 2012 en el Registre de bones pràctiques de salvaguardia
	Número d'identificació: seua-contribució-a-la-salvaguardia-del-patrimoni-cultural-immaterial-del-poble-totonaca-de-veracruz-mexico-00666 00666
	Descripció: El Centre de les Arts Indígenes es va proyectar per a respondre a un desig a llarc determini del poble totonaca, que aspirava a crear una institució educativa destinada a transmetre les seues ensenyances, valors, art i cultura, creant aixina condicions propícies per a que els creadors indígenes pogueren desenrollar les seues capacitats artístiques. L'estructura del Centre representa la d'un assentament tradicional que comprén vàries cases-escoles. Cada una d'elles està especialisada en una de les arts totonacas (ceràmica, textils, pintura, art de la curació, dansa tradicional, música, teatre i cuina) en les que s'inicien els aprenents. En la “Casa dels Majors” estos adquirixen els valors essencials del poble totonaca, aixina com una orientació sobre la pràctica creativa. La transmissió de coneiximents en el Centre és integral i holística. Les cases-escoles, que conceben la pràctica creativa com alguna cosa intrínsecament lligat a la seua naturalea espiritual, es proponen conseguir la regeneració de la cultura totonaca, revitalisant les pràctiques culturals indígenes per mig de l'us de la llengua vernàcula com a vector de l'ensenyança, la recuperació de tècniques tradicionals oblidades, la producció artística, el restabliment dels òrguens de govern tradicionals i la reforestació de les plantes i arbres necessaris per a les pràctiques culturals. El Centre promou també la cooperació contínua en els creadors i organismes culturals d'atres Estats mexicans i de països del món sancer. Unesco

Llista indicativa

La llista indicativa és un inventari de bens o propietats que cada estat pretén considerar per a ser distinguits com Patrimoni de l'Humanitat en els anys següents. Els països són encarregats d'enviar esta llista indicativa al Comité del Patrimoni Mundial de l'Humanitat de l'Unesco, les propietats incloses de la qual seran considerades com un ben excepcional ya siga per criteris naturals o culturals pel seu valor universal i per això candidat a ser inscrit en la llista de Patrimoni de l'Humanitat. Les nominacions a ser inscrites en la Llista de Patrimoni de l'Humanitat no són considerades a menos que el país que ho propon haja inscrit al ben propost en esta llista indicativa.

Mèxic, la llista indicativa del qual va ser revisada per última volta el 15 de maig de 2024, ha presentat els següents 23 llocs:

Archiu:Castillo-de-chapultepec.jpg	Bosc de Chapultepec, cerro i castell Be cultural propost el Plantilla:Dts Localisació: Ciutat de Mèxic Ciutat de Mèxic
Archiu:Plaza de Alamos, Son.jpg	Vila històrica d'Àlbers Be cultural propost el Plantilla:Dts Localisació: Sonora Sonora
Archiu:Taxco Santa Prisca.jpg	Temple de Santa Prisca de Taxco i les seues afores Be cultural propost el Plantilla:Dts Localisació: Guerrero Guerrero
Archiu:Archaeological zone of Cantona.jpg	Ciutat prehispánica de Cantona Be cultural propost el Plantilla:Dts Localisació: Pobla Pobla
Archiu:Votive Pyramid La Quemada.JPG	Gran ciutat prehispánica de Chicomostoc-La Cremada Be cultural propost el Plantilla:Dts Localisació: Zacatecas Zacatecas
Archiu:San Sebastian del Oeste.jpg	Vila històrica de Sant Sebastià de l'Oest Be mixto propost el Plantilla:Dts Localisació: Archiu:Flag of Jalisco.png
Archiu:Museo estudio Diego Rivera.JPG	Museu Casa Estudi Diego Rivera i Frida Kahlo Be cultural propost el Plantilla:Dts Localisació: Ciutat de Mèxic Ciutat de Mèxic
Archiu:Baja California Desert.jpg	Valle dels Ciris Be natural propost el Plantilla:Dts Localisació: Baixa Califòrnia Baixa Califòrnia
Archiu:Poza Azul en Cuatro Ciénegas, Coahuila, México.jpg	Àrea de Protecció de la Flora i Fauna Cuatrociénegas Be natural propost el Plantilla:Dts Localisació: Coahuila Coahuila
Archiu:Cosala.jpg	Vila històrica del Real de mines de les Oncemil Vérgens de Cosalá en Sinaloa Be cultural propost el Plantilla:Dts Localisació: Sinaloa Sinaloa
Archiu:Cañón del Usumacinta.jpg	Regió Lacan-Tún – Usumacinta Be mixto propost el Plantilla:Dts Localisació: Chiapas Chiapas
Archiu:Banco Chinchorro.jpg	Reserva de la Biosfera Banc Chinchorro Be mixtopropost el Plantilla:Dts Localisació: Quintana Rosegue Quintana Rosegue
Archiu:Zona Arqueológica de Tecoaque 2.jpg	Tecoaque Be cultural propost el Plantilla:Dts Localisació: Archiu:Flag of Tlaxcala.png
Archiu:Tarde frente a la Parroquia.jpg	Ciutat de Cuetzalan i el seu entorn històric, cultural i natural Be mixto propost el Plantilla:Dts Localisació: Pobla Pobla
Archiu:Convento de Izamal, June 28, 2012 n01.jpg	Ciutat històrica de Izamal (Izamal, continuïtat maya en una ciutat històrica) Be cultural propost el Plantilla:Dts Localisació: Yucatán Yucatán
Archiu:Celestun Süsswasser.JPG	Els Petenes-Riga Celestún Be natural propost el Plantilla:Dts Localisació: Campeche Campeche i Yucatán Yucatán
Archiu:Las Pozas, Xilitla, Mexico (7159094549).jpg	Les Pozas de Xilitla Be cultural propost el Plantilla:Dts Localisació: Sant Luis Potosí Sant Luis Potosí
Archiu:Vista de la cascada el Aguacero.jpg	L'Arc del Temps del Riu La Venda Be mixto propost el Plantilla:Dts Localisació: Chiapas Chiapas
Archiu:Cenote Dzitnup, Yucatan 2010.jpg	Anell de Cenotes del Cràter de Chicxulub Be natural propost el Plantilla:Dts Localisació: Yucatán Yucatán
Archiu:Las labradas petroglyphs 1.jpg	Les Llaurades, Lloc Arqueològic de Sinaloa Be cultural propost el Plantilla:Dts Localisació: Sinaloa Sinaloa
Archiu:San Juan de Ulua, Veracruz.jpg	Sant Joan de Ulúa, Lloc de Memòria i Resistències Històriques Be cultural propost el Plantilla:Dts Localisació: Veracruz d'Ignacio de la Clau Veracruz d'Ignacio de la Clau
Archiu:FacSaludPatzcuaro.JPG	Pátzcuaro, Lloc de Memòria Humanística i Confluència Cultural Be cultural propost el Plantilla:Dts Localisació: Michoacán Michoacán
Archiu:UAPCentroPuebla.JPG	Barri Històric Universitari de Pobla (ampliació del Centre històric de Pobla, inscrit en 1987) Ben cultural propost el Plantilla:Dts Localisació: {Pobla Pobla

Anteriors candidats a Patrimoni Mundial

Els llocs que seguixen (juliol de 2024) varen estar anteriorment en la llista Indicativa, pero varen ser retirats o rebujats per la UNESCO. Els llocs que encara s'inclouen en atres entrades en la llista Indicativa o que varen ser acceptats i són part de llocs del Patrimoni Mundial no s'inclouen ací.

Image	Sitie	Propost	Retir de la proposta
Archiu:Templo y Ex Convento de Santiago Cuilapan.JPG	La ciutat d'Oaxaca, la zona arqueològica de Mont Albán i el lloc de Cuilápam Be cultural	1985	1986
Archiu:Bonampak pyramid.jpg	Zona Arqueològica de Bonampak i la selva lacandona Be mixto	1986	2001
Archiu:Basamento de Cacaxtla.JPG	Zona Arqueològica de Cacaxtla Be cultural	1986	2001
Archiu:JRZ dunes.jpg	Zona del desert de Chihuahua Be natural	1986	1994
Archiu:San Cristóbal de las Casas, cathedral (14362887351).jpg	Poble històric de Sant Cristóbal de les Cases i pobles indígenes Be cultural	1986	2001
	Jaciments paleontológicos de peu de Vaca Be cultural	1986	2001
Archiu:Mountains01-Sierra SanPedroMartir-BajaCalifornia-Mexico.jpg	Serra de Sant Pedro Màrtir - art rupestre i el seu entorn natural Be mixto	1986	2001
Archiu:Iglesia de Nuestra Señora de los Remedios, Cholula, Puebla.jpg	Zona de monuments històrics de Pobla i Cholula Be cultural	1986	1996
Archiu:Janitzio3.jpg	Zona Cultural del llac de Pátzcuaro Be mixto	1987	1987
	Reserva de la Biosfera El Triumfo Be natural	1997	1997
	Temples en la província de Zoque, Chiapas Be cultural	2001	2013
Archiu:San juan ulua1.JPG	Fort de Sant Joan de Ulúa Be cultural	2001	2005
Archiu:Tepotzotlan.jpeg	Antic Colege Jesuïta en Tepotzotlán Be cultural	2001	2011
Archiu:Planta embotelladora de Bacardí-Instalaciones industriales de Ludwig Mies van der Rohe y Félix Candela .jpg	Instalacions industrials de Ludwig Mies van der Rohe i Félix Candela Be cultural	2001	2013
Archiu:Museo Ferrocarrilero de Aguascalientes 04.jpg	Estació de ferrocarrils en Aguascalientes i el seu àrea habitacional Be cultural	2001	2013
Archiu:Árbol-del-Tule-Oaxaca-Mexico.jpg	L'arbre de ahuehuete de Santa María del Tule Be mixto	2001	2013
Archiu:Hornos fundidora3.JPG	Instalacions industrials de Monterrey: Fundidora, cerveseria i cristaleria Be cultural	2001	2009
Archiu:Mitla, Oaxaca 2009.JPG	Mitla, Àrea arqueologia i de monuments Be cultural	2001	2011
Archiu:San Francisco de la Sierra Canyon 270.jpg	Pintures rupestres de la Serra de Sant Francisco (Propost baix un criteri natural). Be natural	2004	2011
	Reserva de la Biosfera Selva El Ocote Be natural	2004	2011
Archiu:SotanodelBarro.jpg	Sòtol del Fanc Be natural	2004	2011
Archiu:La Constancia Mexicana.jpg	Complex industrial de la fàbrica de textils La Constància Mexicana i la seua àrea habitacional Be cultural	2004	2013
Archiu:Calles de Bernal - panoramio.jpg	Penya de Bernal, llocs sagrats i capelles dels otomí-chichimecas, semi desert de Querétaro Be mixto	2006	2009
Archiu:Plaza de Armas..JPG	Sant Luis Potosí en la ruta del mercuri i l'argent del Camí Real Intercontinental candidatura internacional, impulsada conjuntament per les ciutats d'Almadén (Espanya), Idrija (Eslovènia) i Huancavelica (Perú), caracterisades per l'explotació històrica de les seues mines de mercuri i argent . Be cultural	2007	2013
Archiu:Fundidora Mty 3.jpg	Fundidora Monterrey, Alts Forns Be cultural	2008	2013
Archiu:Pantanos de Centla 2.JPG	Chapulls de Centla i Térmens Be natural	2008	2013

Ciutats del Patrimoni Mundial

l'Unesco ha desenrollat una série de programes que engloben llocs Patrimoni de l'Humanitat que guarden característiques similars de conservació, un d'estos és el cridat "World Heritage Cities Programme", el programa encarregat de les Ciutats Patrimoni de l'Humanitat va llançar en 2011 una série de recomanacions per als països membre per a reconéixer de forma dinàmica els paisages urbans històrics; no obstant, l'Unesco no ha llançat una llista oficial de ciutats, en considerar que en nomenar un centre històric o tindre una ciutat dins de l'àrea núcleu d'un nomenament més ampli, ya és per es, un poble o ciutat Patrimoni de l'Humanitat que requerix plans de maneig i conservació adequats.

Existix en canvi múltiples organisacions governamentals i civils que han desenrollat agrupacions per a enlistar i protegir ciutats Patrimoni de l'Humanitat, les quals són independents de l'Unesco.

Dins de l'Organisació de les Ciutats Patrimoni Mundial (OCPM), Mèxic conta en tretze ciutats denominades com a Patrimoni de l'Humanitat, sent el tercer país per número de Ciutats Patrimoni de l'Humanitat dins d'este organisme, per darrere de Corea del Sur i Espanya. Estes són Ciutat de Mèxic, Guanajuato, Morelia, Oaxaca de Juárez, Pobla de Saragossa, Sant Francisco de Campeche, Sant Luis Potosí, Sant Miguel de Dellà, Sant Pablo Vila de Mitla, Santiago de Querétaro, Tlacotalpan, Xochimilco i Zacatecas.

Existix en Mèxic també la "Associació Nacional de Ciutats Mexicanes del Patrimoni Mundial" (ANCMPM A.C), una associació civil en convenis en el govern, especialment en la Secretaria de Turisme, que inclou catorze ciutats. Estes són Ciutat de Mèxic, Durango, Guanajuato, Morelia, Oaxaca de Juárez, Pobla de Saragossa, Sant Francisco de Campeche, Sant Joan del Riu, Sant Luis Potosí, Sant Miguel de Dellà, Santiago de Querétaro, Tlacotalpan, Xochimilco i Zacatecas.

En el sentit estricte, prenent en conte els pobles i ciutats del Camí Real de Terra Adins, el fet de que les missions de la Serra Grossa de Querétaro tenen un àrea núcleu que protegix la localitat completa (una missió religiosa per definició és tot un assentaments o colónia establida pels misionero), i que dos poblacions es troben dins de la zona de protecció del Sistema Hidràulic de l'Aqüeducte del Pare Tembleque (i mencionades com a part important de la denominació), el país conta fins a 2018 en 39 centres històrics Patrimoni Mundial.

Ciutat o poble	Municipi	Estat	Denominació	Protecció (en ha)	Denominació major
Aculco de Espinoza	Aculco	Estat de Mèxic	Poble de Aculco	13,99	«Camí Real de Terra Adins»
Aguascalientes	Aguascalientes	Aguascalientes	Conjunt històric de la ciutat de Aguascalientes	6,45	«Camí Real de Terra Adins»
Amatitán	Amatitán	Jalisco	Valle de Tequila i Amatitán	34 658,67	Paisage de agaves i antigues instalacions industrials de Tequila
L'Arenal	L'Arenal	Jalisco	Valle de Tequila i Amatitán	34 658,67	Paisage de agaves i antigues instalacions industrials de Tequila
Chalchihuites	Chalchihuites	Zacatecas	Conjunt arquitectònic del poble de Chalchihuites	1,83	«Camí Real de Terra Adins»
Ciutat de Mèxic	Cuahutémoc	Ciutat de Mèxic	Centre històric de la Ciutat de Mèxic	297,36 910	Centre històric de la Ciutat de Mèxic i Xochimilco (297,36) «Camí Real de Terra Adins» (910)
Concá	Riera Seca	Querétaro	Missió de Sant Miguel Concá	11,37	Missions franciscanas de la Serra Grossa de Querétaro
Guanajuato	Guanajuato	Guanajuato	Centre històric de la ciutat de Guanajuato i les seues mines adjacents	2167,5 (190)	Ciutat històrica de Guanajuato i mines adjacents (2167.50}}) «Camí Real de Terra Adins» (190)
Indé	Indé	Durango	Poble de Indé	1,85	«Camí Real de Terra Adins»
Jalpan de Serra	Jalpan de Serra	Querétaro	Missió de Santiago de Jalpan	21,85	Missions franciscanas de la Serra Grossa de Querétaro
Lagos de Moreno	Lagos de Moreno	Jalisco	Centre històric de Lagos de Moreno i pont	29,08	«Camí Real de Terra Adins»
Landa de Matamoros	Landa de Matamoros	Querétaro	Missió de Santa María de l'Aigua de Landa	31,70	Missions franciscanas de la Serra Grossa de Querétaro
Mapimí	Mapimí	Durango	Conjunt arquitectònic del poble de Mapimí	2,87	«Camí Real de Terra Adins»
Morelia	Morelia	Michoacán	Centre històric de Morelia	390	Centre històric de Morelia
Nazas	Nazas	Durango	Conjunt arquitectònic del poble de Nazas	5,06	«Camí Real de Terra Adins»
Oaxaca de Juárez	Oaxaca de Juárez	Oaxaca	Centre històric d'Oaxaca	375	Centre històric d'Oaxaca i zona arqueològica de Mont Albán
Ojuelos de Jalisco	Ojuelos de Jalisco	Jalisco	Conjunt històric del poble de Ojuelos	0,82	«Camí Real de Terra Adins»
Otumba de Gómez Farías	Otumba	Estat de Mèxic	Sistema Hidràulic de l'Aqüeducte del Pare Tembleque	6540	Sistema Hidràulic de l'Aqüeducte del Pare Tembleque
Pins	Pins	Zacatecas	Poble de Pins	3,35	«Camí Real de Terra Adins»
Pobla de Saragossa	Pobla	Pobla	Centre històric de Pobla	690	Centre històric de Pobla
Sant Andrés Míxquic	Tláhuac	Ciutat de Mèxic	Xochimilco (Zona 3: Míxquic)	198,55	Centre històric de la Ciutat de Mèxic i Xochimilco
Sant Francisco de Campeche	Campeche	Campeche	Ciutat històrica fortificada de Campeche	181	Ciutat històrica fortificada de Campeche
Sant Joan del Riu	Sant Joan del Riu	Querétaro	Centre històric de la ciutat de Sant Joan del Riu	30,16	«Camí Real de Terra Adins»
Sant Joan Raer	Zapotitlán	Pobla	Sant Joan Raer	6106,64	Valle de Tehuacán-Cuicatlán: hàbitat originari de Mesoamérica
Sant Luis Potosí	Sant Luis Potosí	Sant Luis Potosí	Centre històric de Sant Luis Potosí	70,34	«Camí Real de Terra Adins»
Sant Miguel de Dellà	Sant Miguel de Dellà	Guanajuato	Vila Protectora de Sant Miguel	43,26	Vila Protectora de Sant Miguel el Gran i Santuari de Jesús Nazareno de Atotonilco «Camí Real de Terra Adins»
Sant Pedro del Gall	Sant Pedro del Gall	Durango	Poble de Sant Pedro del Gall	4,27	«Camí Real de Terra Adins»
Sant Pedro Tláhuac	Tláhuac	Ciutat de Mèxic	Xochimilco (Zona 2)	2492,51	Centre històric de la Ciutat de Mèxic i Xochimilco
Santiago de Querétaro	Querétaro	Querétaro	Zona de monuments històrics de Querétaro, Centre històric de la ciutat de Querétaro	258,30 (400)	Zona de monuments històrics de Querétaro (258,30) «Camí Real de Terra Adins» (400)
Sombrerete	Sombrerete	Zacatecas	Conjunt històric de la ciutat de Sombrerete	3,79	«Camí Real de Terra Adins»
Tancoyol	Jalpan de Serra	Querétaro	Missió de La nostra Senyora de la Llum de Tancoyol	13,54	Missions franciscanas de la Serra Grossa de Querétaro
Tequila	Tequila	Jalisco	Valle de Tequila i Amatitán	34 658,67	Paisage de agaves i antigues instalacions industrials de Tequila
Tilaco	Landa de Matamoros	Querétaro	Missió de Sant Francisco de la vall de Tilaco	25,27	Missions franciscanas de la Serra Grossa de Querétaro
Tlacotalpan	Tlacotalpan	Veracruz	Zona de monuments històrics de Tlacotalpan	75	Zona de monuments històrics de Tlacotalpan
Valle de Dellà	Valle de Dellà	Chihuahua	Poble de Valle de Dellà	10,26	«Camí Real de Terra Adins»
Victòria de Durango	Durango	Durango	Centre històric de la ciutat de Durango	48,03	«Camí Real de Terra Adins»
Xochimilco	Xochimilco	Ciutat de Mèxic	Xochimilco (Zona 2)	2492,51	Centre històric de la Ciutat de Mèxic i Xochimilco
Zacatecas	Zacatecas	Zacatecas	Centre històric de Zacatecas, Centre històric de la ciutat de Zacatecas	207,72 110	Centre històric de Zacatecas (207.72}}) i Camí Real de Terra Adins (110}})
Zempoala	Zempoala	Hidalgo	Sistema Hidràulic de l'Aqüeducte del Pare Tembleque	6540	Sistema Hidràulic de l'Aqüeducte del Pare Tembleque

Ubicació dels llocs Patrimoni de l'Humanitat en Mèxic

Localisació en el país dels llocs

Localisació del Patrimoni de l'Humanitat en Mèxic 1 Centre històric de la Ciutat de Mèxic i Xochimilco; Casa-Taller de Luis Barragán; Campus Central de la Ciutat Universitària de la UNAM. 2 Ciutat prehispánica de Teotihuacan. 3 Sistema Hidràulic de l'Aqüeducte del Pare Tembleque. 4 Zona de monuments arqueològics de Xochicalco. 5 Primers monasteris del sigle XVI en les ales del Popocatépetl. 6 Centre històric de Pobla. 7 Reserva de la biosfera de la Palometa Monarca. 8 Zona de monuments històrics de Querétaro. 9 Vila Protectora de Sant Miguel el Gran i Santuari de Jesús Nazareno de Atotonilco. 10 Ciutat històrica de Guanajuato i mines adjacents.

Llocs compartits

Archiu:CaminoRealAdentro.png

Mapa del Camí Real de Terra Adins, el qual conta en 60 llocs situats a lo llarc de 1400 km, ubicat en les entitats Ciutat de Mèxic, Estat de Mèxic, Hidalgo, Querétaro, Guanajuato, Jalisco, Aguascalientes, Sant Luis Potosí, Zacatecas, Durango i Chihuahua.

Archiu:Gulf of California.jpg

Illes i àrees protegides del Golf de Califòrnia: compartit per Baixa Califòrnia Sur, Baixa Califòrnia, Sonora, Sinaloa i Nayarit.

Tots els llocs declarats es troben en territori mexicà i cap es troba compartit en algun atre país. Dels trentassís llocs declarats Patrimoni de l'Humanitat en Mèxic, vintinou es troben en una única entitat mexicana, i sèt són compartits entre múltiples entitats, a saber:

• [[Monasteris en les faldes del Popocatépetl|Primers monasteris de el XVI en les ales del Popocatépetl]]: compartit per Morelos, Pobla i Tlaxcala.
• Illes i àrees protegides del Golf de Califòrnia: compartit per Baixa Califòrnia Sur, Baixa Califòrnia, Sonora, Sinaloa i Nayarit.
• Reserva de la biosfera de la Palometa Monarca: compartit per Michoacán i Estat de Mèxic.

• Camí Real de Terra Adins: compartit per Ciutat de Mèxic, Estat de Mèxic, Hidalgo, Querétaro, Guanajuato, Jalisco, Aguascalientes, Sant Luis Potosí, Zacatecas, Durango i Chihuahua.
• Sistema hidràulic de l'aqüeducte del Pare Tembleque: compartit per Hidalgo i l'Estat de Mèxic
• Valle de Tehuacán-Cuicatlán: hàbitat originari de Mesoamérica: compartit per Pobla i Oaxaca.

Ruta Wixárica pels Llocs Sagrats fins a Wirikuta, compartit per Nayarit, Jalisco, Zacatecas, Durango i Sant Luis Potosí.

Ubicació per estats

De les 32 entitats federatives de Mèxic, 27 conten en a lo manco un lloc inscrit en la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO.

• Coahuila i Guerrero no posseïxen actualment cap lloc inscrit, encara que sí conten en llocs en la Llista Indicativa, és dir, candidats potencials a ser reconeguts com a Patrimoni de l'Humanitat.
• En canvi, Nou León, Tabasco i Tamaulipas no conten en cap lloc inscrit ni en propostes registrades en la Llista Indicativa.
• A continuació, es detalla el número de llocs reconeguts per entitat, indicant entre paréntesis aquells compartits en atres entitats:
  • Quatre llocs (1 compartit): Ciutat de Mèxic.
  • Quatre llocs (2 compartits): Jalisco.
  • Quatre llocs (3 compartits): Estat de Mèxic.
  • Tres llocs (1 compartit): Baixa Califòrnia Sur, Guanajuato, Oaxaca i Querétaro.
  • Tres llocs (2 compartits): Pobla i Zacatecas.
  • Dos llocs: Campeche, Veracruz i Yucatán.
  • Dos llocs (1 compartit): Chihuahua, Michoacán, Morelos, Sonora.
  • Dos compartits: Durango, Hidalgo, Nayarit, Sant Luis Potosí.
  • Un lloc: Chiapas, Colima i Quintana Rosegue.
  • Un lloc compartit: Aguascalientes, Baixa Califòrnia, Sinaloa i Tlaxcala.

Patrimoni de l'Humanitat en l'Estat de Aguascalientes

Ben Cultural n.º 1351: Camí Real de Terra Adins

• 1351-022: Antiga Facenda de Peñuelas
• 1351-023: Antiga Facenda de Cieneguilla
• 1351-024: Conjunt històric de la ciutat de Aguascalientes
• 1351-025: Antiga Facenda de Pabelló de Hidalgo

• Antiga Facenda de Pabelló de Hidalgo
  Antiga Facenda de Pabelló de Hidalgo
• Facenda de Peñuelas
  Facenda de Peñuelas

Patrimoni de l'Humanitat en l'Estat de Baixa Califòrnia

Ben Natural n.º 1182: Illes i àrees protegides del Golf de Califòrnia

• 1182-002: Alt golf de Califòrnia i delta del riu Colorat
• 1182-010: Archipèlec de Sant Lorenzo
• 1182-001: Illes del Golf de Califòrnia

• Llocs en Baixa Califòrnia
• Illa Partida en l'archipèlec de Sant Lorenzo
  Illa Partida en l'archipèlec de Sant Lorenzo
• 
  Baïa dels Àngels, a on es troben les illes Coronat (Smith), el Poll, el Borrego, la Finestra, Els Gemelitos, Cap de Cavall i Pata.
• 
  Alt golf de Califòrnia i delta del riu Colorat

Patrimoni de l'Humanitat en l'Estat de Baixa Califòrnia Sur

• Ben Cultural n.º 714: Pintures rupestres de la serra de Sant Francisco
• Ben Natural n.º 554: Santuari de ballenes del Vizcaíno
  • 554-001: Estany Ull de Llebre.
  • 554-002: Estany Sant Ignacio.
• Ben Natural n.º 1182: Illes i àrees protegides del Golf de Califòrnia

• • 1182-004: Porció costera i marítima en el Golf de Califòrnia de l'El Vizcaíno
  • 1182-005: Parc nacional Baïa de Loreto
  • 1182-006: Parc nacional Veta Pulmo
  • 1182-007: Àrea de fauna i flora protegida de Veta Santa Lucas
  • 1182-012: Àrea de protecció de flora i fauna Balandra
  • 1182-001: Illes del Golf de Califòrnia

• Llocs en Baixa Califòrnia Sur
• Illa Tortuga
  Illa Tortuga
• Illa Sant Josep
  Illa Sant Josep
• Illa Esperit Sant i Illa Partida
  Illa Esperit Sant i Illa Partida
• 
  Illa Esperit Sant
• Àrea de protecció de flora i fauna Balandra
  Àrea de protecció de flora i fauna Balandra

Patrimoni de l'Humanitat en l'Estat de Campeche

• Ben Cultural n.º 416: Ciutat històrica fortificada Campeche
• Be Mixt n.º 1061: Antiga ciutat maya i boscs tropicals protegits de Calakmul, Campeche.

Patrimoni de l'Humanitat en l'Estat de Chiapas

• Ben Cultural n.º 411: Ciutat prehispánica i Parc nacional Palenque.

Patrimoni de l'Humanitat en l'Estat de Chihuahua

• Ben Cultural n.º 560: Zona arqueològica de Paquimé, Cases Grans
• Ben Cultural n.º 1351: Camí Real de Terra Adins
  • 1351-043: Poble de Valle de Dellà

Archiu:Templo en Valle de Ignacio Allende.jpg

Temple en Valle de Dellà.

Patrimoni de l'Humanitat en Ciutat de Mèxic

• Ben Cultural n.º 412: Centre històric de la Ciutat de Mèxic i Xochimilco
  • 412-001: Centre històric de la Ciutat de Mèxic
  • 412-001: Xochimilco
    • Centre històric de Xochimilco
    • Zona chinampería de Xochimilco, Sant Gregorio Atlapulco i Sant Luis Tlaxialtemanco
    • Zona Chinampera de Tláhuac
    • Zona Chinampera i Centre Històric de Mixquic
• Ben Cultural n.º 1136: Casa i estudi de Luis Barragán
• Ben Cultural n.º 1250: Campus Central de la Ciutat Universitària de l'Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM)

Archiu:MIXQUIC IGLESIA.jpg

Temple i exconvento de Sant Andrés Apòstol de Míxquic.

Patrimoni de l'Humanitat en l'Estat de Colima

• Ben Natural n.º 1510: Archipèlec de Revillagigedo
  • 1510-001: Illa Socórrec
  • 1510-002: Illa Clarión
  • 1510-003: Illa Sant Benedicto
  • 1510-004: Illa Roca Partida

• Llocs en l'Estat de Colima
• Vista aérea de l'illa Sant Benedicto
  Vista aérea de l'illa Sant Benedicto
• Vista de l'illa Roca Partida
  Vista de l'illa Roca Partida

Patrimoni de l'Humanitat en l'Estat de Durango

• Ben Cultural n.º 1351: Camí Real de Terra Adins
  • 1351-040: Capella de Sant Antonio en l'antiga Facenda de Juana Guerra.
  • 1351-041: Temples en el poble de Nom de Deu.
    • Parròquia de Sant Pedro Apòstol
    • Temple de Sant Francisco
    • Temple de Jesús Nazareno
    • Temple l'Ermita
    • Santuari de La nostra Senyora de Guadalupe
  • 1351-042: Antiga Facenda de Sant Diego de Navacoyán i Pont del Diable.
  • 1351-043: Centre històric de Victòria de Durango
  • 1351-044: Temples en el poble de Cuencamé i Crist de Mapimí
    • Parròquia de Sant Antonio de Pàdua
    • Santuari de Guadalupe
    • Capella de La nostra Senyora de la Soletat
  • 1351-045: Capella del Refugi de l'antiga Facenda de Cuatillos
  • 1351-046: Temple del poble de Sant Josep de Avino
  • 1351-047: Capella de l'antiga Facenda de l'Inmaculada Concepció de Margalloneres de Dalt.
  • 1351-048: Capella de l'antiga Facenda de la Neta Concepció de Margalloneres d'Avall.
  • 1351-049: Conjunt arquitectònic del Poble de Nazas.
  • 1351-050: Poble de Sant Pedro del Gall.
  • 1351-051: Conjunt arquitectònic del poble de Mapimí
  • 1351-052: Poble de Indé.
  • 1351-053: Capella de Sant Mateo de l'antiga Facenda de la Zarca.
  • 1351-054: Temple de Sant Miguel del poble de Vila Ocampo.
  • 1351-055: Antiga Facenda de la Neta Concepció del Canutillo.
  • 1351-056: Tram del Camí Real entre Nazas i Sant Pedro del Gall.
  • 1351-057: Mina de Ojuela
  • 1351-058: Cova de les Mules de Molino

• Llocs en l'Estat de Durango
• Capella de Sant Antonio en l'antiga Facenda de Juana Guerra
  Capella de Sant Antonio en l'antiga Facenda de Juana Guerra
• Parròquia de Sant Pedro Apòstol en Nom de Deu
  Parròquia de Sant Pedro Apòstol en Nom de Deu
• 
  Parròquia de Sant Antonio de Pàdua en Cuencamé
• 
  Conjunt arquitectònic del poble de Mapimí
• Mina de Ojuela
  Mina de Ojuela

Patrimoni de l'Humanitat en l'Estat de Mèxic

• Ben Cultural n.º 414: Ciutat prehispánica de Teotihuacán.
• Ben Natural n.º 1290: Reserva de la biosfera de la Palometa Monarca.
  • 1290-001: Cerro Altamirano
  • 1290-002: Corredor Serra Chincua - Campanar - Chivati - Huacal
  • 1290-003: Cerro Pélon
• Ben Cultural n.º 1351: Camí Real de Terra Adins
  • 1351-001: Antic Colege de Sant Francisco Javier en Tepotzotlán
  • 1351-002: Poble de Aculco
  • 1351-003: Pont de Atongo
  • 1351-004: Tram del Camí Real entre Aculco i Sant Joan del Riu
• Ben Cultural n.º 1463: Sistema hidràulic de l'aqüeducte del Pare Tembleque
  • Convent de Puríssima Concepció en Otumba
  • Arquería Monumental de Tepeyahualco

• Llocs en l'Estat de Mèxic
• Poble de Aculco
  Poble de Aculco
• 
  Convent de Puríssima Concepció en Otumba

Patrimoni de l'Humanitat en l'Estat de Guanajuato

• Ben Cultural n.º 482: Ciutat històrica de Guanajuato i les seues mines adjacents
• Ben Cultural n.º 482: Vila Protectora de Sant Miguel el Gran i Santuari de Jesús Nazareno de Atotonilco
  • 1274-001: Vila Protectora de Sant Miguel el Gran
  • 1274-002: Santuari de Jesús Nazareno de Atotonilco
• Ben Cultural n.º 1351: Camí Real de Terra Adins
  • 1351-011: Pont El Flare
  • 1351-012: Antic Real Hospital de Sant Joan de Deu de Sant Miguel de Dellà.
  • 1351-013: Pont de Sant Rafael.
  • 1351-014: Pont La Cremada

• Llocs en l'Estat de Guanajuato
• Antic Real Hospital de Sant Joan de Deu de Sant Miguel de Dellà
  Antic Real Hospital de Sant Joan de Deu de Sant Miguel de Dellà
• Pont La Cremada.
  Pont La Cremada.

Patrimoni de l'Humanitat en l'Estat de Hidalgo

• Ben Cultural n.º 1351: Camí Real de Terra Adins
  • 1351-003: Pont de Atongo
  • 1351-005: Antic Convent de Sant Francisco en Tepeji del Riu i pont
  • 1351-006: Tram del Camí Real entre el pont de la Colmena i l'antiga Facenda de la Cañada
• Ben Cultural n.º 1463: Sistema hidràulic de l'aqüeducte del Pare Tembleque.
  • Temple i exconvento de Tots els Sants
  • Arquería Monumental de Tepeyahualco
  • Arquería de la facenda Guadalupe Arcs.
  • Arquería de la facenda de Tecajete.
  • Ulls d'Aigua del cerro del Tecajete

• Llocs en l'Estat de Hidalgo
• Antic Convent de Sant Francisco en Tepeji del Riu
  Antic Convent de Sant Francisco en Tepeji del Riu
• Temple i exconvento de Tots els Sants en Zempoala
  Temple i exconvento de Tots els Sants en Zempoala

Patrimoni de l'Humanitat en l'Estat de Jalisco

• Ben Cultural n.º 815: Hospici Cabanyes, Guadalajara
• Ben Cultural n.º 1209: Paisage agavero i antigues instalacions industrials de Tequila
  • 1209-001: Valle de Tequila i Amatitán
  • 1209-002: Zona arqueològica els Guachimontones
• Ben Cultural n.º 1351: Camí Real de Terra Adins
  • 1351-017: Centre històric de la ciutat de Lagos de Moreno i pont
  • 1351-018: Conjunt històric del Poble de Ojuelos
  • 1351-019: Pont de Ojuelos
  • 1351-020: Antiga Facenda de Ciénega de Mata
  • 1351-021: Cementeri en Encarnació de Díaz

• Llocs en l'Estat de Jalisco
• Pont de Ojuelos
  Pont de Ojuelos
• Cementeri en Encarnació de Díaz
  Cementeri en Encarnació de Díaz
• Conjunt històric del Poble de Ojuelos
  Conjunt històric del Poble de Ojuelos

Patrimoni de l'Humanitat en l'Estat de Michoacán

• Ben Cultural n.º 585: Centre històric de Morelia.
• Ben Natural n.º 1290: Reserva de la biosfera de la Palometa Monarca.
  • 1290-001: Cerro Altamirano

• • 1290-002: Corredor Serra Chincua - Campanar - Chivati - Huacal
  • 1290-003: Cerro Pélon

Patrimoni de l'Humanitat en l'Estat de Morelos

• Ben Cultural n.º 702: [[Monasteris del Popocatépetl|Primers monasteris de el XVI sobre les ales del Popocatépetl]]
  • 702-001: Temple i Exconvento de Sant Mateo Apòstol en Atlatlahucan
  • 702-002: Temple i Antic Convent de l'Asunción (Catedral de Cuernavaca) en Cuernavaca
  • 702-003: Temple i Antic Convent de Sant Dumenge de Guzmán en Sant Andrés Hueyapan
  • 702-004: Temple i Antic Convent de Sant Dumenge de Guzmán en Oaxtepec
  • 702-005: Temple i Exconvento de Santiago Apòstol en Ocuituco
  • 702-006: Temple i Antic Convent de la Natividad en Tepoztlán
  • 702-007: Temple i Antic Convent de Sant Joan Batiste en Tetela del Volcà
  • 702-008: Temple i Antic Convent de Sant Joan Batiste en Tlayacapan
  • 702-009: Temple i Antic Convent de Sant Guillermo en Totolapan
  • 702-010: Temple i Antic Convent de Sant Joan Batiste en Yecapixtla
  • 702-011: Temple i Antic Convent de l'Inmaculada Concepció en Zacualpan de Amilpas
• Ben Cultural n.º 939: Zona de monuments arqueològics de Xochicalco.

• Llocs en l'Estat de Morelos
• Temple i Antic Convent de Sant Dumenge de Guzmán, Sant Andrés Hueyapan
  Temple i Antic Convent de Sant Dumenge de Guzmán, Sant Andrés Hueyapan
• Temple i Antic Convent de Sant Dumenge de Guzmán, Oaxtepec
  Temple i Antic Convent de Sant Dumenge de Guzmán, Oaxtepec
• Temple i Antic Convent de la Natividad, Tepoztlán
  Temple i Antic Convent de la Natividad, Tepoztlán

Patrimoni de l'Humanitat en l'Estat de Nayarit

• Ben Natural n.º 1182: Illes i àrees protegides del Golf de Califòrnia
  • 1182-008: Reserva de la Biosfera de les Illes Marías
  • 1182-009: Parc nacional Illa Isabel
  • 1182-011: Illes Marietas
  • 1182-001: Illes del Golf de Califòrnia

• Llocs en l'Estat de Nayarit
• Illes Marietas
  Illes Marietas
• Illa Isabel
  Illa Isabel
• Illes Marías
  Illes Marías

Patrimoni de l'Humanitat en l'Estat d'Oaxaca

• Ben Cultural n.º 415: Centre històric d'Oaxaca i zona arqueològica de Mont Albán
  • 415-001: Centre històric d'Oaxaca
  • 415-002: Zona arqueològica de Mont Albán
• Ben Cultural n.º 1352: Cuevas prehistòriques de Yagul i Mitla en les Valls Centrals d'Oaxaca
  • Yagul
  • Guilá Naquitz
  • Cova Blanca
  • Gheo Shih
  • Cova de la Coloma
  • Abrigue Banc de Sílex
  • Guigósj o pedra tirada
  • Corral de Pedra
  • Cova dels Machines
  • Pintures i petroglifos de Caballito Blanco

• • Cova del Diable
• Be Mixt n.º 1534: Valle de Tehuacán-Cuicatlán: hàbitat originari de Mesoamérica
  • 1534-001: Zapotitlán-Cuicatlán

Archiu:Guila Naquitz cave.jpg

Guilá Naquitz.

Patrimoni de l'Humanitat en l'Estat de Pobla

• Ben Cultural n.º 416: Centre històric de Pobla.

• Ben Cultural n.º 702: [[Monasteris del Popocatépetl|Primers monasteris de el XVI sobre les ales del Popocatépetl]]
  • 702-012: Temple i Antic Convent de Sant Francisco d'Assís en Sant Andrés Calpan.
  • 702-013: Temple i Antic Convent de Sant Miguel Arcàngel en Huejotzingo
  • 702-014: Temple i Antic Convent de l'Asunción de La nostra Senyora en Tochimilco
• Be Mixt n.º 1534: Valle de Tehuacán-Cuicatlán: hàbitat originari de Mesoamérica
  • 1534-001: Zapotitlán-Cuicatlán
  • 1534-002: Sant Joan Raer
  • 1534-003: Purrón

Patrimoni de l'Humanitat en l'Estat de Querétaro

• Ben Cultural n.º 792: Zona de monuments històrics de Querétaro
• Ben Cultural n.º 1079: Missions franciscanas de la Serra Grossa de Querétaro
  • 1079-001: Missió de Santiago de Jalpan
  • 1079-002: Missió de Santa María de l'Aigua de Landa
  • 1079-003: Missió de Sant Francisco del Valle de Tilaco
  • 1079-004: Missió de La nostra Senyora de la Llum de Tancoyol
  • 1079-005: Missió de Sant Miguel Concá
• Ben Cultural n.º 1351: Camí Real de Terra Adins
  • 1351-007: Centre històric de la ciutat de Sant Joan del Riu
  • 1351-008: Antiga Facenda de Chichimequillas.
  • 1351-009: Capella de l'antiga Facenda de Buenavista.

Archiu:Hacienda de Chichimequillas, Querétaro (23914610553).jpg

Facenda de Chichimequillas.

Patrimoni de l'Humanitat en l'Estat de Quintana Rosegue

• Ben Natural n.º 410: Sian Ka'an
  • Estany de Muyil
  • Estany de Chunyaxché
  • Vigía del Llac
  • Boca Paila
  • Baïa de l'Ascensió
  • Baïa de l'Esperit Sant
  • Punta Allen

• Llocs en l'Estat de Quintana Rosegue
• Muyil (Chunyaxché)
  Muyil (Chunyaxché)
• Vigía del Llac
  Vigía del Llac
• Boca Paila
  Boca Paila

Patrimoni de l'Humanitat en l'Estat de Sant Luis Potosí

• Ben Cultural n.º 1351: Camí Real de Terra Adins
  • 1351-043: Centre històric de Sant Luis Potosí

Patrimoni de l'Humanitat en l'Estat de Sinaloa

• Ben Natural n.º 1182: Illes i àrees protegides del Golf de Califòrnia
• 1182-001: Illes del Golf de Califòrnia

• Llocs en l'Estat de Sinaloa
• Illa Cordoneres
  Illa Cordoneres
• sla de la Pedra
  sla de la Pedra

Patrimoni de l'Humanitat en l'Estat de Sonora

• 2005 - Natural - Illes i àrees protegides del Golf de Califòrnia.
  • Illes del Golf de Califòrnia
    • Roca Consagrada.
    • Illa Sant Jorge.
    • Illa Ànets.
    • Illa Taburó.
    • Illa Sant Esteban (Illa Turón).
    • Illa Alcatraz.
    • Estero Santa Creu
    • Baïa de Kino
    • Illa Sant Pedro Nolasco.
    • Illa Santa Catarina.
    • Illa Pardals.
    • Illa León Tirat.
    • Illes Els Mogotones.
    • Illa Llops.
    • Illa Huivulai.
    • Illa El Tobarito.
    • Illa Basacori.
    • Illa Punta Colorada.
  • Alt golf de Califòrnia i delta del riu Colorat.
  • Illa Sant Pedro Màrtir.
• 2013 - Natural - Reserva de la Biosfera El Pinacate i Gran Desert d'Altar.

• Llocs en l'estat Sonora
• Illa Taburó
  Illa Taburó
• Illa Alcatraz
  Illa Alcatraz

Patrimoni de l'Humanitat en l'Estat de Tlaxcala

• Ben Cultural n.º 702: [[Monasteris del Popocatépetl|Primers monasteris de el XVI sobre les ales del Popocatépetl]]
  • 702-015: Conjunt Conventual Franciscano i Catedralicio de La nostra Senyora de l'Asunción de Tlaxcala

Patrimoni de l'Humanitat en l'Estat de Veracruz

• 1992 - Cultural Ciutat prehispánica de l'El Tajín.
• 1998 - Cultural Zona de monuments històrics de Tlacotalpan.

Patrimoni de l'Humanitat en l'Estat de Yucatán

• 1988 - Cultural Ciutat prehispánica de Chichén-Itzá.
• 1996 - Cultural Ciutat prehispánica de Uxmal.
  • Uxmal.
  • Sayil.
  • Kabáh.
  • Labná.

• Llocs en l'estat Yucatán
• Sayil
  Sayil
• Labná
  Labná

Patrimoni de l'Humanitat en l'Estat de Zacatecas

• 1993 - Cultural - Centre històric de Zacatecas.
• 2010 - Cultural - Camí Real de Terra Adins.
  • Capella de Sant Nicolás Tolentino de l'Antiga Facenda de Sant Nicolás de Quijas.
  • Poble de Pins.
  • Temple de La nostra Senyora dels Àngels en el poble de Nòria d'Àngels.
  • Temple de La nostra Senyora dels Dolors en Vila González Ortega.
  • Antic Colege de La nostra Senyora de Guadalupe de Propaganda Fide.
  • Conjunt històric de la ciutat de Sombrerete .
  • Temple de Sant Pantaleón Màrtir en el poble de Nòria de Sant Pantaleón.
  • Serra d'Òrguens.
  • Conjunt arquitectònic del poble de Chalchihuites.
  • Tram del Camí Real entre Ojocaliente i Zacatecas.
  • Cova de Ávalos.
  • Santuari del Sant Chiquet d'Atocha en Plateros.

• Llocs en l'estat Zacatecas
• Poble de Pins
  Poble de Pins
• Antic Colege de La nostra Senyora de Guadalupe de Propaganda Fide
  Antic Colege de La nostra Senyora de Guadalupe de Propaganda Fide
• Serra d'Òrguens
  Serra d'Òrguens
• Santuari del Sant Chiquet d'Atocha en Plateros
  Santuari del Sant Chiquet d'Atocha en Plateros

Vore també

• [[Archiu:{{#switch:Mèxic|20px|Vore el portal sobre Mèxic]] Portal:Mèxic. Contingut relacionat en Mèxic.
• Monuments de Mèxic
• Anex:Programa Memòria del Món en Mèxic
• Tretze maravelles de Mèxic
• Pobles Màgics de Mèxic

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Anex:Patrimoni de l'Humanitat en Mèxic.
• Portal de la UNESCO (en espanyol)
• Pàgina oficial del Centre del Patrimoni Mundial de la UNESCO (en anglés)