Diferència entre les revisions de "Història contemporànea de la llengua valenciana"
| Llínea 165: | Llínea 165: | ||
Llavors, se va creure que "un acort transaccional" entre tots serviria per a millorar la situació. Pero el resultat de l'acort fon molt diferent de l'imaginat. | Llavors, se va creure que "un acort transaccional" entre tots serviria per a millorar la situació. Pero el resultat de l'acort fon molt diferent de l'imaginat. | ||
Esta falta d'unanimitat entre els escritors valencians va fer sentir el desig d'optar per un sistema ortogràfic únic, a eixemple de lo que havia ocorregut en Catalunya; esta aspiració fon arreplegada per uns quants dels escritors valencians agrupats a l'entorn de la revista ''[[Taula de Lletres | Esta falta d'unanimitat entre els escritors valencians va fer sentir el desig d'optar per un sistema ortogràfic únic, a eixemple de lo que havia ocorregut en Catalunya; esta aspiració fon arreplegada per uns quants dels escritors valencians agrupats a l'entorn de la revista ''[[Taula de Lletres Valencianes]]'' d'inspiracio [[Pancatalanisme|pancatalanista]]. Llançaren estos l'idea d'arribar a un acort ortogràfic a base de les normes adoptades per l'[[Institut d'Estudis Catalans]], i d'organisar una reunió, que fon facilitada per la ''[[Societat Castellonenca de Cultura]]'', i que va tindre lloc el dia 21 de decembre de 1932, en la ciutat de Castelló. | ||
Aixina que lo que s'inicià de bona fe, va acabar politisat, mangonejat i malinterpretat i, per supost, totalment desfavorable per a la [[Llengua Valenciana]]. ¿Perqué? Molt senzill, perque Catalunya va avistar la porta oberta per a on colar-se i per la que podia impondre, en el [[Regne de Valéncia]], les més greus intencions absorcionistes. [[Pompeu Fabra]], com alvançada del catalanisme, va procurar sembrar el caldo de cultiu necessari per a que els seus adictes, especialment els [[Castellonenc|castellonencs]], quedaren convençuts de que lo millor no era calfar-se el cap discorrent una normativa per a la Llengua Valenciana, ya que els catalans ya la tenien en circulació. | Aixina que lo que s'inicià de bona fe, va acabar politisat, mangonejat i malinterpretat i, per supost, totalment desfavorable per a la [[Llengua Valenciana]]. ¿Perqué? Molt senzill, perque Catalunya va avistar la porta oberta per a on colar-se i per la que podia impondre, en el [[Regne de Valéncia]], les més greus intencions absorcionistes. [[Pompeu Fabra]], com alvançada del catalanisme, va procurar sembrar el caldo de cultiu necessari per a que els seus adictes, especialment els [[Castellonenc|castellonencs]], quedaren convençuts de que lo millor no era calfar-se el cap discorrent una normativa per a la Llengua Valenciana, ya que els catalans ya la tenien en circulació. | ||