Anex:Províncies romanes
- Artícul principal → Administració provincial romana.
En esta pàgina es mostren les províncies romanes des de la seua creació per la República romana en el III, en el context de les guerres púnicas, fins al final del Imperi en el V. Des de la seua creació, les províncies varen ser evolucionant territorialment ya que algunes varen ser creades i suprimides al poc temps, unes atres es varen dividir en vàries províncies, i, unes atres es varen fusionar per a crear una província nova. Les reformes administratives més important es varen desenrollar en el regnat de Diocleciano (III) i despuix en el regnat de Constantino, ya en el IV.
República romana
[editar | editar còdic]Roma va escomençar a expandir la seua zona d'influència més allà d'Itàlia (la qual constituïa, Italy, ancient Roman territory, el seu mateix territori metropolità),[1][2] pel Mediterràneu, entrant en conflicte en potències com Cartago o els regnes helenísticos, aixina com en pobles com els gals, íberos o ilirios. Roma començava a convertir-se en la major potència en dita regió mediterrànea.[3]
En això, es feya precís buscar una nova figura jurídica que administrara els territoris provincials. El procònsul tenia un alt ranc dins de les magistratura romanes: era al mateix temps general, administrador i juge suprem en la seua província, i reunia en les seues mans totes les funcions que gojaven els cònsuls en el govern de la república. Únicament les qüestions financeres de la província escapaven a la seua imperium, ya que per a portar-les a terme es va crear la figura del cuestor provincial o procuestor, que depenia directament del Senat.
| Província nom en llatí |
Capital | Dates | Notes |
|---|---|---|---|
| Àfrica (Africa) |
Zama Regio | 146 a. C. | Conquistada despuix de la tercera guerra púnica. |
| Àsia (Àsia) |
Éfeso | 129 a. C. | Cedida a Roma en el testament de Nuga-ho III (133 a. C.), pero va ser creada despuix d'esclafar la rebelió d'Eumenes III (129 a. C.) |
| Bitinia (Bithynia) |
Nicomedia | 74 a. C.-64 a. C. | Cedida a Roma en el testament de Nicomedes IV en el 74 a. C. |
| Bitinia i Ponto (Bithynia et Pontus) |
Nicomedia | 64 a. C. | La província de Bitinia va ser ampliada en l'anexió del Ponto (64 a. C.) |
| Cirenaica (Cyrenaica) |
¿? | 96 a. C.-67 a. C. | Cedida a la República en el testament de Ptolomeo Apión. |
| Còrsega i Cerdenya (Corsica et Sardinia) |
Caralis | 238 a. C. | Cartago va perdre les illes front als mercenaris durant la guerra dels Mercenaris. Roma les va ocupar despuix d'amenaçar a Cartago en una nova guerra. |
| Creta i Cirenaica (Creta et Cyrenaica) |
Gortina | 67 a. C. | Unificació de les províncies despuix de la conquista de Creta (71-66 a. C.) |
| Dalmacia (Dalmatia) |
Salona | 32 a. C. | Anexionado per Octaviano per a combatre la pirateria. |
| Galia Comata (Gallia Comata) |
¿? | 58 a. C. | Conquista de Juliol César. |
| Galia Transalpina (Gallia Ulterior) |
Massilia | 120 a. C. | Territori conquistat per Cneo Domicio Enobarbo. |
| Hispania Citerior (Hispania Citerior) |
Tarraco | 197 a. C. | Creada, en el territori conquistat en la segona guerra púnica, per Catón el Vell. |
| Hispania Ulterior (Hispania Ulterior) |
Corduba | 197 a. C. | Creada, en el territori conquistat en la segona guerra púnica, per Catón el Vell. |
| Macedònia (Macedònia) |
Tesalónica | 146 a. C. | Conquista romana despuix del tumult d'Andrisco que va acabar en les quatre repúbliques clientelares. |
| Sicília (Sicília) |
Siracusa | 241 a. C. | Creada despuix de la primera guerra púnica. |
| Síria (Syria) |
Antioquía | 64 a. C. | Conquistada per Cneo Pompeyo Magne posant fi al Imperi seléucida. |
Alt Imperi romà
[editar | editar còdic]L'Imperi romà com a sistema polític va sorgir despuix de les guerres civils que varen seguir a la mort de Juliol César, en els moments finals de la República romana. El jove fill adoptiu de César, Octavio, qui es va convertir anys més vesprada en el primer emperador de Roma, despuix de derrotar en el camp de batalla, primer als assessins de César, i més vesprada al seu antic aliat, Marco Antonio, unit a la reina Cleopatra VII d'Egipte.
A la seua tornada triumfal d'Egipte, convertit des d'eixe moment en província romana, l'implantació del sistema polític imperial sobre els dominis de Roma devé imparable, encara mantenint les formes republicanes. L'Imperi, fins a la reforma de Diocleciano, anirà afegint noves províncies en les successives guerres d'expansió.
La característica més important d'este periodo altoimperial va ser la divisió de les províncies entre senatorials i imperials. Si be la diferència era solament teòrica, ya que no significava una diferència de govern entre abdós[4]. Les senatorials estaven baix l'autoritat del Senat romà, que nomenava als governadors, procònsuls, en autoritat en l'àmbit civil i jurisdiccional. Les províncies senatorials podien estar ubicades prop del llimes, pero normalment estaven llunt de les fronteres exteriors de l'Imperi romà i era molt poc provable es produïren rebelions en elles, i per lo tant tenien algunes tropes auxiliars estacionades en elles per a mantindre l'orde.
Les províncies imperials, per la seua banda, estaven governades de forma directa i únicament pel emperador, a través de llegats imperials (legati Augusti pro praetore), senadors que havia servit com a cònsuls o pretores, per temps illimitat i en poders (imperium) sobre qüestions civils, jurisdiccionals i militars. Dins de les províncies imperials també existien províncies procuratoriales, territoris governats per personages de l'orde ecuestre, que presentaven problemes especials.
Finalment, la província d'Egipte era considerada una propietat personal de l'emperador, i estava governada per un prefecto d'orde ecuestre.
| Estatus províncies de l'Imperi romà |
|---|
|
|
| Província nom en llatí |
Capital | Dates | Notes |
|---|---|---|---|
| Acaya (Achaia) |
Atenes | 27 a. C. | Desgajada per Augusto de la província de Macedònia |
| Àfrica Proconsularis (Africa Proconsularis) |
Cartago | 146 a. C. | |
| Alps Cotios (Alps Cottiae) |
Segusio | 15 a. C. | Organisada per Augusto |
| Alps Marítims (Alps Maritimae) |
Segusio | 14 a. C. | Organisada per Augusto |
| Alps Peninos (Alps Poeninae) |
Augusta Praetoria Salassorum | 15 a. C. | Organisat per Augusto |
| Aràbia Pétrea (Aràbia Petraea) |
Nova Trajana Bostra | 106 | Conquistada per Trajano despuix de la mort de l'últim rei nabateo Rabel II. |
| Armènia romana (Armènia) |
Artaxata | 114 - 118 | Conquistada per Trajano en la seua campanya oriental. Evacuada pel seu successor Adriano |
| Asiria (Assyria) |
¿? | 114 - 118 | Conquistada per Trajano en la seua campanya oriental. Evacuada pel seu successor Adriano |
| Àsia (Àsia) |
Éfeso | 129 a. C. | |
| Bètica (Hispania Baetica) |
Corduba | 27 a. C. | Creada per Augusto despuix de la reorganisació de la Hispania Ulterior. |
| Bitinia i Ponto (Bithynia et Pontus) |
Nicomedia | 64 a. C. | |
| Britania (Britannia) |
Camulodunum / Londinium | 43 - 197 | Creada despuix de l'invasió ordenada per l'emperador Claudio |
| Britania Inferior (Britannia Inferior) |
Eboracum | 197 | Creada per Septimio Sever despuix de dividir la província de Britania. |
| Britania Superior (Britannia Superior) |
Londinium | 197 | Creada per Septimio Sever despuix de dividir la província de Britania. |
| Capadocia (Cappadocia) |
Caesarea Cappadocia | 18 | Anexió ordenada per Tiberio despuix d'acusar al rei client, Arquelao Ktistes, de conspirar contra ell. |
| Cilicia Cilicia |
Tarsus | 72 | Creada per Vespasiano despuix d'unificar tres principats clientelares. |
| Còrsega i Cerdenya (Sardinia et Corsica) |
Caralis | 238 a. C. | |
| Creta i Cirenaica (Creta et Cyrenaica) |
Gortina | 67 a. C. | |
| Chipre (Cyprus) |
Salamis | 22 a. C. | Conquista en el 58 a. C. Organisada com a província per Augusto. |
| Dacia (Dacia) |
Ulpia Traiana Sarmizegetusa | 107 | Creada per l'emperador Trajano despuix de la conclusió de les Guerres dacias. |
| Dacia Aureliana (Dacia Aureliana) |
Serdica | 271 | Creada per l'emperador Aureliano, despuix d'evacuar la província de Dacia, sobre la part central de Mesia Superior. |
| Dalmacia (Dalmatia) |
Salona | 32 a. C. | |
| Egipte (Aegyptus) |
Aleixandria | 27 a. C. | Creada per Augusto despuix de derrotar a la seua última gobernant, Cleopatra. |
| Epiro (Epirus) |
Nicópolis | Entre el 103 i 114 | Creada per Trajano en territoris desgajados de les províncies de Acaya i Macedònia. |
| Galacia (Galatia) |
Ancyra | 25 a. C. | Creada per Augusto despuix de la mort de l'últim rei gálata Amintas. |
| Galia Aquitània (Gallia Aquitània) |
Mediolanum Santonum, despuix Burdigala | 27 a. C. | Creada per Augusto despuix de dividir la Galia Comata. |
| Galia Bèlgica (Gallia Belgica) |
Durocortorum | 27 a. C. | Creada per Augusto despuix de dividir la Galia Comata. |
| Galia Lugdunense (Gallia Lugdunensis) |
Lugdunum | 27 a. C. | Creada per Augusto despuix de dividir la Galia Comata. |
| Galia Narbonense (Gallia Narbonensis) |
Narbo Martius | 27 a. C. | Creada per Augusto despuix d'organisar la Galia Ulterior. |
| Germania Inferior (Germania Inferior) |
Colónia Claudia Llaura Agrippinensium | 83 | Creades per Tiberio com a districtes militars. Despuix són elevades a províncies per Domiciano. |
| Germania Superior (Germania Superior) |
Mogontiacum | 83 | Creades per Tiberio com a districtes militars. Despuix són elevades a províncies per Domiciano. |
| Judea (Iudaea) |
Caesarea Maritima | 6 - 135 | Roma assumix el control despuix de depondre al etnarca Herodes Arquelao. |
| Lusitania (Lusitania) |
Augusta Emerita | 27 a. C. | Creada per Augusto despuix de la reorganisació de la Hispania Ulterior. |
| Licia (Lycia) |
Attalia | 43 - 74 | Creada per Claudio. |
| Licia i Panfilia (Lycia et Pamphylia) |
Attalia | 74 | Creada per Vespasiano despuix d'unificar Licia en els territoris de Panfilia, fins al moment integrada en Galacia. |
| Macedònia (Macedònia) |
Tesalónica | 146 a. C. | |
| Mauritània Cesariense (Mauretania Caesariensis) |
Caesarea | 42 | Creada per Claudio despuix de dividir el regne de Mauretania, anexionado despuix d'esclafar el tumult de Aedemos. |
| Mauritània Tingitana (Mauretania Tingitana) |
Tingis | 42 | Creada per Claudio despuix de dividir el regne de Mauretania, anexionado despuix d'esclafar el tumult de Aedemos. |
| Mesia (Moesia) |
¿?, tal volta Tomis | 12 - 87 | Creada per Augusto elevant a província els territoris depenents de Macedònia. |
| Mesia Inferior (Moesia Inferior) |
¿?, tal volta Tomis | 87 | Creada per Domiciano despuix de dividir la província de Mesia. |
| Mesia Superior (Moesia Superior) |
Viminacium | 87 | Creada per Domiciano despuix de dividir la província de Mesia. |
| Mesopotamia (Mesopotamia) |
Amida, Dara i Nisibis | 116 - 117; 198 | Creada per Trajano durant la seua campanya oriental. Despuix de les rebelions, Adriano, el seu successor, va evacuar la província. Durant la campanya oriental de Septimio Sever va ser creada novament. |
| Nórico (Noricum) |
Virunum | 16 a. C. | Creada per Augusto despuix de la derrota de les tribus recias (15-12 a. C.) |
| Numida (Numida) |
Cirta | 193 | Creada per Septimio Sever al desgajarla de l'Àfrica Proconsularis. |
| Osroene (Osroene) |
Edesa | 216 | Creada per Caracalla despuix de depondre al rei Abgar XI. |
| Panonia (Pannonia) |
Vàries[5] | 20 - 103 | Creada per Tiberio. |
| Panonia Inferior (Pannonia Inferior) |
Aquincum | 103 | Creada per Trajano despuix de dividir la província de Panonia. |
| Panonia Superior (Pannonia Superior) |
Carnuntum | 103 | Creada per Trajano despuix de dividir la província de Panonia. |
| Recia (Raetia) |
Augusta Vindelicorum | 15 a. C. | Creada per Augusto despuix de la derrota de les tribus recias (15-12 a. C) |
| Sicília (Sicília) |
Siracusa | 241 a. C. | |
| Síria (Syria) |
Antioquía | 64 a. C. - 135 | |
| Síria Palestina (Syria Palaestina) |
Antioquía | 135 - 193 | Creada per Adriano despuix d'unificar Judea i Síria despuix del tumult judeu de Bar Kojba |
| Síria Coele (Syria Coele) |
Antioquía | 193 | Creada per Septimio Sever despuix de dividir la Síria Palestina. |
| Síria Fenicia (Syria Phoenice) |
Tir | 193 | Creada per Septimio Sever despuix de dividir la Síria Palestina. |
| Tarraconense (Hispania Tarraconensis) |
Tarraco | 27 a. C. | Creada per Augusto despuix de reorganisar la Hispania Citerior. |
| Tracia (Thracia) |
Heraclea Perinthus | 46 | Creada per Claudio despuix de anexionar el regne de Rhoemetalces III despuix de la seua mort. |
Hispania Nova Citerior
[editar | editar còdic]Cas especial representa la província d'Hispania Nova Citerior creada per l'emperador Caracalla, entorn al 214-216, que ha generat prou polèmica entre els investigadors. Des dels primers estudis (1888) en avant s'ha acceptat l'existència de dita província en base en dos inscripcions (CIL II 2661 i CIL II 5680)[6]. No obstant, existixen atres investigadors, com Diego Sants, que defenen que el nom fa referència a una reorganisació portada a terme pels Severs suprimint l'autonomia de la regió (Gallaecia) en contacte en les tribus astures[7]. Segons Alföldy, en la seua obra Província Hispania Superior (2000), la capital devia estar en Lucus Augusti.
Baix Imperi romà
[editar | editar còdic].svg)
Prefectura de Galia:
Prefectura d'Itàlia:
Prefectura de Ilírico:
Prefectura d'Orientː
A partir del regnat de Diocleciano (285-305) es produïx una important reforma administrativa. L'objectiu era facilitar l'administració de les antigues províncies, en un tamany considerable, facilitar la fiscalitat i ademés permetre una millor defensa del llimes.
Províncies
[editar | editar còdic]Diocleciano va doblar el número de províncies des de cinquanta fins a casi cent vint, que estaven dirigides pel praeses, de ranc ecuestre, i consulars, elegits entre membres del Senat, tots elegits directament per l'emperador. Només tres províncies mantindran un caràcter especial, Àsia, Àfrica i Acaya, dependents de l'emperador.
Itàlia
[editar | editar còdic]A partir de la Constitutio Antoniniana de Caracalla[8] —edicte que, en el 212 d. C., otorgava la ciutadania romana a tots els hòmens lliures del Imperi— Itàlia (i dins d'ella la mateixa Roma) va escomençar gradualment a perdre, a lo manco en part, el seu règim polític especial que, des dels temps de la República fins a llavors, la diferenciava de les províncies i, despuix de les reformes portades a terme per Diocleciano, va escomençar a ser administrada internament per diferents tribunos del Senat cridats correctors.[9]
Diòcesis
[editar | editar còdic]Les diòcesis eren l'unitat administrativa superior a les províncies, i, cada diòcesis englobava una série de províncies. En el IV existien nou: Galia, Viennensis (cridada Sèt Províncies en posterioritat), Hispania, Britania, Itàlia, Àfrica, Panonia (renombrada Ilirico en 347) i Moesia que en 337 va ser dividida en la de Dacia i Macedònia. En la part oriental es trobaven les diòcesis de Tracia, Àsia, Póntica, Oriente i Egipte, esta última creada en 381 al desgajarla de l'Orient. Al front de la diòcesis es trobava el vicari que era el superior dels praeses, llevat els consulars d'Àsia, Àfrica i Acaya que depenia directament de l'emperador.
Prefectura del Pretori
[editar | editar còdic]Per damunt dels vicaris estaven els prefectos del pretori. Durant la Tetrarquia hi havia un prefecto del pretori com a cap del personal (militar i administratiu)—més que comandant de la guàrdia—per cada u dels dos Augusts, pero no dels dos Césares. Cada prefecto del pretori supervisava les quatre parts creades per Diocleciano. Des de Constantino I (306-337) les prefectures varen ser ampliades a quatre, i, des del 395 les quatre prefectures varen permanéixer com el nivell superior de la divisió administrativa.
Les dos primeres prefectures, Occidental i Oriental varen ser dividides a mitan de el IV:
- En occident es varen crear les prefectures de les Galias que engloben les diòcesis de les Galias, Viennensis, Hispania i Britania; i, la prefectura d'Itàlia que incloïa les tres diòcesis d'Itàlia, Àfrica i Panonia fins a 347. Finalment, en 347 es va crear la prefectura del Ilírico que incloïa Panonia, Dacia i Macedònia. Panonia novament va ser integrada entre 384 i 395 en la prefectura d'Itàlia, mentres que les atres dos quedaven en Orient, fins a la mort de Teodosio en 395, quan novament es va constituir com una prefectura distinta.
- En orient es va crear la gran prefectura d'Orient que incloïa les diòcesis de Tracia, Àsia, Póntica, Oriente i des de 381 Egipte.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Encyclopædia Britannica: de iure».
- ↑ Keaveney, Arthur (1987). Rome and the Unification of Italy, London: Croom Helm. ISBN 9781904675372.
- ↑ «The History of Rome».
- ↑ Roldán Hervás, J.M., Història de Roma, Edicions Universitat Salamanca, 1995, pág 266-267
- ↑ Carnuntum, Sirmium, Savaria, Aquincum, Poetovio o Vindobona
- ↑ https://www.raco.cat/index.php/Pyrenae/article/viewFile/145185/263265
- ↑ Inscripcions romanes de la província de León
- ↑ «Universitat de Camerino: La Constitutio Antoniniana».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Anteriorment Diocesis Viennensis
- ↑ En Diocleciano era una única diòcesis, la diòcesis d'Itàlia
- ↑ En Diocleciano era una única diocesis, la diòcesis d'Itàlia
- ↑ O.D.L.A., 2018, p. 1535.
- ↑ O.D.L.A., 2018, p. 1548.
- ↑ O.D.L.A., 2018, p. 285.
- ↑ O.D.L.A., 2018, p. 101.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- <cite style="font-style:normal" id="CITAREFO.D.L.A.2018">O.D.L.A. (2018). The Oxford Dictionary of Clapix Antiquity (en anglés), Oxford Univesity Press. ISBN 978-0-192-56246-3.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Anexo:Provincias romanas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.