Anar al contingut

Anex:Províncies romanes

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Artícul principal → Administració provincial romana.


En esta pàgina es mostren les províncies romanes des de la seua creació per la República romana en el III, en el context de les guerres púnicas, fins al final del Imperi en el V. Des de la seua creació, les províncies varen ser evolucionant territorialment ya que algunes varen ser creades i suprimides al poc temps, unes atres es varen dividir en vàries províncies, i, unes atres es varen fusionar per a crear una província nova. Les reformes administratives més important es varen desenrollar en el regnat de Diocleciano (III) i despuix en el regnat de Constantino, ya en el IV.

República romana

[editar | editar còdic]
Vore també: República romana

Roma va escomençar a expandir la seua zona d'influència més allà d'Itàlia (la qual constituïa, Italy, ancient Roman territory, el seu mateix territori metropolità),[1][2] pel Mediterràneu, entrant en conflicte en potències com Cartago o els regnes helenísticos, aixina com en pobles com els gals, íberos o ilirios. Roma començava a convertir-se en la major potència en dita regió mediterrànea.[3]

En això, es feya precís buscar una nova figura jurídica que administrara els territoris provincials. El procònsul tenia un alt ranc dins de les magistratura romanes: era al mateix temps general, administrador i juge suprem en la seua província, i reunia en les seues mans totes les funcions que gojaven els cònsuls en el govern de la república. Únicament les qüestions financeres de la província escapaven a la seua imperium, ya que per a portar-les a terme es va crear la figura del cuestor provincial o procuestor, que depenia directament del Senat.

Província
nom en llatí
Capital Dates Notes
Àfrica
(Africa)
Zama Regio 146 a. C. Conquistada despuix de la tercera guerra púnica.
Àsia
(Àsia)
Éfeso 129 a. C. Cedida a Roma en el testament de Nuga-ho III (133 a. C.), pero va ser creada despuix d'esclafar la rebelió d'Eumenes III (129 a. C.)
Bitinia
(Bithynia)
Nicomedia 74 a. C.-64 a. C. Cedida a Roma en el testament de Nicomedes IV en el 74 a. C.
Bitinia i Ponto
(Bithynia et Pontus)
Nicomedia 64 a. C. La província de Bitinia va ser ampliada en l'anexió del Ponto (64 a. C.)
Cirenaica
(Cyrenaica)
¿? 96 a. C.-67 a. C. Cedida a la República en el testament de Ptolomeo Apión.
Còrsega i Cerdenya
(Corsica et Sardinia)
Caralis 238 a. C. Cartago va perdre les illes front als mercenaris durant la guerra dels Mercenaris. Roma les va ocupar despuix d'amenaçar a Cartago en una nova guerra.
Creta i Cirenaica
(Creta et Cyrenaica)
Gortina 67 a. C. Unificació de les províncies despuix de la conquista de Creta (71-66 a. C.)
Dalmacia
(Dalmatia)
Salona 32 a. C. Anexionado per Octaviano per a combatre la pirateria.
Galia Comata
(Gallia Comata)
¿? 58 a. C. Conquista de Juliol César.
Galia Transalpina
(Gallia Ulterior)
Massilia 120 a. C. Territori conquistat per Cneo Domicio Enobarbo.
Hispania Citerior
(Hispania Citerior)
Tarraco 197 a. C. Creada, en el territori conquistat en la segona guerra púnica, per Catón el Vell.
Hispania Ulterior
(Hispania Ulterior)
Corduba 197 a. C. Creada, en el territori conquistat en la segona guerra púnica, per Catón el Vell.
Macedònia
(Macedònia)
Tesalónica 146 a. C. Conquista romana despuix del tumult d'Andrisco que va acabar en les quatre repúbliques clientelares.
Sicília
(Sicília)
Siracusa 241 a. C. Creada despuix de la primera guerra púnica.
Síria
(Syria)
Antioquía 64 a. C. Conquistada per Cneo Pompeyo Magne posant fi al Imperi seléucida.

Alt Imperi romà

[editar | editar còdic]
Vore també: Imperi romà

L'Imperi romà com a sistema polític va sorgir despuix de les guerres civils que varen seguir a la mort de Juliol César, en els moments finals de la República romana. El jove fill adoptiu de César, Octavio, qui es va convertir anys més vesprada en el primer emperador de Roma, despuix de derrotar en el camp de batalla, primer als assessins de César, i més vesprada al seu antic aliat, Marco Antonio, unit a la reina Cleopatra VII d'Egipte.

A la seua tornada triumfal d'Egipte, convertit des d'eixe moment en província romana, l'implantació del sistema polític imperial sobre els dominis de Roma devé imparable, encara mantenint les formes republicanes. L'Imperi, fins a la reforma de Diocleciano, anirà afegint noves províncies en les successives guerres d'expansió.

La característica més important d'este periodo altoimperial va ser la divisió de les províncies entre senatorials i imperials. Si be la diferència era solament teòrica, ya que no significava una diferència de govern entre abdós[4]. Les senatorials estaven baix l'autoritat del Senat romà, que nomenava als governadors, procònsuls, en autoritat en l'àmbit civil i jurisdiccional. Les províncies senatorials podien estar ubicades prop del llimes, pero normalment estaven llunt de les fronteres exteriors de l'Imperi romà i era molt poc provable es produïren rebelions en elles, i per lo tant tenien algunes tropes auxiliars estacionades en elles per a mantindre l'orde.

Les províncies imperials, per la seua banda, estaven governades de forma directa i únicament pel emperador, a través de llegats imperials (legati Augusti pro praetore), senadors que havia servit com a cònsuls o pretores, per temps illimitat i en poders (imperium) sobre qüestions civils, jurisdiccionals i militars. Dins de les províncies imperials també existien províncies procuratoriales, territoris governats per personages de l'orde ecuestre, que presentaven problemes especials.

Finalment, la província d'Egipte era considerada una propietat personal de l'emperador, i estava governada per un prefecto d'orde ecuestre.

Estatus províncies de l'Imperi romà
  •  Províncies senatorials

  •  Províncies imperials

  •  Províncies imperials de ranc procuratorial

  •  Prefectura d'Egipte (propietat imperial)
  • Província
    nom en llatí
    Capital Dates Notes
    Acaya
    (Achaia)
    Atenes 27 a. C. Desgajada per Augusto de la província de Macedònia
    Àfrica Proconsularis
    (Africa Proconsularis)
    Cartago 146 a. C.
    Alps Cotios
    (Alps Cottiae)
    Segusio 15 a. C. Organisada per Augusto
    Alps Marítims
    (Alps Maritimae)
    Segusio 14 a. C. Organisada per Augusto
    Alps Peninos
    (Alps Poeninae)
    Augusta Praetoria Salassorum 15 a. C. Organisat per Augusto
    Aràbia Pétrea
    (Aràbia Petraea)
    Nova Trajana Bostra 106 Conquistada per Trajano despuix de la mort de l'últim rei nabateo Rabel II.
    Armènia romana
    (Armènia)
    Artaxata 114 - 118 Conquistada per Trajano en la seua campanya oriental. Evacuada pel seu successor Adriano
    Asiria
    (Assyria)
    ¿? 114 - 118 Conquistada per Trajano en la seua campanya oriental. Evacuada pel seu successor Adriano
    Àsia
    (Àsia)
    Éfeso 129 a. C.
    Bètica
    (Hispania Baetica)
    Corduba 27 a. C. Creada per Augusto despuix de la reorganisació de la Hispania Ulterior.
    Bitinia i Ponto
    (Bithynia et Pontus)
    Nicomedia 64 a. C.
    Britania
    (Britannia)
    Camulodunum / Londinium 43 - 197 Creada despuix de l'invasió ordenada per l'emperador Claudio
    Britania Inferior
    (Britannia Inferior)
    Eboracum 197 Creada per Septimio Sever despuix de dividir la província de Britania.
    Britania Superior
    (Britannia Superior)
    Londinium 197 Creada per Septimio Sever despuix de dividir la província de Britania.
    Capadocia
    (Cappadocia)
    Caesarea Cappadocia 18 Anexió ordenada per Tiberio despuix d'acusar al rei client, Arquelao Ktistes, de conspirar contra ell.
    Cilicia
    Cilicia
    Tarsus 72 Creada per Vespasiano despuix d'unificar tres principats clientelares.
    Còrsega i Cerdenya
    (Sardinia et Corsica)
    Caralis 238 a. C.
    Creta i Cirenaica
    (Creta et Cyrenaica)
    Gortina 67 a. C.
    Chipre
    (Cyprus)
    Salamis 22 a. C. Conquista en el 58 a. C. Organisada com a província per Augusto.
    Dacia
    (Dacia)
    Ulpia Traiana Sarmizegetusa 107 Creada per l'emperador Trajano despuix de la conclusió de les Guerres dacias.
    Dacia Aureliana
    (Dacia Aureliana)
    Serdica 271 Creada per l'emperador Aureliano, despuix d'evacuar la província de Dacia, sobre la part central de Mesia Superior.
    Dalmacia
    (Dalmatia)
    Salona 32 a. C.
    Egipte
    (Aegyptus)
    Aleixandria 27 a. C. Creada per Augusto despuix de derrotar a la seua última gobernant, Cleopatra.
    Epiro
    (Epirus)
    Nicópolis Entre el 103 i 114 Creada per Trajano en territoris desgajados de les províncies de Acaya i Macedònia.
    Galacia
    (Galatia)
    Ancyra 25 a. C. Creada per Augusto despuix de la mort de l'últim rei gálata Amintas.
    Galia Aquitània
    (Gallia Aquitània)
    Mediolanum Santonum, despuix Burdigala 27 a. C. Creada per Augusto despuix de dividir la Galia Comata.
    Galia Bèlgica
    (Gallia Belgica)
    Durocortorum 27 a. C. Creada per Augusto despuix de dividir la Galia Comata.
    Galia Lugdunense
    (Gallia Lugdunensis)
    Lugdunum 27 a. C. Creada per Augusto despuix de dividir la Galia Comata.
    Galia Narbonense
    (Gallia Narbonensis)
    Narbo Martius 27 a. C. Creada per Augusto despuix d'organisar la Galia Ulterior.
    Germania Inferior
    (Germania Inferior)
    Colónia Claudia Llaura Agrippinensium 83 Creades per Tiberio com a districtes militars. Despuix són elevades a províncies per Domiciano.
    Germania Superior
    (Germania Superior)
    Mogontiacum 83 Creades per Tiberio com a districtes militars. Despuix són elevades a províncies per Domiciano.
    Judea
    (Iudaea)
    Caesarea Maritima 6 - 135 Roma assumix el control despuix de depondre al etnarca Herodes Arquelao.
    Lusitania
    (Lusitania)
    Augusta Emerita 27 a. C. Creada per Augusto despuix de la reorganisació de la Hispania Ulterior.
    Licia
    (Lycia)
    Attalia 43 - 74 Creada per Claudio.
    Licia i Panfilia
    (Lycia et Pamphylia)
    Attalia 74 Creada per Vespasiano despuix d'unificar Licia en els territoris de Panfilia, fins al moment integrada en Galacia.
    Macedònia
    (Macedònia)
    Tesalónica 146 a. C.
    Mauritània Cesariense
    (Mauretania Caesariensis)
    Caesarea 42 Creada per Claudio despuix de dividir el regne de Mauretania, anexionado despuix d'esclafar el tumult de Aedemos.
    Mauritània Tingitana
    (Mauretania Tingitana)
    Tingis 42 Creada per Claudio despuix de dividir el regne de Mauretania, anexionado despuix d'esclafar el tumult de Aedemos.
    Mesia
    (Moesia)
    ¿?, tal volta Tomis 12 - 87 Creada per Augusto elevant a província els territoris depenents de Macedònia.
    Mesia Inferior
    (Moesia Inferior)
    ¿?, tal volta Tomis 87 Creada per Domiciano despuix de dividir la província de Mesia.
    Mesia Superior
    (Moesia Superior)
    Viminacium 87 Creada per Domiciano despuix de dividir la província de Mesia.
    Mesopotamia
    (Mesopotamia)
    Amida, Dara i Nisibis 116 - 117; 198 Creada per Trajano durant la seua campanya oriental. Despuix de les rebelions, Adriano, el seu successor, va evacuar la província. Durant la campanya oriental de Septimio Sever va ser creada novament.
    Nórico
    (Noricum)
    Virunum 16 a. C. Creada per Augusto despuix de la derrota de les tribus recias (15-12 a. C.)
    Numida
    (Numida)
    Cirta 193 Creada per Septimio Sever al desgajarla de l'Àfrica Proconsularis.
    Osroene
    (Osroene)
    Edesa 216 Creada per Caracalla despuix de depondre al rei Abgar XI.
    Panonia
    (Pannonia)
    Vàries[5] 20 - 103 Creada per Tiberio.
    Panonia Inferior
    (Pannonia Inferior)
    Aquincum 103 Creada per Trajano despuix de dividir la província de Panonia.
    Panonia Superior
    (Pannonia Superior)
    Carnuntum 103 Creada per Trajano despuix de dividir la província de Panonia.
    Recia
    (Raetia)
    Augusta Vindelicorum 15 a. C. Creada per Augusto despuix de la derrota de les tribus recias (15-12 a. C)
    Sicília
    (Sicília)
    Siracusa 241 a. C.
    Síria
    (Syria)
    Antioquía 64 a. C. - 135
    Síria Palestina
    (Syria Palaestina)
    Antioquía 135 - 193 Creada per Adriano despuix d'unificar Judea i Síria despuix del tumult judeu de Bar Kojba
    Síria Coele
    (Syria Coele)
    Antioquía 193 Creada per Septimio Sever despuix de dividir la Síria Palestina.
    Síria Fenicia
    (Syria Phoenice)
    Tir 193 Creada per Septimio Sever despuix de dividir la Síria Palestina.
    Tarraconense
    (Hispania Tarraconensis)
    Tarraco 27 a. C. Creada per Augusto despuix de reorganisar la Hispania Citerior.
    Tracia
    (Thracia)
    Heraclea Perinthus 46 Creada per Claudio despuix de anexionar el regne de Rhoemetalces III despuix de la seua mort.

    Hispania Nova Citerior

    [editar | editar còdic]

    Cas especial representa la província d'Hispania Nova Citerior creada per l'emperador Caracalla, entorn al 214-216, que ha generat prou polèmica entre els investigadors. Des dels primers estudis (1888) en avant s'ha acceptat l'existència de dita província en base en dos inscripcions (CIL II 2661 i CIL II 5680)[6]. No obstant, existixen atres investigadors, com Diego Sants, que defenen que el nom fa referència a una reorganisació portada a terme pels Severs suprimint l'autonomia de la regió (Gallaecia) en contacte en les tribus astures[7]. Segons Alföldy, en la seua obra Província Hispania Superior (2000), la capital devia estar en Lucus Augusti.

    Baix Imperi romà

    [editar | editar còdic]
    Mapa de l'Imperi romà a la mort de Teodosio (395 d. C.)
    Prefectura de Galia:
  •  Diòcesis de Hispania
  •  Diòcesis de les Sèt Províncies
  •  Diòcesis de les Galias
  •  Diòcesis de Britania

  • Prefectura d'Itàlia:
  •  Diòcesis d'Àfrica
  •  Diòcesis d'Itàlia Suburbicaria
  •  Diòcesis d'Itàlia Anonaria
  •  Diòcesis de Panonia

  • Prefectura de Ilírico:
  •  Diòcesis de Macedònia
  •  Diòcesis de Dacia

  • Prefectura d'Orientː
  •  Diòcesis de Tracia
  •  Diòcesis del Ponto
  •  Diòcesis d'Àsia
  •  Diòcesis d'Orient
  •  Diòcesis d'Egipte
  • A partir del regnat de Diocleciano (285-305) es produïx una important reforma administrativa. L'objectiu era facilitar l'administració de les antigues províncies, en un tamany considerable, facilitar la fiscalitat i ademés permetre una millor defensa del llimes.

    Províncies

    [editar | editar còdic]

    Diocleciano va doblar el número de províncies des de cinquanta fins a casi cent vint, que estaven dirigides pel praeses, de ranc ecuestre, i consulars, elegits entre membres del Senat, tots elegits directament per l'emperador. Només tres províncies mantindran un caràcter especial, Àsia, Àfrica i Acaya, dependents de l'emperador.

    A partir de la Constitutio Antoniniana de Caracalla[8] —edicte que, en el 212 d. C., otorgava la ciutadania romana a tots els hòmens lliures del ImperiItàlia (i dins d'ella la mateixa Roma) va escomençar gradualment a perdre, a lo manco en part, el seu règim polític especial que, des dels temps de la República fins a llavors, la diferenciava de les províncies i, despuix de les reformes portades a terme per Diocleciano, va escomençar a ser administrada internament per diferents tribunos del Senat cridats correctors.[9]

    Diòcesis

    [editar | editar còdic]

    Les diòcesis eren l'unitat administrativa superior a les províncies, i, cada diòcesis englobava una série de províncies. En el IV existien nou: Galia, Viennensis (cridada Sèt Províncies en posterioritat), Hispania, Britania, Itàlia, Àfrica, Panonia (renombrada Ilirico en 347) i Moesia que en 337 va ser dividida en la de Dacia i Macedònia. En la part oriental es trobaven les diòcesis de Tracia, Àsia, Póntica, Oriente i Egipte, esta última creada en 381 al desgajarla de l'Orient. Al front de la diòcesis es trobava el vicari que era el superior dels praeses, llevat els consulars d'Àsia, Àfrica i Acaya que depenia directament de l'emperador.

    Prefectura del Pretori

    [editar | editar còdic]

    Per damunt dels vicaris estaven els prefectos del pretori. Durant la Tetrarquia hi havia un prefecto del pretori com a cap del personal (militar i administratiu)—més que comandant de la guàrdia—per cada u dels dos Augusts, pero no dels dos Césares. Cada prefecto del pretori supervisava les quatre parts creades per Diocleciano. Des de Constantino I (306-337) les prefectures varen ser ampliades a quatre, i, des del 395 les quatre prefectures varen permanéixer com el nivell superior de la divisió administrativa.

    Les dos primeres prefectures, Occidental i Oriental varen ser dividides a mitan de el IV:


    • En occident es varen crear les prefectures de les Galias que engloben les diòcesis de les Galias, Viennensis, Hispania i Britania; i, la prefectura d'Itàlia que incloïa les tres diòcesis d'Itàlia, Àfrica i Panonia fins a 347. Finalment, en 347 es va crear la prefectura del Ilírico que incloïa Panonia, Dacia i Macedònia. Panonia novament va ser integrada entre 384 i 395 en la prefectura d'Itàlia, mentres que les atres dos quedaven en Orient, fins a la mort de Teodosio en 395, quan novament es va constituir com una prefectura distinta.
    • En orient es va crear la gran prefectura d'Orient que incloïa les diòcesis de Tracia, Àsia, Póntica, Oriente i des de 381 Egipte.
    Prefectura del Pretori
    (capital)
    Diòcesis
    (capital)
    Províncies Capitals
    Praefectura praetorio Galliarum

    Augusta Treverorum
    Dioecesis Britanniarum

    (Londinium)
    1 Britannia II Eburacum (York)
    2 Valentia ¿?
    3 Flavia Caesariensis Lindum (Lincoln)
    4 Britannia I Corinium (Cirencester)
    5 Maxima Caesariensis Londinium (Londres)
    Dioecesis Galliarum

    (Lugdunum)
    1 Lugdunesis III Turonum (Tours)
    2 Lugdunensis II Rotomagus (Ruan)
    3 Lugdunensis IV Senonia Senones (Sens)
    4 Lugdunensis I Lugdunum (Lió)
    5 Bèlgica II Durocortorum (Reims)
    6 Bèlgica I Augusta Treverorum (Tréveris)
    7 Germania II Colónia Agrippina (Colónia)
    8 Germania I Mogontiacum (Magúncia)
    9 Maxima Sequanorum Vesontio (Besanzón)
    10 Alps Poeninae Octudurus (Martigny)
    Dioecesis Septem Provinciae[10]

    (Burdigala)
    1 Aquitanica II Burdigala (Bordeus)
    2 Aquitanica I Avaricum (Bourges)
    3 Aquitanica III Novempopulania Elusa (Eauze)
    4 Narbonense Primera Narbo (Narbona)
    5 Viennensis Vienna (Vienne)
    6 Narbonensis II Aquae Sextiae (Aix-en-Provence)
    7 Alps Martimae Ebrodunum (Embrun)
    Dioecesis Hispaniarum

    (Augusta Emerita)
    1 Baetica Hispalis (Sevilla)
    2 Lusitania Augusta Emerita (Mèrida)
    3 Gallaecia Bracara Augusta (Braga)
    4 Tarraconensis Tarraco (Tarragona)
    5 Cartaginensis Carthago Nova (Cartagena)
    6 Mauretania Tingitana Tingis (Tànger)
    7 Balearica Palma (Palma)
    Praefectura praetorio Italiae

    Roma

    despuix Rávena
    Dioecesis Illyricum Pannoniae

    (Sirmium)
    1 Norico Ripense Luvavum (Salzburc)
    2 Norico Mediterraneo Virunum (junt a Maria Saal)
    3 Pannonia I Savaria (Szombathely)
    4 Pannonia Llacor Siscia (Sisak)
    5 Pannonia Valeria Sopianae (Pécs)
    6 Pannonia II Sirmio (Sremska Mitrovica)
    7 Dalmacia Salona (junt a Split)
    Dioecesis Itàlia Anonaria[11]

    (Mediolanum)
    1 Recia II Augusta Vindelicorum (Augsburc)
    2 Recia I Cúria (Coira)
    3 Ligúria Mediolanum (Milà)
    4 Venetia i Istria Aquileia (Aquilea)
    5 Alps Cotios Genua (Gènova)
    6 Emilia Placentia (Plasencia)
    7 Flaminia i Piceno Ravenna (Rávena)
    Dioecesis Itàlia Suburbicaria[12]

    (Roma)
    1 Tuscia i Umbria Volsinii (Bolsena)[13]
    2 Piceno Suburbicario Asculum (Ascoli Piceno)
    3 Valeria Reate (Rieti)[14]
    4 Campània Capua[15]
    5 Samnio Beneventum (Benevent)
    6 Apulia i Calàbria Canusium (Canosa vaig donar Puglia)[16]
    7 Lucania i Brucio Rhegium (Regio de Calàbria)
    8 Sicília Syracusae (Siracusa)
    9 Corsega Aleria (Aléria)
    10 Cerdenya Caralis (Cagliari)
    Dioecesis Africae

    (Cartago)
    1 Mauretania Caesarensis Caesarea (Cherchell)
    2 Mauretania Sitifensis Sitifis (Sétif)
    3 Numidia Constantina (Constantina)
    4 Africa Proconsularis Carthago (junt a Tunis)
    5 Byzacena Hadrumentum (Susa)
    6 Tripolitania Leptis Magna (junt a Al Kohms)
    Praefectura praetorio per Illyricum
    des de 347

    Sirmium

    despuix
    Tesalónica
    Dioecesis Daciae
    (entre 293 i 337 unida a Macedoniae)

    (Serdica)
    1 Moesia I Viminacium (junt a Kostolac)
    2 Dacia ripensis Ratiaria (prop d'Archar)
    3 Praevalitana Doclea (Duklja)
    4 Dardania Scupi (Skopie)
    5 Dacia Mediterrànea Serdica (Sofia)
    Dioecesis Macedoniae
    (entre 293 i 337 unida a Daciae)

    (Tesalónica)
    1 Epirus Nova Dyrrhachium (Durrës)
    2 Macedònia II Salutaris Stobi (junt a Gradsko)
    3 Macedònia I Thessalonica (Salónica)
    4 Epirus Vetus Nicópolis (junt a Préveza)
    5 Thessalia Larissa (Larisa)
    6 Achaea Corinthus (Corinto)
    7 Creta Gortina
    Praefectura praetorio Orientis

    Constantinopla
    Dioecesis Thraciae

    (Philippopolis)
    1 Europa Heraclea Perinthus (prop de Marmara Ereğlisi)
    2 Rhodope Traianapolis
    3 Haemimontus Hadrianopolis (Edirne)
    4 Thracia Philippolis (Plovdiv)
    5 Moesia II Marcianopolis (Devnya)
    6 Scythia Minor Tomis (Constanza)
    Dioecesis Pontica

    (Nicomedia)
    1 Bithynia Nicomedia (Izmit)
    2 Honorias Claudiópolis (Capadocia) (Bolu)
    3 Galatia II Salutaris Pessinus (Sivrihisar)
    4 Paphlagonia Gangra (Çankırı)
    5 Galatia I Ancyra (Ankara)
    6 Helenopontus Amasea (Amasya)
    7 Cappadocia I Caesarea Mazaca (Kayseri)
    8 Cappadocia II Tiana (Kemerhisar)
    9 Pontus Polemoniacus Neocaesarea (Niksar)
    10 Armènia I Sebastea (Sivas)
    11 Armènia II Melitene (Malatya)
    Armènia Major Theodosiopolis
    Dioecesis Asiana

    (Éfeso)
    1 Hellespontus Cyzicus (junt a Erdek)
    2 Àsia Ephesus (junt a Selçuk)
    3 Lydia Sardis (junt a Salihli)
    4 Caria Aphrodisias (junt a Geyre)
    5 Phrygia I Pacatiana Laodicea (junt a Denizly)
    6 Lycia Myra (junt a Demre)
    7 Phrygia II Salutaria Synnada (junt a Şuhut)
    8 Pisidia Antioquía (junt a Adana)
    9 Pamphylia Perge (junt a Aksu)
    10 Lycaonia Iconium (Konya)
    Insulae ¿?
    Dioecesis Orientis

    (Antioquía)
    1 Isauria Seleucea (Silifke)
    2 Cilicia I Tarsus
    3 Cilicia II Anazarba (junt a Dilekkaya)
    4 Euphratensis Hierapolis
    5 Osroene Edessa (Sanliurfa)
    6 Mesopotamia Amida (Diyarbakır)
    7 Syria I Antiochia
    8 Syria Salutaris Apamea (junt a Hama)
    9 Phoenice Tyrus
    10 Phoenice Libani Emesa (Homs)
    11 Palaestina I Caesarea (junt a Or Akiva)
    12 Palaestina II Sythopolis (Beit She'an)
    13 Aràbia Bostra (Bosra)
    14 Palaestina III Salutaris Petra (junt a Wadi Musa)
    15 Chipre Constantia (junt a Famagusta)
    Dioecesis Aegypti
    des de 381

    (Aleixandria)
    1 Libya Superior Ptolemais (Tolmeita)
    2 Libya Inferior Paraetonium (Marsa Matruh)
    3 Aegyptus (Aegyptus Iovis) Alexandria
    4 Augustamnica (Aegyptus Herculia) Pelusium (prop d'El Qantara)
    5 Arcàdia (Aegyptus Mercuria) Oxyrhrynchus (El-Bahnasa)
    6 Thebais Ptolemais (El-Mansha)

    Referències

    [editar | editar còdic]
    1. «Encyclopædia Britannica: de iure».
    2. Keaveney, Arthur (1987). Rome and the Unification of Italy, London: Croom Helm. ISBN 9781904675372.
    3. «The History of Rome».
    4. Roldán Hervás, J.M., Història de Roma, Edicions Universitat Salamanca, 1995, pág 266-267
    5. Carnuntum,​ Sirmium,​ Savaria, Aquincum, Poetovio o Vindobona
    6. https://www.raco.cat/index.php/Pyrenae/article/viewFile/145185/263265
    7. Inscripcions romanes de la província de León
    8. «Universitat de Camerino: La Constitutio Antoniniana».
    9. Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
    10. Anteriorment Diocesis Viennensis
    11. En Diocleciano era una única diòcesis, la diòcesis d'Itàlia
    12. En Diocleciano era una única diocesis, la diòcesis d'Itàlia
    13. O.D.L.A., 2018, p. 1535.
    14. O.D.L.A., 2018, p. 1548.
    15. O.D.L.A., 2018, p. 285.
    16. O.D.L.A., 2018, p. 101.

    Bibliografia

    [editar | editar còdic]
    1. <cite style="font-style:normal" id="CITAREFO.D.L.A.2018">O.D.L.A. (2018). The Oxford Dictionary of Clapix Antiquity (en anglés), Oxford Univesity Press. ISBN 978-0-192-56246-3.


    Referències

    [editar | editar còdic]