Diferència entre les revisions de "Història de la Comunitat Valenciana"
| Llínea 122: | Llínea 122: | ||
===Valéncia una de les primeres potències mundials=== | ===Valéncia una de les primeres potències mundials=== | ||
[[Image:interiorllonjadevalencia.jpg|thumb|right|200px|<center>Interior de la [[Llonja de la Seda]].</center>]] | [[Image:interiorllonjadevalencia.jpg|thumb|right|200px|<center>Interior de la [[Llonja de la Seda]].</center>]] | ||
En els sigles [[sigle XIII|XIII]], [[sigle XIV|XIV]] i [[sigle XV|XV]] el [[Regne de Valéncia]] se convertí en una de les majors potències militars, polítiques, econòmiques i culturals del món. | En els sigles [[sigle XIII|XIII]], [[sigle XIV|XIV]] i [[sigle XV|XV]] el [[Regne de Valéncia]] se convertí en una de les majors potències militars, polítiques, econòmiques, i culturals del món. | ||
====Les conquistes en el Mediterràneu==== | ====Les conquistes en el Mediterràneu==== | ||
| Llínea 128: | Llínea 128: | ||
El fill de [[Jaume I]], [[Pere III d'Aragó]] natal de [[Valéncia]] inicià l'extensió de la [[Corona d'Aragó|Corona]] pel [[Mediterràneu]]. El seu objectiu era conseguir controlar el comerç en orient que arribava a l'[[Imperi Bizantí]] per la [[Ruta de la Seda]] que replegava les riquees de tota [[Àsia]]. La seua esposa tenia el dret de poseir al [[Regne de Sicília]]. El rei Pere III conquistà este regne clau. [[Jaume II d'Aragó]] també conquistà les illes de [[Còrcega]] i [[Sadenya]] punts estratègics i necesaris per a les rutes marítimes ademés de les [[Província d'Alacant|terres alacantines]]. [[Alfons V d'Aragó]] i [[Fernando II d'Aragó]] conquistaren el [[Regne de Nàpols]], també se conquistaren els ducats d'[[Atenes]] i [[Neopatria]]. Els valencians finaçaren totes estes campanyes, especialment els judeus valencians. També donaren molts hòmens a la causa militar que tant de poder i riquea li conferiren. | El fill de [[Jaume I]], [[Pere III d'Aragó]] natal de [[Valéncia]] inicià l'extensió de la [[Corona d'Aragó|Corona]] pel [[Mediterràneu]]. El seu objectiu era conseguir controlar el comerç en orient que arribava a l'[[Imperi Bizantí]] per la [[Ruta de la Seda]] que replegava les riquees de tota [[Àsia]]. La seua esposa tenia el dret de poseir al [[Regne de Sicília]]. El rei Pere III conquistà este regne clau. [[Jaume II d'Aragó]] també conquistà les illes de [[Còrcega]] i [[Sadenya]] punts estratègics i necesaris per a les rutes marítimes ademés de les [[Província d'Alacant|terres alacantines]]. [[Alfons V d'Aragó]] i [[Fernando II d'Aragó]] conquistaren el [[Regne de Nàpols]], també se conquistaren els ducats d'[[Atenes]] i [[Neopatria]]. Els valencians finaçaren totes estes campanyes, especialment els judeus valencians. També donaren molts hòmens a la causa militar que tant de poder i riquea li conferiren. | ||
En el [[sigle XV]] el [[Regne de Valéncia]] passa a ser el centre d'esta [[Corona d'Aragó|Corona]]. La cort es feu permanent en la Ciutat de [[Valéncia]], els reis | En el [[sigle XV]] el [[Regne de Valéncia]] passa a ser el centre d'esta [[Corona d'Aragó|Corona]]. La cort es feu permanent en la Ciutat de [[Valéncia]], els reis rebien els seus soldats per a les conquistes del Regne i els valencians finançaren els barcos i l'armament als eixèrcits d'Aragó. Valéncia sempre fon fidel als seus reis que li ho agraïren. Recolçà a [[Alfons V]] en la conquista de Nàpols, a [[Joan II d'Aragó|Joan II]] contra els rebels catalans i al seu fill [[Ferran el Catòlic]] en les empreses que canviaren l'Història de l'Humanitat com la [[Conquista d'Amèrica]], la [[Guerra de Granada]] i les guerres d'[[Europa]] que es dugueren a terme gràcies als valencians, especialment els judeus. Sense Valéncia el món no seria lo que és. | ||
====L'unitat del regne==== | ====L'unitat del regne==== | ||