Diferència entre les revisions de "Història de la Comunitat Valenciana"

El fill de [[Jaume I]], [[Pere III d'Aragó]] natal de [[Valéncia]] inicià l'extensió de la [[Corona d'Aragó|Corona]] per la mar [[Mediterrànea]]. El seu objectiu era conseguir controlar el comerç en orient que arribava a l'[[Imperi Bizantí]] per la [[Ruta de la Seda]] que replegava les riquees de tota [[Àsia]]. La seua esposa tenia el dret de poseir el [[Regne de Sicília]]. El rei Pere III conquistà este regne clau. [[Jaume II d'Aragó]] també conquistà les illes de [[Còrcega]] i [[Sadenya]] punts estratègics i necesaris per a les rutes marítimes ademés de les [[Província d'Alacant|terres alacantines]]. [[Alfons V d'Aragó]] i [[Fernando II d'Aragó]] conquistaren el [[Regne de Nàpols]], també se conquistaren els ducats d'[[Atenes]] i [[Neopatria]]. Els valencians finaçaren totes estes campanyes, especialment els judeus valencians. També donaren molts hòmens a la causa militar que tant de poder i riquea li conferiren.

En el [[sigle XV]] el [[Regne de Valéncia]] passa a ser el centre d'esta [[Corona d'Aragó|Corona]]. La cort es feu permanent en la Ciutat de [[Valéncia]], els reis rebien els seus soldats per a les conquistes del Regne i els valencians finançaren els barcos i l'armament als eixèrcits d'Aragó. Valéncia recolçà a [[Alfons V]] en la conquista de Nàpols, a [[Joan II d'Aragó|Joan II]] en les guerres en [[Catalunya]] i al seu fill [[Ferran el Catòlic]] en les empreses determinants de l'història com el [[Descobriment d'Amèrica|descobriment]] i [[conquista d'Amèrica]], la [[Guerra de Granada]] i les guerres d'[[Europa]] que se dugueren a terme en part gràcies als valencians.  

En la primera mitat del [[sigle XIV]] s'intentà revertir el sistema foral valencià. [[Alfons I de Valéncia]] vullgué impondre els furs d'[[Regne d'Aragó|Aragó]] per a llevar-li la autonomia a Valéncia. Per això feu una consulta en el regne en la que els valencians votaren tots en contra exepte quatre municipis, feus de nobles aragonesos. Per atra part, [[Alfons II de Valéncia]] estava casat en [[Leonor de Castella, reina d'Aragó]] la qual demanà la ciutat de [[Castelló]] i la seua comarca com a propietat del seu fill [[Infant Ferrando d'Aragó|Ferrando]]. El rei volgué saber l'opinió de les [[corts valencianes|corts de Valéncia]]. En elles parlà [[Francesc de Vinatea]] que sabé mostrar que els valencians jamai acceptarien pedre els privilegis que el rei en [[Jaume I|Jaume]] els havia concedit.  

Sant Vicent Ferrer ([[1350]]-[[1419]]) fon u dels personages més detacats del seu temps. Naixqué en [[Valéncia]] el [[23 de giner]] de [[1350]]. En [[1367]] entrà en lo convet dels Domenecs de Valéncia. Vicent estudià en diferents universitats de fòra de Valéncia aixina com la creació d'un Estudi General ([[1411]]) en acort del bisbe i la ciutat de Valéncia que serà la base de l'[[Universitat de Valéncia]]. Sant Vicent fundà en [[1410]] en [[Valéncia]] el primer orfanat del món. Fon un gran predicador, teòlec i diplomàtic. A Sant Vicent Ferrer se li atribuïxen numerosos milacres. Viajà per països de l'Europa occidental i l'Europa central predicant l'austeritat i l'oració seguit de grans multitus parlant en [[lengua valenciana]].  

Sant Vicent Ferrer fon clau en els acontenyiments polítics importants de l'época. Fon designat compromisari en el [[Compromís de Casp]], junt en son germà [[Bonifaci Ferrer]], dos dels represents del [[Regne de Valéncia]]. Sant Vicent va ser l'home clau del compromís per a la designació de [[Ferran d'Antequera]] d'orige [[Corona de Castella|Castellà]] com a rei d'Aragó iniciant aixina la dinastia [[Trastàmara]] en la Corona, pas essencial per a la futura unió d'[[Espanya]]. Atra molt important intervenció fon en el [[Cisma d'Occident]] en el que tres papes lluitaven pel poder. Prengué partit per [[Papa Martí V|Martí V]] i buscà el recolçament del rei. Este candidat estava enfrontat en el seu amic aragonés [[Benet XIII]] el Papa Lluna, qui se retirà a [[Peníscola]]. Sant Vicent Ferrer és el patró de la [[Comunitat Valenciana]].

El [[Regne de Valéncia]] viu, durant el seu prósper [[sigle XV]], el renaiximent de les lletres valencianes, la pintura i l'escultura que fon el primer de la Península, antecessor del [[Sigle d'Or Castellà]], i u dels primers del món, paralel a l'[[Sigle d'Or Italià|italià]]. Este renaiximent s'escrigué en [[llengua valenciana]] tal i com sempre admeteren els escritors puix era una de les llengües de major prestigi de l'época.  

[[Ausias March]] viajà en [[Alfons V el Magnànim]] a conquistar [[Regne de Nàpols|Nàpols]] a on conegué a l'[[humanisme]] [[Itàlia|italià]] del que s'inspirà. Ell fon un gran poeta que gastà com a novetat la llengua valenciana. Al nou moviment renaixentiste iniciat pell, el seguiren [[Jordi de Sant Jordi]], [[Roiç de Corella]] també grans poetes valencians. També se poden mencionar a [[Francesc Ferrer]]  i [[Lluís de Vilarasa]] que varen seguir a l'escola d'Ausias o [[Dionís Guiot]] que s'ajustava més a l'estil d'[[Andreu Febrer]]. El primer llibre imprés en [[Espanya]] fon un llibre del major certamen de poesia valenciana, imprés en [[Valéncia]], i titulat "[[Obres e trobes en lahors de la Verge Maria|Els trobes de lahors de la Verge Maria]]".

El teatre valencià del Sigle d'Or se desenrolla en l'àmbit religiós principalment. Entre totes les representacions destacarem els Misteris, celebrats dins dels temples, sent el més conegut el [[Misteri d'Elig]].

També arribà a ser Papa [[Aleixandre VI]] ([[1431]]-[[1503]]) que naixqué en [[Xàtiva]] en el nom de Rodèric Borja i nebot de Calixt III que l'ajudà en el seu ascens en el Vaticà. Com a Papa tingué un gran poder i intervingué en molts confictes en [[Itàlia]]. En [[1496]] donà en la bula ''Si convenit'' als monarques [[Isabel I de Castella|Isabel]] i [[Ferran II d'Aragó|Ferran]] el títul de ''[[Reis Catòlics]] de les Espanyes'' i les bules que organisarien l'evangelisació i conquista del Nou Món en favor dels mateixos.