Diferència entre les revisions de "Valéncia" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 48:

Estava Valéncia governada per [[Agrescio]] quan va anar sitiada la ciutat per les hosts musulmanes. Els islàmics en vore la resistència de la ciutat i que no seria fàcil conquistar-la varen enviar un emissari per a negociar, pero la resposta va anar en una flecha llançada des de la muralla que va ferir el parlamentari.

Tot seguit els assaltants se ~~van~~ llançar a l'atac en més ferea que les anteriors vegades, pero van ser novament rebujats, contant-se 80 baixes entre els defensors i 250 entre els musulmans.

Tot seguit els assaltants se varen llançar a l'atac en més ferea que les anteriors vegades, pero van ser novament rebujats, contant-se 80 baixes entre els defensors i 250 entre els musulmans.

Tant Agrescio el defensor, com [[Tariq]] l'assaltant, ~~van~~ ser conscients del complexa que era la situació i van pactar una capitulació ventajosa, obtenint com succeiria 500 anys després pero al revés, l'entrega de la ciutat el [[musulmà]] i que tots els habitants pogueren continuar vivint en les seues cases, el respecte per a la seua religió i la seua organisació jurídica i administrativa Agrescio. Si be haurien d'acceptar l'autoritat política i militar dels conquistadors i el pagament de l'impost pactat.

Tant Agrescio el defensor, com [[Tariq]] l'assaltant, varen ser conscients del complexa que era la situació i van pactar una capitulació ventajosa, obtenint com succeiria 500 anys després pero al revés, l'entrega de la ciutat el [[musulmà]] i que tots els habitants pogueren continuar vivint en les seues cases, el respecte per a la seua religió i la seua organisació jurídica i administrativa Agrescio. Si be haurien d'acceptar l'autoritat política i militar dels conquistadors i el pagament de l'impost pactat.

Els que ~~van~~ voler ~~van~~ ser lliures d'anar en les seues pertinences.

Els que varen voler varen ser lliures d'anar en les seues pertinences.

Tariq, va deixar al comandament de la ciutat a [[Albulcacer al Hudzali]] en una adequada guarnició.

Destacar que com va succeir després en la reconquista, els musulmans ~~van~~ ser benignes en els que se ~~van~~ entregar, com va ser el nostre cas o el d'[[Oriola]], pero en atres ciutats que es resistiren com va ser el cas de [[Mèrida]] o [[Tarragona]], ~~van~~ patir dures conseqüències. Per tant podem destacar d'estes dades, que la població hispà romana i els visigots, ~~van~~ seguir vivint i gojant dels seus costums, possessions i religió.

Destacar que com va succeir després en la reconquista, els musulmans varen ser benignes en els que se varen entregar, com va ser el nostre cas o el d'[[Oriola]], pero en atres ciutats que es resistiren com va ser el cas de [[Mèrida]] o [[Tarragona]], varen patir dures conseqüències. Per tant podem destacar d'estes dades, que la població hispà romana i els visigots, varen seguir vivint i gojant dels seus costums, possessions i religió.

S'instala en ''Balansiya'' (nom que rep la ciutat en arap) Abd al-Allah, fill de Abd al-Raman I (primer emir de Cordoba) que eixercita un govern autònom sobre l'àrea de Valéncia. Este aporta la seua llengua, religió i costums, que conviuen en la dels habitants originaris .Estos eren els mossàraps, hereus de la cultura hispana-visigoda i tenien com religió el cristianisme i com llengua el mossàrap. En el [[sigle XIII]] en l'arribada dels aragonesos els mossàraps eren una minoria, pero seguien conservant la seu cultura. Aixina, se troben moltes paraules mossàraps en la Llengua Valenciana, que la diferencien clarament del català o la fabla aragonesa (eixida, etc)

Llínea 85:

<u>'''La Renaixença Valenciana'''</u>

El [[sigle XV]] és el de major expansió i creiximent de la Cultura Valenciana. És conegut com el ''[[~~Segle~~ d'Or Valencià|El ~~Segle~~ d'Or Valencià]] ''. Ve acompanyat d'un creiximent demogràfic que situà a la ciutat com la més poblada de la [[Corona d'Aragó]], passant de 40.000 habitants en [[1418]] a 75.000 en [[1483]].

El [[sigle XV]] és el de major expansió i creiximent de la Cultura Valenciana. És conegut com el ''[[Sigle d'Or Valencià|El Sigle d'Or Valencià]] ''. Ve acompanyat d'un creiximent demogràfic que situà a la ciutat com la més poblada de la [[Corona d'Aragó]], passant de 40.000 habitants en [[1418]] a 75.000 en [[1483]].

La construcció de grans palaus i iglésies com les [[Torres dels Serrans]] o [[Torre del Micalet|''el Micalet'']] (campanar de la [[Sèu de Valéncia]]). Se reactiva el comerç en la creació de la ''Taula de canvis'', i al erigir-se la [[Llonja de la Seda|Llonja de la Seda i dels Mercaders]] ([[1482]]), que se convertí en u dels mercats més importants del [[Mediterràneu]] al que acodixen mercaders de tota [[Europa]], principalment pel comerç de teixits de seda.

Llínea 100:

Com castic, va perdre la ciutat i el regne, els seus privilegis o furs. També va a ser víctima de saquejos de les forces borbòniques, encara que tingué millor sort que atres poblacions com [[Xàtiva]], que va a ser inclús arrasada pel foc en els seus habitants.

===[[Revolució Industrial|La Revolució Industrial]] ([[~~Segle~~ XIX|s. XIX]])===

===[[Revolució Industrial|La Revolució Industrial]] ([[Sigle XIX|s. XIX]])===

En [[1850]] s'instala la ret d'aigua potable i en [[1858]] els arquitectes [[Sebastià Monleón Estellés]], [[Antonino Sancho]] i [[Timoteu Calvo]] dissenyen ''el Proyecte General de l'Eixample de la Ciutat de Valéncia'', que preveu el derrocament de les muralles per a permetre l'expansió de la ciutat. Se reproduïx una segona versió en [[1868]]. Abdós proyectes no obtenen l'aprovació definitiva, pero servixen com a base per al creiximent de la ciutat.

@@ Llínea 48: / Llínea 48: @@
 Estava Valéncia governada per [[Agrescio]] quan va anar sitiada la ciutat per les hosts musulmanes. Els islàmics en vore la resistència de la ciutat i que no seria fàcil conquistar-la varen enviar un emissari per a negociar, pero la resposta va anar en una flecha llançada des de la muralla que va ferir el parlamentari.
-Tot seguit els assaltants se van llançar a l'atac en més ferea que les anteriors vegades, pero van ser novament rebujats, contant-se 80 baixes entre els defensors i 250 entre els musulmans.
+Tot seguit els assaltants se varen llançar a l'atac en més ferea que les anteriors vegades, pero van ser novament rebujats, contant-se 80 baixes entre els defensors i 250 entre els musulmans.
-Tant Agrescio el defensor, com [[Tariq]] l'assaltant, van ser conscients del complexa que era la situació i van pactar una capitulació ventajosa, obtenint com succeiria 500 anys després pero al revés, l'entrega de la ciutat el [[musulmà]] i que tots els habitants pogueren continuar vivint en les seues cases, el respecte per a la seua religió i la seua organisació jurídica i administrativa Agrescio. Si be haurien d'acceptar l'autoritat política i militar dels conquistadors i el pagament de l'impost pactat.
+Tant Agrescio el defensor, com [[Tariq]] l'assaltant, varen ser conscients del complexa que era la situació i van pactar una capitulació ventajosa, obtenint com succeiria 500 anys després pero al revés, l'entrega de la ciutat el [[musulmà]] i que tots els habitants pogueren continuar vivint en les seues cases, el respecte per a la seua religió i la seua organisació jurídica i administrativa Agrescio. Si be haurien d'acceptar l'autoritat política i militar dels conquistadors i el pagament de l'impost pactat.
-Els que van voler van ser lliures d'anar en les seues pertinences.
+Els que varen voler varen ser lliures d'anar en les seues pertinences.
 Tariq, va deixar al comandament de la ciutat a [[Albulcacer al Hudzali]] en una adequada guarnició.
-Destacar que com va succeir després en la reconquista, els musulmans van ser benignes en els que se van entregar, com va ser el nostre cas o el d'[[Oriola]], pero en atres ciutats que es resistiren com va ser el cas de [[Mèrida]] o [[Tarragona]], van patir dures conseqüències. Per tant podem destacar d'estes dades, que la població hispà romana i els visigots, van seguir vivint i gojant dels seus costums, possessions i religió.
+Destacar que com va succeir després en la reconquista, els musulmans varen ser benignes en els que se varen entregar, com va ser el nostre cas o el d'[[Oriola]], pero en atres ciutats que es resistiren com va ser el cas de [[Mèrida]] o [[Tarragona]], varen patir dures conseqüències. Per tant podem destacar d'estes dades, que la població hispà romana i els visigots, varen seguir vivint i gojant dels seus costums, possessions i religió.
 S'instala en ''Balansiya'' (nom que rep la ciutat en arap) Abd al-Allah, fill de Abd al-Raman I (primer emir de Cordoba) que eixercita un govern autònom sobre l'àrea de Valéncia. Este aporta la seua llengua, religió i costums, que conviuen en la dels habitants originaris .Estos eren els mossàraps, hereus de la cultura hispana-visigoda i tenien com religió el cristianisme i com llengua el mossàrap. En el [[sigle XIII]] en l'arribada dels aragonesos els mossàraps eren una minoria, pero seguien conservant la seu cultura. Aixina, se troben moltes paraules mossàraps en la Llengua Valenciana, que la diferencien clarament del català o la fabla aragonesa (eixida, etc)
@@ Llínea 85: / Llínea 85: @@
 <u>'''La Renaixença Valenciana'''</u>
-El [[sigle XV]] és el de major expansió i creiximent de la Cultura Valenciana. És conegut com el ''[[Segle d'Or Valencià|El Segle d'Or Valencià]] ''. Ve acompanyat d'un creiximent demogràfic que situà a la ciutat com la més poblada de la [[Corona d'Aragó]], passant de 40.000 habitants en [[1418]] a 75.000 en [[1483]].
+El [[sigle XV]] és el de major expansió i creiximent de la Cultura Valenciana. És conegut com el ''[[Sigle d'Or Valencià|El Sigle d'Or Valencià]] ''. Ve acompanyat d'un creiximent demogràfic que situà a la ciutat com la més poblada de la [[Corona d'Aragó]], passant de 40.000 habitants en [[1418]] a 75.000 en [[1483]].
 La construcció de grans palaus i iglésies com les [[Torres dels Serrans]] o [[Torre del Micalet|''el Micalet'']] (campanar de la [[Sèu de Valéncia]]). Se reactiva el comerç en la creació de la ''Taula de canvis'', i al erigir-se la [[Llonja de la Seda|Llonja de la Seda i dels Mercaders]] ([[1482]]), que se convertí en u dels mercats més importants del [[Mediterràneu]] al que acodixen mercaders de tota [[Europa]], principalment pel comerç de teixits de seda.
@@ Llínea 100: / Llínea 100: @@
 Com castic, va perdre la ciutat i el regne, els seus privilegis o furs. També va a ser víctima de saquejos de les forces borbòniques, encara que tingué millor sort que atres poblacions com [[Xàtiva]], que va a ser inclús arrasada pel foc en els seus habitants.
-===[[Revolució Industrial|La Revolució Industrial]] ([[Segle XIX|s. XIX]])===
+===[[Revolució Industrial|La Revolució Industrial]] ([[Sigle XIX|s. XIX]])===
 En [[1850]] s'instala la ret d'aigua potable i en [[1858]] els arquitectes [[Sebastià Monleón Estellés]], [[Antonino Sancho]] i [[Timoteu Calvo]] dissenyen ''el Proyecte General de l'Eixample de la Ciutat de Valéncia'', que preveu el derrocament de les muralles per a permetre l'expansió de la ciutat. Se reproduïx una segona versió en [[1868]]. Abdós proyectes no obtenen l'aprovació definitiva, pero servixen com a base per al creiximent de la ciutat.