Diferència entre les revisions de "Comunitat Valenciana"
Text reemplaça - ' limítrof' a ' llimítrof' |
Text reemplaça - 'Oropesa' a 'Orpesa' |
||
| (No es mostra una edició intermija d'un usuari) | |||
| Llínea 46: | Llínea 46: | ||
La '''Comunitat Valenciana''' o '''Regne de Valéncia''' o simplement '''Valéncia''' és una [[nacionalitat històrica]] que se conforma com a [[comunitat autònoma]] [[Espanya|espanyola]] situada a l'est de la [[Península Ibèrica]] i banyada pel [[mar Mediterràneu]]. Està dividida administrativament en les províncies d'[[província d'Alacant|Alacant]], [[província de Castelló|Castelló]], i [[província de Valéncia|Valéncia]]. Llimita al nort en [[Catalunya]] i [[Aragó]], a l'oest en [[Castella-La Mancha]] i [[Aragó]], i al sur en la [[Regió de Múrcia]]. | La '''Comunitat Valenciana''' o '''Regne de Valéncia''' o simplement '''Valéncia''' és una [[nacionalitat històrica]] que se conforma com a [[comunitat autònoma]] [[Espanya|espanyola]] situada a l'est de la [[Península Ibèrica]] i banyada pel [[mar Mediterràneu]]. Està dividida administrativament en les províncies d'[[província d'Alacant|Alacant]], [[província de Castelló|Castelló]], i [[província de Valéncia|Valéncia]]. Llimita al nort en [[Catalunya]] i [[Aragó]], a l'oest en [[Castella-La Mancha]] i [[Aragó]], i al sur en la [[Regió de Múrcia]]. | ||
El territori, que coincidix en l'històric [[Regne de Valéncia]], ha rebut diverses denominacions a lo llarc del temps: a finals del [[sigle XIX]] se coneixia com: ''Regió Valenciana''. També s'utilisen els térmens "antic Regne de Valéncia" i, per abreviar, "[[Valéncia]]", encara que est últim pot portar a confusió en la [[Valéncia|ciutat de Valéncia]] o en la [[província de Valéncia]]. | El territori, que coincidix en l'històric [[Regne de Valéncia]], ha rebut diverses denominacions a lo llarc del temps: a finals del [[sigle XIX]] se coneixia com: ''Regió Valenciana''. També s'utilisen els térmens "antic Regne de Valéncia" i, per a abreviar, "[[Valéncia]]", encara que est últim pot portar a confusió en la [[Valéncia|ciutat de Valéncia]] o en la [[província de Valéncia]]. | ||
== Història == | == Història == | ||
| Llínea 118: | Llínea 118: | ||
Ve configurat per les montanyes del nort, que pertanyen al [[Sistema Ibèric]], les serres meridionals del [[Sistema Bètic]] i les serres, altiplans i planes centrals. En el [[Maestrat]] es troba la montanya més emblemàtica de la comunitat, el [[Penyagolosa]], de 1.813 metros d'altura, considerada popularment com la més elevada, pero este honor en realitat li correspon al [[Alto de las Barracas]], en el [[Racó d'Ademús]], que ascendix fins als 1.838 metros; també en este enclavament valencià trobem el [[Esparver]] (1.747 m), [[La Creu dels Tres Regnes]] (1.555 m) i la [[Tortajada]] (1.541 m). Un atre pic de més de 1.500 metros ho trobem en terres d'[[El Comtat]] (nort d'Alacant): el [[Serra d'Aitana|pic d'Aitana]] (1.558 m). | Ve configurat per les montanyes del nort, que pertanyen al [[Sistema Ibèric]], les serres meridionals del [[Sistema Bètic]] i les serres, altiplans i planes centrals. En el [[Maestrat]] es troba la montanya més emblemàtica de la comunitat, el [[Penyagolosa]], de 1.813 metros d'altura, considerada popularment com la més elevada, pero este honor en realitat li correspon al [[Alto de las Barracas]], en el [[Racó d'Ademús]], que ascendix fins als 1.838 metros; també en este enclavament valencià trobem el [[Esparver]] (1.747 m), [[La Creu dels Tres Regnes]] (1.555 m) i la [[Tortajada]] (1.541 m). Un atre pic de més de 1.500 metros ho trobem en terres d'[[El Comtat]] (nort d'Alacant): el [[Serra d'Aitana|pic d'Aitana]] (1.558 m). | ||
El litoral alterna tallats com la [[Serra d'Irta]] o els de la [[La Vila Joyosa]] en aiguamolls i marenys, com per eixemple la [[Ribera de Cabanes]], [[l'Albufereta d' | El litoral alterna tallats com la [[Serra d'Irta]] o els de la [[La Vila Joyosa]] en aiguamolls i marenys, com per eixemple la [[Ribera de Cabanes]], [[l'Albufereta d'Orpesa]], les Albuferes de [[parc Natural de l'Albufera|Valéncia]] i [[Albufera d'Elig|Elig]], les llacunes de [[Torrevella]] i [[Mata]], transformades en [[salines]], o la [[marjal de Pego]]; grans cordons de plages d'arena, des de [[Benicàssim]] fins a [[Almenara (Castelló)|Almenara]], des de [[Puçol]] fins a la Marina i importants formacions de dunes com [[El Saler]] de [[Valéncia]] o les de [[Guardamar]]. | ||
=== Clima === | === Clima === | ||